Universalitat, poesia i principis

El principi d’universalitat consolida la cohesió del nostre moviment internacional i permet establir un conjunt de drets i d’obligacions entre tots els qui hi formem part; enforteix els vincles fraternals entre totes les persones (usuaris, voluntaris, tècnics, socis, col·laboradors, etc.), siguin quines siguin les seves conviccions personals, la seva identitat, el seu origen, la seva edat, les seves condicions de salut, etc. I és que el principi d’universalitat també esdevé una de les normes d’actuació més significatives que guien el nostre funcionament com a organització, així com una de les bases que ens permet complir amb la resta dels nostres principis.

Com és de bonic sentir, en tancar els ulls, els murmuri d’una constel·lació suau; i com és de bonic escoltar de prop el vol i el dibuix d’avenirs entrellaçats, o una família sencera de teuladins. I com és de bonic esdevenir el seu ressò i tancar els ulls i que les onades tornin, que la marea ens abraci, i experimentar a la nostra dermis la immensitat del cel. I com és de bonic sentir-te, en l’instant infinit d’un parpelleig, immersa en aquella veu que són les veus, i que és una de sola, i que és nostra: la veu de l’univers. Com és de bonic sentir, en tancar els ulls, que els teus s’obren i que la força d’una mirada es perllonga. I com és de bonic sentir que tots formem part d’això que et dic ara.