Solitud no desitjada

Estàndard

L’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja ha publicat recentment el 1r Informe sobre la soledat no desitjada. Per això podem afirmar amb coneixement de causa que, malauradament, la soledat no desitjada té una incidència creixent a la nostra societat. De fet, no es dona únicament entre les persones grans, tot i que, tradicionalment, la majoria d’estudis i també els recursos per pal·liar-la s’han centrat en aquest col·lectiu. És evident que hi ha un increment creixent de les llars unipersonals que no està vinculat a persones grans. Val a dir, igualment, que el sentiment de soledat no es dona necessàriament només en persones que viuen soles. Més aviat és una qüestió que està relacionada amb la manca de relacions o de vinculació amb la comunitat. Per altra banda, també és ben cert que hi ha una relació directa entre soledat i vulnerabilitat. Sabem prou bé que la soledat no volguda impacta especialment en els col·lectius que pateixen pobresa, exclusió o marginació social. Per això cal que continuem treballant dia a dia i que ens esforcem per acabar amb la soledat no desitjada de les persones; i per aconseguir-ho, potser el primer que podríem fer és escoltar testimonis com el del Julio, el de la Mar, el de l’Adriana, el del Mamadou o el de la Rosario. Aquí els teniu.

La força V

Estàndard

Tot el que passa es regeix per les lleis de la física. De la mateixa manera que les coses cauen per la gravetat o de la mateixa forma que una força pot afectar els objectes en acceleració, existeix la força V: una energia immensa que pots trobar per tot arreu, allà on vagis, que neix de les persones, ens connecta i ens uneix; una força que reacciona i ens fa actuar amb generositat i entusiasme, perquè quan emergeix una situació de necessitat, la força V hi respon tot compensant el problema amb tanta o més intensitat. És la força del voluntariat. Vols sumar-t’hi? És una força imparable que pot canviar la vida de milers de persones al teu voltant.

Quan us faci falta

Estàndard

A les acaballes de l’estiu, quan estem cada dia més a prop d’un nou curs i d’una nova tardor, és el moment perfecte per mirar enrere i per agrair la generositat de tots els qui cada dia fan possible, d’una manera o d’una altra, la continuïtat de la nostra missió humanitària al llarg d’un segle i mig d’història. I és que gràcies a socis i a col·laboradors, els voluntaris i els tècnics de la Creu Roja han estat presents en múltiples situacions d’emergència, en perilloses accions de socors, al bell mig de conflictes armats o de desastres naturals, al costat de les persones que ho han perdut tot durant les crisis econòmiques, organitzant esdeveniments i activitats socials per a sensibilitzar i promoure el compromís de tothom en favor dels més vulnerables, etc. Per tot això i per molt més més, avui us volem donar les gràcies a tots amb aquesta cançó i us volem dir que la Creu Roja sempre estarà al vostre costat quan us faci falta.

Quan la pluja caigui fort, quan sentis que toques fons, no tinguis por, jo seré aquí quan et faci falta; i si el viatge se’t fa complicat i veus que ho dones tot, però se’t fa tard, no tinguis por, jo seré aquí quan et faci falta; i ara ho veig tot més clar, i ara tot fa menys mal si ets amb mi. Quan la nit t’atrapi al mig del camí i t’angoixin tots els somnis per complir, jugarem a fer veure que és més senzill. Quan la nit caigui sobre el teu pit, vull cantar-te un cop més a cau d’orella que si us plau mai deixis de ser tu mateixa. Quan no puguis seguir el present, quan se t’escapi l’últim tren, no tinguis por, jo seré aquí quan et faci falta. Quan et trobis lluny del foc de la llar i esclatis amb un plor amarg, no tinguis por, jo seré aquí quan et faci falta; i ara ho veig tot més clar, i ara tot fa menys mal si ets amb mi. Quan la nit t’atrapi al mig del camí i t’angoixin tots els somnis per complir, jugarem a fer veure que és més senzill. Quan la nit caigui sobre el teu pit, vull cantar-te un cop més a cau d’orella que si us plau mai deixis de ser tu mateixa. Tot i que ara no ho vegis clar, vindran més dies per tornar a començar. Tot i que ara no ho vegis clar, quan la pluja caigui fort, quan sentis que toques fons, no tinguis por, jo seré aquí quan et faci falta. [ Cançó: Quan et faci falta – Grup musical: Doctor Prats ]

Universalitat, poesia i principis

Estàndard

El principi d’universalitat consolida la cohesió del nostre moviment internacional i permet establir un conjunt de drets i d’obligacions entre tots els qui hi formem part; enforteix els vincles fraternals entre totes les persones (usuaris, voluntaris, tècnics, socis, col·laboradors, etc.), siguin quines siguin les seves conviccions personals, la seva identitat, el seu origen, la seva edat, les seves condicions de salut, etc. I és que el principi d’universalitat també esdevé una de les normes d’actuació més significatives que guien el nostre funcionament com a organització, així com una de les bases que ens permet complir amb la resta dels nostres principis.

Com és de bonic sentir, en tancar els ulls, els murmuri d’una constel·lació suau; i com és de bonic escoltar de prop el vol i el dibuix d’avenirs entrellaçats, o una família sencera de teuladins. I com és de bonic esdevenir el seu ressò i tancar els ulls i que les onades tornin, que la marea ens abraci, i experimentar a la nostra dermis la immensitat del cel. I com és de bonic sentir-te, en l’instant infinit d’un parpelleig, immersa en aquella veu que són les veus, i que és una de sola, i que és nostra: la veu de l’univers. Com és de bonic sentir, en tancar els ulls, que els teus s’obren i que la força d’una mirada es perllonga. I com és de bonic sentir que tots formem part d’això que et dic ara.

Unitat, poesia i principis

Estàndard

Sembla força evident que a cada país només hi pugui haver una única societat de la Creu Roja, oi? Com també sembla lògic que la Creu Roja hagi de romandre accessible i disponible per a tothom arreu del territori. Doncs bé, tot això deriva del principi d’unitat a través del qual pretenem ser coherents per tal d’aconseguir la cohesió necessària, la col·laboració i l’obligació de facilitar l’accés de tota la població a la Creu Roja. Sí, sabem que la unitat fa la força. Per això, quan el treball es fa en equip i col·laborem, som capaços d’arribar a qualsevol racó amb la finalitat de donar resposta a les necessitats dels més vulnerables. Recordem-ho: Units sempre ens mantindrem dempeus; dividits, cauríem.

Com el fil vermell del destí, així et veig jo. Com en aquell relat oriental en què dues ànimes estan predestinades a unir-se, així et veig jo, a tu i a tota la humanitat, a tota la gent que apareix des de cadascun dels petits nuclis per tal d’afrontar nous reptes tot convertint en espores els somnis per fer-los comunitaris, perquè les seves cornises resguardin qualsevol que pugui necessitar convertir-se en espurna de solidaritat. Com al fil vermell del destí, cada ànima està unida a la resta de la humanitat. 

Voluntariat, poesia i principis

Estàndard

Si hi ha un principi pel qual la societat ens identifica especialment és el caràcter voluntari de tot allò que fem en favor dels altres. De fet, si ja ens coneixeu, sabeu prou bé que aquest és el nostre mètode de treball, allò que garanteix la nostra autonomia o la nostra presència arreu del territori, i una de les normes d’actuació que guien el nostre funcionament com a organització. A la Creu Roja tenim molt clar que el voluntariat és el nostre cor i els voluntaris, la nostra força. 

Diuen que el món vespreja al compàs de la tempesta definitiva, com un murmuri que ve de lluny i que s’adorm al llindar, en la humitat burlesca de l’expectativa. Diuen que el món parpelleja com una ferida incandescent i que, de vegades, el món, i només de vegades, adopta el gest d’una finestra perduda, d’altres vegades el paisatge del corrent. També de vegades vesteixen el món de casa buida. Tanmateix, et diré que, al capvespre del món, ressona un batec que clareja, un batec que abraça la tempesta, un plural anònim que estima a contracorrent. I encara et diré més: quan rugeix la tempesta, la voluntat bressola el nostre món. 

Independència, poesia i principis

Estàndard

La Creu Roja sempre ha estat un moviment totalment independent que mai no s’ha sotmès a cap altra organització o institució. Per això, quan hem estat auxiliant els poders públics en les seves activitats humanitàries, sempre ho hem fet respectant de forma escrupolosa les lleis que regeixen els països on hem estat, però també conservant una autonomia que sempre ens ha permès actuar d’acord amb els nostres principis, sense haver-nos de sotmetre davant d’ingerències externes que poguessin limitar o fer fracassar l’objectiu d’acompanyar i assistir les persones més vulnerables.

Tornarem. El moviment torna, conserva i consolida cada pas en què confiem. Ho fa perquè ho fan els nostres gestos, la nostra decisió que vola, la nostra fugida de la confusió, de l’autoritat per reconeixement, del poder per la responsabilitat, dels privilegis pel respecte. I ho fan perquè no estem sols. I portem orquestres que ho celebren. No estem sols i ens escolten des de tot arreu. No estem sols. Contenim multituds. Allò que som, ho som gràcies a la societat.

Neutralitat, poesia i principis

Estàndard

Amb l’objectiu d’aconseguir i conservar la confiança de totes les parts que puguin estar implicades en qualsevol conflicte, a la Creu Roja optem per mantenir-nos neutrals. És a dir que mai prenem part en les hostilitats, en els conflictes o en les controvèrsies que es puguin generar d’ordre polític, religiós, ideològic o cultural. D’una altra manera, mai no podríem centrar-nos en l’objecte bàsic de la nostra intervenció, el més important: la seguretat, la integritat i el benestar de les persones.

Prens una bona decisió quan n’assumeixes el seu impacte, quan aculls el missatge que neutralitza el visceral, allò que fa que l’incendi disminueixi en tot l’espectre que no ens converteix en comunitat; quan aportes descans a tot allò que necessita descans. Perquè les coses dolentes solen passar més sovint del que ens podem permetre. I una vegada ja hem explicat les nostres pors, podem centrar-nos en la nostra fortalesa, en la nostra llibertat, allò que mai no ens limitarà, i viure amb la màxima d’esdevenir antídot, no i no pas anti-tot.

Imparcialitat, poesia i principis

Estàndard

La IMPARCIALITAT és un dels nostres set principis i, en aquest cas, expressa la nostra opció a favor d’un model inclusiu de societat i a favor d’una manera de relacionar-nos amb totes les persones. I és que no només creiem en la imparcialitat, sinó que també volem ser imparcials cada dia, a cada moment. Perquè a la Creu Roja no fem distincions de cap mena i perquè ens agrada tractar a tothom de la millor manera possible, el nostre objectiu és acompanyar i socórrer els individus tot ajudant-los a resoldre les seves necessitats bàsiques, independentment de quin sigui el seu origen, la seva procedència, la seva condició socioeconòmica o les creences religioses o polítiques.

Ja fa molts anys que tenim una cita amb el destí, perquè els nostres trets ens facin únics i l’orgull no faci explotar la melanina; perquè els nostres biaixos puguin observar amb curiositat i ens facin descobrir allò que ens és comú, estrany i fonamental. Ja fa molts anys que tenim una cita amb el destí, per tal de diferenciar-nos i d’aprendre a trobar les fortaleses que ens cal construir. Posar-te un esglaó i que tu me’n posis un altre a mi, i perquè d’aquesta forma la nostra pròxima destinació sigui aquesta: que tothom pugui assolir el seu destí.

Humanitat, poesia i principis

Estàndard

El Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja va nàixer de la preocupació per la humanitat i del desig d’auxiliar les persones més vulnerables, els ferits en qualsevol camp de batalla, sense discriminar-los. Actualment, encara treballem a escala internacional i nacional per tal de prevenir i alleujar el sofriment de les persones en qualsevol circumstància, perquè els nostres objectius més bàsics són: protegir i fer respectar la vida i la salut de qualsevol persona, i afavorir la comprensió mútua, l’amistat, la cooperació, el diàleg i una pau duradora entre tots els pobles. I és per això que LA HUMANITAT és un dels nostres set principis.

Conec el pes de la boira sobre les teves espatlles. Reconec el gest entre pètal i espina. Bifurcats senders de la mirada perduda que il·luminen un desplomar-se que és tardor. Però ara que estenc les meves mans per acariciar la ferida, i que no té cap altre lloc el fet de renéixer que no mirin els teus ulls, ara que en una llàgrima hi cap la teva sang i la meva, sabràs que tu i jo som el mateix: nascudes de l’entranya de la humanitat, filles d’un nosaltres.