Cruïlla de camins. Capítol I

Estàndard

L’impacte de la Covid-19 ha colpejat les nostres vides i ha canviat la percepció i els plans de moltes persones. N’hi ha que són més pessimistes, com la Raquel, que tot just acaba de superar la malaltia. D’altres, com el Fèlix, viuen més esperançat. Ell és un voluntari de Creu Roja i un supervivent de l’Aquarius. Te’n recordes de la seva odissea? I tu, quina actitud tens davant d’aquesta crisi sanitària, econòmica i social? Abans de respondre precipitadament et convidem a mirar Peons, el capítol I de Cruïlla de camins. Entre altres coses descobriràs que tots som peces clau i que, per tant, tenim moltes raons per a l’esperança.

Per una infància protegida

Estàndard

Avui, 20 de novembre, és el Dia dels Drets dels Infants i a la Creu Roja el volem commemorar d’una forma ben especial, amb la col·laboració del músic, compositor i educador, Manu Rubio. Quan un artista com ell opta per compartir la seva veu amb tots els infants del nostre món i, molt especialment, amb els qui pateixen situacions que requereixen mesures de protecció, només podem dir gràcies de tot cor. Us fem arribar, doncs, la seva reflexió humanitària i la seva animada música, perquè també vosaltres pugueu gaudir de tot plegat. Potser també fora un bon moment perquè recordem la importància del que significa “ser acollidor” i protegir tots aquells infants que, per un motiu o altre, no poden viure amb la seva família d’origen.

Menjar bé, bo i barat

Estàndard

Ja fa gairebé sis que us vàrem presentar el receptari de cuina “Per menjar bé, bo i barat”: una proposta perquè poguéssiu preparar àpats equilibrats, nutritius, saludables i ben econòmics, sense massa complicacions. Si us en recordeu, aquest receptari va néixer amb vocació humanitària, des de la perspectiva del dret a l’alimentació, gràcies al treball d’un equip de dietistes i nutricionistes de la Creu Roja i a la participació generosa de grans cuiners com la Carme Ruscadella, l’Isma Prados i molts altres. Doncs bé, juntament amb la Fundació Alícia, ara fem un pas més i us proposem gaudir dels vídeos d’algunes receptes perquè pugueu continuar menjant bo, saludable i barat. Aquí teniu alguns suggeriments realment deliciosos. Bon profit!

Vídeos de les receptes: Estofat de mongetes i calamars, cremós de maduixa i de plàtan, amanida de cuscús amb cigrons i verdures, hamburguesa de sardines amb amanida, sofregit de verdures amb llenties i arròs, poma amb canyella al microones; torrades de verat, pebrot i espàrrecs, pancakes amb fruita i formatge, patates farcides d’amanida russa, remenat de xampinyons i bledes sobre pa amb tomàquet.

Gran Recapte 2020

Estàndard

Des de la irrupció de la COVID-19, els Bancs dels Aliments han estat donant resposta a una creixent demanda d’aliments per part de les entitats socials. De fet, l’increment de persones ateses supera el 40% respecte al mateix període de l’any passat. Al Banc dels Aliments s’han distribuït al llarg del 2020 més de 15 milions de quilos d’aliments que han arribat a 262.000 persones a través de 636 entitats receptores; també s’han distribuït 275.000 àpats cuinats durant el confinament. El valor d’adquisició pel públic dels aliments distribuïts s’estima en uns 35 milions d’euros. Malauradament, l’emergència social derivada de l’emergència sanitària s’allargarà durant els mesos i/o anys vinents i afectarà encara a més persones. En un moment d’incertesa com aquest, i per tal de preservar la salut i seguretat dels voluntaris i donants, enguany s’ha optat per posar en marxa un Gran Recapte on se substitueix la recollida física d’aliments, per una de virtual a través de donacions econòmiques. Tots els fons recaptats a l’adquisició d’aliments seran destinats a persones en situació de precarietat alimentària, tot promovent la recuperació d’aliments i, per tant, evitant-ne el malbaratament. Enguany, el Gran Recapte, et necessita més que mai. Tant si vols fer-te voluntari, com si vols donar aliments o, simplement, difondre la campanya, visita la web el Gran Recapte 2020.

Cuida’t, si us plau!

Estàndard

Des que va començar la pandèmia, els nostres psicòlegs estan descobrint cada cop més pacients amb problemes per a dormir, preocupacions constants, canvis d’humor i irritabilitat, sentiments de soledat, etc. Potser és el vostre cas? Doncs si us sentiu d’aquesta forma, no us amoïneu, si us plau, perquè no esteu sols; i això és el que us recomanem: a) Comenceu a tenir cura del més bàsic (la importància de tenir una rutina, descansar prou, menjar aliments saludables i fer exercici amb regularitat). b) Mantingueu-vos connectats amb la vostra família i amics; i contacteu telefònicament o a través de les xarxes socials si no els podeu veure físicament. c) Desconnecteu de tant en tant, minimitzeu la visualització i la lectura de notícies que us causin ansietat o angoixa. d) Considereu que, sobre la COVID-19, hi ha moltíssima desinformació, per tant, feu cas únicament del que puguin comunicar les autoritats sanitàries. e) Ajudeu els altres, trobeu maneres de fer costat a les persones més vulnerables. D’aquesta forma, a més d’ajudar a qui ho necessita, també vosaltres us sentireu millor. f) Intenteu percebre la naturalesa dels vostres sentiments i comprendre que sentir-se vulnerable i desbordat, també pot ser normal, especialment si en el passat s’han experimentat traumes o problemes greus. En definitiva, cuideu-vos molt i mai no dubteu a demanar ajuda si us convé.

Refredat, grip i COVID-19

Estàndard

Tant el coronavirus com el virus de la grip tenen manifestacions clíniques semblants. A més, comparteixen la via de transmissió, provoquen malalties respiratòries i poden generar quadres simptomàtics de diversa gravetat. Per tot això, és molt important intentar reconèixer els símptomes i, en la mesura del possible, aprendre a diferenciar-los. També caldrà considerar la presència dels refredats, però en aquests casos, tot resulta bastant més simple, perquè no generen ni malestar general ni grans febrades. Més aviat, normalment provoquen una mica de tos i, sobretot, mucositat i esternuts. Com dèiem, però, la diferenciació i discriminació a simple vista entre el coronavirus i la grip ja és més complicada. És veritat que els quadres gripals poden provocar febre, però majoritàriament van acompanyats de mal de gola, de mal de cap o de dolors musculars, mentre que el coronavirus, que evidentment també pot provocar la febre, incorpora la tos, la dificultat respiratòria i, segons sigui el cas, moltes altres conseqüències ben diverses, com ara, per exemple, les alteracions del gust i l’olfacte. En definitiva, si tenim molta febre, molta tos i sobretot dificultats respiratòries, molt probablement estarem davant d’un quadre de coronavirus. Però si un matí ens llevem només amb febre, no podrem discriminar entre una malaltia o l’altra. Per tant, davant d’aquesta situació o de qualsevol altra que pugui representar un cas sospitós de coronavirus, el que hem de fer és contactar amb el sistema públic de salut i actuar en conseqüència segons les indicacions que puguin oferir-nos.

Tecnologia per a un món millor

Estàndard

A la Creu Roja, la tecnologia és essencial perquè molts dels nostres usuaris puguin assolir una vida molt més autònoma i segura, o simplement perquè puguin connectar-se, sempre que ho necessitin, amb els nostres centres d’operacions; i l’ús d’aquesta mateixa tecnologia també resulta fonamental perquè puguem dur a terme molts dels nostres serveis: activitats de formació en línia, propostes de voluntariat digital, la coordinació d’equips de socors, el reconeixement de llocs remots i la posterior elaboració de mapes que acabaran facilitant la gestió de les situacions emergència, etc. Això no obstant, sabem que encara queden moltes coses per tal de continuar promovent i afavorint la creació de solucions tecnològiques que afavoreixin l’acció humanitària, en general, i l’atenció als col·lectius més vulnerables, en particular. Per això mateix, ens alegra anunciar la convocatòria de la V Edició dels Premis Creu Roja Tecnologia Humanitària, que servirà per distingir els tres treballs (idees, prototips o solucions completament operatives) que destaquin pel seu caràcter creatiu i innovador en l’aplicació de les tecnologies de la informació i la comunicació, en benefici d’accions humanitàries i de col·lectius desfavorits. A més, aquest any, el Jurat podrà reconèixer amb una menció especial tots aquells treballs que estiguin ajudant o hagin ajudat a pal·liar els efectes de la crisi provocada per la pandèmia de la COVID-19. Perquè sabem que la tecnologia pot ajudar les persones, un cop més, et convidem a participar amb nosaltres. Ens hi acompanyes?

I tu…, te’n fas fan?

Estàndard

Soc fan de qui transforma la solitud de la gent gran en companyia. Soc fan de qui sempre està preparat per a salvar vides allà on convingui. Soc fan de qui dóna suport a les dones que són víctimes de la violència. Soc fan dels qui actuen, de manera ràpida i coordinada, en situacions d’emergència per tal de socórrer, per exemple, les víctimes d’un conflicte bèl·lic o d’una catàstrofe natural. Soc fan dels qui opten per acompanyar i fer costat els més vulnerables en situacions de pobresa i exclusió social. Soc fan del qui dediquen el seu temps a protegir el medi ambient i la natura. En definitiva, soc fan dels qui s’esforcen cada dia a prevenir i alleujar el patiment de l’ésser humà en totes les circumstàncies, dels qui protegeixen la vida i la salut, dels qui respecten totes les persones, dels qui afavoreixen la comprensió mútua, l’amistat, la cooperació i la pau duradora entre els pobles. I tu… vols fer-te fan? Compra els bitllets per al Sorteig d’Or de la Creu Roja i fes que les coses canviïn.

La natura com a vàter

Estàndard

Bastonets de les orelles, tovalloletes humides, preservatius, fils dentals, lents de contacte, compreses, tampons, productes sanitaris, com ara les mascaretes, o d’altres que han estat destinats a la higiene personal, acaben diàriament abandonats al nostre medi natural; i el vàter, molt sovint, és la porta d’entrada de diversos residus de mida petita, de consum ràpid i freqüent, que poden acabar en els entorns marins i fluvials, tot generant un alt impacte ecològic i econòmic. Els microplàstics i deixalles de tota mena s’acumulen en les ganyes i el tracte digestiu de diferents espècies d’animals marins tot amenaçant la seva salut. També embussen els sistemes de clavegueram i, molt sovint, acaben enredades en la vegetació de les riberes o en els fons marins i fluvials.

Malauradament, molts d’aquests residus també s’abandonen directament en llocs apartats i poc transitats, sobretot a prop de la costa, allà a on es realitzen activitats vinculades al turisme. A les zones més visitades de la Mediterrània, per exemple, més del 75% de la producció anual de residus es genera durant la temporada d’estiu i té el seu origen, en gran part, en les activitats recreatives (el consum de menjar ràpid, la pràctica d’esports, els festivals…); i és que durant el desenvolupament d’aquestes activitats, hi ha persones poc conscienciades que dipositen les seves deixalles a qualsevol lloc i posteriorment aquestes són arrossegades al mar.

Si vols aprofundir en el coneixement d’aquest problema que tant de mal està fent a la natura i, en conseqüència, a nosaltres mateixos, consulta l’Informe Libera “Tot estirant la cadena de la higiene personal: la natura com a vàter”, i descobriràs dades sobre la incidència i l’impacte d’aquesta xacra creixent i, sobretot, algunes de les solucions que ja hauríem d’estar practicant.

El canvi climàtic i els conflictes

Estàndard

Molts dels països que actualment estan experimentant situacions de conflicte també es veuen desproporcionadament afectats pel canvi climàtic. Pateixen, doncs, una doble amenaça que provoca l’abandonament de llars, interromp la producció d’aliments, genera desproveïment, incrementa el nombre de malalties i debilita els serveis de salut, segons l’informe When Rain Turns to Dust (Quan la pluja es converteix en pols). Aquest estudi (en anglès), que es basa en una investigació realitzada en el sud de l’Iraq, en el nord de Mali i en l’interior de la República Centreafricana, analitza l’experiència dels pobladors en relació amb els conflictes i els riscos climàtics, les estratègies que fan servir per a sobreviure, i com, en absència de suport adequat, la població es pot veure forçada a canviar dràsticament les seves formes de vida. ¿Sabíeu que dels vint països més vulnerables davant del canvi climàtic, la majoria estan en situació de guerra? ¿O que, l’any 2050, el nombre de persones que necessitaran assistència humanitària internacional serà el doble de les persones que avui la necessiten?

“El canvi climàtic és cruel. Si bé s’experimenta a tot arreu, els seus efectes més devastadors els pateixen les persones més vulnerables arreu del món. Som testimonis de l’impacte de la degradació ambiental en comunitats afectades per conflictes i sabem que la seva capacitat d’adaptació es veu radicalment disminuïda per la violència i la inestabilitat. (…) Si no fem res per tal de revertir el canvi climàtic, el nombre de persones que necessitaran ajuda augmentarà exponencialment, i les organitzacions humanitàries no donaran l’abast. De fet, els riscos climàtics poden generar retrocessos en matèria de desenvolupament i, fins i tot, un col·lapse sistèmic, sobretot als estats més fràgils i afectats per conflictes, que, actualment, ja són els més desatesos per l’acció climàtica”.

Catherine-Lune Grayson, experta del CICR en canvi climàtic.