Imatges sense drets

Estàndard

Imatges sense drets” és una campanya de la Creu Roja centrada novament en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS); una crida universal al compromís i a l’acció, perquè entre tots puguem erradicar la pobresa, protegir el planeta i garantir una vida digna i pròspera per a tothom. Per aconseguir-ho, cal que siguem constants, que fem memòria i que, periòdicament, recordem, per exemple, quins són els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible i com hi podríem col·laborar per tal d’assolir-los. Per a facilitar aquesta feina avui us convidem a visitar l’exposició virtual “Imatges sense drets”. Fes-ho gratuïtament. No et costarà res. Però si ho fas, ens estaràs ajudant a posar el focus sobre l’única eina que ens permetrà posar fi als abusos, les desigualtats i la violació dels Drets Humans: els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible. Accedeix i visita l’exposició virtual.

Fortalesa interior

Estàndard

A milions de persones d’arreu del món, la pandèmia els ha allunyat de la família i dels amics, però per a molts altres, la separació dels seus éssers més estimats no ha estat cap novetat afegida. És el cas, per exemple, del Hussein, que va haver de fugir del conflicte sirià el 2015, tot formant part de la gran onada de migrants que varen arribar a Europa des del Pròxim Orient. És ben curiós, però, com molts dels mecanismes i dels recursos de creixement personal que s’ha vist obligat a desenvolupar durant els darrers anys per afrontar l’aïllament i la soledat, ara, durant la pandèmia, li estan resultant molt útils. Malauradament, mentre ell viu a Amsterdam com a sol·licitant d’asil que col·labora activament en benefici de la comunitat que l’acull, la mare, el pare i els seus set germans, viuen dispersos per Síria, Kuwait i Europa. Malgrat tot, ell ho té molt clar quan ens suggereix que, davant les dificultats de qualsevol mena, fins i tot les associades a la pandèmia, el que hem de fer és cercar al nostre interior tot allò que ens pugui donar estabilitat i alimentar la nostra fortalesa interna amb determinació i un bon somriure.

Reserva la teva butaca

Estàndard

El 29 d’octubre de 2019 la Mireia va fer efectiva una donació de medul·la òssia (només 1 de cada 4.000 persones apuntades acaba donant). Estava apuntada al Registre de Donants de Medul·la des del febrer 2017. Ara té vint-i-vuit anys. És infermera, i tot que podríem pensar que els equips sanitaris són els que més donen sang i medul·la, per tota la informació que tenen a la seva feina, sovint no és així. La Mireia es va tatuar la data de la seva donació de medul·la un temps després. I ara, cada 29 d’octubre, ve a donar sang per recordar aquell moment. Del 8 al 15 de gener, donar sang és una altra pel·lícula.

El Marc va sortir amb tres amics a fer una excursió a la muntanya i, ja de tornada, va caure 200 metres avall. Els seus amics van estar buscant-lo durant hores, fins que van arribar els bombers i el van localitzar en l’única zona que encara quedava per rastrejar. El van trobar amb hipotèrmia i amb fractures greus. Ningú, ara com ara, sap encara com el Marc pot estar viu. Ell, en agraïment a totes les persones que el van ajudar, vol ser bomber i tornar tot el que li van donar, també tota la sang que va haver de rebre. Del 8 al 15 de gener, donar sang és una altra pel·lícula.

Que res ni ningú t’aturi

Estàndard

No volem finalitzar el 2020 sense mostrar l’agraïment més sincer als nostres voluntaris, a totes les persones que han optat per actuar de forma totalment altruista durant un any tan complicat i difícil com aquest. El desafiament mai havia estat tan gran, però davant els nous obstacles també han anat arribant noves solucions i noves persones que estan disposades a ajudar en tot allò que calgui. Són molts els que s’han atrevit a comprometre’s quan més falta feia, quan ha estat més necessari, i per sort, ara, encara ho continuen fent i segueixen com a voluntaris de la Creu Roja. No els importa el qui, el què, l’on, el quan ni el com, perquè l’únic que anhelen és ajudar els qui més ho necessiten. Gràcies, doncs, a tots el qui heu demostrat que la situació sanitària i social us preocupava; gràcies a tots els qui heu trobat noves formes de treballar i d’acompanyar els més vulnerables, per demostrar que, des de la Creu Roja seguim al peu del canó; i gràcies, evidentment, per haver facilitat tanta ajuda en un temps rècord. Però estiguem ben atents, perquè ara toca no abaixar la guàrdia, carregar els nostres cors d’estimació, d’empatia i de compassió, i romandre fidels, atents, sol·lícits, i cada cop més a prop de les persones. Per tant, tinguis l’edat que tinguis i sigui quina sigui la teva experiència, et diem de tot cor: “Gràcies, voluntari!”. Sens dubte, quan les persones ens unim som molt més fortes i podem ajudar els altres de manera molt més ràpida i eficaç. Que res ni ningú ens aturi. Som-hi!

Així ha estat el 2020

Estàndard

Acaba un any que ens ha posat a prova com a societat. Un any que ha revelat la nostra gran vulnerabilitat. Un any que ens ha fet pagar un preu molt elevat. Un any que ha canviat la nostra manera de mirar els altres i que ha accentuat el nostre sentiment solidari. Gràcies a tu i a les persones voluntàries hem arribat a tots els racons per tenir cura dels qui més ho han necessitat. Quan tot això passi, tornarem a fer-nos petons, a passejar, a jugar, a viure. Però ja no serem els mateixos, i saps per què? Perquè el 2020 ens ha posat davant el repte de ser millors persones, perquè, ni que ara ens costi d’entendre o de creure, el cert és que la distància ens ha acostat més que mai a les altres persones. I això, sens dubte, és el més important.

Beep!

Estàndard

Saps que hi ha moltes persones grans que actualment viuen sense la companyia de ningú? ¿Consideres que hem agraït prou tota la feina i tot l’esforç que han estat fent durant tant de temps quan més els necessitàvem? Creus que potser, entre tots, podríem fer-hi alguna cosa més per fer-los-hi costat? La soledat no volguda és una realitat molt dolorosa que podem evitar de moltes maneres. Potser la trucada telefònica que la Irene farà a la seva àvia pugui fer-nos reflexionar sobre tot això i, sobretot, sobre el nostre compromís personal amb la gent gran. Et convidem, doncs, a mirar aquest emotiu curtmetratge i, sobretot, et convidem a estimar-te les persones grans que hi pugui haver a prop teu, abans no sigui massa tard.

No tinguis por

Estàndard

L’Emili està vivint un autèntic malson: és víctima de l’assetjament escolar i no sap com sortir-se’n. Afortunadament, a la seva vida apareix en Carles, un voluntari de la Creu Roja al Programa de Promoció de l’Èxit Escolar. L’orientació i l’acompanyament que rebrà a partir d’aquest moment serviran perquè l’Emili pugui superar una situació molt similar a la que en Carles també va viure en el passat. Et convidem a mirar aquest curtmetratge i a reflexionar sobre un tema tan important com és la bona convivència i el respecte entre les persones. El bullying i el ciberbullying és cosa de tots. No només és un problema per a qui ho pateix. Cal que estiguem atents davant del patiment dels altres i, sobretot, d’una vegada per totes, cal acceptar que les diferències ens fan únics i que la diversitat és bona. Acabar amb l’assetjament escolar és responsabilitat de tots. Som-hi! Anem per feina: impliquem-nos i comprometem-nos.

Cruïlla de camins. Capítol I

Estàndard

L’impacte de la Covid-19 ha colpejat les nostres vides i ha canviat la percepció i els plans de moltes persones. N’hi ha que són més pessimistes, com la Raquel, que tot just acaba de superar la malaltia. D’altres, com el Fèlix, viuen més esperançat. Ell és un voluntari de Creu Roja i un supervivent de l’Aquarius. Te’n recordes de la seva odissea? I tu, quina actitud tens davant d’aquesta crisi sanitària, econòmica i social? Abans de respondre precipitadament et convidem a mirar Peons, el capítol I de Cruïlla de camins. Entre altres coses descobriràs que tots som peces clau i que, per tant, tenim moltes raons per a l’esperança.

Per una infància protegida

Estàndard

Avui, 20 de novembre, és el Dia dels Drets dels Infants i a la Creu Roja el volem commemorar d’una forma ben especial, amb la col·laboració del músic, compositor i educador, Manu Rubio. Quan un artista com ell opta per compartir la seva veu amb tots els infants del nostre món i, molt especialment, amb els qui pateixen situacions que requereixen mesures de protecció, només podem dir gràcies de tot cor. Us fem arribar, doncs, la seva reflexió humanitària i la seva animada música, perquè també vosaltres pugueu gaudir de tot plegat. Potser també fora un bon moment perquè recordem la importància del que significa “ser acollidor” i protegir tots aquells infants que, per un motiu o altre, no poden viure amb la seva família d’origen.

Menjar bé, bo i barat

Estàndard

Ja fa gairebé sis que us vàrem presentar el receptari de cuina “Per menjar bé, bo i barat”: una proposta perquè poguéssiu preparar àpats equilibrats, nutritius, saludables i ben econòmics, sense massa complicacions. Si us en recordeu, aquest receptari va néixer amb vocació humanitària, des de la perspectiva del dret a l’alimentació, gràcies al treball d’un equip de dietistes i nutricionistes de la Creu Roja i a la participació generosa de grans cuiners com la Carme Ruscadella, l’Isma Prados i molts altres. Doncs bé, juntament amb la Fundació Alícia, ara fem un pas més i us proposem gaudir dels vídeos d’algunes receptes perquè pugueu continuar menjant bo, saludable i barat. Aquí teniu alguns suggeriments realment deliciosos. Bon profit!

Vídeos de les receptes: Estofat de mongetes i calamars, cremós de maduixa i de plàtan, amanida de cuscús amb cigrons i verdures, hamburguesa de sardines amb amanida, sofregit de verdures amb llenties i arròs, poma amb canyella al microones; torrades de verat, pebrot i espàrrecs, pancakes amb fruita i formatge, patates farcides d’amanida russa, remenat de xampinyons i bledes sobre pa amb tomàquet.