Vocació humanitària

Estàndard

L’Eva Turró és de Barcelona. Treballa com a tècnica de voluntariat a la Creu Roja i també com a delegada en situacions d’emergència. De moment, ha tingut l’oportunitat de cooperar a Hondures o a Moçambic. Com a científica amb vocació humanitària, gaudeix immensament fomentant els hàbits d’higiene i conscienciant les comunitats sobre la importància que té la prevenció sanitària. De fet, per a l’Eva, la Biologia és molt més que una carrera universitària, és una manera rigorosa i profitosa d’entendre, de respectar i de cuidar el complex món que ens envolta i que ens sobrepassa. Potser per això, la seva passió li ha permès veure el planeta amb uns altres ulls i descobrir allò que mai no hauríem d’oblidar, que fer costat als qui més ho necessiten és quelcom necessari i meravellós.

Banda Sonora Vital

Estàndard

Banda Sonora Vital és una web que, mitjançant un qüestionari en línia, permet recuperar música significativa per a pacients d’Alzheimer. La web explora records musicals de la persona. A més dels títols i artistes que es recorden explícitament, el sistema també pot considerar altres músiques rellevants que no han estat esmentades directament, abans de proposar una llista de reproducció de YouTube per gaudir-ne en aquelles situacions que els cuidadors i familiars puguin considerar més oportunes: en reunions familiars, en experiències per a l’alleujament de la depressió, en situacions de relaxació o d’estimulació, etc. Val a dir que aquest projecte ha estat impulsat pel Grup de Recerca en Tecnologia Musical de la Universitat Pompeu Fabra, i que ha estat guardonat amb el Premi Creu Roja Tecnologia Humanitària 2020.

Tant se val d’on venim

Estàndard

El 2017 es va forjar l’aliança entre la Fundació Barça i la Creu Roja amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania sobre les situacions que pateixen les persones migrades i refugiades i millorar la seva acollida a les nostres ciutats i comunitats. Des de llavors, s’ha estat treballant en un projecte d’educació en valors anomenat Tant se val d’on venim, adreçat en aquest cas a joves entre 12 i 16 anys. En el marc d’aquest projecte, s’ha creat un Escape Room virtual que té com a element principal la història de l’Oxana, una jove migrada procedent d’Ucraïna que protagonitza una aventura plena de reptes misteriosos. A través d’aquest recurs de sensibilització es pretén assolir els següents objectius: implicar el jovent en el procés d’adquisició de valors humanitaris, promoure l’aprenentatge i posada en pràctica d’actituds i comportaments que puguin millorar la convivència i el respecte cap a les persones nouvingudes, fomentar el sentiment d’empatia i solidaritat cap a la població migrada i refugiada, i promoure la seva integració, tot prevenint conductes discriminatòries, racistes o xenòfobes. Aquí tens l’accés a la proposta didàctica i, evidentment, al joc. Vols fer una partida?

Aquells ulls verds

Estàndard

En Germán és un home molt rondinaire i la Lucía una jove voluntària de la Creu Roja amb moltes ganes d’ajudar. Ell viu en una situació d’extrema vulnerabilitat. De fet, és víctima de la pobresa energètica i sobreviu, amb prou feines, amb la seva pensió. De vegades, però, a la vida, quan tot sembla fosc i trist, també pot succeir que algú es creui al nostre camí per tornar-nos la llum, l’esperança i les ganes de viure; i quan això passa és quan t’adones de la importància i del valor immens que pot arribar a tenir el fet d’ajudar, d’acollir i d’estimar els altres gratuïtament. Fer de voluntari a la Creu Roja pot canviar positivament moltes vides. També la teva.

La història de Florence

Estàndard

Saps qui és Florence Nightingale? Et sona el seu nom? Poques persones van provocar un impacte tan fort en l’àmbit de la infermeria com ella. Nascuda el 1820, va ser una autèntica innovadora, que es va transformar en una llegenda vivent gràcies a les contribucions que va fer a la professió de la infermeria i a l’atenció de la salut en general. I el més sorprenent de tot és que Florence va ser pràcticament una autodidacta. Tot aprenent de l’experiència, no només va fonamentar la seva reputació com una infermera respectada, sinó que també va esdevenir una de les primeres expertes en higiene pública i sanejament del món.

Quan ella i 40 infermeres més van presentar-se com a voluntàries per atendre els soldats ferits en Scutari, un suburbi d’Istanbul, es van trobar amb un hospital en condicions deplorables: brutícia, amuntegaments de tota mena, rates, i escassetat d’aliments, de vestimenta, de cirurgians, d’equipaments i medicaments. També va haver de lidiar amb l’animadversió d’alguns metges, que la consideraven una intrusa. No obstant això, la seva extraordinària capacitat d’organització, el seu esperit emprenedor i la seva ferma determinació li van permetre aconseguir que l’hospital fos més eficient i que les seves infermeres fossin acceptades.

Durant la nit, quan no escrivia cartes que els soldats enviaven als seus familiars, visitava les sales amb un llum a la mà, tot consolant els seus pacients, per la qual cosa, curiosament, li deien “la dama del llum”. En tornar a Anglaterra, Florence va treballar incansablement per promoure les causes que  més li preocupaven: reformar els serveis mèdics de l’exèrcit, canviar el disseny dels hospitals, desenvolupar la medicina preventiva i millorar la condició i la capacitació de les infermeres.

L’exemple de Florence Nightingale ha estat i segueix sent una font d’inspiració per a innombrables infermers a tot el món. De fet, el 1912 es va crear una medalla en el seu honor per reconèixer els infermers i infermeres i als auxiliars d’infermeria que han prestat serveis excepcionals als malalts i ferits durant una guerra o un desastre natural. I sí…, nosaltres també estem pensant que, actualment, són molts i moltes els que es mereixen aquesta medalla per tota la feina excepcional que estan duent a terme als hospitals.

Imatges sense drets

Estàndard

Imatges sense drets” és una campanya de la Creu Roja centrada novament en els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS); una crida universal al compromís i a l’acció, perquè entre tots puguem erradicar la pobresa, protegir el planeta i garantir una vida digna i pròspera per a tothom. Per aconseguir-ho, cal que siguem constants, que fem memòria i que, periòdicament, recordem, per exemple, quins són els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible i com hi podríem col·laborar per tal d’assolir-los. Per a facilitar aquesta feina avui us convidem a visitar l’exposició virtual “Imatges sense drets”. Fes-ho gratuïtament. No et costarà res. Però si ho fas, ens estaràs ajudant a posar el focus sobre l’única eina que ens permetrà posar fi als abusos, les desigualtats i la violació dels Drets Humans: els 17 Objectius de Desenvolupament Sostenible. Accedeix i visita l’exposició virtual.

Fortalesa interior

Estàndard

A milions de persones d’arreu del món, la pandèmia els ha allunyat de la família i dels amics, però per a molts altres, la separació dels seus éssers més estimats no ha estat cap novetat afegida. És el cas, per exemple, del Hussein, que va haver de fugir del conflicte sirià el 2015, tot formant part de la gran onada de migrants que varen arribar a Europa des del Pròxim Orient. És ben curiós, però, com molts dels mecanismes i dels recursos de creixement personal que s’ha vist obligat a desenvolupar durant els darrers anys per afrontar l’aïllament i la soledat, ara, durant la pandèmia, li estan resultant molt útils. Malauradament, mentre ell viu a Amsterdam com a sol·licitant d’asil que col·labora activament en benefici de la comunitat que l’acull, la mare, el pare i els seus set germans, viuen dispersos per Síria, Kuwait i Europa. Malgrat tot, ell ho té molt clar quan ens suggereix que, davant les dificultats de qualsevol mena, fins i tot les associades a la pandèmia, el que hem de fer és cercar al nostre interior tot allò que ens pugui donar estabilitat i alimentar la nostra fortalesa interna amb determinació i un bon somriure.

Reserva la teva butaca

Estàndard

El 29 d’octubre de 2019 la Mireia va fer efectiva una donació de medul·la òssia (només 1 de cada 4.000 persones apuntades acaba donant). Estava apuntada al Registre de Donants de Medul·la des del febrer 2017. Ara té vint-i-vuit anys. És infermera, i tot que podríem pensar que els equips sanitaris són els que més donen sang i medul·la, per tota la informació que tenen a la seva feina, sovint no és així. La Mireia es va tatuar la data de la seva donació de medul·la un temps després. I ara, cada 29 d’octubre, ve a donar sang per recordar aquell moment. Del 8 al 15 de gener, donar sang és una altra pel·lícula.

El Marc va sortir amb tres amics a fer una excursió a la muntanya i, ja de tornada, va caure 200 metres avall. Els seus amics van estar buscant-lo durant hores, fins que van arribar els bombers i el van localitzar en l’única zona que encara quedava per rastrejar. El van trobar amb hipotèrmia i amb fractures greus. Ningú, ara com ara, sap encara com el Marc pot estar viu. Ell, en agraïment a totes les persones que el van ajudar, vol ser bomber i tornar tot el que li van donar, també tota la sang que va haver de rebre. Del 8 al 15 de gener, donar sang és una altra pel·lícula.

Que res ni ningú t’aturi

Estàndard

No volem finalitzar el 2020 sense mostrar l’agraïment més sincer als nostres voluntaris, a totes les persones que han optat per actuar de forma totalment altruista durant un any tan complicat i difícil com aquest. El desafiament mai havia estat tan gran, però davant els nous obstacles també han anat arribant noves solucions i noves persones que estan disposades a ajudar en tot allò que calgui. Són molts els que s’han atrevit a comprometre’s quan més falta feia, quan ha estat més necessari, i per sort, ara, encara ho continuen fent i segueixen com a voluntaris de la Creu Roja. No els importa el qui, el què, l’on, el quan ni el com, perquè l’únic que anhelen és ajudar els qui més ho necessiten. Gràcies, doncs, a tots el qui heu demostrat que la situació sanitària i social us preocupava; gràcies a tots els qui heu trobat noves formes de treballar i d’acompanyar els més vulnerables, per demostrar que, des de la Creu Roja seguim al peu del canó; i gràcies, evidentment, per haver facilitat tanta ajuda en un temps rècord. Però estiguem ben atents, perquè ara toca no abaixar la guàrdia, carregar els nostres cors d’estimació, d’empatia i de compassió, i romandre fidels, atents, sol·lícits, i cada cop més a prop de les persones. Per tant, tinguis l’edat que tinguis i sigui quina sigui la teva experiència, et diem de tot cor: “Gràcies, voluntari!”. Sens dubte, quan les persones ens unim som molt més fortes i podem ajudar els altres de manera molt més ràpida i eficaç. Que res ni ningú ens aturi. Som-hi!

Així ha estat el 2020

Estàndard

Acaba un any que ens ha posat a prova com a societat. Un any que ha revelat la nostra gran vulnerabilitat. Un any que ens ha fet pagar un preu molt elevat. Un any que ha canviat la nostra manera de mirar els altres i que ha accentuat el nostre sentiment solidari. Gràcies a tu i a les persones voluntàries hem arribat a tots els racons per tenir cura dels qui més ho han necessitat. Quan tot això passi, tornarem a fer-nos petons, a passejar, a jugar, a viure. Però ja no serem els mateixos, i saps per què? Perquè el 2020 ens ha posat davant el repte de ser millors persones, perquè, ni que ara ens costi d’entendre o de creure, el cert és que la distància ens ha acostat més que mai a les altres persones. I això, sens dubte, és el més important.