Emergències respiratòries

De vegades, l’activitat física intensa ens pot deixar sense alè, com si no poguéssim respirar profundament. Aquesta mateixa sensació de falta d’aire és la que sentim quan estem patint una dificultat respiratòria. Aquests símptomes solen ser fruit de reaccions al·lèrgiques o de problemes de salut com ara la pneumònia, la bronquitis aguda, l’asma, la insuficiència cardíaca o l’atac de cor. La dificultat respiratòria és sempre una emergència sanitària i, per tant, cal que truqueu immediatament al 112. Mireu l’estat de consciència de la persona afectada i observeu si pot respirar ni que sigui una mica. Si estigués inconscient i no respirés adequadament, hauríeu de fer la reanimació cardiopulmonar. Per altra banda, si respirés, afluixeu-li la roba i els objectes ajustats per alliberar qualsevol pressió al cos i proporcioneu-li espai. Si hi ha més gent, demaneu-los que s’allunyin i, si hi ha finestres, obriu-les perquè pugui entrar l’aire. Si la víctima té prescrits medicaments com ara oxigen o un inhalador, podeu ajudar-la a administrar-los; és a dir, busqueu-li el medicament i ajudeu-la, però no li apliqueu sense indicació prèvia. De la mateixa manera no se li pot donar ni menjar ni beure. Mentre esperem, cal col·locar la persona afectada semiasseguda. Encara que la respiració de la persona deixi de xiular, no vol dir que estigui millorant. Per tant, cal fer-li companyia fins que arribi l’assistència mèdica.

O menjo o pago

La pobresa cronificada o persistent es refereix a una situació en què una persona o una família, sense feina o amb una feina precària, viu en una situació de pobresa durant diversos anys. Com podeu imaginar, aquesta condició sol derivar en problemes diversos de salut i pressions socials addicionals que limiten la capacitat i la possibilitat de millorar la situació de vulnerabilitat. De fet, les persones que pateixen pobresa cronificada normalment tenen més dificultats per accedir als serveis públics, a les feines i altres recursos necessaris per aconseguir millorar la seva vida. Sabíeu que en els últims quatre anys la pobresa cronificada ha augmentat un 30%? Per tal d’entendre una mica millor el que representa aquesta crua realitat, avui us oferim aquests quatre testimonis. Si els escoltem atentament, entedrem perfectament que cal continuar treballant per oferir respostes directes, immediates i properes davant la crisi, perquè mai més ningú hagi de triar entre pagar o menjar.

El Sorteig d’Or de 2023

Ja fa gairebé un mes que tenim a la venda les butlletes per participar en el Sorteig d’Or de la Creu Roja que repartirà set milions d’euros en premis. Enguany, tot inspirant-se en el lema ‘Or sembla, Creu Roja és’, l’il·lustrador Óscar Alonso [ 72Kilos ] ha dissenyat deu butlletes que representen cadascuna de les nostres àrees d’actuació. Si us hi fixeu bé, però, descobrireu que cadascuna de les butlletes és molt més del que sembla. Una butlleta de cinc euros, per exemple, representa una farmaciola de productes bàsics per a una persona; tres butlletes poden servir per donar suport a una persona sense llar amb un kit d’abric; amb quatre butlletes, podríem oferir un nou taller per a gent gran amb l’objectiu de prevenir la solitud; i amb deu, proveir una família vulnerable amb un lot de productes bàsics diversos. Amb cada butlleta, per tant, es pot posar en marxa un servei real, una acció concreta que millorarà la vida d’algú que ho necessita. Per això, aquest és el sorteig més important: el sorteig d’or. I tu, ja tens la teva butlleta?

Prové del cor…

Dilluns vinent, com cada 8 de maig, celebrarem el Dia Mundial de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, una jornada perquè puguem recordar la singularitat i la unitat del nostre moviment internacional humanitari, el més gran del planeta. Serà un moment per reconèixer la gran tasca de tots els qui, generosament, marquen la diferència en el dia a dia. Enguany, el nostre lema és aquest: “Tot el que fem prové #DelCor”; una idea amb la qual pretenem retre homenatge a totes aquelles persones que sempre trobem al costat dels qui més ho necessiten; a tots aquells que, molt sovint, són els primers a fer un pas endavant per ajudar els més vulnerables; a tots els herois anònims que actuen, carregats d’humanitat, des de l’aula d’una escola, des d’un taxi, des d’un quiròfan, des d’un comerç, des del mercat, des del gimnàs, des d’un edifici en construcció, des d’un vaixell pesquer, potser fins i tot des del carrer, o des de qualsevol altre lloc, ja que, per tal d’actuar amb humanitat i en favor dels altres, qualsevol lloc és idoni, si el que fem prové del cor.

La X solidària

¿Has experimentat mai, mentre feies la declaració de la renda, la satisfacció íntima de saber que tu ets dels qui marquen la “X” solidària tot destinant d’aquesta forma un 0,7 dels teus impostos a causes socials i sense cap mena de cost econòmic afegit per a tu? Segur que sí! Això no obstant, ¿sabies que encara hi ha un 47% de contribuents que no marca la casella 106? N’hi ha que no ho fan simplement perquè deixen aquesta casella en blanc, mentre d’altres marquen exclusivament la casella 105, la de l’Església catòlica, potser perquè no saben que ambdues assignacions són totalment independents i compatibles. De fet, si es marquen les dues caselles, l’ajuda no es divideix, sinó que se suma, tot destinant un 1,4 dels impostos a projectes socials que serviran per ajudar als qui més ho necessiten: persones en situació de pobresa i/o exclusió social, persones grans, famílies i infants vulnerables, dones maltractades, persones amb diversitat funcional, etc. Ja ho saps, doncs: compromís, drets, igualtat…, anomenem-ho “X”, la “X” solidària; i sigui el que sigui allò que et mou a ser solidari, no t’oblidis de marcar la casella 106 amb una “X” ben solidària.

Sant Jordi 2023

Aquesta diada de Sant Jordi us volem animar a llegir i a reflexionar sobre la importància dels drets i dels valors. Com molts ja sabeu prou bé, la humanitat, la imparcialitat, la neutralitat, la independència, el voluntariat, la universalitat i la unitat són els principis de la Creu Roja, uns principis que, dia a dia, ens han de permetre transformar el món i millorar-lo; i perquè això sigui molt més fàcil d’aconseguir, us volem demanar aquests favors: no deixeu mai de somriure a tothom, aprofiteu al màxim els vostres dies protegint la humanitat i el planeta, jugueu amb els dracs en comptes de ferir-los i, sobretot, sigueu molt feliços acompanyant sempre i fent costat els qui més ho necessiten. Per un Sant Jordi ple de roses, de llibres i de fraternitat, agafeu el vers que més us agradi i dibuixeu-lo al vostre cor. Tots són per a vosaltres i perquè els pugueu compartir.

01. LA FORÇA DEL VOLUNTARIAT

“Com el batec que abraça la tempesta,
un plural anònim estimarà sempre a contracorrent”.

02. L’OBJECTIU DE PROTEGIR LA HUMANITAT

“Ara que en una llàgrima hi caben la teva sang i la meva,
descobrirem el seu origen: l’entranya de la humanitat”.

03. UNA UNIVERSALITAT REALMENT INCLUSIVA

“Quan la marea ens abraçarà, tant si és de dia com si és de nit,
sentirem a la nostra dermis la immensitat d’un sol cel”.

04. LA UNITAT QUE GENERA LA FORÇA

“Convertirem els somnis en milions d’espores
per tal de compartir-los amb els qui més ho necessiten”.

05. UNA NEUTRALITAT QUE ENGENDRA CONFIANÇA

“I un cop expressades amb sinceritat les nostres pors,
podrem centrar-nos en la nostra fortalesa: la capacitat d’acompanyament”.

06. INDEPENDÈNCIA, AUTONOMIA I LLIBERTAT

“No estem sols i portarem orquestres que ho celebraran;
no estem sols i ens escoltaran des de la vall fins a la carena”.

07. IMPARCIALITAT, EQUANIMITAT I JUSTÍCIA

“Per poder distingir i enfortir tot allò que ens farà créixer,
agafaré amb fermesa la teva mà i tu faràs igual amb la meva”.

Accidents cardiovasculars

Els accidents cardiovasculars solen afectar principalment a persones d’edat avançada, a persones amb hipertensió o a persones amb alteracions circulatòries. Tot i que els efectes hi poden ocasionar una aturada cardiorespiratòria, molts individus es recuperen completament. Dos exemples ben clars d’aquests tipus d’accidents són els ictus, altrament anomenats vessaments o embòlies cerebrals, feridures, etc., que impliquen una alteració de la circulació de la sang al cervell; i les angines de pit que es produeixen quan el cor no rep una quantitat suficient de sang i que, si la situació s’allarga, poden derivar en un infart agut de miocardi.

El primer signe visible d’un ictus cerebral és que la persona està confosa, com si de cop semblés embriagada. Si li demaneu que ensenyi les dents, per exemple, veureu que només mou un costat de la boca o que el moviment potser és asimètric. De la mateixa manera, també pot ser que tingui problemes per parlar o per englotir, que els plecs del front es moguin de manera asimètrica, que li costi moure les extremitats o, encara, que hi tingui un mal de cap força intens.

Per altra banda, l’atac de cor es manifesta sobretot per un dolor al pit normalment intens i llarg que, fins i tot, pot afectar els braços, l’esquena i la mandíbula. És com si un puny estigués comprimint el cor. El dolor pot anar acompanyat de suor freda, de pal·lidesa, de palpitacions i de dificultats per a respirar. En algun cas també hi pot haver mareigs i vòmits. De totes maneres, val a dir que també hi pot haver infarts que es manifestin d’una forma diferent o que, fins i tot, poden ocasionar-se sense dolor. Tot i això, aquests no serien els casos més comuns.

Cal recordar sempre que, tant els vessaments cerebrals com els atacs de cor, són emergències mèdiques que requereixen una atenció sanitària immediata. És important, per tant, saber-los reconèixer perquè puguem demanar ajuda a temps. La prevenció salva vides.

Salut per a tothom

El Dia Mundial de la Salut, que se celebra cada any el 7 d’abril, sol centrar-se en un problema específic de salut pública: la diabetis, la tensió arterial, el tabaquisme, la salut mental, etc. Enguany, però, commemorem el 75è aniversari de la fundació de l’Organització Mundial de la Salut (OMS). Per aquest motiu, s’ha optat per escollir un lema que subratlla la necessitat que encara tenim de centrar els esforços en el camí cap a l’assoliment de la salut per a tothom.

El 1948, els països del món es van unir i van fundar l’OMS amb la finalitat de promoure la salut, reforçar la seguretat sanitària i fer costat els més vulnerables, perquè tothom, a qualsevol indret del planeta, pogués gaudir del nivell de salut i benestar més gran possible. El 75è aniversari de l’OMS, per tant, és una oportunitat que tenim per mirar enrere i valorar els èxits de salut pública que han anat millorant la nostra qualitat de vida durant les darreres set dècades; però també és el moment perfecte perquè ens motivem, perquè continuem treballant i perquè, entre tots, abordem els desafiaments de salut presents i futurs, que en són molts.

L’escola número 106

Hi va haver un temps en què l’escola número 106 al poble de Tezekend del districte Aghdam d’Azerbaidjan va ser molt famosa pel seu exuberant jardí. Els transeünts es meravellaven amb la gran varietat d’arbres i flors que esquitxaven els jardins. Malauradament, però, tot va canviar el 2020, quan l’escola i el seu jardí van resultar danyats pels bombardejos.

Segons Fizuli Nazarov, director de l’escola per a desplaçats interns, “les finestres es van trencar i les equipacions i el mobiliari de l’escola van quedar completament danyats. La teulada també va resultar molt afectada i l’aigua es filtrava per les parets i el sostre de totes les aules. Les males condicions de l’escola impedien que els alumnes poguessin assistir a les seves classes. (…) Em feia vergonya obligar els pares a enviar els seus fills a estudiar en aquestes condicions, quan ni tan sols teníem prou pupitres”.

Davant d’aquesta realitat, durant el curs passat, el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) va voler rehabilitar l’escola com a part del Programa d’Accés a l’Educació. De fet, va rehabilitar i moblar trenta-tres dels colegis i escoles bressol més danyades a les zones afectades pel conflicte de l’Azerbaidjan. El projecte de rehabilitació de l’escola Tezekend a què ens referíem, per exemple, també va incloure millores a les instal·lacions de calefacció, sanitàries i de reg. Es va proporcionar mobiliari nou, equipaments esportius i lúdics, materials diversos d’ensenyament i aprenentatge, etc.

Mentre hi hagi conflictes armats i altres tipus de violència que dificultin significativament l’accés segur a l’educació per als infants de les comunitats afectades, el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), a més de protegir les seves vides i defensar la seva dignitat, continuarà oferint-los el seu suport i procurarà garantir que puguin gaudir d’un accés segur i de qualitat a l’educació. Perquè sabem perfectament que sense educació no hi ha futur, mai no hem de permetre que cap infant es pugui quedar sense escola.

I.A. i guerra

Raquel Regueiro ho té molt clar quan afirma que les màquines no es cansen, no protesten, no necessiten menjar, però tampoc no tenen cap sentiment humà; i en el cas dels conflictes bèl·lics, aquest és precisament el problema més gran de les màquines que estan dirigides per una intel·ligència artificial: l’exclusió del concepte “humà” dels camps de batalla. Si èticament ens plantegéssim una situació en la qual unes màquines poguessin combatre en contra d’altres màquines, potser no ens preocuparíem tant. Però el problema real rau en el fet que les màquines puguin lluitar en contra dels humans que no es poden defensar, com molt sovint passa amb la població civil. Sabem que l’algorisme que s’ha integrat en una màquina té els mateixos biaixos que té la persona que ha creat aquest algoritme: el biaix ètic, el racial, etc. Per això hauríem de garantir, per exemple, que les màquines sàpiguen distingir entre un pagès que està cavant una trinxera per sembrar i un terrorista que està cavant una trinxera per posar una bomba. En cas contrari, seria extremadament fàcil vulnerar els principis més bàsics del Dret Internacional Humanitari, i no podem permetre que això passi.