Al món hi ha gairebé 14.000 bombes nuclears. La majoria són molt més poderoses que les que van devastar Hiroshima i Nagasaki el 1945. Des de llavors, per tant, ens acompanya el risc d’amenaça nuclear. El 1995, per exemple, un coet d’investigació llançat per estudiar les aurores boreals que va ser confós amb un míssil nuclear va estar a punt de portar el món cap a la destrucció. I és que sabem que una explosió nuclear provocaria una catàstrofe de proporcions inimaginables. No obstant això, el risc que s’utilitzin armes nuclears actualment és més elevat que mai. La freqüència amb què es produeixen incidents militars cada vegada és més elevada i alguns Estats profereixen amenaces explícites d’utilitzar armes nuclears. S’abandonen acords que podrien servir per a eliminar els arsenals existents i, a més, es desenvolupen noves armes nuclears. Malauradament, estem en un camí perillós cap a una nova carrera d’armes nuclears. Alhora, també sabem que les tecnologies digitals que ara controlen les armes nuclears podrien ser piratejades per tal d’emetre, per exemple, el fals advertiment d’un atac o, fins i tot, per tal d’accedir als codis de llançament. N’hi ha que, fins i tot, asseguren que tenir armes nuclears genera una seguretat més gran. Però sabem que això és absolutament fals perquè mentre existeixin armes nuclears hi ha el risc que puguin ser utilitzades. Per això, tots els Estats s’haurien d’adherir immediatament al tractat de prohibició nuclear i acabar, d’una vegada per totes, amb l’era de les armes nuclears.
