La força V

Tot el que passa es regeix per les lleis de la física. De la mateixa manera que les coses cauen per la gravetat o de la mateixa forma que una força pot afectar els objectes en acceleració, existeix la força V: una energia immensa que pots trobar per tot arreu, allà on vagis, que neix de les persones, ens connecta i ens uneix; una força que reacciona i ens fa actuar amb generositat i entusiasme, perquè quan emergeix una situació de necessitat, la força V hi respon tot compensant el problema amb tanta o més intensitat. És la força del voluntariat. Vols sumar-t’hi? És una força imparable que pot canviar la vida de milers de persones al teu voltant.

Voluntariat, poesia i principis

Si hi ha un principi pel qual la societat ens identifica especialment és el caràcter voluntari de tot allò que fem en favor dels altres. De fet, si ja ens coneixeu, sabeu prou bé que aquest és el nostre mètode de treball, allò que garanteix la nostra autonomia o la nostra presència arreu del territori, i una de les normes d’actuació que guien el nostre funcionament com a organització. A la Creu Roja tenim molt clar que el voluntariat és el nostre cor i els voluntaris, la nostra força. 

Diuen que el món vespreja al compàs de la tempesta definitiva, com un murmuri que ve de lluny i que s’adorm al llindar, en la humitat burlesca de l’expectativa. Diuen que el món parpelleja com una ferida incandescent i que, de vegades, el món, i només de vegades, adopta el gest d’una finestra perduda, d’altres vegades el paisatge del corrent. També de vegades vesteixen el món de casa buida. Tanmateix, et diré que, al capvespre del món, ressona un batec que clareja, un batec que abraça la tempesta, un plural anònim que estima a contracorrent. I encara et diré més: quan rugeix la tempesta, la voluntat bressola el nostre món. 

La gestió emocional

La gestió que fem de les nostres emocions és molt més important del que alguns potser imaginen. Si volem resoldre els diversos problemes del dia a dia, superar nous reptes, o simplement acompanyar de la manera més adequada a les persones que ens envolten, cal aprendre a identificar, a comprendre i a gestionar tant les emocions com els pensaments que ens arriben per diferents vies. Si ho aconseguim, això provocarà que les relacions interpersonals siguin molt més fluides i enriquidores, i que puguem créixer des d’una perspectiva personal i professional. Et proposem, doncs, que ara reflexionis sobre aquestes qüestions: Ets prou conscient de quines són les teves emocions? Has après a acceptar-les i a valorar-les, tant si són agradables com si no ho són? Saps que totes les emocions són útils i tenen la seva funció? Com et parles a tu mateix? Quines són les activitats que més t’agrada fer i que et serveixen per carregar energia? Quan no estàs prou bé, demanes ajuda? Recorda que el teu benestar emocional és vital, tant per a tu com per als altres. Per això et recomanem que sempre tinguis cura de les teves emocions, que accedeixis a recursos i eines per a la millora de la teva salut emocional i que, si mai et convé, no descartis rebre suport emocional per part d’un professional de la salut mental.

Acció local d’abast global

La pandèmia o el canvi climàtic són una bona mostra de com, les comunitats d’arreu del món, estan patint les conseqüències de crisis ben complexes. Les necessitats humanitàries creixen. Moltes persones són expulsades de les seves llars i veuen com els seus mitjans de vida més bàsics desapareixen. Els sistemes de salut estan lluitant per fer front a la pressió sanitària que ha provocat la COVID. El clima extrem està generant situacions de caos arreu del món i, evidentment, això afecta majoritàriament les comunitats més empobrides i vulnerables. Però, en començar aquest nou any, hem de creure fermament que encara hi ha vida i esperança. De fet, l’acció humanitària de la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja creix i s’intensifica cada dia que passa. Ja som més de 14 milions de voluntaris treballant a 192 països per donar suport i fer costat els qui més ho necessiten, perquè puguin anticipar-se, preparar-se, respondre i recuperar-se en situacions de crisi. El 2022, ens assegurarem que la nostra xarxa sigui encara més forta i que la nostra acció local enforteixi la resposta humanitària global. I ho farem gràcies als nostres voluntaris, als socis, al personal tècnic, a les empreses col·laboradores i a qualsevol persona de bona voluntat que hi vulgui col·laborar en qualsevol moment en la construcció de comunitats més sòlides i que siguin capaces d’enfrontar-se millor al futur. Vols sumar-t’hi?

Emociona’t

Hi ha uns anys a la vida, i no duren gaire, que són molt especials; uns anys durant els quals la imaginació no té límits i els obstacles no existeixen. Creus que menjar-te el món no serà un problema, i també creus que arribaràs tan lluny com t’ho proposis. Si cal, fins i tot, volaràs per arribar-hi. Entendre els problemes dels més grans costa, però als adults també els hi costa entendre els problemes dels infants, oi? Per això, Creu Roja Joventut és tan important, perquè els joves, en determinats aspectes, també són com els infants. Estan en un moment de la vida ben especial, uns anys que no duraran gaire, durant els quals la seva creativitat i la seva capacitat de servei esclaten. De fet, per als joves, els obstacles tampoc no són un problema. Creuen que es menjaran el món, i creuen bé perquè, sens dubte, arribaran tan lluny com ells vulguin. Vols sumar-t’hi?

Són imparables

Reconeixes aquest senyal: . . . – – – . . . ? És el codi morse equivalent a un missatge d’auxili (SOS); un senyal, reconegut arreu del món, perquè qualsevol persona en perill el pugui fer servir amb l’objectiu de demanar ajuda urgent. I és que cada any, més i més persones es veuen afectades per desastres diversos i necessiten suport per tal de sobreviure, de recuperar-se i de preparar-se adequadament de cara al futur. Per això ens convé recordar aquest senyal i el seu ritme: perquè pot salvar vides. Mira aquest vídeo, doncs, i recorda el ritme. I recorda també que no importa la identitat de qui pugui necessitar un cop de mà, ni tan sols importa qualsevol altra circumstància, perquè sempre hi haurà persones que estaran escoltant qualsevol crida d’auxili i responent de forma ràpida i eficaç. I saps qui són aquests éssers meravellosos? Els milions de voluntaris imparables de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja. Perquè ells mai perden el ritme, perquè junts són imparables. Potser vols sumar-t’hi? Fes que aquest ritme no s’aturi. Som-hi!

Aquells ulls verds

En Germán és un home molt rondinaire i la Lucía una jove voluntària de la Creu Roja amb moltes ganes d’ajudar. Ell viu en una situació d’extrema vulnerabilitat. De fet, és víctima de la pobresa energètica i sobreviu, amb prou feines, amb la seva pensió. De vegades, però, a la vida, quan tot sembla fosc i trist, també pot succeir que algú es creui al nostre camí per tornar-nos la llum, l’esperança i les ganes de viure; i quan això passa és quan t’adones de la importància i del valor immens que pot arribar a tenir el fet d’ajudar, d’acollir i d’estimar els altres gratuïtament. Fer de voluntari a la Creu Roja pot canviar positivament moltes vides. També la teva.

Que res ni ningú t’aturi

No volem finalitzar el 2020 sense mostrar l’agraïment més sincer als nostres voluntaris, a totes les persones que han optat per actuar de forma totalment altruista durant un any tan complicat i difícil com aquest. El desafiament mai havia estat tan gran, però davant els nous obstacles també han anat arribant noves solucions i noves persones que estan disposades a ajudar en tot allò que calgui. Són molts els que s’han atrevit a comprometre’s quan més falta feia, quan ha estat més necessari, i per sort, ara, encara ho continuen fent i segueixen com a voluntaris de la Creu Roja. No els importa el qui, el què, l’on, el quan ni el com, perquè l’únic que anhelen és ajudar els qui més ho necessiten. Gràcies, doncs, a tots el qui heu demostrat que la situació sanitària i social us preocupava; gràcies a tots els qui heu trobat noves formes de treballar i d’acompanyar els més vulnerables, per demostrar que, des de la Creu Roja seguim al peu del canó; i gràcies, evidentment, per haver facilitat tanta ajuda en un temps rècord. Però estiguem ben atents, perquè ara toca no abaixar la guàrdia, carregar els nostres cors d’estimació, d’empatia i de compassió, i romandre fidels, atents, sol·lícits, i cada cop més a prop de les persones. Per tant, tinguis l’edat que tinguis i sigui quina sigui la teva experiència, et diem de tot cor: “Gràcies, voluntari!”. Sens dubte, quan les persones ens unim som molt més fortes i podem ajudar els altres de manera molt més ràpida i eficaç. Que res ni ningú ens aturi. Som-hi!

Beep!

Saps que hi ha moltes persones grans que actualment viuen sense la companyia de ningú? ¿Consideres que hem agraït prou tota la feina i tot l’esforç que han estat fent durant tant de temps quan més els necessitàvem? Creus que potser, entre tots, podríem fer-hi alguna cosa més per fer-los-hi costat? La soledat no volguda és una realitat molt dolorosa que podem evitar de moltes maneres. Potser la trucada telefònica que la Irene farà a la seva àvia pugui fer-nos reflexionar sobre tot això i, sobretot, sobre el nostre compromís personal amb la gent gran. Et convidem, doncs, a mirar aquest emotiu curtmetratge i, sobretot, et convidem a estimar-te les persones grans que hi pugui haver a prop teu, abans no sigui massa tard.

No tinguis por

L’Emili està vivint un autèntic malson: és víctima de l’assetjament escolar i no sap com sortir-se’n. Afortunadament, a la seva vida apareix en Carles, un voluntari de la Creu Roja al Programa de Promoció de l’Èxit Escolar. L’orientació i l’acompanyament que rebrà a partir d’aquest moment serviran perquè l’Emili pugui superar una situació molt similar a la que en Carles també va viure en el passat. Et convidem a mirar aquest curtmetratge i a reflexionar sobre un tema tan important com és la bona convivència i el respecte entre les persones. El bullying i el ciberbullying és cosa de tots. No només és un problema per a qui ho pateix. Cal que estiguem atents davant del patiment dels altres i, sobretot, d’una vegada per totes, cal acceptar que les diferències ens fan únics i que la diversitat és bona. Acabar amb l’assetjament escolar és responsabilitat de tots. Som-hi! Anem per feina: impliquem-nos i comprometem-nos.