El poder de la bondat

Estàndard

És evident que la situació global del planeta és força complicada. Només cal contemplar tot el que està passant a Ucraïna, a Síria, a l’Afganistan, a Etiòpia, al Iemen, a Veneçuela i a molts altres indrets per tal d’entendre que encara queda molt per fer en l’àmbit humanitari. Però també és evident que, de vegades, un simple acte d’amabilitat i d’estimació pot significar tot un món. I això, tenim la gran sort de veure-ho cada dia. És la força la humanitat, que ens recorda que els actes de bondat, per petits i insignificants que siguin, sens dubte, poden marcar una gran diferència. Sí, a la Creu Roja estem convençuts que la teva bondat és molt poderosa. I és per això que t’encoratgem: perquè desitgem que comparteixis la teva bondat amb tots els qui t’envolten. Sigues plenament humà. Creure en el poder de la bondat cada dia de la nostra vida ens fa ser millors persones i fer d’aquest món un lloc molt més habitable.

El millor perfil

Estàndard

Perquè el desenvolupament de l’ocupació sigui favorable ha d’estar basat en la igualtat d’oportunitats i en la no-discriminació per raons de cap mena. Les persones, les empreses i la societat en general hem d’avançar de manera conjunta per minimitzar les dificultats i potenciar els factors que ens facin assolir aquest propòsit. Si una empresa busca un nou treballador amb el millor perfil, per exemple, els responsables de la contractació haurien de fixar-se especialment en els diversos talents i valors del candidat i, sobretot, en les competències professionals. De vegades, però, lamentablement, l’aparença física, l’edat, la procedència o qualsevol altre motiu pot servir com a excusa per descartar el millor perfil. El següent vídeo animat (El millor perfil), basat en un relat de Guillermo Jaime Bensusán, pot ser que ens faci reflexionar sobre aquestes qüestions. De fet, pensem que pot servir per sensibilitzar i modificar determinats comportaments. A la Creu Roja treballem per un mercat laboral més just i sense discriminacions. Vols sumar-t’hi?

I tu, a qui acompanyes?

Estàndard

Res no ens fa més vulnerables que la solitud no desitjada, o almenys això és el que senten i el que expressen els protagonistes del següent vídeo. Mouad té 20 anys i va arribar a Espanya a bord d’una pastera. Actualment viu a Barcelona. Sap perfectament què significa sentir-se sol i li encantaria fer una bona abraçada a la seva mare, però de moment això no és possible. La Mar té 44 anys i és mare d’un fill adolescent de 13 anys. També sap prou bé què representa la solitud, el dolor físic extrem, i les profundes i esgarrifadores ferides que produeix la depressió. Mamadou va néixer al Senegal fa 19 anys. Durant quatre anys va viure en un centre de menors; ara, però, com que ja és major d’edat, està aprenent a buscar-se la vida sense l’ajuda de cap familiar. De fet, quan parla amb ells per telèfon, no pot deixar de plorar perquè se sent trist i molt sol. Li agradaria ser bomber perquè igual que a ell li van salvar la vida, ell també voldria salvar la vida d’altres. Finalment, la Rosario té 77 anys i ja ha patit diversos ictus. No gosa sortir sola al carrer i això provoca que les seves relacions amb els altres siguin molt poques i estiguin molt limitades. Potser per això agraeix tant les trucades telefòniques i rebre visites per part dels voluntaris de la Creu Roja. T’imagines ara una mica millor el que significa la solitud no desitjada? Tant de bo ningú hagués d’experimentar el dolor enorme que comporta estar sol, i que tots poguéssim estar sempre ben acompanyats, perquè per viure una vida plena tothom hauria de sentir-se ben acompanyat i ben estimat. I tu, a qui acompanyes? A qui t’estimes perquè no se senti sol?

Què és la sororitat?

Estàndard

Les nostres veus s’alcen, veus que perduren. Anem entonant cançons que ens curen. Les nostres paraules ressonen rebels. Somriuen les ciutats segons el so de la nostra gent. Mai estarem soles. Estem amb les companyes, les filles, les mares, les nostres germanes. Iaia, va per tu, que m’obrires el camí, les netes de les dones que lluitaren ahir. Germanes, juntes de la mà, sense por avancem en el camí. Sou les meves còmplices, us estimo. La sororitat és l’únic camí. Tenim la força del mar i del vent. Juntes fem nostre el present. Omplirem les places. Les nostres mans s’enllacen. Mirades que abriguen, paraules que abracen. Viatjant amb tu, compartint destí, la lluna ens guia, ens marca el camí. Unim les nostres mans per compartir camí. Tenim la força de les germanes. Aquest és el nostre destí. Veure un futur que s’obre camí. Sentir la força de les que van fer soroll. Un lloc on poder créixer i un impuls cremant en la meva pell. Tenim la força de la mar i el vent. Juntes fem nostre el present. Omplirem les places. Les nostres mans s’enllacen. Mirades que abriguen, paraules que abracen. Viatjant amb tu, compartint destí, la lluna ens guia, ens marca el camí. I ballarem i brindarem quan bufi el nostre vent de rebel·lió. Juntes pintem amb tots els colors per dibuixar un món millor. Omplirem les places. Les nostres mans s’enllacen. Mirades que abriguen, paraules que abracen. Viatjant amb tu, compartint destí, la lluna ens guia, ens marca el camí. Omplirem les places. Les nostres mans s’enllacen. Mirades que abriguen, paraules que abracen. Viatjant amb tu, compartint destí, la lluna ens guia, ens marca el camí.

Batecs, valors i principis

Estàndard

Amb el lema “tutti fratelli” (tots germans), Henri Dunant va atendre i socórrer milers de soldats a la Batalla de Solferino, sense considerar quins eren els seus bàndols, el 24 de juny de 1859. Tot un exemple a seguir i que avui, el Dia Mundial de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, volem recordar i volem fer valdre; una actitud que ens fa moure cada dia per millorar la vida de les persones. Després de tants anys, doncs, el nostre compromís continua ben viu i ferm per moltes raons: per moltes petites batalles guanyades a la injustícia, per tots els somriures retornats a milers d’infants i per tots els cors que han tornat a bategar. Batecs, valors i principis. Uns principis fonamentals que fan garantir l’esforç i la continuïtat del moviment internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja arreu del món. Vols sumar-t’hi? Encara queda molta feina per fer.

Rosistirem

Estàndard

Aquest any ens han passat moltes coses. Ha estat un any difícil. Hem perdut la nostra feina i la rutina, i ens hem hagut de reinventar. Però, si una cosa hem après, és que no estem sols, encara que de vegades ens ho sembli. Perquè durant aquest any tan difícil hem trobat companyia on no l’esperàvem, i família on encara no la teníem. Hem cuidat dels nostres, amb tot l’esforç i la dedicació del món, i ens hem sacrificat per estar al costat de totes aquelles persones que més ho necessitaven. I aquestes mans que ens han fet aguantar la tempesta, ens ha convençut que sí, que ni els dracs podran amb nosaltres, i que entre tots, rosistirem.

Visca la diversitat familiar

Estàndard

Els jocs tradicionals i les seves diverses variants són una forma divertida i eficaç d’educar. A vegades de forma directa, o a vegades de manera molt més subtil, afavoreixen la transmissió de moltíssims valors que acabaran passant de generació en generació. De vegades, però, els jocs no contemplen, per exemple, la diversitat que hi ha a les famílies del nostre entorn. Però, ¿i si fóssim capaços de canviar la manera d’explicar algunes d’aquestes històries que ens han anat arribant de pares a fills al llarg dels segles? Potser no és tan complicat com pensem. Aquí en teniu un bon exemple, el famós conte dels ditets, una experiència pedagògica que forma part del projecte de promoció i suport a la diversitat familiar, i que hem pensat que potser podria inspirar-nos i motivar-nos davant d’un gran repte: aprendre a acceptar i a valorar la diversitat en tots els àmbits, també en el familiar. Visca la diversitat familiar!

Tant se val d’on venim

Estàndard

El 2017 es va forjar l’aliança entre la Fundació Barça i la Creu Roja amb l’objectiu de sensibilitzar la ciutadania sobre les situacions que pateixen les persones migrades i refugiades i millorar la seva acollida a les nostres ciutats i comunitats. Des de llavors, s’ha estat treballant en un projecte d’educació en valors anomenat Tant se val d’on venim, adreçat en aquest cas a joves entre 12 i 16 anys. En el marc d’aquest projecte, s’ha creat un Escape Room virtual que té com a element principal la història de l’Oxana, una jove migrada procedent d’Ucraïna que protagonitza una aventura plena de reptes misteriosos. A través d’aquest recurs de sensibilització es pretén assolir els següents objectius: implicar el jovent en el procés d’adquisició de valors humanitaris, promoure l’aprenentatge i posada en pràctica d’actituds i comportaments que puguin millorar la convivència i el respecte cap a les persones nouvingudes, fomentar el sentiment d’empatia i solidaritat cap a la població migrada i refugiada, i promoure la seva integració, tot prevenint conductes discriminatòries, racistes o xenòfobes. Aquí tens l’accés a la proposta didàctica i, evidentment, al joc. Vols fer una partida?

L’amabilitat és essencial

Estàndard

A la casa o al pis que hi ha al costat del nostre, a la cafeteria que visitem cada setmana i que ens agrada tant, a l’autobús que agafem cada dia per anar a la feina, o a molts altres llocs, cada dia tenim l’oportunitat de conèixer persones que, malauradament, se senten aïllades i totalment ignorades per la resta. Potser no ens n’adonem, però el cert és que la soledat pot ser que estigui, fins i tot, a només uns quants centímetres de distància de nosaltres. Cal obrir els ulls. És hora que comencem a reconèixer les persones que necessiten la nostra ajuda, que ens hi connectem, i que els hi oferim la nostra amabilitat i bondat. A la Creu Roja ens agrada acompanyar les persones que se senten soles i aïllades, tot afavorint que puguin connectar-se amb l’entorn. Ajuda’ns a construir comunitats més acollidores on ningú se senti desplaçat o marginat. L’amabilitat és essencial per a cohesionar les comunitats, perquè tots siguem feliços.

L’últim pediatre d’Alep

Estàndard

Tabib, que en àrab significa doctor, és molt més que un dels molts curtmetratges que s’han presentat als Premis Goya de l’Acadèmia Espanyola del Cinema. És un homenatge a Mohammed Wasin Moaz (36 anys), l’últim pediatre que quedava a la ciutat d’Alep (Síria) i que, el 27 d’abril de 2016, va morir per l’efecte mortífer, criminal i devastador d’un bombardeig, tot just mentre operava un dels seus pacients (un nen de 9 anys) al quiròfan de l’hospital Al-Quds. Sabem perfectament que li van oferir l’oportunitat de fugir cap a Turquia, però també sabem que el doctor s’hi va negar perquè considerava que tenia l’obligació moral d’assistir els seus pacients. No els volia abandonar; i per aquest motiu va morir un heroi de bata blanca, valent, perseverant, generós i fidel als seus principis: un referent ètic per al món. Aquí teniu el tràiler.