Un any de guerra a Ucraïna

Moltes coses han canviat des del 24 de febrer del 2022. Ja ha passat un any d’ençà que va començar l’escalada del conflicte a Ucraïna i durant aquest temps, milers de civils han estat assassinats, ferits o desplaçats. Gairebé 8 milions de persones, la majoria dones i nens, han fugit, deixant-ho tot enrere, i encara són molts els qui actualment continuen marxant de casa seva. Malauradament, no sembla que la fi del conflicte estigui a prop, i els danys a les infraestructures (escoles, hospitals, carreteres…) són tan grans que hauran de passar molts anys, si no dècades, perquè puguin reconstruir-se. Més de 2.500 centres educatius i 700 centres sanitaris, per exemple, han estat danyats o totalment destruïts.

Des del moviment internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja hem estat treballant durant tot aquest temps i continuarem fent-ho, per tal d’oferir ajuda i atendre les necessitats de les persones afectades per aquesta crisi devastadora. De fet, ens hem compromès a oferir el nostre suport a llarg termini per a les persones i famílies que pateixen els efectes traumàtics de la violència i el desplaçament forçat. Hem proporcionat articles essencials d’ajuda humanitària, serveis de salut física i mental, acompanyament psicològic, productes d’alimentació i d’higiene, serveis de sanejament, assistència durant les evacuacions voluntàries de les comunitats devastades pel conflicte, etc. Només dintre d’Ucraïna, prop de 6 milions de persones han hagut de desplaçar-se. A més, no podem oblidar que els efectes residuals dels combats (incloent-hi els problemes de salut mental), les pèrdues salarials i les separacions familiars, impacten greument tant en la vida dels qui romanen al país com en la dels qui s’han vist obligats a marxar.

Per tot això, quan ja fa un any de l’inici d’aquest conflicte tan destructiu, des de la Creu Roja continuem esforçant-nos i treballant en equip per tal de fer costat als qui més ho necessiten, i ho farem mentre ho puguin necessitar. Si vols, tu també hi pots col·laborar.

Dones i guerra

Sabem perfectament que la guerra, d’una manera o d’una altra, afecta tothom sense excepcions. Molt sovint, però, els homes i les dones es veuen afectats de manera diferent. Així, per exemple, tot i que actualment a Ucraïna hi ha unes 50.000 dones allistades a les forces armades estatals, durant els enfrontaments armats, són majoritàriament els homes els qui són assassinats, detinguts o desapareguts, mentre la gran majoria de les dones formen part de la població civil. Recordem, per tant, que, com a persones que no participen directament en les hostilitats, estan sota la protecció de les normes del Dret Internacional Humanitari (DIH), i és per això que reclamem enèrgicament la seva màxima defensa. Per altra banda, val a dir, i cal subratllar-ho, que les dones estan exposades a múltiples i cruels formes de violència: els perills per la salut maternoinfantil augmenten per la manca d’estructures sanitàries, l’amenaça real de patir violència sexual s’intensifica moltíssim i es multiplica; com també s’incrementa el risc d’esdevenir víctima del tràfic de persones, pel simple fet de ser una persona refugiada. I mentrestant, durant la guerra, molt sovint les dones assumeixen nous rols i treballen com autèntiques artesanes i artífexs de la pau. Aquest és el cas de la Polina, refugiada ucraïnesa i voluntària de la Creu Roja, o el de la Lairena, entre moltíssimes altres dones que ho han perdut tot, i aquest és el testimoni que us oferim avui.

Continuem a Ucraïna

Després de dos mesos de guerra, les conseqüències continuen sent dramàtiques. Segons l’ONU, el nombre de víctimes civils reconegudes a la guerra d’Ucraïna ja s’acosta a les 5.000, amb 2.072 morts i 2.818 ferits. La inflació derivada d’aquesta situació ja enfosqueix l’horitzó econòmic mundial, i s’estima que més de cinc milions de persones s’han vist obligades a abandonar Ucraïna, a més de les més de set milions que encara són desplaçades dins del país. Perquè tot canvia i, alhora, res no ho fa, davant de la multitud de factors que desestabilitzen la possibilitat de la pau, els principis de Creu Roja resplendeixen com el far que guia les nostres accions humanitaries. Resta pendent, però, esbrinar com s’afrontarà el futur, quan la guerra arribi al final; i és que, tal com diu Sara Escudero, delegada internacional d’emergències de Creu Roja Espanyola a Polònia, “aquesta crisi no finalitzarà el dia que deixi de travessar gent la frontera, sinó quan tots els qui han marxat puguin retornar a casa de forma segura i puguin reconstruir el territori i les seves vides, i això és molt més complicat que reconstruir una edificació”. Mentrestant, ho repetim, els principis de Creu Roja, eterns i immutables, continuaran indicant-nos quin és el camí pel qual hem de transitar.

No cal dir gaire cosa

Pensem que, de vegades, no cal dir gaire cosa, perquè l’essencial, el realment necessari, el més bàsic de tot és fer costat i auxiliar els més vulnerables. I és que no podem esborrar els malsons, ni les experiències terrorífiques que han viscut i que encara viuen molts ucraïnesos. Però el que sí que podem fer és treballar nit i dia perquè tothom pugui sentir-se ben acompanyat i ben estimat. Per aquest motiu, avui no volem perdre el temps enraonant gaire. Cal continuar fent feina, arreu del món i també a casa nostra, per tal de protegir la humanitat i perquè finalitzin totes les guerres actives que actualment hi ha en el nostre món. Vols sumar-t’hi i col·laborar amb el nostre propòsit? T’estem esperant! Som-hi! Qualsevol gran canvi comença sempre fent un primer pas.

Dispositiu especial d’acollida

No costa gaire imaginar quin és el perfil de les persones que estan arribant des d’Ucraïna. N’hi ha que han hagut de recórrer fins a cinc països abans d’arribar a Catalunya i això, entre molts altres factors, provoca que arribin emocionalment i físicament esgotats. Per alguns, fins i tot, encara resta una bona part del camí fins que no puguin arribar a la seva destinació final en alguna ciutat concreta de la península encara distanciada. D’altres, però, ja tenen la possibilitat de participar en el programa de refugiats en fase zero; i és en aquests casos quan s’activa un dispositiu especial d’acollida que està format per traductors, treballadors socials, un equip de l’ERIE psicosocial (Equip de Resposta Immediata en Emergències) amb psicòleg i socorrista, un equip de l’ESIE (Equip de Sensibilització i Informació en Emergències) per tal d’atendre els infants, i un equip de conductors i logística que facilitarà el transport de les famílies allà on podran hostatjar-se a partir d’ara. Continuem treballant perquè l’acollida d’aquestes persones es dugui a terme de la millor manera possible: tot recordant que el nostre principi d’humanitat ens empeny a esforçar-nos per prevenir i alleujar el patiment de qualsevol persona i en qualsevol situació.

Arribada de refugiats

Ja fa dies que s’està produint una arribada de refugiats a Catalunya que fugen del conflicte d’Ucraïna. Segons ha informat Enric Morist, Coordinador de Creu Roja Catalunya, l’acollida que els estem oferint forma part d’un operatiu multidisciplinari en el qual intervenen els nostres companys i companyes dels Equips de Resposta Immediata d’Emergència, d’Intervenció Psicosocial, de Logística, de Creu Roja Joventut, dels Equips de Refugiats i Immigrants, etc. I és que sabem prou bé que, més enllà dels tràmits administratius i sanitaris que aquestes persones hauran d’anar fent, de moment, el més important és que tothom pugui rebre una acollida càlida i que puguem determinar quines són les necessitats urgents que s’han d’atendre. Aconseguir, per exemple, que en uns moments estressants o d’ansietat els infants puguin gaudir d’un espai segur i tranquil on evadir-se, jugar, pintar i oblidar-se una mica de la gravetat de la situació actual, és un dels objectius prioritaris. Cal treballar, doncs, i sumar esforços perquè l’acollida d’aquestes persones la puguem dur a terme amb la màxima calidesa i humanitat possible.

Crisi humanitària a Ucraïna

Ja fa molt de temps que el Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja està oferint assistència humanitària a les persones afectades pels gairebé vuit anys de conflicte a la regió del Donbass. De fet, són centenars de milers les persones que han estat patint, i que encara ara pateixen habitualment, interrupcions i greus dificultats per accedir a l’assistència sanitària, per gaudir d’aliments, de calefacció i electricitat, o dels serveis socials més bàsics i de l’educació. Per a molts, aquesta ha estat la seva realitat diària durant gairebé vuit anys. L’escalada de tensió, però, i les violacions contínues dels altos el foc, actualment, suposen una amenaça per a les vides de moltíssimes més persones. Continua sent necessària, doncs, una acció urgent per tal de proporcionar serveis essencials a la població, atendre tots els afectats per aquesta terrible situació i reduir l’impacte humanitari d’aquesta greu crisi. Des de la Creu Roja ja hem fet una crida global i ens estem mobilitzant per enfortir i reforçar les accions coordinades del Moviment Internacional de la Creu Roja a la regió, així com per començar a oferir assistència a les persones d’origen ucraïnès en situació de vulnerabilitat extrema que puguin arribar a casa nostra. Si vols i la teva situació t’ho permet, tu també pots col·laborar. Gràcies per la teva ajuda.

La història de Farhana

Us presentem a Farhana Javid, una psicòloga de 38 anys, originària de l’Índia i que actua com a delegada de salut mental a Sloviansk, a l’est d’Ucraïna. La Farhana ofereix atenció i suport a les persones que viuen a les comunitats properes a les línies del front batalla i les ajuda a superar l’aflicció causada pel conflicte. També forma els voluntaris de la Creu Roja d’Ucraïna perquè puguin fer, en un futur, el mateix que ella està fent en aquests moments. En la seva primera missió internacional per al CICR (Comitè Internacional de la Creu Roja), Farhana s’enfronta a diversos desafiaments, com ara el fet d’estar lluny dels seus dos fills petits, les barreres lingüístiques i culturals, la desconfiança per part d’aquells a qui pretén ajudar, etc. No obstant això, Farhana no només ha aconseguit establir una bona relació amb les persones de les comunitats on treballa, sinó que també s’ha guanyat la seva confiança, el seu respecte i, el més important, la seva estimació. Què seria de la vida sense reptes? Aquesta és la seva història…

Refugiats, benvinguts!

Aquesta setmana Govern, ajuntaments i les principals entitats socials han començat a organitzar, de forma conjunta, l’atenció als refugiats que puguin arribar a Catalunya, a partir d’ara, tot fugint de Síria, Afganistan, Ucraïna, Eritrea o de qualsevol altre país en guerra.

A l’espera de conèixer exactament quantes persones refugiades podrien arribar a Catalunya, de moment ja s’ha acordat atendre-les en dues fases: la primera servirà per garantir unes condicions mínimes de vida digna, i la segona per cobrir de forma personalitzada les diverses necessitats de cada persona o família (habitatge, sanitat, educació, assistència jurídica, etc.).

La Creu Roja participarà tant en la primera com en la segona fase i, amb aquesta finalitat, ja està preparant la seva xarxa territorial d’assemblees locals i comarcals per atendre persones refugiades, en col·laboració amb els municipis que mostrin voluntat unànime per a l’acollida. De fet, de moment, una vintena d’ajuntaments ja s’han adreçat a la Creu Roja per oferir la seva col·laboració.

[ Si voleu fer un donatiu a favor de la tasca humanitària de la Creu Roja amb els refugiats, feu clic a Ajuda Crisis Refugiats. ]