L’era de les armes nuclears

Estàndard

Al món hi ha gairebé 14.000 bombes nuclears. La majoria són molt més poderoses que les que van devastar Hiroshima i Nagasaki el 1945. Des de llavors, per tant, ens acompanya el risc d’amenaça nuclear. El 1995, per exemple, un coet d’investigació llançat per estudiar les aurores boreals que va ser confós amb un míssil nuclear va estar a punt de portar el món cap a la destrucció. I és que sabem que una explosió nuclear provocaria una catàstrofe de proporcions inimaginables. No obstant això, el risc que s’utilitzin armes nuclears actualment és més elevat que mai. La freqüència amb què es produeixen incidents militars cada vegada és més elevada i alguns Estats profereixen amenaces explícites d’utilitzar armes nuclears. S’abandonen acords que podrien servir per a eliminar els arsenals existents i, a més, es desenvolupen noves armes nuclears. Malauradament, estem en un camí perillós cap a una nova carrera d’armes nuclears. Alhora, també sabem que les tecnologies digitals que ara controlen les armes nuclears podrien ser piratejades per tal d’emetre, per exemple, el fals advertiment d’un atac o, fins i tot, per tal d’accedir als codis de llançament. N’hi ha que, fins i tot, asseguren que tenir armes nuclears genera una seguretat més gran. Però sabem que això és absolutament fals perquè mentre existeixin armes nuclears hi ha el risc que puguin ser utilitzades. Per això, tots els Estats s’haurien d’adherir immediatament al tractat de prohibició nuclear i acabar, d’una vegada per totes, amb l’era de les armes nuclears.

En cas de catàstrofe nuclear

Estàndard

El senyal d’alerta arriba ràpidament. Els equips estan a punt per ajudar a qui ho pugui necessitar. Podran fer-ho, però? La primera preocupació són els supervivents. No tots els hospitals estan operatius. De fet, molts centres mèdics no disposen ni d’aigua ni d’electricitat. Els equips d’emergències han estat molt afectats. Entre les víctimes també hi ha metges, infermeres i socorristes. Enviaran reforços…? Els mapes no serveixen de gaire. L’onada expansiva i el foc han devastat milers d’edificis. Els camins estan coberts de runes. Les vies ferroviàries han estat malmeses. Això no obstant, potser algú podria enviar equips aeris. Però, siguem realistes: qui voldria anar a un lloc altament radioactiu? Serviria de res? Pensa que, de moment, encara no existeixen equips perquè puguem protegir-nos totalment de les radiacions. Per tant, estaria justificat el fet d’arriscar la vida d’altres persones? I és que, encara que arribessis allà on cal arribar, la quantitat de víctimes és immensa! Mai s’ha vist res semblant. Potser hi ha desenes de milers de morts i centenars de milers de ferits. Els que han sobreviscut es desplacen, i ho fan contagiats per culpa de la radioactivitat. Necessiten refugi, aliments, aigua, que algú els descontamini. I amb la gran quantitat de cadàvers, què fem…? Com els identifiquem? Com informem els familiars? Com podem garantir que les seves despulles són enterrades de manera apropiada…? Sembla que no hi ha forma humana d’ajudar les víctimes d’un atac nuclear. Per això, aquestes armes mai no haurien de ser utilitzades per ningú i tots els Estats haurien de signar el tractat de prohibició d’armes nuclears.