La història de Florence

Estàndard

Saps qui és Florence Nightingale? Et sona el seu nom? Poques persones van provocar un impacte tan fort en l’àmbit de la infermeria com ella. Nascuda el 1820, va ser una autèntica innovadora, que es va transformar en una llegenda vivent gràcies a les contribucions que va fer a la professió de la infermeria i a l’atenció de la salut en general. I el més sorprenent de tot és que Florence va ser pràcticament una autodidacta. Tot aprenent de l’experiència, no només va fonamentar la seva reputació com una infermera respectada, sinó que també va esdevenir una de les primeres expertes en higiene pública i sanejament del món.

Quan ella i 40 infermeres més van presentar-se com a voluntàries per atendre els soldats ferits en Scutari, un suburbi d’Istanbul, es van trobar amb un hospital en condicions deplorables: brutícia, amuntegaments de tota mena, rates, i escassetat d’aliments, de vestimenta, de cirurgians, d’equipaments i medicaments. També va haver de lidiar amb l’animadversió d’alguns metges, que la consideraven una intrusa. No obstant això, la seva extraordinària capacitat d’organització, el seu esperit emprenedor i la seva ferma determinació li van permetre aconseguir que l’hospital fos més eficient i que les seves infermeres fossin acceptades.

Durant la nit, quan no escrivia cartes que els soldats enviaven als seus familiars, visitava les sales amb un llum a la mà, tot consolant els seus pacients, per la qual cosa, curiosament, li deien “la dama del llum”. En tornar a Anglaterra, Florence va treballar incansablement per promoure les causes que  més li preocupaven: reformar els serveis mèdics de l’exèrcit, canviar el disseny dels hospitals, desenvolupar la medicina preventiva i millorar la condició i la capacitació de les infermeres.

L’exemple de Florence Nightingale ha estat i segueix sent una font d’inspiració per a innombrables infermers a tot el món. De fet, el 1912 es va crear una medalla en el seu honor per reconèixer els infermers i infermeres i als auxiliars d’infermeria que han prestat serveis excepcionals als malalts i ferits durant una guerra o un desastre natural. I sí…, nosaltres també estem pensant que, actualment, són molts i moltes els que es mereixen aquesta medalla per tota la feina excepcional que estan duent a terme als hospitals.

Fortalesa interior

Estàndard

A milions de persones d’arreu del món, la pandèmia els ha allunyat de la família i dels amics, però per a molts altres, la separació dels seus éssers més estimats no ha estat cap novetat afegida. És el cas, per exemple, del Hussein, que va haver de fugir del conflicte sirià el 2015, tot formant part de la gran onada de migrants que varen arribar a Europa des del Pròxim Orient. És ben curiós, però, com molts dels mecanismes i dels recursos de creixement personal que s’ha vist obligat a desenvolupar durant els darrers anys per afrontar l’aïllament i la soledat, ara, durant la pandèmia, li estan resultant molt útils. Malauradament, mentre ell viu a Amsterdam com a sol·licitant d’asil que col·labora activament en benefici de la comunitat que l’acull, la mare, el pare i els seus set germans, viuen dispersos per Síria, Kuwait i Europa. Malgrat tot, ell ho té molt clar quan ens suggereix que, davant les dificultats de qualsevol mena, fins i tot les associades a la pandèmia, el que hem de fer és cercar al nostre interior tot allò que ens pugui donar estabilitat i alimentar la nostra fortalesa interna amb determinació i un bon somriure.

No estàs sol!

Estàndard

La distància física que separa Cambrils d’Olot és de poc més de 200 km, però la distància afectiva i emocional que ens uneix a les bones persones que allà hi viuen és totalment inexistent. I és que quan es tracta, per exemple, de lluitar contra l’assetjament escolar i de treballar a favor de la convivència, cal fer pinya i celebrar iniciatives com la que ha tingut el Grup de Joves de Creu Roja La Garrotxa. Convençuts de la gravetat que comporta el bullying a les aules dels instituts i després de setmanes de molta feina (reflexions profundes, converses obertes i confessions personals), varen decidir actuar i ho varen fer de manera realment exemplar: creant una cançó (“Amics de plastilina”) que posteriorment convertirien en un videoclip, per tal d’expressar i transmetre ben fort, a qualsevol infant o jove que estigui patint les conseqüències de l’assetjament escolar, un missatge contundent d’esperança i fraternitat: “No estàs sol!”. Gràcies, nois i noies de La Garrotxa, pel vostre testimoni brillant i encoratjador.

El somni de Simpara

Estàndard

Mady Fone Simpara va ser rescatat per Salvament Marítim el 29 d’agost, juntament amb 69 persones més. Va ser acollit a Màlaga per la Creu Roja durant algunes setmanes fins que va poder restablir els seus contactes. Simpara, però, no va arribar a Europa completament sol, sinó que ho va fer amb un somni, amb un objectiu concret, i la seva determinació per tal d’assolir-lo és absoluta. Imagineu quin podria aquest somni…? Us oferirem una pista: Mady Fone és el fill d’Amara Simpara, un antic jugador de futbol de Mali a qui l’any 1971 van designar com a millor jugador del país. Per a més informació, mireu el següent vídeo.

Fugint de la soledat

Estàndard

Cercar amb la mirada i no trobar ningú a l’altre costat del sofà, esperar dia a dia que algú truqui a la teva porta, despertar-te i llevar-te molt d’hora i que el dia es converteixi en una jornada llarga i eterna… són algunes de les sensacions que conformen la solitud devastadora i l’aïllament en què viuen moltes persones grans. La Ramona i la Jerònima en són un exemple, perquè viuen soles. Per fortuna, però, elles han après a fugir de la soledat. Per això, actualment, ja no s’obsessionen per aquesta sensació tan desagradable. De fet, han descobert que viuen en carrers molt pròxims i cada setmana gaudeixen d’una activitat que cap de les dues es vol perdre. Les vols conèixer?

El rescat de la Maria

Estàndard

Encara que no ho sembli l’estiu ja ha arribat al final i, si fem balanç, descobrim per exemple que la Creu Roja ha dut a terme 70.000 serveis durant l’actual campanya a les platges. Gran part d’aquestes accions han estat de caràcter sanitari. Això inclou, per tant, l’atenció a persones afectades per picadures, esquinços, luxacions, erosions, rescats, etc. El millor de tot, però, és que, al darrere de les estadístiques, sempre podrem trobar històries com la de la Maria Sahuquillo i la Nerea, la seva rescatadora. L’estimació i l’agraïment romandran vius més enllà de l’estiu.

Mil maneres d’estimar

Estàndard

El Manu ensenya l’idioma a persones refugiades, la Maria dóna suport en les tasques escolars a nens i nenes en dificultats, l’Andrés prova aplicacions mòbils per a persones grans o amb discapacitat, la Lucía dissenya projectes de prevenció de violència de gènere, el José Luque fa tallers d’alfabetització digital, la Nati organitza activitats d’oci i temps lliure per a joves amb discapacitat, el Julián ajuda a les famílies a lluitar contra la pobresa energètica i el Yenis defensa els Drets Humans tot difonent a les xarxes socials iniciatives de la Creu Roja. Tots ells són els protagonistes de la nova campanya #MilManeresDeVoluntariat i demostren que el voluntariat està a l’abast de tothom. De fet, es pot ajudar a qui més ho necessita de maneres molt diverses, aportant el que millor saps fer, fins i tot des de casa. Existeixen mil maneres de fer voluntariat a la Creu Roja i de ben segur que hi ha una que és perfecta per a tu, perquè fer de voluntari, a més de gratificant, també pot ser fàcil, àgil i flexible. Engresca’t i fes de voluntari! I si vols conèixer les històries dels nostres voluntaris, connecta’t a la web de la campanya.

Vols ser voluntari digital?

Estàndard

El voluntariat digital de la Creu Roja ofereix la possibilitat de participar com a voluntaries a les persones que fins al moment no ho han pogut fer, per situacions de discapacitat, per falta de temps o disponibilitat fora d’horaris convencionals, o bé perquè viuen en localitats a on no hi ha cap seu de la Creu Roja. I és que les noves tecnologies també ens apropen a les persones.

El Rubén va tenir un accident de trànsit i resideix en un Centre de Recuperació per a persones amb discapacitat on estudia Informàtica. Des d’allà es connecta per tal d’explicar històries carregades de valors als nens d’un centre infantil. L’Aurelien ajuda amb la Informàtica a persones grans de qualsevol lloc d’Espanya, i ho fa des de casa seva, a París! Estudia traducció i interpretació i també forma part de l’equip de traductors. L’Anabel manté el Facebook del projecte VIH-Sida de Creu Roja. Setmanalment hi dedica dues hores des de Ceuta, on resideix actualment. “Sóc gestora de xarxes socials i segueixo enganxada a Creu Roja”. La Beatriz treballa en una empresa de publicitat d’Itàlia i el seu fort és el disseny. En sap un pou! De nena va participar en els campaments de la Creu Roja Joventut i actualment s’ha reenganxat com a voluntària digital dissenyant campanyes de captació de voluntariat. No són superherois, són voluntaris, persones generoses, connectades a la vida i que fan un gran servei aproximant-se cada cop més a les persones. Vols sumar-t’hi?

El viatge interminable de Lin

Estàndard

Sóc la Lin. Vinc de Síria. La veritat és que hem patit moltíssim. No només nosaltres, sinó tot el poble siri. El meu pare ens va deixar fa 5 mesos; ens va deixar enrere. Vàrem decidir escapar fent servir la mateixa ruta: per mar. Vam intentar ser fortes, però no ho vam aconseguir. Quan érem al mar, vam passar molta por. Vam veure persones ofegant-se i morint. Però gràcies a Déu vàrem arribar amb vida a Grècia. Allà vam conèixer molta gent encantadora. Ens esperaven a la costa. La Creu Roja i persones de tots els països ens van ajudar. Ens van oferir ajuda i protecció. Estem molt agraïdes. Gràcies a Déu.

Després d’això vàrem continuar el nostre viatge. Mai de la vida m’hauria pensat que això podria passar: haver de deixar el nostre país d’aquesta forma i haver de fugir. I així és com vam marxar… Tot plegat és molt complicat, però intentem ser fortes. Vaig agafar la meva mare i les meves germanes de la mà i vam marxar. Només desitjo que això que ens ha passat a nosaltres no ho hagi de patir ningú més. Espero que acabi la guerra i que puguem tornar al nostre país. Tant de bo aquestes coses no tornin a succeir mai més enlloc, a cap altre país. Li ho demano a Déu. Cada dia preguem a Déu perquè ens ajudi a superar aquesta injustícia, el que ens ha passat. Que cap altre ésser humà hagi de patir el mateix que nosaltres. Mentrestant, nosaltres seguirem amb la nostra ruta i esperem retrobar-nos amb el nostre pare. El trobo molt a faltar. Ja fa 5 mesos que no el veiem. També trobo a faltar la meva germana i el meu germà. Ells van marxar abans que nosaltres. Tant de bo ens puguem retrobar tots ben aviat i puguem arribar al final d’aquest viatge. Vam marxar per tal de continuar amb les nostres vides, per estudiar. Jo vull estudiar, vull aprendre i, quan sigui gran, vull tornar al meu país amb la meva família. Això és tot. Gràcies.

La història de Farhana

Estàndard

Us presentem a Farhana Javid, una psicòloga de 38 anys, originària de l’Índia i que actua com a delegada de salut mental a Sloviansk, a l’est d’Ucraïna. La Farhana ofereix atenció i suport a les persones que viuen a les comunitats properes a les línies del front batalla i les ajuda a superar l’aflicció causada pel conflicte. També forma els voluntaris de la Creu Roja d’Ucraïna perquè puguin fer, en un futur, el mateix que ella està fent en aquests moments. En la seva primera missió internacional per al CICR (Comitè Internacional de la Creu Roja), Farhana s’enfronta a diversos desafiaments, com ara el fet d’estar lluny dels seus dos fills petits, les barreres lingüístiques i culturals, la desconfiança per part d’aquells a qui pretén ajudar, etc. No obstant això, Farhana no només ha aconseguit establir una bona relació amb les persones de les comunitats on treballa, sinó que també s’ha guanyat la seva confiança, el seu respecte i, el més important, la seva estimació. Què seria de la vida sense reptes? Aquesta és la seva història…