Vocació humanitària

Estàndard

L’Eva Turró és de Barcelona. Treballa com a tècnica de voluntariat a la Creu Roja i també com a delegada en situacions d’emergència. De moment, ha tingut l’oportunitat de cooperar a Hondures o a Moçambic. Com a científica amb vocació humanitària, gaudeix immensament fomentant els hàbits d’higiene i conscienciant les comunitats sobre la importància que té la prevenció sanitària. De fet, per a l’Eva, la Biologia és molt més que una carrera universitària, és una manera rigorosa i profitosa d’entendre, de respectar i de cuidar el complex món que ens envolta i que ens sobrepassa. Potser per això, la seva passió li ha permès veure el planeta amb uns altres ulls i descobrir allò que mai no hauríem d’oblidar, que fer costat als qui més ho necessiten és quelcom necessari i meravellós.

Comprometem-nos i coordinem-nos

Estàndard

Per tal de solucionar els reptes que té la humanitat, es necessita quelcom molt més important que els diners. T’imagines què pot ser? En Toni Bruel, Coordinador General de la Creu Roja, té la seva pròpia resposta; i és per això que ha volgut compartir-la a través d’aquesta breu reflexió. Com a treballador humanitari que ha estat i que és, en Toni va començar a col·laborar amb la Creu Roja, a Barcelona, quan només tenia 15 anys. Des de llavors ha dedicat tota la seva trajectòria professional i personal als més vulnerables. Ha estat membre del Consell de Cooperació Internacional i del Fòrum per a la Integració Social dels Immigrants i President de la Plataforma VIH/SIDA i Desenvolupament. Però sens dubte ha estat el contacte pròxim amb les persones el que l’ha fet comprendre el més important: que tots som baula essencial d’una cadena, que la força més contundent sempre ve de sota, de la base, i que el més preuat és allò que s’aconsegueix sense diners, gràcies a la solidaritat i al compromís de les persones.

La història de Soudeh

Estàndard

A l’Afganistan, més d’un milió de persones pateix algun tipus de discapacitat física. De fet, el país té una de les taxes de discapacitat més altes del món, a causa de quatre dècades de guerra i les seves dramàtiques conseqüències. Les mines terrestres, les restes explosives del conflicte, uns serveis sanitaris precaris, les malalties congènites i els accidents diversos són algunes de les raons que redueixen les possibilitats de gaudir d’una vida normal per a milers d’afganesos. Malgrat tot, són molts els ciutadans amb el valor necessari per posar-se drets novament i somiar amb un futur millor. Per exemple, és el cas de Soudeh. Amb tot just cinc anys va donar les primeres passes amb la seva nova pròtesi. Aquell dia els seus pares van tenir problemes perquè dormís, ja que, tot i el cansament acumulat, la petita estava massa emocionada per anar-se’n al llit. Acabava de descobrir la “normalitat” de poder caminar i córrer sense ajuda. Després de molt esforç i gràcies a la seva capacitat de superació, aquella nena va créixer i va aconseguir estudiar el que volia: Fisioteràpia. Actualment, treballa al centre de rehabilitació física administrat pel CICR (Comitè Internacional de la Creu Roja) a Herat, tot ajudant els que més ho necessiten, contagiant alegria, protegint la humanitat.
[ Més informació a: 30 anys, 178.000 persones. ]

Carl Itable (16 anys)

Estàndard

De vegades, al bell mig de l’horror, passen coses que ens reconcilien amb la vida i que ens fan mirar el futur amb esperança. És el cas d’una història que vàrem conèixer ara fa un parell de setmanes, després que la tempesta tropical Karding (també denominada Yagi) provoqués, a les Filipines, almenys tres morts, un desaparegut i més d’un milió de damnificats i evacuats. Com ja ha passat altres vegades els professionals i els voluntaris de la Creu Roja es van haver de mobilitzar per tal d’ajudar la població afectada. El rescat i l’evacuació de persones que havien quedat atrapades, o l’eliminació del fang i les deixalles que van quedar acumulades a les carreteres durant molts dies, van ser algunes de les tasques dutes a terme.

Doncs bé, és en aquest punt que voldríem subratllar el compromís i la feina feta per Carl Itable, probablement el voluntari més jove de la Creu Roja a Filipines. Amb només 16 anys, i en un moment especialment complicat per a moltes famílies, en Carl va decidir sacrificar el seu confort i seguretat per tal de col·laborar en les complicades tasques d’assistència humanitària. La seva pròpia casa, a Manlanday, no es va poder salvar a causa de les inundacions. Això, però, no va impedir que ell optés pel compromís humanitari i per fer costat als que l’han necessitat durant tot aquest temps. Durant molts dies, per exemple, ha estat dormint en condicions més aviat poc confortables per controlar els nivells d’aigua o per mantenir les línies de comunicació com a operador de ràdio auxiliar. I és que per molt jove que sigui un voluntari, quan el cor i la compassió són grans, esdevé font d’inspiració no només per als més petits, sinó per a les persones de totes les edats. Gràcies, Carl, per la teva humanitat, per formar part de la Creu Roja i, sobretot, per situar-te “cada cop més a prop de les persones”.

Pla d’ajuda alimentària

Estàndard

En un any, la Creu Roja Catalunya haurà repartit prop de 7.500.000 kg d’aliments entre 133.141 persones a través del Pla d’ajuda alimentària de la UE. Tots els aliments distribuïts, com ara l’arròs, els cereals, la llet en pols, els llegums, l’oli, el tomàquet fregit o les galetes, són de caràcter molt bàsic, poc peribles i de fàcil transport i emmagatzematge; i és que, en definitiva, són productes que serveixen per tal  de satisfer les necessitats bàsiques de persones adultes i d’infants en situació vulnerable.

_DLR1296

Més enllà d’aquesta informació i d’aquestes dades, però, hi ha històries com la del José Manuel, que primer va perdre la feina, després els estalvis i, finalment, el seu habitatge. Vols conèixer el seu testimoni…? El trobaràs al següent vídeo: