Guia de desescalada del tabac

Estàndard

El consum de tabac és un dels factors més importants que influeixen en l’aparició de malalties i en l’augment de la mortalitat humana arreu del món. De fet, és una de les principals causes del desenvolupament de malalties no transmissibles (ENT), com les malalties cardiovasculars, el càncer o les malalties respiratòries cròniques, entre d’altres. Malauradament, el confinament, associat a l’estat d’alarma i al teletreball, ha provocat que per a moltes persones la llar s’hagi convertit en el principal espai de consum de tabac. A més, segons les dades presentades pel Ministeri de Sanitat, Consum i Benestar Social, durant aquests mesos de confinament, s’ha detectat un augment en el consum de tabac i altres productes relacionats, amb tots els riscos que això comporta per a la salut. Per tal d’intentar revertir aquesta situació, experts de RedENT han elaborat una guia “Fases de la desescalada del tabac” que conté consells pràctics i útils per fer front al problema generat pel consum directe del tabac i dels seus derivats durant el confinament i la desescalada. Vols saber en quina fase et trobes?

Consells per deixar de fumar

Estàndard

Cada any augmenta el nombre de fumadors que vol deixar de fumar, però només un cinc per cent ho aconsegueix. Per a l’Alejandro Montero, tècnic del Servei Multicanal Sobre Drogues, el més important és: prendre la decisió de forma determinada, tot fixant una data definitiva al calendari a partir de la qual ja no es tornarà a fumar; fer-ho públic en l’entorn més proper, entre familiar i amics; i, evidentment, consultar-ho amb un professional de la salut. Per a més informació i si el que vols és deixar el tabac definitivament, també pots contactar amb nosaltres a través de les xarxes socials del Servei Multicanal Sobre Drogues, del telèfon 900.100.570, del WhatsApp 647.566.743, o escrivint un missatge de correu electrònic a sobredrogas@cruzroja.es

Què és una addicció?

Estàndard

Determinades substàncies i conductes tenen la capacitat d’induir canvis en el cervell, tot generant un comportament addictiu. L’addicció, per tant, es produeix per canvis biològics, després de la repetició d’una conducta o després d’haver pres determinades substàncies. És una malaltia igual que ho són altres problemes mèdics com les al·lèrgies o la diabetis. A més, cal dir que, al contrari del que pensen alguns, l’addicció no és una malaltia que només puguin desenvolupar persones febles, trastornades o que estiguin desbordades per problemes greus. De fet, al nostre país, milions de persones pateixen alguna malaltia addictiva al llarg de la seva vida, com l’addicció al tabac, a l’alcohol, al joc o a qualsevol altra droga; i és que qualsevol persona, per motius ben diversos, pot desenvolupar una addicció, independentment de la seva personalitat, el seu estatus social o la seva capacitat intel·lectual.

L’addicció és relativament fàcil de diagnosticar, però difícil de detectar per un mateix. De la mateixa manera que no percebem els nostres nivells de glucosa o colesterol, també podem tenir dificultats per percebre els signes de l’addicció que ens haurien d’empènyer a demanar consell. ¿Com podríem saber, per tant, si presentem els signes propis d’una addicció? Si tenim un hàbit que realitzem amb certa freqüència, com ara fumar, jugar o beure, i tenim dificultats per abandonar-lo o evitar que es repeteixi, malgrat els problemes que ens causa a nosaltres i a les persones del nostre entorn, llavors, hem desenvolupat una addicció. Amb independència de si es repeteix cada dia o esporàdicament, si els problemes que ens genera són mèdics o psicològics, o si afecta la relació amb els nostres familiars o repercuteix en la nostra feina o en la nostra economia, el cert és que, si no podem evitar que la nostra conducta se segueixi repetint, molt probablement és perquè hem desenvolupat una addicció. I recordem que addició ve del llatí, addictus, una forma d’esclavitud que, com a tal, hauria d’abolir-se perquè tots puguem ser lliures, perquè tu també puguis ser lliure.