Històries de rescat: Stefania Kopsacheili

Estàndard

El meu nom és Stefania Kopsacheili. He treballat com a voluntària de la Creu Roja Grega durant vuit anys. Ara sóc un membre de l’equip de rescat i formadora de nous voluntaris. La crisi dels refugiats és, per a tots nosaltres, una cosa molt difícil de descriure. La primera vegada que vaig estar a Lesbos va ser al mes de setembre, quan tot començava. Mai he experimentat res semblant. Va ser terrible. Els vaixells anaven arribant. La gent saltava a l’aigua, fins i tot abans que fossin prou a prop de la costa. Alguns no sabien nedar. Els cadàvers suraven al mar i en aquell moment, a Lesbos, només hi havia uns pocs equips de rescat. El treball va ser molt dur.

Després d’allò vaig anar a Idomeni, a la cruïlla entre Grècia i l’Antiga República Iugoslava de Macedònia. Allà la situació va ser diferent, però igualment greu i commovedora. Recordo especialment el rostre d’aquells nens… La meva família accepta molt bé la meva tasca a la Creu Roja. Tinc tres fills que ja són adults. Saben perfectament que totes aquestes persones necessiten ajuda i estan orgullosos perquè la seva mare els està ajudant. I pel que fa al meu marit… només cal que us digui que ell també és voluntari de La Creu Roja i que ha treballat al campament d’Idomeni, ajudant i protegint la Humanitat.