Així està Síria

El 15 de març de 2023 va fer dotze anys de l’inici de la guerra a Síria i aquest és el balanç provisional que avui podríem fer: 4.385 dies d’una esgarrifosa crisi humanitària, desenes de milers de civils morts, gairebé set milions de sirians malvivint com a desplaçats interns; 5,5 milions de refugiats a l’estranger; 15,3 milions de persones que necessiten ajuda humanitària, 2 milions de nens que no poden anar a escola, més de 12 milions de persones patint inseguretat alimentària i el 50% dels centres sanitaris destruïts. A tot això, sumem-li un terratrèmol de magnitud 7,8 que ha afectat directament la vida de 6,5 milions de persones i que ha devastat llars, edificis, escoles i infraestructures de tota mena, trencant somnis, ajornant encara més l’arribada de l’esperança, esgotant les il·lusions, conduint moltes vides envers una zona de risc molt elevat, i multiplicant les necessitats d’aigua, de menjar, d’habitatge, d’assistència sanitària, d’educació i d’altres mitjans bàsics de vida. Us podeu imaginar la situació? Doncs així és com està Síria. I si tot això ja és complicat i dolorós d’imaginar, imagineu-vos ara haver de viure-ho en primera persona i a cada instant. Ens queda molt per fer i són molts els qui encara ens necessiten. No ens oblidem de Síria, si us plau, i protegim la humanitat.

Terratrèmol a Turquia i Síria

Com bé sabeu, durant la matinada d’ahir, un terratrèmol de magnitud 7,8 en l’escala de Richter va sacsejar el districte de Pazarol a la província de Kahramanmaras, al sud-est de Turquia. Deu minuts després va produir-se una rèplica de magnitud 6,7 a la província de Gaziantep i, més tard, es van succeir diverses rèpliques que també han provocat danys significatius al nord de Síria. Segons informes procedents de la regió, centenars d’edificis han quedat destruïts en Gaziantep, epicentre del sisme, i a les províncies veïnes i, encara que es desconeix la xifra exacta, ja sabem que milers de persones han perdut la vida, han resultat ferides i han quedat sota les runes. Tant la Mitja Lluna Roja Turca com la Mitja Lluna Àrab Siriana estan treballant a les zones afectades des del primer moment, mentre la Federació Internacional de la Creu Roja (IFRC) ja ha activat contribucions econòmiques del Fons d’Emergència per a Desastres. Això no obstant, si la teva situació t’ho permet i vols col·laborar perquè puguem oferir un suport encara més gran en les tasques de rescat i atenció a les persones afectades amb atenció sanitària, psicosocial, albergs, etc., davant la magnitud d’aquesta tragèdia, tota ajuda serà benvinguda. Gràcies per encoratjar-nos i ajudar-nos en la tasca d’acompanyament dels qui més ho necessiten.

L’hivern a Síria

La Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja (IFRC) ha advertit que, a Síria, més enllà dels desastres que comporta qualsevol guerra, l’hivern està posant contra les cordes les comunitats més vulnerables. En molts indrets, de fet, les tempestes de neu i les temperatures sota zero han provocat que es consideri aquest hivern com un dels més freds de la darrera dècada. Per tot això, des de la IFRC, se’ns recorda que, actualment, el nombre de persones que necessiten assistència humanitària ha assolit el nivell més alt des del començament del conflicte. Segons l’ONU, un total de 14,6 milions de persones necessiten suport de forma urgent.

Gairebé onze anys després que s’iniciés la guerra un fatídic 15 de març del 2011, a hores d’ara, Síria continua representant una de les crisis humanitàries més grans a escala mundial. Milers de llars i de ciutats senceres han estat totalment devastades. Els desplaçaments massius han augmentat progressivament de manera dràstica. Segons l’ONU, el 90% de la població del país viu per sota del llindar de la pobresa i el 70% s’enfronta a una escassetat greu d’aliments. A més, en els darrers anys, aquestes xifres no han millorat pas, a causa de la recessió econòmica, de la inestabilitat i dels desastres provocats pel canvi climàtic. L’any passat, per exemple, Síria es va enfrontar a la pitjor sequera dels darrers cinquanta anys. ¿Què més podem dir i, sobretot, què més podem fer per tal de conscienciar-nos i d’aturar aquesta guerra?

Paraula de Reyan

A causa de la guerra de Síria, la Reyan va arribar a Turquia, tot fugint de la pobresa i d’una mort més que probable. Actualment viu a Gaziantep amb el seu pare i la seva germana. Li agrada compartir i inspirar els altres a través de les seves obres d’art i de la poesia. “Vull la pau per a nosaltres. Tinc grans somnis que vull aconseguir malgrat les dificultats. El secret de la vida és intentar-ho”, ens confessa. Tot i que està ocupada en acabar el seu darrer curs escolar, també li agrada ser voluntària al centre comunitari de la Mitja Lluna Roja turca on participa a diverses de les moltes activitats que s’hi fan. Segurament les classes d’art són allò que més li agrada. Mireu, si no, com explica la seva història personal de supervivència i esperança a través d’aquesta emotiva animació que ha estat il·lustrada amb les seves pròpies paraules i dibuixos.

Una dècada de pèrdues

Aquesta setmana s’han complert deu anys de l’inici de la Guerra de Síria, deu anys d’una tortura infinita i cruel, de pèrdues irreparables, de tortures i de mort. Per això mateix, tot coincidint amb l’inici d’aquesta segona dècada de la crisi humanitària, des del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) hem realitzat una enquesta entre 1400 sirians d’entre 18 i 25 anys, amb l’objectiu de denunciar les conseqüències de la guerra i, sobretot, amb el propòsit que ningú s’oblidi del que està passant a l’altra riba del Mediterrani, en un lloc ben proper als nostres cors, on la majoria dels joves han hagut d’abandonar tant la seva llar com la seva feina o els seus estudis, o encara han perdut familiars o amics propers. I malgrat tot, cal apuntar que molts d’aquests joves sirians enquestats s’han manifestat optimistes quant al futur. De fet, les seves esperances i aspiracions per a la pròxima dècada són desitjos universals: seguretat i estabilitat, la possibilitat de tenir una família i una feina ben remunerada, una atenció sanitària digna, serveis socials bàsics accessibles, i sobre tot l’acabament definitiu de l’agitació i del conflicte bèl·lic. Col·laborem tots, doncs, perquè això sigui possible i perquè aquests deu anys d’horror cessin com més aviat millor.

El banc vermell de Madad

Vuit anys després de l’inici de la guerra de Síria, sembla que ni el conflicte ni les conseqüències d’aquesta greu tragèdia no s’aturen. Per això, des del Moviment de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja continuem acompanyant a les comunitats de desplaçats interns i també a tots aquells que han optat per refugiar-se més enllà de les fronteres del seu país. En aquest sentit, també volem donar a conèixer el projecte #Madad d’EU Neighbourhood & Enlargement: una experiència de realitat virtual que ofereix a l’espectador la possibilitat de visitar un camp de refugiats sirians i de posar cara a les persones que hi viuen, un vídeo de 360º sobre el qual et podràs moure amb el ratolí i que voldríem que servís per generar consciència, comprensió i empatia.

Quan tanco els ulls, recordo

Avui en dia, les xifres de desplaçaments forçats al món són desorbitades i ens fan estar alerta. Més de 68 milions de persones fugen a conseqüència de les persecucions, els conflictes, la violència generalitzada i la vulneració dels drets humans. Darrere d’aquestes xifres hi ha persones: dones, homes, infants, famílies senceres que s’han vist obligades a abandonar les seves llars, a la recerca d’una nova vida lliure de violència. Tot considerant aquest context de migració forçosa, la Creu Roja a Catalunya presenta “Quan tanco els ulls, recordo”, un còmic documental de no-ficció i una excel·lent eina per a fer incidència i sensibilitzar el nostre entorn en relació a les causes i les conseqüències dels desplaçaments forçats. Tant de bo que aquesta iniciativa contribueixi a la defensa, garantia i exercici de la pau, perquè tothom pugui gaudir d’una vida lliure de violències. Ens ajudes a fer-ho possible?

Aturem aquesta massacre

Aviat farà set anys de l’inici de la guerra de Síria, set anys d’infortuni, de calamitat, de barbàrie i de catàstrofe humanitària. Les víctimes civils es multipliquen cada dia. Qui no ha mort, lluita per sobreviure entre les runes, o fuig a la recerca de refugi i d’acollida. Durant aquesta setmana, els enfrontaments s’han intensificat i han estat especialment mortífers. Necessitem urgentment que els equips de la Creu Roja puguin ingressar a les zones afectades per tal de prestar assistència als ferits. El personal sanitari que treballa a l’est de Ghouta, per exemple, ja no dóna l’abast a causa del gran nombre de persones afectades. Falten medicaments i material quirúrgic, sobretot després dels atacs a les instal·lacions de salut. Les víctimes ferides estan morint simplement perquè no poden rebre atenció mèdica a temps; i en algunes zones hi ha famílies senceres que no tenen cap lloc segur a on anar. Cal finalitzar aquesta bogeria. Els civils no poden ser objecte d’atac. No ens oblidem de Síria, si us plau. Aturem aquesta massacre.

El viatge interminable de Lin

Sóc la Lin. Vinc de Síria. La veritat és que hem patit moltíssim. No només nosaltres, sinó tot el poble siri. El meu pare ens va deixar fa 5 mesos; ens va deixar enrere. Vàrem decidir escapar fent servir la mateixa ruta: per mar. Vam intentar ser fortes, però no ho vam aconseguir. Quan érem al mar, vam passar molta por. Vam veure persones ofegant-se i morint. Però gràcies a Déu vàrem arribar amb vida a Grècia. Allà vam conèixer molta gent encantadora. Ens esperaven a la costa. La Creu Roja i persones de tots els països ens van ajudar. Ens van oferir ajuda i protecció. Estem molt agraïdes. Gràcies a Déu.

Després d’això vàrem continuar el nostre viatge. Mai de la vida m’hauria pensat que això podria passar: haver de deixar el nostre país d’aquesta forma i haver de fugir. I així és com vam marxar… Tot plegat és molt complicat, però intentem ser fortes. Vaig agafar la meva mare i les meves germanes de la mà i vam marxar. Només desitjo que això que ens ha passat a nosaltres no ho hagi de patir ningú més. Espero que acabi la guerra i que puguem tornar al nostre país. Tant de bo aquestes coses no tornin a succeir mai més enlloc, a cap altre país. Li ho demano a Déu. Cada dia preguem a Déu perquè ens ajudi a superar aquesta injustícia, el que ens ha passat. Que cap altre ésser humà hagi de patir el mateix que nosaltres. Mentrestant, nosaltres seguirem amb la nostra ruta i esperem retrobar-nos amb el nostre pare. El trobo molt a faltar. Ja fa 5 mesos que no el veiem. També trobo a faltar la meva germana i el meu germà. Ells van marxar abans que nosaltres. Tant de bo ens puguem retrobar tots ben aviat i puguem arribar al final d’aquest viatge. Vam marxar per tal de continuar amb les nostres vides, per estudiar. Jo vull estudiar, vull aprendre i, quan sigui gran, vull tornar al meu país amb la meva família. Això és tot. Gràcies.

L’últim pediatre d’Alep

Tabib, que en àrab significa doctor, és molt més que un dels molts curtmetratges que s’han presentat als Premis Goya de l’Acadèmia Espanyola del Cinema. És un homenatge a Mohammed Wasin Moaz (36 anys), l’últim pediatre que quedava a la ciutat d’Alep (Síria) i que, el 27 d’abril de 2016, va morir per l’efecte mortífer, criminal i devastador d’un bombardeig, tot just mentre operava un dels seus pacients (un nen de 9 anys) al quiròfan de l’hospital Al-Quds. Sabem perfectament que li van oferir l’oportunitat de fugir cap a Turquia, però també sabem que el doctor s’hi va negar perquè considerava que tenia l’obligació moral d’assistir els seus pacients. No els volia abandonar; i per aquest motiu va morir un heroi de bata blanca, valent, perseverant, generós i fidel als seus principis: un referent ètic per al món. Aquí teniu el tràiler.