Una dècada de pèrdues

Estàndard

Aquesta setmana s’han complert deu anys de l’inici de la Guerra de Síria, deu anys d’una tortura infinita i cruel, de pèrdues irreparables, de tortures i de mort. Per això mateix, tot coincidint amb l’inici d’aquesta segona dècada de la crisi humanitària, des del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) hem realitzat una enquesta entre 1400 sirians d’entre 18 i 25 anys, amb l’objectiu de denunciar les conseqüències de la guerra i, sobretot, amb el propòsit que ningú s’oblidi del que està passant a l’altra riba del Mediterrani, en un lloc ben proper als nostres cors, on la majoria dels joves han hagut d’abandonar tant la seva llar com la seva feina o els seus estudis, o encara han perdut familiars o amics propers. I malgrat tot, cal apuntar que molts d’aquests joves sirians enquestats s’han manifestat optimistes quant al futur. De fet, les seves esperances i aspiracions per a la pròxima dècada són desitjos universals: seguretat i estabilitat, la possibilitat de tenir una família i una feina ben remunerada, una atenció sanitària digna, serveis socials bàsics accessibles, i sobre tot l’acabament definitiu de l’agitació i del conflicte bèl·lic. Col·laborem tots, doncs, perquè això sigui possible i perquè aquests deu anys d’horror cessin com més aviat millor.

El banc vermell de Madad

Estàndard

Vuit anys després de l’inici de la guerra de Síria, sembla que ni el conflicte ni les conseqüències d’aquesta greu tragèdia no s’aturen. Per això, des del Moviment de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja continuem acompanyant a les comunitats de desplaçats interns i també a tots aquells que han optat per refugiar-se més enllà de les fronteres del seu país. En aquest sentit, també volem donar a conèixer el projecte #Madad d’EU Neighbourhood & Enlargement: una experiència de realitat virtual que ofereix a l’espectador la possibilitat de visitar un camp de refugiats sirians i de posar cara a les persones que hi viuen, un vídeo de 360º sobre el qual et podràs moure amb el ratolí i que voldríem que servís per generar consciència, comprensió i empatia.

Quan tanco els ulls, recordo

Estàndard

Avui en dia, les xifres de desplaçaments forçats al món són desorbitades i ens fan estar alerta. Més de 68 milions de persones fugen a conseqüència de les persecucions, els conflictes, la violència generalitzada i la vulneració dels drets humans. Darrere d’aquestes xifres hi ha persones: dones, homes, infants, famílies senceres que s’han vist obligades a abandonar les seves llars, a la recerca d’una nova vida lliure de violència. Tot considerant aquest context de migració forçosa, la Creu Roja a Catalunya presenta “Quan tanco els ulls, recordo”, un còmic documental de no-ficció i una excel·lent eina per a fer incidència i sensibilitzar el nostre entorn en relació a les causes i les conseqüències dels desplaçaments forçats. Tant de bo que aquesta iniciativa contribueixi a la defensa, garantia i exercici de la pau, perquè tothom pugui gaudir d’una vida lliure de violències. Ens ajudes a fer-ho possible?

Aturem aquesta massacre

Estàndard

Aviat farà set anys de l’inici de la guerra de Síria, set anys d’infortuni, de calamitat, de barbàrie i de catàstrofe humanitària. Les víctimes civils es multipliquen cada dia. Qui no ha mort, lluita per sobreviure entre les runes, o fuig a la recerca de refugi i d’acollida. Durant aquesta setmana, els enfrontaments s’han intensificat i han estat especialment mortífers. Necessitem urgentment que els equips de la Creu Roja puguin ingressar a les zones afectades per tal de prestar assistència als ferits. El personal sanitari que treballa a l’est de Ghouta, per exemple, ja no dóna l’abast a causa del gran nombre de persones afectades. Falten medicaments i material quirúrgic, sobretot després dels atacs a les instal·lacions de salut. Les víctimes ferides estan morint simplement perquè no poden rebre atenció mèdica a temps; i en algunes zones hi ha famílies senceres que no tenen cap lloc segur a on anar. Cal finalitzar aquesta bogeria. Els civils no poden ser objecte d’atac. No ens oblidem de Síria, si us plau. Aturem aquesta massacre.

El viatge interminable de Lin

Estàndard

Sóc la Lin. Vinc de Síria. La veritat és que hem patit moltíssim. No només nosaltres, sinó tot el poble siri. El meu pare ens va deixar fa 5 mesos; ens va deixar enrere. Vàrem decidir escapar fent servir la mateixa ruta: per mar. Vam intentar ser fortes, però no ho vam aconseguir. Quan érem al mar, vam passar molta por. Vam veure persones ofegant-se i morint. Però gràcies a Déu vàrem arribar amb vida a Grècia. Allà vam conèixer molta gent encantadora. Ens esperaven a la costa. La Creu Roja i persones de tots els països ens van ajudar. Ens van oferir ajuda i protecció. Estem molt agraïdes. Gràcies a Déu.

Després d’això vàrem continuar el nostre viatge. Mai de la vida m’hauria pensat que això podria passar: haver de deixar el nostre país d’aquesta forma i haver de fugir. I així és com vam marxar… Tot plegat és molt complicat, però intentem ser fortes. Vaig agafar la meva mare i les meves germanes de la mà i vam marxar. Només desitjo que això que ens ha passat a nosaltres no ho hagi de patir ningú més. Espero que acabi la guerra i que puguem tornar al nostre país. Tant de bo aquestes coses no tornin a succeir mai més enlloc, a cap altre país. Li ho demano a Déu. Cada dia preguem a Déu perquè ens ajudi a superar aquesta injustícia, el que ens ha passat. Que cap altre ésser humà hagi de patir el mateix que nosaltres. Mentrestant, nosaltres seguirem amb la nostra ruta i esperem retrobar-nos amb el nostre pare. El trobo molt a faltar. Ja fa 5 mesos que no el veiem. També trobo a faltar la meva germana i el meu germà. Ells van marxar abans que nosaltres. Tant de bo ens puguem retrobar tots ben aviat i puguem arribar al final d’aquest viatge. Vam marxar per tal de continuar amb les nostres vides, per estudiar. Jo vull estudiar, vull aprendre i, quan sigui gran, vull tornar al meu país amb la meva família. Això és tot. Gràcies.

L’últim pediatre d’Alep

Estàndard

Tabib, que en àrab significa doctor, és molt més que un dels molts curtmetratges que s’han presentat als Premis Goya de l’Acadèmia Espanyola del Cinema. És un homenatge a Mohammed Wasin Moaz (36 anys), l’últim pediatre que quedava a la ciutat d’Alep (Síria) i que, el 27 d’abril de 2016, va morir per l’efecte mortífer, criminal i devastador d’un bombardeig, tot just mentre operava un dels seus pacients (un nen de 9 anys) al quiròfan de l’hospital Al-Quds. Sabem perfectament que li van oferir l’oportunitat de fugir cap a Turquia, però també sabem que el doctor s’hi va negar perquè considerava que tenia l’obligació moral d’assistir els seus pacients. No els volia abandonar; i per aquest motiu va morir un heroi de bata blanca, valent, perseverant, generós i fidel als seus principis: un referent ètic per al món. Aquí teniu el tràiler.

Síria: cinc anys de guerra

Estàndard

Marianne Gasser, Cap de la delegació del CICR a Síria:

Damasc era una ciutat ben diferent abans del conflicte. Era una ciutat moderna, vibrant, formosa; però el 15 de març de 2011 tot va canviar. Van arribar notícies sobre fets violents a la ciutat de Deraa. Era l’inici de la guerra de Síria. Enfrontaments, bombardejos… i, com sempre, els que han patit més han estat els més febles: la gent gran, els infants, en definitiva, els més vulnerables.

Llavors vàrem fer tot el possible, que va ser molt. Vàrem creuar les primeres línies de batalla amb els companys de la Mitja Lluna Roja. Mai m’oblidaré de la mirada dels nens de Madaya… De fet, és una mirada que l’he tornat a veure en altres llocs. Hem visitat moltes llars, hospitals, escoles, instal·lacions elèctriques, d’aigua, etc.; i tot s’ha fet malbé o, simplement, ha estat destruït.

Syria 03

Encara hi ha tants llocs sota setge i tantes persones han hagut de fugir! La gent fa el que pot; estan mostrant una resistència increïble i, malgrat tot, continuen exhibint la seva fortalesa. No obstant, ara em pregunto: Quant de temps més hauran de patir aquesta situació? Ajudar-los pot salvar vides. Malauradament, però, mai solucionarà definitivament el problema, perquè Síria és un problema polític que exigeix una solució política.

Cinc anys. Sense paraules

Estàndard

Cinc anys de lluita despiadada i d’un patiment extrem. Centenars de milers de persones han estat assassinades. Milions de persones s’han vist obligades a fugir de casa seva, sense res, per tal de sobreviure. La vida, però, per a molts, ha esdevingut un repte gairebé impossible de superar. Síria. No hi ha paraules que puguin expressar el que ha viscut i el que sent cadascun d’aquests xiquets:

Informe mundial sobre desastres 2015

Estàndard

Sovint, els primers en oferir una resposta humanitària són els agents locals més pròxims a les persones. Enguany, hem vist els habitants i les organitzacions locals al centre de les operacions de rescat de milers de víctimes que estaven atrapades entre la runa després del terratrèmol del Nepal; també els hem vist col·laborar en la construcció de centres d’evacuació després del cicló Pam a Vanuatu, o lluitant a l’Àfrica contra el virus d’Ebola, als Estats Units contra les conseqüències de l’huracà Sandy, a la primera línia del prolongat conflicte de Síria, i en molts altres indrets del món.

L’efectivitat de tots aquests agents locals, però, va molt més enllà de la seva proximitat. De fet, els grups locals, incloses les Societats Nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, són tan eficaços, per la perspectiva que aporten de la realitat, per la comprensió que tenen tant de l’idioma com de les normes culturals i, sobretot, perquè estan permanentment presents a les comunitats abans, durant i després de qualsevol desastre.

[ Més info: Informe mundial sobre desastres 2015 ]

Refugiats, benvinguts!

Estàndard

Aquesta setmana Govern, ajuntaments i les principals entitats socials han començat a organitzar, de forma conjunta, l’atenció als refugiats que puguin arribar a Catalunya, a partir d’ara, tot fugint de Síria, Afganistan, Ucraïna, Eritrea o de qualsevol altre país en guerra.

COe9mgvWoAA88xf.jpg-large

A l’espera de conèixer exactament quantes persones refugiades podrien arribar a Catalunya, de moment ja s’ha acordat atendre-les en dues fases: la primera servirà per garantir unes condicions mínimes de vida digna, i la segona per cobrir de forma personalitzada les diverses necessitats de cada persona o família (habitatge, sanitat, educació, assistència jurídica, etc.).

12006513_959031197476048_8501066157830998010_o

La Creu Roja participarà tant en la primera com en la segona fase i, amb aquesta finalitat, ja està preparant la seva xarxa territorial d’assemblees locals i comarcals per atendre persones refugiades, en col·laboració amb els municipis que mostrin voluntat unànime per a l’acollida. De fet, de moment, una vintena d’ajuntaments ja s’han adreçat a la Creu Roja per oferir la seva col·laboració.

[ Si voleu fer un donatiu a favor de la tasca humanitària de la Creu Roja amb els refugiats, feu clic a Ajuda Crisis Refugiats. ]