La salut mental importa

Estàndard

La depressió és una malaltia freqüent a la nostra societat i arreu del món. Com a trastorn de salut mental, lidera les causes de discapacitat i incideix de forma significativa en les taxes de morbiditat (quantitat de persones que pateixen una malaltia) i de mortalitat (nombre de defuncions d’una població concreta). Malauradament, la depressió té un gran impacte a la vida personal de qui la pateix, però, òbviament, també afecta l’entorn familiar, el laboral i el social.

Les persones del nostre entorn no sempre admeten que estan passant per un mal moment emocional. Detectar que necessiten ajuda i animar-les perquè tinguin el coratge de demanar-la és de valents i SOLIDARIS.

Són múltiples i ben diversos els factors que poden provocar l’aparició d’una depressió: factors biològics, psicològics, socials, conjunturals, etc. Sabem prou bé, per exemple, que quan una persona experimenta una situació de vulnerabilitat i d’incertesa sobrevinguda i inesperada, és bastant més fàcil que arreli i creixi la desesperança, i que no es trobin ni les eines adequades ni les forces necessàries per afrontar els problemes, especialment si no es disposa de suport social, o si s’han patit experiències traumàtiques i estressants.

Per això, des de la Creu Roja optem per acompanyar en tot moment les persones en situació de vulnerabilitat, tot oferint-los recursos bàsics, suport emocional, accions formatives i, sobretot, proporcionant-los estratègies perquè tornin a sentir-se ben capaços de dur a terme una gestió emocional adequada en els moments de crisi. El servei Creu Roja t’escolta n’és un bon exemple, atès que ofereix suport i acompanyament psicosocial a través del telèfon 900107917 als qui puguin tenir la necessitat de ser escoltats. Recordeu que la trucada és gratuïta i confidencial.

Finalment, com diem sovint, la millor manera d’actuar davant les dificultats sempre és prevenint-les. Per això, perquè tinguis cura de tu mateix i, especialment, del teu benestar emocional i de la teva salut mental, avui t’oferim aquests consells:

  1. Adopta un estil de vida saludable que augmenti la teva qualitat de vida.
  2. Alimenta’t de forma equilibrada, satisfactòria i sostenible.
  3. Procura mantenir uns horaris regulars a l’hora d’anar a dormir i de llevar-te.
  4. Fuig del sedentarisme, activa’t i fes activitat física moderada.
  5. Evita, redueix o elimina el consum de tabac, alcohol i altres drogues.
  6. Redueix, sempre que puguis, tot allò que pugui generar-te estrès o ansietat.
  7. Relaciona’t amb persones afectuoses, agradables i assenyades.
  8. Inverteix el temps de lleure en activitats enriquidores al costat d’altres.
  9. Aprèn a desenvolupar, dia a dia, la teva intel·ligència emocional.
  10. Viu el present sense obsessionar-te pel passat o per les incerteses del futur.
  11. Motiva’t definint objectius i propòsits realistes i treballant per tal d’assolir-los.
  12. I, sobretot, accepta’t i estima’t tal com ets, sense comparar-te amb cap altra persona.

En cas d’ennuegament

Estàndard

És evident que la presència d’un cos estrany a les vies respiratòries pot impedir el pas de l’aire i dificultar la respiració adequada, tot produint, fins i tot, en el pitjor dels casos, la mort per asfíxia. Per aquest motiu, avui us fem arribar aquests consells sobre com caldria actuar en cas d’ennuegament.

Si la persona que s’ha ennuegat pot parlar, tossir i respirar, ni que sigui amb certa dificultat, sabrem que l’obstrucció de la via aèria (l’ennuegament) és una obstrucció parcial. En aquest cas, cal animar la persona perquè tussi amb força, però sense picar a la seva esquena i, evidentment, sense fer res per treure-li l’objecte amb els nostres dits, ja que, en tots dos casos, si actuéssim d’aquesta forma, existiria el risc d’introduir el cos estrany més profundament a les seves vies respiratòries.

Si la persona que s’ha ennuegat pot parlar, tossir i respirar, caldrà animar-la perquè tussi amb força, però sense picar a la seva esquena.

Per altra banda, si la persona no pogués parlar ni tossir ni respirar, sabríem que l’obstrucció de la via aèria (l’ennuegament) és una obstrucció completa. En aquest cas, molt sovint, la víctima s’emporta les dues mans al coll, tot indicant la impossibilitat de respirar. Per aquest motiu i atès que la situació podria arribar a revestir gravetat, caldria sol·licitar ajuda mèdica tot demanant urgentment que algú truqués al 112 explicant el que passa.

Llavors, fins que no arribés l’assistència mèdica, podríeu dur a terme els següents passos: Col·loqueu-vos al darrere de la persona afectada i, amb el palmell de la mà ben obert, piqueu cinc cops a l’esquena, a l’alçada de les espatlles, entre els dos omòplats. Si amb això encara no aconseguiu alliberar les vies respiratòries, també pel seu darrere, envolteu la cintura de la persona amb els vostres braços i dueu a terme la maniobra d’Heimlich: amb el puny d’una mà ben envoltat per l’altra mà feu cinc compressions abdominals ràpides i vigoroses, cap amunt i cap a dins, just per sobre del melic, a l’alçada de l’estómac.

Mai feu la maniobra d’Heimlich amb menors d’un any o amb lactants, perquè podríeu lesionar els seus òrgans vitals. En aquests casos (menors d’un any), mentre arriba l’assistència mèdica, situeu l’infant de bocaterrosa (panxa cap avall) sobre les vostres cames, amb el cap més baix que la resta del cos, i doneu-li cinc cops secs i enèrgics a l’esquena. Si el cos estrany encara no ha estat expulsat, gireu novament l’infant cap amunt i comprimiu cinc vegades seguides el seu tòrax (al punt mitjà entre els dos pectorals) amb el dit índex (o dit assenyalador, apuntador, saludador o mestre) i el dit del mig (o dit mitger, llarg, del cor o llépol), tot alternant, a partir d’ara, els cinc cops secs a l’esquena amb les compressions toràciques.

Mai no feu la maniobra d’Heimlich amb menors d’un any o amb lactants, perquè podríeu lesionar els seus òrgans vitals.

Finalment, recordeu que prevenir els problemes és la millor manera que tenim d’actuar. Per això també us recomanem: que impediu que els menors de tres anys puguin jugar amb objectes petits o, encara, menjar fruits secs; que sempre aneu amb compte amb les peces petites o amb les piles de les joguines; que mengeu tranquil·lament, trossejant i mastegant bé els aliments; o que eviteu, en la mesura del possible, que els nens corrin, cridin, cantin o juguin mentre estan menjant.

Prevenir el suïcidi

Estàndard

L’aplicació Searching Help, creada amb l’objectiu de detectar i prevenir conductes suïcides, va ser un dels projectes guanyadors dels Premis de Tecnologia Humanitària de la Creu Roja l’edició del 2021. Expressions com “no puc més”, “no vull continuar vivint”, “vull posar fi a això”, són alguns dels molts paràmetres que aquesta aplicació rastreja per tal de detectar conductes associades al suïcidi. Explicat de forma ben simple podríem dir que, tot basant-se en un perímetre de comportaments anòmals, l’aplicació pot informar i alertar, al professional sanitari autoritzat, de les cerques “perilloses” que el seu pacient està fent a la xarxa.

“Tot el que passa a la vida real té un correlat a la vida digital”, afirma Eugènia Ponte, CEO i sòcia fundadora de The Searching Help Factory. Per això, el dispositiu mòbil, a més d’una finestra oberta al lleure, també pot convertir-se en una eina útil perquè professionals de la sanitat puguin intervenir quan detectin senyals que alerten del risc de cometre una conducta suïcida. L’aplicació s’instal·la de forma voluntària al dispositiu mòbil del pacient i el més sorprenent és que va millorant amb cada interacció amb l’usuari perquè “funciona amb intel·ligència artificial, tot aprenent de l’experiència”.

Per tot el potencial en la prevenció del suïcidi, com ja us hem dit, aquesta aplicació va guanyar un dels més prestigiosos Premis de Tecnologia Humanitària de Creu Roja, reconeixement que, per a l’Eugènia Ponte, ha estat molt important. De fet, segons diu: “No només vam rebre una aportació econòmica que ens va ajudar quan tot just estàvem començant, sinó que aquest premi també ens va servir molt per la seva repercussió mediàtica”. Doncs tant de bo aquesta repercussió també pugui servir especialment per ajudar i acompanyar molt millor les persones que més ho necessiten.

La gestió emocional

Estàndard

La gestió que fem de les nostres emocions és molt més important del que alguns potser imaginen. Si volem resoldre els diversos problemes del dia a dia, superar nous reptes, o simplement acompanyar de la manera més adequada a les persones que ens envolten, cal aprendre a identificar, a comprendre i a gestionar tant les emocions com els pensaments que ens arriben per diferents vies. Si ho aconseguim, això provocarà que les relacions interpersonals siguin molt més fluides i enriquidores, i que puguem créixer des d’una perspectiva personal i professional. Et proposem, doncs, que ara reflexionis sobre aquestes qüestions: Ets prou conscient de quines són les teves emocions? Has après a acceptar-les i a valorar-les, tant si són agradables com si no ho són? Saps que totes les emocions són útils i tenen la seva funció? Com et parles a tu mateix? Quines són les activitats que més t’agrada fer i que et serveixen per carregar energia? Quan no estàs prou bé, demanes ajuda? Recorda que el teu benestar emocional és vital, tant per a tu com per als altres. Per això et recomanem que sempre tinguis cura de les teves emocions, que accedeixis a recursos i eines per a la millora de la teva salut emocional i que, si mai et convé, no descartis rebre suport emocional per part d’un professional de la salut mental.

Un viatge complicat

Estàndard

Sabem que ja s’han administrat, com a mínim, més d’11.000 milions de vacunes contra la COVID i que això fa que es redueixi el risc d’aparició de noves variants del virus. Però també sabem que, actualment, més del 50% dels 25 països amb les taxes de vacunació més baixes pateixen les conseqüències de conflictes diversos que dificulten la vacunació dels seus habitants. I això no és gaire complicat d’entendre, sinó que més aviat sembla lògic, quan descobrim que, per exemple, en determinats indrets no es pot garantir ni el transport dels medicaments, ni l’emmagatzematge, ni la imprescindible cadena de fred, perquè no hi ha electricitat, ni personal sanitari qualificat, o perquè les infraestructures són precàries o inexistents. Resulta evident, per tant, que la comunitat internacional i tots nosaltres hem d’unir-nos i comprometre’ns perquè definitivament es lliurin les vacunes necessàries a tots els habitants del planeta que puguin necessitar-les, per complicat que sigui el viatge.

Tecnologia humanitària

Estàndard

Els Premis de Tecnologia Humanitària de la Creu Roja estan orientats a reconèixer el valor de projectes que utilitzen la innovació tecnològica per ajudar a fer del món un lloc millor. A la sisena edició, han estat tres les iniciatives guardonades. A la categoria “Impacte”, ha estat premiat el projecte “Trésdesis” per la seva capacitat de transformació en benefici de la vida de les persones a través de la impressió de pròtesis en 3D; a la categoria “Impuls”, s’ha volgut valorar l’escalabilitat potencial del projecte “Searching Help” per a la prevenció del suïcidi; i finalment, a la categoria “Creu Roja”, en la qual es guardonen els treballs presentats per equips de la Creu Roja, ha estat reconegut el projecte “Acció pels ODS: Passa a l’acció!”, un mapa col·laboratiu que recull les iniciatives que s’orienten a l’assoliment dels objectius de l’Agenda 2030.

15 sensibilitats

Estàndard

Tot just ahir, quan començava el mes d’abril, va ser quan va inaugurar-se l’exposició “15 sensibilitats sobre la COVID-19” al Recinte Modernista de Sant Pau a Barcelona. Malauradament, només estarà oberta al públic fins al 8 d’abril. Això no obstant, si teniu l’oportunitat de visitar aquesta magnífica mostra col·lectiva d’obres d’art, us encoratgem i animem perquè hi aneu. Si ho feu, gaudireu en directe d’una quinzena d’obres d’art de disciplines ben diverses (pintura, ceràmica, videoart, fotografia…) a través de les quals els seus autors han volgut comunicar-nos com han viscut la pandèmia per tal de fer-nos reflexionar. El següent vídeo us descobrirà qui són els artistes i us permetrà fer un tastet del seu art i de la seva humanitat. Us animeu a crear? Us animeu a ajudar els qui més ho necessiten?

Disfressa de pell

Estàndard

Disfressa de pell és un conte de Luis María Henares que pretén ajudar els més petits de la casa. És una història, breu i tendra, que ens recorda la importància de tres dels recursos pedagògics més importants que hi ha al nostre abast: la creativitat, la imaginació i la fantasia. Davant la frustració i el desassossec infantil que poden generar certes normes que han estat creades per adults i per als adults, aquest conte ens ensenya que els nens també poden aconseguir adaptar-se a moltes d’aquestes normes, sense deixar, però, de ser nens. Per cert, alguna vegada us heu disfressat de cactus, de melmelada, de volcà o, simplement, de pell? Inés, la protagonista d’aquest bonic conte, sí que ho ha fet; i ha gaudit moltíssim fent-ho! Us ho recomanem!