Aturem la indiferència!

Estàndard

Ens preocupa profundament Àfrica i la seva gent. Els africans són els nostres germans. Hi estem units per una única condició humana compartida. Per això ens amoïna i alarma la gran quantitat de persones que estan morint al Sàhara, a Líbia o al mar Mediterrani. Veure’ls morir en el camí de la migració és inacceptable, com també ho és que la seva mort i el seu patiment extrem es trobin amb un silenci ensordidor, amb la indiferència. És moment de trencar aquest silenci i demostrar que ens preocupem pels nostres germans.

No hi ha prou amb escandalitzar-se o angoixar-se. S’han de prendre decisions efectives per tal d’ajudar les persones que decideixen emigrar. S’ha de permetre que tothom pugui reflexionar adequadament abans d’abandonar el seu lloc d’origen. Per exemple, s’hauria d’informar prou bé les persones perquè mai fossin víctimes de contrabandistes o de traficants que fan negocis criminals, que exploten la misèria i se n’aprofiten de la desesperació dels altres. També cal que els migrants tinguin accés a millors serveis consulars en els països de trànsit o de destinació; facilitar-los-hi, si ho desitgen, el suport per a la repatriació; i garantir tant la seva protecció com l’accés als serveis més essencials (menjar, refugi, assistència sanitària…). Són demandes molt bàsiques davant d’un patiment extremadament immens. Però són mesures que podrien servir per a reduir el dolor i demostrar que els nostres països no són indiferents davant aquesta greu situació. Si ens ho proposem, entre tots, podem aturar la indiferència i demostrar al món que ens importen les vides humanes!

#StopIndifference és una iniciativa de Elhadj As Sy, Secretari General de la IFRC (Federació Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja). Llegeix, signa i comparteix el manifest.

Sense cames però amb esperança

Estàndard

Chayakh va patir lesions a les dues cames per l’explosió d’una mina el 1977, durant el conflicte entre el Marroc i el Front Polisari. Amb les cames amputades, va creure que ja mai podria portar una vida normal. Però gràcies a les pròtesis i a una atenció adequada, i sobretot en virtut de la seva valentia i perseverança, avui pot viure de manera activa i independent.

“Em dic Chayakh Oueld Selma El Abdallah. Sóc sahrauí. Una mina antitancs em va malferir: una fractura doble en una cama i una altra de simple a l’altra. Gràcies a Déu un grup de sahrauís passava per aquell indret. Em van portar a Tindouf i allà vaig rebre assistència mèdica. En despertar, vaig descobrir que m’havien amputat les dues cames; i de seguida vaig pensar que seria totalment impossible viure en aquell estat perquè una persona amputada és com algú que ben bé no existeix. Gràcies a Déu vaig tenir l’oportunitat de casar-me i tenir fills. Ara, fins i tot puc conduir vehicles i treballar gràcies als especialistes que van substituir les meves cames per pròtesis. El primer que vaig haver de fer va ser aprendre a caminar. Posteriorment vaig començar a fabricar maons d’argila i fer treballs de construcció, tallar fusta i ocupar-me del bestiar. Tal com veuen, puc fer de tot perquè, de fet, quan confies en tu mateix ets capaç de tot”.