La natura com a vàter

Estàndard

Bastonets de les orelles, tovalloletes humides, preservatius, fils dentals, lents de contacte, compreses, tampons, productes sanitaris, com ara les mascaretes, o d’altres que han estat destinats a la higiene personal, acaben diàriament abandonats al nostre medi natural; i el vàter, molt sovint, és la porta d’entrada de diversos residus de mida petita, de consum ràpid i freqüent, que poden acabar en els entorns marins i fluvials, tot generant un alt impacte ecològic i econòmic. Els microplàstics i deixalles de tota mena s’acumulen en les ganyes i el tracte digestiu de diferents espècies d’animals marins tot amenaçant la seva salut. També embussen els sistemes de clavegueram i, molt sovint, acaben enredades en la vegetació de les riberes o en els fons marins i fluvials.

Malauradament, molts d’aquests residus també s’abandonen directament en llocs apartats i poc transitats, sobretot a prop de la costa, allà a on es realitzen activitats vinculades al turisme. A les zones més visitades de la Mediterrània, per exemple, més del 75% de la producció anual de residus es genera durant la temporada d’estiu i té el seu origen, en gran part, en les activitats recreatives (el consum de menjar ràpid, la pràctica d’esports, els festivals…); i és que durant el desenvolupament d’aquestes activitats, hi ha persones poc conscienciades que dipositen les seves deixalles a qualsevol lloc i posteriorment aquestes són arrossegades al mar.

Si vols aprofundir en el coneixement d’aquest problema que tant de mal està fent a la natura i, en conseqüència, a nosaltres mateixos, consulta l’Informe Libera “Tot estirant la cadena de la higiene personal: la natura com a vàter”, i descobriràs dades sobre la incidència i l’impacte d’aquesta xacra creixent i, sobretot, algunes de les solucions que ja hauríem d’estar practicant.