Fortalesa interior

Estàndard

A milions de persones d’arreu del món, la pandèmia els ha allunyat de la família i dels amics, però per a molts altres, la separació dels seus éssers més estimats no ha estat cap novetat afegida. És el cas, per exemple, del Hussein, que va haver de fugir del conflicte sirià el 2015, tot formant part de la gran onada de migrants que varen arribar a Europa des del Pròxim Orient. És ben curiós, però, com molts dels mecanismes i dels recursos de creixement personal que s’ha vist obligat a desenvolupar durant els darrers anys per afrontar l’aïllament i la soledat, ara, durant la pandèmia, li estan resultant molt útils. Malauradament, mentre ell viu a Amsterdam com a sol·licitant d’asil que col·labora activament en benefici de la comunitat que l’acull, la mare, el pare i els seus set germans, viuen dispersos per Síria, Kuwait i Europa. Malgrat tot, ell ho té molt clar quan ens suggereix que, davant les dificultats de qualsevol mena, fins i tot les associades a la pandèmia, el que hem de fer és cercar al nostre interior tot allò que ens pugui donar estabilitat i alimentar la nostra fortalesa interna amb determinació i un bon somriure.

El somni de Simpara

Estàndard

Mady Fone Simpara va ser rescatat per Salvament Marítim el 29 d’agost, juntament amb 69 persones més. Va ser acollit a Màlaga per la Creu Roja durant algunes setmanes fins que va poder restablir els seus contactes. Simpara, però, no va arribar a Europa completament sol, sinó que ho va fer amb un somni, amb un objectiu concret, i la seva determinació per tal d’assolir-lo és absoluta. Imagineu quin podria aquest somni…? Us oferirem una pista: Mady Fone és el fill d’Amara Simpara, un antic jugador de futbol de Mali a qui l’any 1971 van designar com a millor jugador del país. Per a més informació, mireu el següent vídeo.

El banc vermell de Madad

Estàndard

Vuit anys després de l’inici de la guerra de Síria, sembla que ni el conflicte ni les conseqüències d’aquesta greu tragèdia no s’aturen. Per això, des del Moviment de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja continuem acompanyant a les comunitats de desplaçats interns i també a tots aquells que han optat per refugiar-se més enllà de les fronteres del seu país. En aquest sentit, també volem donar a conèixer el projecte #Madad d’EU Neighbourhood & Enlargement: una experiència de realitat virtual que ofereix a l’espectador la possibilitat de visitar un camp de refugiats sirians i de posar cara a les persones que hi viuen, un vídeo de 360º sobre el qual et podràs moure amb el ratolí i que voldríem que servís per generar consciència, comprensió i empatia.

Aturem aquesta massacre

Estàndard

Aviat farà set anys de l’inici de la guerra de Síria, set anys d’infortuni, de calamitat, de barbàrie i de catàstrofe humanitària. Les víctimes civils es multipliquen cada dia. Qui no ha mort, lluita per sobreviure entre les runes, o fuig a la recerca de refugi i d’acollida. Durant aquesta setmana, els enfrontaments s’han intensificat i han estat especialment mortífers. Necessitem urgentment que els equips de la Creu Roja puguin ingressar a les zones afectades per tal de prestar assistència als ferits. El personal sanitari que treballa a l’est de Ghouta, per exemple, ja no dóna l’abast a causa del gran nombre de persones afectades. Falten medicaments i material quirúrgic, sobretot després dels atacs a les instal·lacions de salut. Les víctimes ferides estan morint simplement perquè no poden rebre atenció mèdica a temps; i en algunes zones hi ha famílies senceres que no tenen cap lloc segur a on anar. Cal finalitzar aquesta bogeria. Els civils no poden ser objecte d’atac. No ens oblidem de Síria, si us plau. Aturem aquesta massacre.

Crisi humanitària a Myanmar

Estàndard

Rakhine és l’estat més pobre de Myanmar i, al llarg dels anys, ha estat greument afectat per situacions de violència i altres catàstrofes, com les inundacions. Actualment, els diferents brots de violència han forçat la fugida de milers de persones cap a Bangla Desh en molt poc temps. En conseqüència, els organismes internacionals d’assistència afronten un desafiament únic: garantir que els afectats puguin rebre socors bàsics enmig d’aquesta greu crisi humanitària. Des del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, també estem intensificant les operacions a Myanmar i a Bangla Desh, especialment a les zones frontereres.

Volem advertir la població mundial quant a la gravetat de les circumstàncies: la vida dels qui pateixen aquesta tràgica situació s’ha tornat insostenible; enmig del caos, moltes persones han estat separades de les seves famílies i amics; les condicions climàtiques desfavorables també representen una amenaça per a la salut i el benestar dels desplaçats, ja que els refugis són inadequats i totalment insuficients per albergar l’afluència de persones que s’han concentrat a les zones frontereres. Lamentablement, molts han hagut de fugir sense res, i la majoria són nens: els més vulnerables davant els efectes d’aquesta tràgica situació.

En definitiva, és crucial que, entre tots, intensifiquem l’assistència humanitària per tal d’atendre les necessitats més urgents i, sobretot, és indispensable que no ens oblidem d’aquest drama humanitari. Avui són ells, demà podríem ser nosaltres.

Fotografia: Sheikh Mehedi Morshed / ICRC / CC BY-NC-ND

Sense cames però amb esperança

Estàndard

Chayakh va patir lesions a les dues cames per l’explosió d’una mina el 1977, durant el conflicte entre el Marroc i el Front Polisari. Amb les cames amputades, va creure que ja mai podria portar una vida normal. Però gràcies a les pròtesis i a una atenció adequada, i sobretot en virtut de la seva valentia i perseverança, avui pot viure de manera activa i independent.

“Em dic Chayakh Oueld Selma El Abdallah. Sóc sahrauí. Una mina antitancs em va malferir: una fractura doble en una cama i una altra de simple a l’altra. Gràcies a Déu un grup de sahrauís passava per aquell indret. Em van portar a Tindouf i allà vaig rebre assistència mèdica. En despertar, vaig descobrir que m’havien amputat les dues cames; i de seguida vaig pensar que seria totalment impossible viure en aquell estat perquè una persona amputada és com algú que ben bé no existeix. Gràcies a Déu vaig tenir l’oportunitat de casar-me i tenir fills. Ara, fins i tot puc conduir vehicles i treballar gràcies als especialistes que van substituir les meves cames per pròtesis. El primer que vaig haver de fer va ser aprendre a caminar. Posteriorment vaig començar a fabricar maons d’argila i fer treballs de construcció, tallar fusta i ocupar-me del bestiar. Tal com veuen, puc fer de tot perquè, de fet, quan confies en tu mateix ets capaç de tot”.

Delegats de Creu Roja

Estàndard

T’has preguntat mai quina és la feina que fa un delegat de la Creu Roja? Saps de quant de temps disposa per respondre, per exemple, a una sortida relacionada amb una emergència humanitària? O com afronta aquesta alerta exprés en l’àmbit personal, familiar i laboral? Com pots imaginar no és gens fàcil. Almenys, així ho demostra el testimoni de la Maite Sebastián, mare de dues nenes, advocada, delegada de l’àrea psicosocial l’ERU (Unitat de Resposta en Emergències) de Salut de la Creu Roja, i que ha vist de ben a prop la realitat dels refugiats que es troben als campaments grecs tot fugint de la guerra i d’altres situacions extremes.

Signa el manifest “Donem Llum”

Estàndard

Com a conseqüència de les guerres i conflictes a Síria, Afganistan, l’Iraq i alguns països d’Àfrica, assistim actualment a la major crisi de refugiats des de la Segona Guerra Mundial. De fet, la situació s’ha anat agreujant de forma considerable des de principis del 2015, amb l’arribada massiva a les costes europees de persones que fugen de zones en conflicte.

la-llum-delna-a

Des del 2015 fins al que portem d’any, han entrat pel Mediterrani un total de 2.584.618 persones. Són milers, no obstant això, els que no van aconseguir arribar a la costa i van perdre la seva vida en el mar. Cal destacar, a més, que de l’enorme quantitat de refugiats que demanen asil a Europa, el 55% són dones i nens, que es troben en una situació d’especial vulnerabilitat. Es compten per centenars de milers el nombre de nens i dones les vides dels quals estan en perill, permanentment amenaçades, i que fugen de la pobresa i la misèria provocada per la guerra. Són el col·lectiu més exposat, i els més vulnerables entre aquests són els menors no acompanyats i les dones embarassades.

la-llum-delna-b

Des de fa més de 150 anys, Creu Roja Espanyola duu a terme una intensa feina amb els col·lectius en risc d’exclusió social, entre ells les persones immigrants i els refugiats, en virtut del seu compromís amb les persones més vulnerables. En concordança amb els principis del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, brindem suport d’acord amb les vulnerabilitats i necessitats, independentment de l’estatut legal de les persones a les quals assistim.

Per aquest motiu, amb la campanya “Donem Llum” necessitem el teu suport en favor de:

1. El dret dels nens refugiats a una infància protegida i feliç.
Actualment, 1 de cada 3 refugiats són nens. Molts d’ells emprenen el viatge sols o s’han quedat aïllats de les seves famílies durant el viatge.
2. El dret de les refugiades embarassades a donar a llum en condicions segures.
És urgent per a elles una atenció ginecològica adequada i la instal·lació de maternitats als camps de refugiats.
3. El dret a la protecció de les famílies refugiades
La família és l’element natural i fonamental de la societat, i té dret a la seva protecció. És necessari preservar el dret a ser mare i pare, i formar i mantenir una família.

Signa el manifest – Més informació sobre la campanya
https://www.donemllum.cat

Obre els ulls!

Estàndard

Aquesta setmana la Creu Roja ha presentat la campanya #ObreElsUlls, a través de la qual es pretén sensibilitzar el conjunt de la ciutadania, la societat civil i les institucions, davant la dramàtica situació de vida de les persones refugiades. A la pàgina web de la campanya hi trobareu informacions diverses relacionades amb el Programa d’atenció als refugiats de la Creu Roja, el context i les circumstàncies de l’acollida i la integració, testimonis, fotografies, vídeos i altres recursos.

obre-els-ulls

També en el marc d’aquesta campanya, la Creu Roja, juntament amb La Xarxa comunicació local, ha presentat la sèrie “Obre Els Ulls”, un conjunt d’11 reportatges que pretenen reflexionar sobre l’acollida que, com a societat, donem a les persones refugiades, i que cada setmana abordarà un aspecte diferent: l’habitatge, l’educació, l’esport, la salut, la cultura o el lleure. Es podrà accedir a la informació a través de la programació que ofereixen les televisions locals o a través de la web del programa.

Reptes per al 2017

Estàndard

2016 ha estat un any de treball intens per a la Creu Roja. L’èxode de persones refugiades, els efectes de la crisi entre la població i les necessitats cada vegada més grans de les persones més vulnerables, han fet que haguéssim de redoblar els esforços per tal d’arribar a qui ens ha necessitat. De cara al 2017 també tenim importants reptes que volem assumir amb il·lusió; el més important, sens dubte, és acompanyar i ajudar tothom que ens pugui necessitar. Vols conèixer alguns dels nostres compromisos per al nou any? Aquí els tens: