En cas d’ennuegament

Estàndard

És evident que la presència d’un cos estrany a les vies respiratòries pot impedir el pas de l’aire i dificultar la respiració adequada, tot produint, fins i tot, en el pitjor dels casos, la mort per asfíxia. Per aquest motiu, avui us fem arribar aquests consells sobre com caldria actuar en cas d’ennuegament.

Si la persona que s’ha ennuegat pot parlar, tossir i respirar, ni que sigui amb certa dificultat, sabrem que l’obstrucció de la via aèria (l’ennuegament) és una obstrucció parcial. En aquest cas, cal animar la persona perquè tussi amb força, però sense picar a la seva esquena i, evidentment, sense fer res per treure-li l’objecte amb els nostres dits, ja que, en tots dos casos, si actuéssim d’aquesta forma, existiria el risc d’introduir el cos estrany més profundament a les seves vies respiratòries.

Si la persona que s’ha ennuegat pot parlar, tossir i respirar, caldrà animar-la perquè tussi amb força, però sense picar a la seva esquena.

Per altra banda, si la persona no pogués parlar ni tossir ni respirar, sabríem que l’obstrucció de la via aèria (l’ennuegament) és una obstrucció completa. En aquest cas, molt sovint, la víctima s’emporta les dues mans al coll, tot indicant la impossibilitat de respirar. Per aquest motiu i atès que la situació podria arribar a revestir gravetat, caldria sol·licitar ajuda mèdica tot demanant urgentment que algú truqués al 112 explicant el que passa.

Llavors, fins que no arribés l’assistència mèdica, podríeu dur a terme els següents passos: Col·loqueu-vos al darrere de la persona afectada i, amb el palmell de la mà ben obert, piqueu cinc cops a l’esquena, a l’alçada de les espatlles, entre els dos omòplats. Si amb això encara no aconseguiu alliberar les vies respiratòries, també pel seu darrere, envolteu la cintura de la persona amb els vostres braços i dueu a terme la maniobra d’Heimlich: amb el puny d’una mà ben envoltat per l’altra mà feu cinc compressions abdominals ràpides i vigoroses, cap amunt i cap a dins, just per sobre del melic, a l’alçada de l’estómac.

Mai feu la maniobra d’Heimlich amb menors d’un any o amb lactants, perquè podríeu lesionar els seus òrgans vitals. En aquests casos (menors d’un any), mentre arriba l’assistència mèdica, situeu l’infant de bocaterrosa (panxa cap avall) sobre les vostres cames, amb el cap més baix que la resta del cos, i doneu-li cinc cops secs i enèrgics a l’esquena. Si el cos estrany encara no ha estat expulsat, gireu novament l’infant cap amunt i comprimiu cinc vegades seguides el seu tòrax (al punt mitjà entre els dos pectorals) amb el dit índex (o dit assenyalador, apuntador, saludador o mestre) i el dit del mig (o dit mitger, llarg, del cor o llépol), tot alternant, a partir d’ara, els cinc cops secs a l’esquena amb les compressions toràciques.

Mai no feu la maniobra d’Heimlich amb menors d’un any o amb lactants, perquè podríeu lesionar els seus òrgans vitals.

Finalment, recordeu que prevenir els problemes és la millor manera que tenim d’actuar. Per això també us recomanem: que impediu que els menors de tres anys puguin jugar amb objectes petits o, encara, menjar fruits secs; que sempre aneu amb compte amb les peces petites o amb les piles de les joguines; que mengeu tranquil·lament, trossejant i mastegant bé els aliments; o que eviteu, en la mesura del possible, que els nens corrin, cridin, cantin o juguin mentre estan menjant.

Actuar a temps

Estàndard

El passat 15 de setembre va tenir lloc el Taller digital d’iniciació als primers auxilis, al qual varen assistir prop de 14.000 persones, i es van explicar diversos coneixements bàsics per a fer front a situacions de perill. Si no vas poder assistir a la sessió de formació, o si vols tornar a veure-la, aquí tens la gravació completa del taller digital. Per altra banda, si després de mirar-te el vídeo, vols continuar formant-te en primers auxilis, et recomanem aquesta píndola formativa de primers auxilis, totalment gratuïta i altres cursos relacionats amb aquesta matèria, que trobaràs en aquest enllaç. Esperem que la proposta que et fem arribar sigui de gran utilitat per tu i que també serveixi per recordar que actuar a temps pot salvar vides.

PAS: Protegir, Avisar i Socórrer

Estàndard

En qualsevol situació que requereixi primers auxilis sempre s’haurà de respectar la pauta general d’actuació davant d’emergències anomenada PAS: Protegir, Avisar i Socórrer. Primerament, doncs, caldrà valorar l’entorn per tal d’evitar que la situació empitjori. Això implicarà prendre mesures tant d’autoprotecció com de protecció per a la víctima i per a tercers; i d’aquesta manera s’estaran evitant nous accidents.

Després d’haver protegit la zona, caldrà activar el sistema d’assistència sanitària urgent tot trucant al telèfon gratuït 112. Qui truqui, això sí, hauria de conèixer la informació imprescindible que cal facilitar. És molt important donar a conèixer la localització exacta dels fets. Si s’estigués en una població, s’hauria de facilitar l’adreça, i si s’estigués en una carretera, caldria dir el nom de la via, el punt quilomètric i el sentit. Si no es disposés de tota aquesta la informació, podríem oferir, per exemple, punts de referència visual. Igualment, caldrà informar del nombre de persones involucrades i, si fos possible, del tipus de lesió i símptomes que presenten. Una altra dada que caldrà oferir és la naturalesa de l’emergència i dels possibles riscos (la presència de foc, de productes perillosos, línies elèctriques malmeses, obstacles a la calçada, etc.).

Finalment, l’últim pas que ens quedaria per fer és socórrer la persona accidentada. Per tant, després d’assegurar la zona i d’alertar de la situació, comunicarem a la víctima que l’ajuda està arribant. Caldrà tranquil·litzar l’afectat encara que no respongui i no moure’l de lloc llevat que estigui clarament en situació de perill. En cas que hi hagi diverses víctimes, caldria atendre preferentment aquelles que estiguin patint aturada respiratòria, aturada cardíaca o hemorràgies greus. I recordeu que molt sovint qui més crida no és qui està més greu.

Recordem-ho novament: primer protegirem, després avisarem i, finalment, socorrerem.

Com actuar davant d’un cop de calor

Estàndard

El fred intens o la calor extrema són factors mediambientals que poden causar-nos lesions. La nostra pell regula la temperatura corporal i, si es veu afectada, es poden lesionar o deteriorar determinades funcions corporals. De fet, un canvi brusc de temperatura podria provocar-nos, fins i tot, trastorns de la consciència. Els infants i la gent gran són els més propensos a patir-los.

El cop de calor arriba quan el cos s’escalfa massa, normalment després d’haver estat molta estona patint calor o fent un esforç excessiu. Un signe molt clar és que la pell està molt calenta però no sua, el que vol dir que el cos no intercanvia calor i, per tant, que pot augmentar molt la temperatura. És per això que el cop de calor sempre es considera una emergència.

És bàsic que refresqueu la víctima, que la poseu en un lloc fresc i que li tragueu roba. Truqueu al 112 tan aviat com sigui possible. Acomodeu la víctima i emboliqueu-la amb un llençol que anireu mantenint humit fins que li baixi la temperatura a 37,5 graus. Si no teniu un llençol a mà, venteu-la o mulleu-la amb una esponja. Quan la temperatura hagi baixat, canvieu el llençol humit per un de sec. Estigueu alerta del termòmetre i de la respiració fins que arribi l’ajuda sanitària. Si la temperatura tornés a pujar, hauríeu de repetir l’acció, i si perdés el coneixement i la respiració, caldria estar a punt per a la reanimació cardiopulmonar.

Primers auxilis i responsabilitat

Estàndard

Els primers auxilis abasten tant la prevenció d’accidents com l’assistència a un accidentat o malalt agut. La regla d’or és no causar mai més mal del que ja s’ha produït i actuar amb el principi de risc calculat. Sens dubte, l’ideal és fer, únicament, allò que sabem fer bé, sense oblidar que, encara que s’actuï correctament, els primers auxilis no són garantia absoluta d’èxit. Per això és tan important activar sempre, ràpidament, els sistemes d’ajuda.

D’altra banda, si hi hagués qualsevol perill, no s’estaria obligat a intervenir directament; però si es fes, caldria recordar que la legislació reconeix responsabilitats legals en la prestació d’auxili. Això significa que, davant d’una persona desemparada i en perill greu, és obligatori demanar auxili i trucar els serveis d’emergència. A més, si es pot socórrer, per descomptat caldrà fer-ho, però sense posar-se en risc, ni perjudicar la víctima o qualsevol altra persona. De fet, si durant la prestació d’auxili es genera algun dany per haver fet alguna cosa malament o, simplement, per omissió, s’hauran d’assumir les responsabilitats legals. Tornem a la premissa bàsica de no causar més mal i actuar únicament quan estem segurs del que sabem fer.

Pel bé de tots, doncs, l’ideal seria formar-se amb l’objectiu de prevenir accidents o de socórrer en cas d’urgència; i és per això que ara t’oferim els nostres cursos: perquè sabem prou bé que qui sap de primers auxilis sap com ajudar i, de vegades, fins i tot, sap com salvar una vida.

Saber és salvar

Estàndard

Algú es troba malament perquè ha patit un accident, un ictus o un infart, i tothom vol ajudar, però… sabem com fer-ho? Els primers auxilis són fonamentals per a salvar vides, per alleugerir el patiment de les persones o, fins i tot, per a disminuir el risc i la possibilitat de patir determinades seqüeles. Per això t’oferim els cursos de la Creu Roja, perquè puguis formar-te en primers auxilis, en l’ús de desfibril·ladors, en socorrisme…, i perquè puguis aconseguir també, si ho desitges, el teu certificat professional. Consulta la nostra oferta a “Saber és Salvar” i aprèn amb nosaltres, mentre gaudeixes d’una metodologia pràctica i dinàmica. Volem que estiguis sempre a punt, per tal d’actuar amb seguretat i confiança en cas d’emergència.

Ariadna, el localitzador de desfibril·ladors

Estàndard

Sabies que en cas d’aturada cardiorespiratòria la supervivència es redueix un 10% cada minut que passa? Per tal d’ajudar-nos a reaccionar més ràpidament, l’aplicació Ariadna localitza, de forma molt senzilla, el desfibril·lador extern automatitzat (DEA) més proper. Impulsada per la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) i per la Creu Roja, aquesta app també permet que qualsevol usuari pugui contribuir en l’actualització i el registre dels DEA. De fet, Ariadna és un mapa col·laboratiu de desfibril·ladors que pretén facilitar la seva geolocalització. Per premiar als usuaris que contribueixin més a la conformació del mapa, l’app està gamificada; de manera que, si col·labores, rebràs medalles simbòliques quan donis d’alta o validis un DEA. Si t’agrada la iniciativa, descarrega’t gratuïtament l’aplicació i ajuda’ns a salvar vides.

Formació pràctica i avançada

Estàndard

Amb la Creu Roja et podràs formar des d’on vulguis i quan tu vulguis. El nostre campus virtual permet compartir experiències, independentment de la zona territorial d’origen de cada persona, i fa possible la interacció entre els diferents col·lectius que el componen: formadors, alumnes, personal de gestió, etc. En tractar-se d’un campus virtual no cal coincidir amb la resta de participants ni en l’espai ni en el temps. L’alumne, en funció de les seves necessitats, pot organitzar es seu procés d’aprenentatge de manera totalment flexible. T’oferim formadors experts, materials didàctics de màxima qualitat i els millors cursos en diferents àmbits: Primers auxilis, Cooperació internacional, Medi ambient, Direcció i gestió d’ONG, Drets humans i DIH, Intervenció social, etc. Ara, doncs, que s’acosta l’inici d’un nou curs, és el moment d’informar-te i decidir-te, és el moment de formar-te amb la Creu Roja.

Aprèn a salvar vides

Estàndard

Enguany el Dia Mundial dels Primers Auxilis (el 9 de setembre) se centra en els accidents domèstics, perquè les llars, molt sovint, es perceben com a llocs segurs, però lamentablement és on es produeix el 80% dels accidents (cremades, desmais, aturades cardíaques, caigudes…).

¿Sabies, per exemple, que a Europa més de 3 milions de persones pateixen accidents domèstics cada any? El més important, però, és que la majoria d’aquests accidents es podrien prevenir si fóssim prou conscients dels riscos i perills que representa l’entorn domèstic i, sobretot, si desenvolupéssim una cultura de seguretat i prevenció a la llar. Per això, amb la campanya “Aprèn a salvar vides”, volem fomentar la formació en Primers Auxilis per a totes les persones. També per a tu! Com ho veus? Vols aprendre a salvar vides? Consulta els cursos disponibles, descobreix la nostra oferta formativa i matricula’t ara! El curs comença! T’estem esperant!

Què cal fer davant d’un atac de pànic

Estàndard

Veure que algú ho està passant malament pot generar inquietud i neguit. No obstant això, en aquests casos és molt important respondre de manera ràpida i tranquil·la. Sabríeu què cal fer, per exemple, si algú té un atac de pànic? Si la resposta és negativa, no us amoïneu i permeteu que us oferim unes pautes ben senzilles, perquè pugueu facilitar els primers auxilis, fins que sigui possible rebre l’ajuda d’un professional sanitari.

1. Mostreu una actitud d’escolta activa i pregunteu a l’afectat, tranquil·lament, com el podeu ajudar. Procureu d’aquesta forma, amb molta cura, que l’individu restableixi la confiança en si mateix tot mostrant el màxim respecte envers la seva persona i la seva situació actual.

2. Intenteu proporcionar serenor, tranquil·litat, confort físic i suport anímic. Reduïu, en la mesura del possible, les fonts d’estrès i, només si fos possible, convideu-lo a seure.

3. Ajudeu la persona a calmar-se. Si ho permet, per exemple, aixequeu i abaixeu els seus braços lentament i guieu-lo en la respiració (que inhali quan aixequi els braços i exhali quan els abaixi).

4. Procureu reconèixer els seus sentiments sense emetre cap mena de judici. Ni que pugui semblar que els seus pensaments no tenen cap sentit o importància per a nosaltres, cal respectar les seves creences i no menystenir-les.

5. Si la persona està desconcertada i no sap ben bé què vol, o simplement no pot dir-ho, oferiu la possibilitat d’esperar pacientment al seu costat, d’escoltar-la i de contactar, si convé, amb altres persones en nom seu.

Es tracta, simplement, d’ajudar i de relaxar la persona a qui vulgueu ajudar. No obstant això, si veieu que no hi ha una millora significativa o encara que empitjora, o si considereu que es necessita ajuda i atenció addicional, truqueu els serveis d’emergència (112). I per descomptat, sempre demaneu permís abans de prendre contacte físic, d’abraçar o tocar algú, ja que una persona en dificultats podria interpretar el contacte com una situació amenaçant.

* Si encara no heu tingut l’oportunitat de formar-vos en primers auxilis, valoreu la possibilitat de fer un curs presencial o a distància. Saber reconèixer i tractar emergències, des d’un atac d’asma o una lesió a una reacció al·lèrgica o un atac al cor, podria salvar una vida.