PAS: Protegir, Avisar i Socórrer

Estàndard

En qualsevol situació que requereixi primers auxilis sempre s’haurà de respectar la pauta general d’actuació davant d’emergències anomenada PAS: Protegir, Avisar i Socórrer. Primerament, doncs, caldrà valorar l’entorn per tal d’evitar que la situació empitjori. Això implicarà prendre mesures tant d’autoprotecció com de protecció per a la víctima i per a tercers; i d’aquesta manera s’estaran evitant nous accidents.

Després d’haver protegit la zona, caldrà activar el sistema d’assistència sanitària urgent tot trucant al telèfon gratuït 112. Qui truqui, això sí, hauria de conèixer la informació imprescindible que cal facilitar. És molt important donar a conèixer la localització exacta dels fets. Si s’estigués en una població, s’hauria de facilitar l’adreça, i si s’estigués en una carretera, caldria dir el nom de la via, el punt quilomètric i el sentit. Si no es disposés de tota aquesta la informació, podríem oferir, per exemple, punts de referència visual. Igualment, caldrà informar del nombre de persones involucrades i, si fos possible, del tipus de lesió i símptomes que presenten. Una altra dada que caldrà oferir és la naturalesa de l’emergència i dels possibles riscos (la presència de foc, de productes perillosos, línies elèctriques malmeses, obstacles a la calçada, etc.).

Finalment, l’últim pas que ens quedaria per fer és socórrer la persona accidentada. Per tant, després d’assegurar la zona i d’alertar de la situació, comunicarem a la víctima que l’ajuda està arribant. Caldrà tranquil·litzar l’afectat encara que no respongui i no moure’l de lloc llevat que estigui clarament en situació de perill. En cas que hi hagi diverses víctimes, caldria atendre preferentment aquelles que estiguin patint aturada respiratòria, aturada cardíaca o hemorràgies greus. I recordeu que molt sovint qui més crida no és qui està més greu.

Recordem-ho novament: primer protegirem, després avisarem i, finalment, socorrerem.

Com actuar davant d’un cop de calor

Estàndard

El fred intens o la calor extrema són factors mediambientals que poden causar-nos lesions. La nostra pell regula la temperatura corporal i, si es veu afectada, es poden lesionar o deteriorar determinades funcions corporals. De fet, un canvi brusc de temperatura podria provocar-nos, fins i tot, trastorns de la consciència. Els infants i la gent gran són els més propensos a patir-los.

El cop de calor arriba quan el cos s’escalfa massa, normalment després d’haver estat molta estona patint calor o fent un esforç excessiu. Un signe molt clar és que la pell està molt calenta però no sua, el que vol dir que el cos no intercanvia calor i, per tant, que pot augmentar molt la temperatura. És per això que el cop de calor sempre es considera una emergència.

És bàsic que refresqueu la víctima, que la poseu en un lloc fresc i que li tragueu roba. Truqueu al 112 tan aviat com sigui possible. Acomodeu la víctima i emboliqueu-la amb un llençol que anireu mantenint humit fins que li baixi la temperatura a 37,5 graus. Si no teniu un llençol a mà, venteu-la o mulleu-la amb una esponja. Quan la temperatura hagi baixat, canvieu el llençol humit per un de sec. Estigueu alerta del termòmetre i de la respiració fins que arribi l’ajuda sanitària. Si la temperatura tornés a pujar, hauríeu de repetir l’acció, i si perdés el coneixement i la respiració, caldria estar a punt per a la reanimació cardiopulmonar.

Primers auxilis i responsabilitat

Estàndard

Els primers auxilis abasten tant la prevenció d’accidents com l’assistència a un accidentat o malalt agut. La regla d’or és no causar mai més mal del que ja s’ha produït i actuar amb el principi de risc calculat. Sens dubte, l’ideal és fer, únicament, allò que sabem fer bé, sense oblidar que, encara que s’actuï correctament, els primers auxilis no són garantia absoluta d’èxit. Per això és tan important activar sempre, ràpidament, els sistemes d’ajuda.

D’altra banda, si hi hagués qualsevol perill, no s’estaria obligat a intervenir directament; però si es fes, caldria recordar que la legislació reconeix responsabilitats legals en la prestació d’auxili. Això significa que, davant d’una persona desemparada i en perill greu, és obligatori demanar auxili i trucar els serveis d’emergència. A més, si es pot socórrer, per descomptat caldrà fer-ho, però sense posar-se en risc, ni perjudicar la víctima o qualsevol altra persona. De fet, si durant la prestació d’auxili es genera algun dany per haver fet alguna cosa malament o, simplement, per omissió, s’hauran d’assumir les responsabilitats legals. Tornem a la premissa bàsica de no causar més mal i actuar únicament quan estem segurs del que sabem fer.

Pel bé de tots, doncs, l’ideal seria formar-se amb l’objectiu de prevenir accidents o de socórrer en cas d’urgència; i és per això que ara t’oferim els nostres cursos: perquè sabem prou bé que qui sap de primers auxilis sap com ajudar i, de vegades, fins i tot, sap com salvar una vida.

Saber és salvar

Estàndard

Algú es troba malament perquè ha patit un accident, un ictus o un infart, i tothom vol ajudar, però… sabem com fer-ho? Els primers auxilis són fonamentals per a salvar vides, per alleugerir el patiment de les persones o, fins i tot, per a disminuir el risc i la possibilitat de patir determinades seqüeles. Per això t’oferim els cursos de la Creu Roja, perquè puguis formar-te en primers auxilis, en l’ús de desfibril·ladors, en socorrisme…, i perquè puguis aconseguir també, si ho desitges, el teu certificat professional. Consulta la nostra oferta a “Saber és Salvar” i aprèn amb nosaltres, mentre gaudeixes d’una metodologia pràctica i dinàmica. Volem que estiguis sempre a punt, per tal d’actuar amb seguretat i confiança en cas d’emergència.

Ariadna, el localitzador de desfibril·ladors

Estàndard

Sabies que en cas d’aturada cardiorespiratòria la supervivència es redueix un 10% cada minut que passa? Per tal d’ajudar-nos a reaccionar més ràpidament, l’aplicació Ariadna localitza, de forma molt senzilla, el desfibril·lador extern automatitzat (DEA) més proper. Impulsada per la Societat Espanyola de Cardiologia (SEC) i per la Creu Roja, aquesta app també permet que qualsevol usuari pugui contribuir en l’actualització i el registre dels DEA. De fet, Ariadna és un mapa col·laboratiu de desfibril·ladors que pretén facilitar la seva geolocalització. Per premiar als usuaris que contribueixin més a la conformació del mapa, l’app està gamificada; de manera que, si col·labores, rebràs medalles simbòliques quan donis d’alta o validis un DEA. Si t’agrada la iniciativa, descarrega’t gratuïtament l’aplicació i ajuda’ns a salvar vides.

Formació pràctica i avançada

Estàndard

Amb la Creu Roja et podràs formar des d’on vulguis i quan tu vulguis. El nostre campus virtual permet compartir experiències, independentment de la zona territorial d’origen de cada persona, i fa possible la interacció entre els diferents col·lectius que el componen: formadors, alumnes, personal de gestió, etc. En tractar-se d’un campus virtual no cal coincidir amb la resta de participants ni en l’espai ni en el temps. L’alumne, en funció de les seves necessitats, pot organitzar es seu procés d’aprenentatge de manera totalment flexible. T’oferim formadors experts, materials didàctics de màxima qualitat i els millors cursos en diferents àmbits: Primers auxilis, Cooperació internacional, Medi ambient, Direcció i gestió d’ONG, Drets humans i DIH, Intervenció social, etc. Ara, doncs, que s’acosta l’inici d’un nou curs, és el moment d’informar-te i decidir-te, és el moment de formar-te amb la Creu Roja.

Aprèn a salvar vides

Estàndard

Enguany el Dia Mundial dels Primers Auxilis (el 9 de setembre) se centra en els accidents domèstics, perquè les llars, molt sovint, es perceben com a llocs segurs, però lamentablement és on es produeix el 80% dels accidents (cremades, desmais, aturades cardíaques, caigudes…).

¿Sabies, per exemple, que a Europa més de 3 milions de persones pateixen accidents domèstics cada any? El més important, però, és que la majoria d’aquests accidents es podrien prevenir si fóssim prou conscients dels riscos i perills que representa l’entorn domèstic i, sobretot, si desenvolupéssim una cultura de seguretat i prevenció a la llar. Per això, amb la campanya “Aprèn a salvar vides”, volem fomentar la formació en Primers Auxilis per a totes les persones. També per a tu! Com ho veus? Vols aprendre a salvar vides? Consulta els cursos disponibles, descobreix la nostra oferta formativa i matricula’t ara! El curs comença! T’estem esperant!

Què cal fer davant d’un atac de pànic

Estàndard

Veure que algú ho està passant malament pot generar inquietud i neguit. No obstant això, en aquests casos és molt important respondre de manera ràpida i tranquil·la. Sabríeu què cal fer, per exemple, si algú té un atac de pànic? Si la resposta és negativa, no us amoïneu i permeteu que us oferim unes pautes ben senzilles, perquè pugueu facilitar els primers auxilis, fins que sigui possible rebre l’ajuda d’un professional sanitari.

1. Mostreu una actitud d’escolta activa i pregunteu a l’afectat, tranquil·lament, com el podeu ajudar. Procureu d’aquesta forma, amb molta cura, que l’individu restableixi la confiança en si mateix tot mostrant el màxim respecte envers la seva persona i la seva situació actual.

2. Intenteu proporcionar serenor, tranquil·litat, confort físic i suport anímic. Reduïu, en la mesura del possible, les fonts d’estrès i, només si fos possible, convideu-lo a seure.

3. Ajudeu la persona a calmar-se. Si ho permet, per exemple, aixequeu i abaixeu els seus braços lentament i guieu-lo en la respiració (que inhali quan aixequi els braços i exhali quan els abaixi).

4. Procureu reconèixer els seus sentiments sense emetre cap mena de judici. Ni que pugui semblar que els seus pensaments no tenen cap sentit o importància per a nosaltres, cal respectar les seves creences i no menystenir-les.

5. Si la persona està desconcertada i no sap ben bé què vol, o simplement no pot dir-ho, oferiu la possibilitat d’esperar pacientment al seu costat, d’escoltar-la i de contactar, si convé, amb altres persones en nom seu.

Es tracta, simplement, d’ajudar i de relaxar la persona a qui vulgueu ajudar. No obstant això, si veieu que no hi ha una millora significativa o encara que empitjora, o si considereu que es necessita ajuda i atenció addicional, truqueu els serveis d’emergència (112). I per descomptat, sempre demaneu permís abans de prendre contacte físic, d’abraçar o tocar algú, ja que una persona en dificultats podria interpretar el contacte com una situació amenaçant.

* Si encara no heu tingut l’oportunitat de formar-vos en primers auxilis, valoreu la possibilitat de fer un curs presencial o a distància. Saber reconèixer i tractar emergències, des d’un atac d’asma o una lesió a una reacció al·lèrgica o un atac al cor, podria salvar una vida.

Distensions i esquinços

Estàndard

Al voltant dels ossos i les articulacions hi ha uns altres elements: els músculs, els tendons i els lligaments. De naturalesa molt més tova i flexible, aquestes estructures i teixits també poden danyar-se, per exemple, com a conseqüència d’un moviment sobtat i brusc que podria provocar un trencament, una distensió o bé una simple contusió de músculs i/o tendons. Sabries, però, com s’ha d’actuar en aquests casos?

distensions-i-esquincos

Després d’una caiguda, d’un cop, o d’una lesió d’aquest tipus, normalment, la persona afectada sol queixar-se pel dolor més o menys intens que pateix en alguna part concreta del seu cos. La dificultat per moure la zona afectada, molt especialment si és una articulació, i la inflamació, o encara fins i tot una deformitat evident, indicaria la presència probable d’una lesió interna.

Davant d’aquesta situació mai no forcis cap moviment; demana que la víctima segui o que s’estiri, tot procurant mantenir la part lesionada en una postura ben còmoda (elevar el membre afectat reduirà la inflamació); deixa en repòs, sense moure-la, la part del cos lesionada; posa-hi gel ben embolicat, o qualsevol altre tipus de compresa freda per tal d’alleujar el dolor; aplica, si és possible, un embenat per comprimir la zona afectada; i sobretot demana ajuda al 112 perquè sigui un metge qui valori la possible gravetat de la lesió o la conveniència de dur la víctima a l’hospital.

Què cal fer en cas d’accident?

Estàndard

Gran part dels accidents que es produeixen a la llar no són greus. Tanmateix, sempre hauríem d’actuar de forma adequada, ordenada i, sobretot, amb molta serenitat. Davant dels petits accidents que ocorren a la vida quotidiana, la nostra resposta és fonamental, molt més important del que alguns pensen, ja que una primera resposta encertada sovint pot evitar o reduir la gravetat de les seqüeles.

PAS

1r. PROTEGIR EL LLOC
Fes de l’entorn un lloc segur, a fi d’evitar que es produeixi un altre accident. Per exemple, si estàs cuinant i la paella s’encén, posa-hi una tapadora al damunt per ofegar la flama, o si t’has tallat amb un ganivet, aparta’l perquè no estigui a l’abast dels més petits…

2n. AVISAR
Gran part dels accidents que es produeixen a la llar es poden solucionar fàcilment si tenim uns coneixements bàsics de primers auxilis. Però, si no ho veus massa clar i ho consideres necessari, demana ajuda (a un veí, per exemple); o si la situació és greu, tampoc no ho dubtis: truca al 112 o vés al Centre de Salut més proper.

3r. SOCÓRRER
Si et sembla que la víctima està greu, el primer que s’ha de fer és valorar els “signes vitals” per tal de saber com estan el cervell (consciència), els pulmons (respiració) i el cor. Assegura’t que està conscient: Si la persona ferida no reacciona en parlar-li, tocar-la o estimular-la suaument, per exemple amb un pessic, probablement està inconscient. Comprova que respira: Per saber si una persona respira espontàniament, has de “veure, escoltar i sentir” la seva respiració. Si la persona no respira normalment, s’haurà de practicar la reanimació cardiopulmonar (RCP).