Accidents cardiovasculars

Els accidents cardiovasculars solen afectar principalment a persones d’edat avançada, a persones amb hipertensió o a persones amb alteracions circulatòries. Tot i que els efectes hi poden ocasionar una aturada cardiorespiratòria, molts individus es recuperen completament. Dos exemples ben clars d’aquests tipus d’accidents són els ictus, altrament anomenats vessaments o embòlies cerebrals, feridures, etc., que impliquen una alteració de la circulació de la sang al cervell; i les angines de pit que es produeixen quan el cor no rep una quantitat suficient de sang i que, si la situació s’allarga, poden derivar en un infart agut de miocardi.

El primer signe visible d’un ictus cerebral és que la persona està confosa, com si de cop semblés embriagada. Si li demaneu que ensenyi les dents, per exemple, veureu que només mou un costat de la boca o que el moviment potser és asimètric. De la mateixa manera, també pot ser que tingui problemes per parlar o per englotir, que els plecs del front es moguin de manera asimètrica, que li costi moure les extremitats o, encara, que hi tingui un mal de cap força intens.

Per altra banda, l’atac de cor es manifesta sobretot per un dolor al pit normalment intens i llarg que, fins i tot, pot afectar els braços, l’esquena i la mandíbula. És com si un puny estigués comprimint el cor. El dolor pot anar acompanyat de suor freda, de pal·lidesa, de palpitacions i de dificultats per a respirar. En algun cas també hi pot haver mareigs i vòmits. De totes maneres, val a dir que també hi pot haver infarts que es manifestin d’una forma diferent o que, fins i tot, poden ocasionar-se sense dolor. Tot i això, aquests no serien els casos més comuns.

Cal recordar sempre que, tant els vessaments cerebrals com els atacs de cor, són emergències mèdiques que requereixen una atenció sanitària immediata. És important, per tant, saber-los reconèixer perquè puguem demanar ajuda a temps. La prevenció salva vides.

En cas d’ennuegament

És evident que la presència d’un cos estrany a les vies respiratòries pot impedir el pas de l’aire i dificultar la respiració adequada, tot produint, fins i tot, en el pitjor dels casos, la mort per asfíxia. Per aquest motiu, avui us fem arribar aquests consells sobre com caldria actuar en cas d’ennuegament.

Si la persona que s’ha ennuegat pot parlar, tossir i respirar, ni que sigui amb certa dificultat, sabrem que l’obstrucció de la via aèria (l’ennuegament) és una obstrucció parcial. En aquest cas, cal animar la persona perquè tussi amb força, però sense picar a la seva esquena i, evidentment, sense fer res per treure-li l’objecte amb els nostres dits, ja que, en tots dos casos, si actuéssim d’aquesta forma, existiria el risc d’introduir el cos estrany més profundament a les seves vies respiratòries.

Si la persona que s’ha ennuegat pot parlar, tossir i respirar, caldrà animar-la perquè tussi amb força, però sense picar a la seva esquena.

Per altra banda, si la persona no pogués parlar ni tossir ni respirar, sabríem que l’obstrucció de la via aèria (l’ennuegament) és una obstrucció completa. En aquest cas, molt sovint, la víctima s’emporta les dues mans al coll, tot indicant la impossibilitat de respirar. Per aquest motiu i atès que la situació podria arribar a revestir gravetat, caldria sol·licitar ajuda mèdica tot demanant urgentment que algú truqués al 112 explicant el que passa.

Llavors, fins que no arribés l’assistència mèdica, podríeu dur a terme els següents passos: Col·loqueu-vos al darrere de la persona afectada i, amb el palmell de la mà ben obert, piqueu cinc cops a l’esquena, a l’alçada de les espatlles, entre els dos omòplats. Si amb això encara no aconseguiu alliberar les vies respiratòries, també pel seu darrere, envolteu la cintura de la persona amb els vostres braços i dueu a terme la maniobra d’Heimlich: amb el puny d’una mà ben envoltat per l’altra mà feu cinc compressions abdominals ràpides i vigoroses, cap amunt i cap a dins, just per sobre del melic, a l’alçada de l’estómac.

Mai feu la maniobra d’Heimlich amb menors d’un any o amb lactants, perquè podríeu lesionar els seus òrgans vitals. En aquests casos (menors d’un any), mentre arriba l’assistència mèdica, situeu l’infant de bocaterrosa (panxa cap avall) sobre les vostres cames, amb el cap més baix que la resta del cos, i doneu-li cinc cops secs i enèrgics a l’esquena. Si el cos estrany encara no ha estat expulsat, gireu novament l’infant cap amunt i comprimiu cinc vegades seguides el seu tòrax (al punt mitjà entre els dos pectorals) amb el dit índex (o dit assenyalador, apuntador, saludador o mestre) i el dit del mig (o dit mitger, llarg, del cor o llépol), tot alternant, a partir d’ara, els cinc cops secs a l’esquena amb les compressions toràciques.

Mai no feu la maniobra d’Heimlich amb menors d’un any o amb lactants, perquè podríeu lesionar els seus òrgans vitals.

Finalment, recordeu que prevenir els problemes és la millor manera que tenim d’actuar. Per això també us recomanem: que impediu que els menors de tres anys puguin jugar amb objectes petits o, encara, menjar fruits secs; que sempre aneu amb compte amb les peces petites o amb les piles de les joguines; que mengeu tranquil·lament, trossejant i mastegant bé els aliments; o que eviteu, en la mesura del possible, que els nens corrin, cridin, cantin o juguin mentre estan menjant.

Prevenir el suïcidi

L’aplicació Searching Help, creada amb l’objectiu de detectar i prevenir conductes suïcides, va ser un dels projectes guanyadors dels Premis de Tecnologia Humanitària de la Creu Roja l’edició del 2021. Expressions com “no puc més”, “no vull continuar vivint”, “vull posar fi a això”, són alguns dels molts paràmetres que aquesta aplicació rastreja per tal de detectar conductes associades al suïcidi. Explicat de forma ben simple podríem dir que, tot basant-se en un perímetre de comportaments anòmals, l’aplicació pot informar i alertar, al professional sanitari autoritzat, de les cerques “perilloses” que el seu pacient està fent a la xarxa.

“Tot el que passa a la vida real té un correlat a la vida digital”, afirma Eugènia Ponte, CEO i sòcia fundadora de The Searching Help Factory. Per això, el dispositiu mòbil, a més d’una finestra oberta al lleure, també pot convertir-se en una eina útil perquè professionals de la sanitat puguin intervenir quan detectin senyals que alerten del risc de cometre una conducta suïcida. L’aplicació s’instal·la de forma voluntària al dispositiu mòbil del pacient i el més sorprenent és que va millorant amb cada interacció amb l’usuari perquè “funciona amb intel·ligència artificial, tot aprenent de l’experiència”.

Per tot el potencial en la prevenció del suïcidi, com ja us hem dit, aquesta aplicació va guanyar un dels més prestigiosos Premis de Tecnologia Humanitària de Creu Roja, reconeixement que, per a l’Eugènia Ponte, ha estat molt important. De fet, segons diu: “No només vam rebre una aportació econòmica que ens va ajudar quan tot just estàvem començant, sinó que aquest premi també ens va servir molt per la seva repercussió mediàtica”. Doncs tant de bo aquesta repercussió també pugui servir especialment per ajudar i acompanyar molt millor les persones que més ho necessiten.

La calor i els infants

Disfressa de pell

Disfressa de pell és un conte de Luis María Henares que pretén ajudar els més petits de la casa. És una història, breu i tendra, que ens recorda la importància de tres dels recursos pedagògics més importants que hi ha al nostre abast: la creativitat, la imaginació i la fantasia. Davant la frustració i el desassossec infantil que poden generar certes normes que han estat creades per adults i per als adults, aquest conte ens ensenya que els nens també poden aconseguir adaptar-se a moltes d’aquestes normes, sense deixar, però, de ser nens. Per cert, alguna vegada us heu disfressat de cactus, de melmelada, de volcà o, simplement, de pell? Inés, la protagonista d’aquest bonic conte, sí que ho ha fet; i ha gaudit moltíssim fent-ho! Us ho recomanem!

A l’estiu, protegeix-te!

Protegir la natura per protegir les persones

A mesura que s’intensifiquen els efectes de la crisi climàtica, hem d’intensificar també els nostres esforços per adaptar-nos-hi, amb l’objectiu de reduir els riscos que comporten els desastres naturals. En aquest sentit, l’experiència demostra que tenir cura del medi pot servir per a prevenir molts problemes i protegir la humanitat. Sabem, per exemple, que la defensa i la vigilància de boscos i aiguamolls millora la resistència de les comunitats rurals i urbanes tot protegint-les de situacions extremes. De fet, l’emmagatzematge de carboni que es produeix als boscos, entre altres efectes positius, provoca la disminució del percentatge de diòxid de carboni que s’acumula a l’atmosfera. ¿Sabíeu que un terç de la humanitat depèn dels boscos per a la seva subsistència, o que la restauració dels boscos pot frenar l’escorrentia de l’aigua i reduir les inundacions de rius, aigües avall, fins a un 80 per cent? A la Creu Roja considerem que les solucions basades en la natura són fonamentals; i és per això que fem una crida perquè tothom col·labori en la recerca i en l’aplicació d’estratègies d’aquest tipus arreu del món. Ara és el moment d’actuar a favor de la natura i a favor de la humanitat. Vols sumar-t’hi?

Contra l’aïllament i la incertesa

En un transcurs natural de la nostra vida, les nostres activitats, les nostres relacions sentimentals, d’amistat, familiars, la nostra feina, el nostre oci, els nostres projectes…, ens omplen la vida, ens generen una satisfacció vital que fa que ens mantinguem en un estat d’ànim agradable, feliços. Riure, caminar, fer abraçades, emocionar-nos…, fer el que ens agrada fer ens fa sentir bé. Quan ens aïllem, però, bé per una situació com la pandèmia, bé per altres circumstàncies personals, la nostra energia i satisfacció disminueixen. Quan vàrem deixar de fer el que ens il·lusionava, la nostra bateria de felicitat i alegria es va començar a esgotar. Llavors, varen emergir els sentiments de tristesa, l’apatia, la desmotivació… No obstant això, fins i tot en aquestes situacions, sempre hi haurà activitats agradables a les quals ens podríem dedicar; oi que sí?

Podríem fer i podem fer que retornin les nostres ganes de viure plenament, i que la nostra bateria de felicitat es vagi recarregant de nou, a poc a poc. En gairebé totes les situacions d’aïllament, podem trobar activitats que ens reconfortin. Potser necessitem experimentar coses que mai haguéssim fet, tot afegint un xic de creativitat a la recepta. Potser és l’hora de descobrir si ens agrada sortir a fer una passejada en bicicleta, o si una bona caminada ens estimula i anima. Potser, fins i tot, podríem començar a dur a terme activitats socials d’una forma diferent de l’habitual. No esperis que la teva bateria de felicitat es recarregui per si sola. No esperis tampoc que la pandèmia finalitzi d’un dia per l’altre. Reinventa, ara i aquí, la teva il·lusió; provoca, tu mateix, que siguin ben grans les ganes que tens de gaudir de la vida; i si necessites suport per aconseguir-ho, truca’ns al 900.107.917 i descobriràs que a la Creu Roja, si tu ho vols, t’escoltem i t’acompanyem.

Què són les tecnoaddiccions?

Les noves tecnologies aporten múltiples avantatges en el nostre dia a dia. No obstant això, el seu ús pot convertir-se en una addicció semblant a la que pot desenvolupar-se amb substàncies com l’alcohol o altres drogues. Són les tecnoaddiccions: l’abús de les xarxes socials, del mòbil, dels videojocs, etc. Aquestes addiccions provoquen que algunes persones obtinguin una gratificació immediata amb un cost d’energia molt petit i que es considerin incapaces de controlar l’ús que fan de les tecnologies, tot generant conseqüències sanitàries negatives a mitjà o llarg termini. Solen deixar-se de banda aspectes importants de la vida quotidiana. Es perd l’interès per activitats que abans formaven part del dia a dia, i fins i tot s’abandonen relacions amb familiars i amics. També és habitual que apareguin símptomes com un augment en la freqüència d’ús de determinats mitjans tecnològics, o la sensació d’ansietat i angoixa quan no es poden utilitzar aquests mitjans. Altres símptomes habituals són: la manca de control comportamental i la negació del problema.

Per tal d’evitar que això et passi i que pugui ocasionar-te greus problemes en la salut psicològica és important que coneguis algunes estratègies: tracta d’identificar quines situacions i moments afavoreixen que puguis fer un ús inadequat de les tecnologies i després intenta evitar aquestes situacions; planteja’t quines conseqüències pot generar-te, a llarg termini, fer un mal ús de les tecnologies; i fes una llista de totes les coses bones i saludables que t’agrada fer i concreta un horari per a fer-les. Recorda: hi ha temps per a fer-ho tot. És possible fer un ús responsable de les noves tecnologies. Aprèn a desconnectar per tornar a connectar i fer un ús responsable de la tecnologia. Ah!, i si mai et convé, contacta amb nosaltres al multicanal sobre drogues i addiccions trucant al 900.100.570, enviant un missatge de WhatsApp al 647.566.743, escrivint a sobredrogas@cruzroja.es, o a través de les nostres xarxes: www.facebook.com/sobredrogas > Instagram: @sobredroga > Twitter: @sobredroga

Sí, parlem del suïcidi

Fa tan sols dos dies, el 10 de setembre, commemoràvem el Dia mundial per a la prevenció del suïcidi, conscients que, només a Espanya, es produeix un suïcidi cada dues hores, i cada 40 segons a la resta del món. De fet, segons l’Organització Mundial de la Salut, el suïcidi és la primera causa externa de defunció entre els homes i la tercera entre les dones. Cal recordar, però, la dada més important. Sabeu quina és? Que la conducta suïcida pot prevenir-se i que la millor manera de fer-ho és parlant-ne, identificant els senyals d’alerta i oferint el nostre suport a les persones que pateixen, per tal d’alleugerir allò que els afligeix o els turmenta.