L’impacte de la Covid

Estàndard

Des del març de l’any passat i fins avui, el Pla Creu Roja RESPON davant el coronavirus ha prestat suport humanitari directe a 415.976 persones en situació de vulnerabilitat a tot Catalunya. En total, s’han distribuït 3.646 tones d’aliments, 110.064 kits d’ajuda bàsica i 34.923 targetes de prepagament, entre la població més vulnerable i a través de 74 centres de tot el territori. Quant als albergs que s’han desplegat arreu del territori, en aquest període de temps, també s’han obert 1.414 places, de les quals 661 continuen actives. Per altra banda, val a dir que el 48% de les persones desocupades, ateses i enquestades per la Creu Roja a Catalunya al llarg d’aquest any, ha perdut la feina a causa de la pandèmia. I aquestes només són algunes de les moltes dades i conclusions del segon informe de l’Observatori “Impacte de la COVID-19 en col·lectius vulnerables” que s’ha elaborat entre els mesos de novembre i gener 2021. Avui, més que mai, necessitem el suport i l’ajuda de socis i voluntaris, perquè és molta la feina pendent i, sobretot, perquè són moltes les persones que ens necessiten. Ens hi acompanyes?

Pobresa intermitent

Estàndard

L’inici de la recuperació econòmica s’està traduint en la millora de les condicions de vida d’algunes persones i en la reactivació progressiva del mercat laboral. Per aquest motiu resulta esperançador constatar que, certament, alguns dels nostres usuaris han millorat la seva situació respecte al darrer any, principalment per haver trobat una feina. No obstant això, encara hi ha una part important de ciutadans que necessiten el nostre acompanyament perquè, malauradament, continuen patint les conseqüències de la precarietat econòmica. Si vols saber qui són, com viuen i què fem per tal d’ajudar-los, descarrega’t i consulta l’11è estudi del nostre Observatori: Pobresa intermitent, entre la recuperació i la cronificació.

Contra la cronificació de la pobresa

Estàndard

En José, l’Anabel i la Margarita fa anys que es troben en situació de precarietat econòmica. Per poder arribar a final de mes depenen de les ajudes de la Creu Roja, les administracions o d’altres entitats socials. Amb el pas del temps la seva situació s’ha cronificat, i ells han “normalitzat” una situació que mai no hauríem d’acceptar com a “normal”! La Puri ha pogut sortir-se’n, perquè ha trobat una feina; però el 40,6% de les persones en situació vulnerable pateixen pobresa crònica i la majoria de persones ateses per la Creu Roja a Catalunya no cotitzaran prou per a rebre la pensió de jubilació. Cal treballar contra la cronificació de la pobresa. Per això us presentem el vídeo que acompanya el 10è estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat. Mirem-lo, reflexionem i actuem CONTRA LA CRONIFICACIÓ DE LA POBRESA!

Mira’m. Què hi veus…?

Estàndard

La Blessing, en Jimmi i la Mina provenen de països molt diferents (Nigèria, Hondures i el Marroc). Tots tres, però, van arribar a Catalunya amb un objectiu comú: guanyar-se la vida amb dignitat i procurar un benestar per a les seves famílies. Tres històries de vida de tres persones immigrades que, encara ara, estan lluitant i treballen de valent per tal d’esdevenir ciutadans actius, amb tots els seus drets i amb tots els seus deures. Els vols conèixer? Te’ls presentem a través del següent vídeo.

Aquest micro-documental il·lustra força bé i acompanya perfectament el 9è estudi de l’Observatori de la Creu Roja a Catalunya: un monogràfic que s’ha fet públic avui mateix i que porta per títol “Les persones immigrades en situació vulnerable”. Si vols conèixer de prop la diversitat de situacions, realitats i dificultats socials a les quals han de fer front les persones immigrades, te’n recomanem la seva lectura i que en facis difusió! Només amb això ja estaràs lluitant contra la pobresa, contra els estereotips relacionats amb la població migrada, i treballant a favor dels drets fonamentals de tothom.

L’accés de la infància a l’alimentació saludable

Estàndard

El 17 de març la Creu Roja Catalunya va presentar el 8è estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat: “L’accés de la infància a una alimentació saludable”: un estudi que ha volgut conèixer de ben a prop la realitat de l’alimentació dels nens i nenes de les famílies ateses per la Creu Roja en els programes de Lluita contra la pobresa i l’exclusió.

Aquest 8è estudi s’emmarca en el desenvolupament de la campanya de l’Aliança Humanitària per a l’Alimentació Infantil, i té per objecte sensibilitzar la societat en relació a la importància de garantir l’accés normalitzat de les famílies a una alimentació sana, equilibrada i variada per als seus fills i filles.

Des de la Creu Roja continuarem treballant a favor del dret que tenen totes les persones -especialment els infants- a gaudir d’una alimentació adequada, és a dir, variada, complerta i suficient. Per tal d’aconseguir-ho, no obstant, sabem que ens queda encara molt per fer. Per això, necessitem sumar esforços i, en aquest sentit, la teva ajuda, per exemple, no té preu. Saps, però, com pots col·laborar…? Per a més informació fes clic aquí.

L’impacte de la crisi en els majors de 45 anys

Estàndard

Tenen més de 45 anys i s’han quedat sense feina. La crisi ha tingut un fort impacte en les seves vides. Potser són els que han experimentat, de forma més contundent, els devastadors i cruels efectes que l’atur genera sobre la salut física i psicològica de les persones. Saben prou bé el complicat que resulta accedir novament al mercat laboral; i també saben que, sense ingressos, el seu futur resta compromès. Són el Diego, la Vicenta, el Toni i molts altres: els majors de 45 que s’han quedat sense feina.

El 6è estudi de l’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja Catalunya -presentat aquest mateix matí- ens parla de l’impacte de la crisi en les persones majors de 45 anys. Situacions força complexes, des d’un punt de vista econòmic i social, perquè a la manca de feina, de vegades s’ha de sumar la pèrdua de prestacions. De fet, segons l’estudi, treballar tampoc és garantia d’evitar l’exclusió social. Preguntem-ho sinó als “treballadors pobres”: aquells que, amb pocs ingressos, han de fer front a les elevades càrregues de la despesa domèstica i familiar, o encara als diversos deutes, potser contrets en el passat.

El pitjor d’aquests casos, sens dubte, és que la precarietat i l’atur no sols generen pobresa; també engendren desesperança, tristesa i aïllament al cor i a l’ànima de qualsevol. A més, sabem que poden afectar negativament la salut física i psicològica de les persones. És per tot això que ens cal combatre, de forma contundent, l’atur, les seves causes i els seus efectes. Perquè no ens podem permetre que l’exclusió, la por, la malaltia i el risc de pobresa niïn a la nostra societat; i perquè no podem (ni volem) prescindir de l’inestimable valor de l’experiència, de la sensatesa i de l’equilibri que poden aportar a la societat els majors de 45 anys.