La natura com a vàter

Estàndard

Bastonets de les orelles, tovalloletes humides, preservatius, fils dentals, lents de contacte, compreses, tampons, productes sanitaris, com ara les mascaretes, o d’altres que han estat destinats a la higiene personal, acaben diàriament abandonats al nostre medi natural; i el vàter, molt sovint, és la porta d’entrada de diversos residus de mida petita, de consum ràpid i freqüent, que poden acabar en els entorns marins i fluvials, tot generant un alt impacte ecològic i econòmic. Els microplàstics i deixalles de tota mena s’acumulen en les ganyes i el tracte digestiu de diferents espècies d’animals marins tot amenaçant la seva salut. També embussen els sistemes de clavegueram i, molt sovint, acaben enredades en la vegetació de les riberes o en els fons marins i fluvials.

Malauradament, molts d’aquests residus també s’abandonen directament en llocs apartats i poc transitats, sobretot a prop de la costa, allà a on es realitzen activitats vinculades al turisme. A les zones més visitades de la Mediterrània, per exemple, més del 75% de la producció anual de residus es genera durant la temporada d’estiu i té el seu origen, en gran part, en les activitats recreatives (el consum de menjar ràpid, la pràctica d’esports, els festivals…); i és que durant el desenvolupament d’aquestes activitats, hi ha persones poc conscienciades que dipositen les seves deixalles a qualsevol lloc i posteriorment aquestes són arrossegades al mar.

Si vols aprofundir en el coneixement d’aquest problema que tant de mal està fent a la natura i, en conseqüència, a nosaltres mateixos, consulta l’Informe Libera “Tot estirant la cadena de la higiene personal: la natura com a vàter”, i descobriràs dades sobre la incidència i l’impacte d’aquesta xacra creixent i, sobretot, algunes de les solucions que ja hauríem d’estar practicant.

La guerra i el medi ambient

Estàndard

Més del 80% dels conflictes bèl·lics ocorren en punts crítics per a la biodiversitat. Si bé aquests llocs representen menys del 2% de la superfície terrestre, no és menys cert que alberguen prop de la meitat de les plantes del món i moltes espècies exòtiques. A la República Democràtica del Congo, per exemple, el conflicte va arrasar amb el 95% dels hipopòtams, ja que el seu hàbitat va ser destruït i els animals van quedar totalment desprotegits davant dels caçadors furtius. D’altra banda, a Moçambic, a causa dels 15 anys de guerra civil, la població d’elefants es va reduir de 2000 a tan sols 200. En altres ocasions, la mateixa naturalesa s’ha emprat com a arma. A l’Iraq, per exemple, es va arribar a l’extrem d’abocar petroli cru pesat directament en un riu, de forma intencionada, per tal d’afectar el subministrament d’aigua potable. Ja ho veieu: autèntiques catàstrofes sense cap sentit. Per això, volem recordar que el Dret Internacional Humanitari també hauria de protegir el medi ambient, i no només pel seu valor intrínsec, sinó perquè també és la base necessària per al desenvolupament de la vida humana. Recordem-ho, doncs, un cop més: atacar, destruir o malmetre el medi ambient natural és il·legal i immoral. Defensem la natura, defensem la vida.

Natura i vida associativa

Estàndard

A la Creu Roja Cambrils entenem que el treball en equip i el sentiment de pertinença al grup és essencial com a mitjà de motivació i de millora a la feina. Per aquest motiu considerem imprescindible l’organització i el desenvolupament d’activitats de ‘vida associativa’ que ens serveixin perquè voluntaris de diferents projectes es coneguin, intercanviïn experiències, coneixements o, simplement, perquè passin una estona agradable.

Natura i vida associativa

En aquest sentit, ahir vàrem tenir l’oportunitat de gaudir d’un magnífic matí de convivència a la muntanya de l’Areny, situada entre Vilanova d’Escornalbou i Mont-roig del Camp. Va ser una descoberta del medi, guiada, tranquil·la i ben agradable, que ens va permetre trepitjar i acaronar les emblemàtiques arenisques roges, i visitar, entre altres indrets, la Cova Foradada, la Roca del Migdia, les Escales del Diable o l’Ermita de la Mare de Déu de la Roca. T’esperem a la propera!