Habitatge i pobresa energètica

Estàndard

Avui us fem arribar el Butlletí núm.17 sobre vulnerabilitat social. Aquesta vegada, el monogràfic analitza la problemàtica associada a l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica que afecta moltes de les persones que són ateses per la Creu Roja. Entre les principals conclusions de l’informe, es desprenen dades força preocupants en relació a la seva situació socioeconòmica, l’elevat risc d’exclusió social o, encara, els problemes de salut que de vegades se’n deriven com a conseqüència de la precarietat i la pobresa. Més de la meitat de les famílies que atenem, per exemple, es veuen obligades a triar entre pagar unes despeses bàsiques, com ara alimentar-se adequadament, o escalfar les seves llars; el 77% de les persones afirma que té dificultats per arribar a final de mes; per al 65%, les despeses de l’habitatge són una càrrega molt feixuga; i el 37% ens confessa que passa fred a la seva llar durant l’hivern. És evident, per tant, que encara ens queda molt per fer. Comencem, doncs, per informar-nos, per parlar-ne, per sensibilitzar la societat i per col·laborar en la mesura del possible. El nostre compromís és ferm: volem situar-nos cada cop més a prop de les persones. Ens hi acompanyes?

[ Butlletí núm.17 ] [ Resum de la presentació ]

Víctimes de la violència de gènere

Estàndard

¿Coneixes els butlletins sobre vulnerabilitat social de la Creu Roja? Aquest estiu ja se n’ha publicat el catorzè: un monogràfic sobre les dones que han estat ateses pel Servei Telefònic d’Atenció i Protecció per a víctimes de violència de gènere, l’ATENPRO: un servei permanent (les 24 hores del dia) d’atenció immediata, per al suport, la informació i l’assessorament, que permet a les usuàries contactar, en qualsevol moment, amb personal específicament preparat que els oferirà, fins i tot en situacions d’emergència, una resposta adequada, ràpida i segura, als seus problemes. Si vols més informació, accedeix al butlletí monogràfic o descarrega’t el tríptic informatiu sobre el servei ATENPRO. “Davant de la violència, sempre hi ha sortida”.

Mira’m. Què hi veus…?

Estàndard

La Blessing, en Jimmi i la Mina provenen de països molt diferents (Nigèria, Hondures i el Marroc). Tots tres, però, van arribar a Catalunya amb un objectiu comú: guanyar-se la vida amb dignitat i procurar un benestar per a les seves famílies. Tres històries de vida de tres persones immigrades que, encara ara, estan lluitant i treballen de valent per tal d’esdevenir ciutadans actius, amb tots els seus drets i amb tots els seus deures. Els vols conèixer? Te’ls presentem a través del següent vídeo.

Aquest micro-documental il·lustra força bé i acompanya perfectament el 9è estudi de l’Observatori de la Creu Roja a Catalunya: un monogràfic que s’ha fet públic avui mateix i que porta per títol “Les persones immigrades en situació vulnerable”. Si vols conèixer de prop la diversitat de situacions, realitats i dificultats socials a les quals han de fer front les persones immigrades, te’n recomanem la seva lectura i que en facis difusió! Només amb això ja estaràs lluitant contra la pobresa, contra els estereotips relacionats amb la població migrada, i treballant a favor dels drets fonamentals de tothom.

Desestigmatitzar també és cooperar

Estàndard

Tots els dies un no té l’ocasió de compartir el matí amb una cooperant internacional que ha estat a Colòmbia, al Pakistan, a Haití, a Turquia, a la República Dominicana, a Palestina, Guatemala, etc.; ni tots els dies un té l’oportunitat de conèixer algú que ha treballat com a voluntària de la Creu Roja, atenent malalts d’ebola al Centre de Tractament de Kenema (Sierra Leone). Avui, però, això ha estat possible, gràcies a l’encert de la Creu Roja Tarragona en l’organització d’un Monogràfic que ens ha permès dialogar tranquil·lament amb la doctora Marta Trayner i conèixer, de primera mà, la seva experiència sobre el terreny a propòsit de l’ebola.

Marta Trayner

Durant les quatre hores que ha durat la trobada s’han tractat assumptes tan diversos com: la importància de les bases i dels principis de l’Acció Humanitària dins de la Creu Roja, la manera com s’organitza la comunitat internacional davant d’una crisi de salut d’aquestes dimensions, el recorregut d’una voluntària des de l’alerta inicial fins el moment en què torna de la missió, el conjunt de les experiències personals i professionals viscudes; i moltes altres qüestions, ben diverses, que et fan entendre, força bé, la complexitat organitzativa d’un dispositiu humanitari en situacions d’emergència.

Desgraciadament, per a la Marta Trayner, els rumors sobre l’ebola van contribuir a la creació d’una epidèmia paral·lela: la de la por infundada que es va generar en el seu moment i que, encara ara, persisteix en determinats indrets del món, també a casa nostra. Des del seu punt de vista, però, “la por no ens hauria de paralitzar en cap moment, sinó que hauria d’inspirar la solidaritat amb qui treballa sobre el terreny”; i és que “com a voluntaris, per exemple, hauríem d’aprendre a gestionar millor la por en situacions de crisi, i a disminuir l’estigmatització social i els prejudicis”. “Vàrem trigar molts anys en deixar de desestigmatitzar els malalts de SIDA, doncs bé, ara ens caldria fer el mateix amb els malalts d’ebola”.

Per tal d’aconseguir-ho, la millor medicina, com sempre, passa per la informació, per la formació i per testimonis extremadament valuosos com el de la Marta Trayner: molt més que una delegada internacional, una voluntària de la Creu Roja que, aquest matí, ens ha fet veure amb prou claredat que la cooperació no és només la col·laboració internacional o la feina d’uns comissionats, que la cooperació és una actitud personal, una forma vida al nostre abast, quelcom que podem practicar aquí i ara.