Protegir la natura per protegir les persones

Estàndard

A mesura que s’intensifiquen els efectes de la crisi climàtica, hem d’intensificar també els nostres esforços per adaptar-nos-hi, amb l’objectiu de reduir els riscos que comporten els desastres naturals. En aquest sentit, l’experiència demostra que tenir cura del medi pot servir per a prevenir molts problemes i protegir la humanitat. Sabem, per exemple, que la defensa i la vigilància de boscos i aiguamolls millora la resistència de les comunitats rurals i urbanes tot protegint-les de situacions extremes. De fet, l’emmagatzematge de carboni que es produeix als boscos, entre altres efectes positius, provoca la disminució del percentatge de diòxid de carboni que s’acumula a l’atmosfera. ¿Sabíeu que un terç de la humanitat depèn dels boscos per a la seva subsistència, o que la restauració dels boscos pot frenar l’escorrentia de l’aigua i reduir les inundacions de rius, aigües avall, fins a un 80 per cent? A la Creu Roja considerem que les solucions basades en la natura són fonamentals; i és per això que fem una crida perquè tothom col·labori en la recerca i en l’aplicació d’estratègies d’aquest tipus arreu del món. Ara és el moment d’actuar a favor de la natura i a favor de la humanitat. Vols sumar-t’hi?

La natura com a vàter

Estàndard

Bastonets de les orelles, tovalloletes humides, preservatius, fils dentals, lents de contacte, compreses, tampons, productes sanitaris, com ara les mascaretes, o d’altres que han estat destinats a la higiene personal, acaben diàriament abandonats al nostre medi natural; i el vàter, molt sovint, és la porta d’entrada de diversos residus de mida petita, de consum ràpid i freqüent, que poden acabar en els entorns marins i fluvials, tot generant un alt impacte ecològic i econòmic. Els microplàstics i deixalles de tota mena s’acumulen en les ganyes i el tracte digestiu de diferents espècies d’animals marins tot amenaçant la seva salut. També embussen els sistemes de clavegueram i, molt sovint, acaben enredades en la vegetació de les riberes o en els fons marins i fluvials.

Malauradament, molts d’aquests residus també s’abandonen directament en llocs apartats i poc transitats, sobretot a prop de la costa, allà a on es realitzen activitats vinculades al turisme. A les zones més visitades de la Mediterrània, per exemple, més del 75% de la producció anual de residus es genera durant la temporada d’estiu i té el seu origen, en gran part, en les activitats recreatives (el consum de menjar ràpid, la pràctica d’esports, els festivals…); i és que durant el desenvolupament d’aquestes activitats, hi ha persones poc conscienciades que dipositen les seves deixalles a qualsevol lloc i posteriorment aquestes són arrossegades al mar.

Si vols aprofundir en el coneixement d’aquest problema que tant de mal està fent a la natura i, en conseqüència, a nosaltres mateixos, consulta l’Informe Libera “Tot estirant la cadena de la higiene personal: la natura com a vàter”, i descobriràs dades sobre la incidència i l’impacte d’aquesta xacra creixent i, sobretot, algunes de les solucions que ja hauríem d’estar practicant.