Manifest Desafiament +45

Estàndard

Les persones de més de 45 anys s’enfronten a dificultats cada vegada més grans per accedir al mercat laboral; i per tant, perquè l’ocupabilitat d’aquest col·lectiu millori s’hauria d’afavorir la igualtat d’oportunitats i la no discriminació per raons d’edat. Les persones, les empreses i el conjunt de la societat hauríem d’avançar en aquest sentit de manera decidida. Per aconseguir-ho, un grup de persones aturades de més de 45 anys, convocades per Creu Roja, han realitzat el Manifest Desafiament +45, un decàleg amb les següents propostes. Ens ajudes a difondre-les?

MANIFEST: 1. Impulsar campanyes institucionals per tal d’acabar amb els estereotips que limiten les possibilitats de les persones +45. 2. Ampliar el sistema de bonificacions per a empreses i fomentar així la contractació de persones +45. 3. Desenvolupar una oferta àmplia de formació continuada gratuïta, en línia i presencial, sense traves burocràtiques. 4. Promoure certificats d’homologació de l’experiència que superin i millorin els títols oficials actuals. 5. Donar suport als emprenedors a través de la revisió d’impostos per a pimes i autònoms, assessorament gratuït i crèdits a fons perdut. 6. Flexibilitzar els horaris laborals per facilitar l’atenció de les responsabilitats familiars. 7. Exercir un control més gran dels contractes laborals per part del govern, per vigilar i evitar la precarietat. 8. Fomentar la Responsabilitat Social Empresarial per promoure la no discriminació i la igualtat d’oportunitats per a les persones +45. 9. Les persones +45 hem de ser corresponsables amb la nostra formació i treballar per desenvolupar les competències necessàries. 10. Les persones +45 hem de ser més proactives i dinàmiques, estar compromeses amb l’aprenentatge i la conscienciació social.

Aturem la indiferència!

Estàndard

Ens preocupa profundament Àfrica i la seva gent. Els africans són els nostres germans. Hi estem units per una única condició humana compartida. Per això ens amoïna i alarma la gran quantitat de persones que estan morint al Sàhara, a Líbia o al mar Mediterrani. Veure’ls morir en el camí de la migració és inacceptable, com també ho és que la seva mort i el seu patiment extrem es trobin amb un silenci ensordidor, amb la indiferència. És moment de trencar aquest silenci i demostrar que ens preocupem pels nostres germans.

No hi ha prou amb escandalitzar-se o angoixar-se. S’han de prendre decisions efectives per tal d’ajudar les persones que decideixen emigrar. S’ha de permetre que tothom pugui reflexionar adequadament abans d’abandonar el seu lloc d’origen. Per exemple, s’hauria d’informar prou bé les persones perquè mai fossin víctimes de contrabandistes o de traficants que fan negocis criminals, que exploten la misèria i se n’aprofiten de la desesperació dels altres. També cal que els migrants tinguin accés a millors serveis consulars en els països de trànsit o de destinació; facilitar-los-hi, si ho desitgen, el suport per a la repatriació; i garantir tant la seva protecció com l’accés als serveis més essencials (menjar, refugi, assistència sanitària…). Són demandes molt bàsiques davant d’un patiment extremadament immens. Però són mesures que podrien servir per a reduir el dolor i demostrar que els nostres països no són indiferents davant aquesta greu situació. Si ens ho proposem, entre tots, podem aturar la indiferència i demostrar al món que ens importen les vides humanes!

#StopIndifference és una iniciativa de Elhadj As Sy, Secretari General de la IFRC (Federació Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja). Llegeix, signa i comparteix el manifest.