Armes autònomes

Estàndard

Viure en un món en el qual una arma autònoma pugui determinar si vius o mors, no és pas acceptable. No obstant això, els governs estan invertint, com mai abans ho havien fet, per tal d’aconseguir armament avantguardista de tota mena (drons, robots, submarins, tancs…) amb la finalitat de seleccionar objectius militars i atacar-los sense cap mena d’intervenció humana. Resulta evident, per tant, que les armes que avui, de forma remota, controlen els combatents, aviat seran controlades únicament per sensors i per algoritmes.

T’imagines que un vehicle sense conductor pogués circular per una ciutat amb una metralladora que disparés de forma autònoma? O que els sensors de contacte, tèrmics, òptics o d’infrarojos es poguessin fer servir per activar un robot armat en un punt de control. O que un gran nombre de drons armats, interconnectats com un eixam, poguessin dur a terme un atac conjunt al bell mig d’una ciutat? No és difícil d’imaginar que això pugui passar, oi? Com tampoc és difícil de creure que una arma autònoma pugui confondre fàcilment un vehicle militar amb un cotxe familiar o, encara, un civil amb un soldat. De fet, fins i tot quan les armes autònomes puguin triar l’objectiu correcte, els riscos per a civils i infraestructures essencials sempre seran difícils de mesurar i de limitar tal com exigeixen les lleis de la guerra.

Els desenvolupadors de tecnologies digitals ja ens han advertit, tot dient que les màquines mai no podran aportar una humanitat genuïna, per molt que siguin capaces de fingir-ho. Per tant, si no volem que les nostres cares, els nostres moviments, els nostres gestos, la nostra comunicació, la nostra ubicació, o les matrícules dels nostres cotxes siguin el detonant d’una arma autònoma qualsevulla, els governs han d’actuar immediatament. I de la mateixa manera que ja es va fer amb les mines terrestres antipersonals, amb les armes làser encegadores o amb les bombes de dispersió, ara necessitem, urgentment, un nou tractat, legalment vinculant, per protegir els civils i els combatents dels horrors de la guerra. Cal prohibir les armes autònomes impredictibles per protegir la humanitat.

La guerra i el medi ambient

Estàndard

Més del 80% dels conflictes bèl·lics ocorren en punts crítics per a la biodiversitat. Si bé aquests llocs representen menys del 2% de la superfície terrestre, no és menys cert que alberguen prop de la meitat de les plantes del món i moltes espècies exòtiques. A la República Democràtica del Congo, per exemple, el conflicte va arrasar amb el 95% dels hipopòtams, ja que el seu hàbitat va ser destruït i els animals van quedar totalment desprotegits davant dels caçadors furtius. D’altra banda, a Moçambic, a causa dels 15 anys de guerra civil, la població d’elefants es va reduir de 2000 a tan sols 200. En altres ocasions, la mateixa naturalesa s’ha emprat com a arma. A l’Iraq, per exemple, es va arribar a l’extrem d’abocar petroli cru pesat directament en un riu, de forma intencionada, per tal d’afectar el subministrament d’aigua potable. Ja ho veieu: autèntiques catàstrofes sense cap sentit. Per això, volem recordar que el Dret Internacional Humanitari també hauria de protegir el medi ambient, i no només pel seu valor intrínsec, sinó perquè també és la base necessària per al desenvolupament de la vida humana. Recordem-ho, doncs, un cop més: atacar, destruir o malmetre el medi ambient natural és il·legal i immoral. Defensem la natura, defensem la vida.

Per què ningú parla del Iemen?

Estàndard

La situació actual al Iemen és dramàtica. Les parts bel·ligerants ignoren el Dret Internacional Humanitari (les lleis de la guerra que protegeixen els civils) i, com a conseqüència d’això, la destrucció, el sofriment, la fam extrema i la mort s’estenen pel territori. A Hodeida, per exemple, la ciutat natal del Mihad i els seus germans, els atacs han posat en perill l’hospital d’Al-Thawara, el centre sanitari més gran de la ciutat i un dels pocs que encara segueixen en funcionament. Fa poc, els equips de la Creu Roja van visitar algunes de les famílies desplaçades a una escola d’Hodeida i van comprovar que només menjaven farina diluïda o una petita porció d’arròs. La població iemenita no pot esperar més temps. S’ha d’actuar immediatament. Cal aturar l’espiral de violència amb mesures urgents. Parlem-ne! Qualsevol iniciativa de pau serà benvinguda. Cal que arribi almenys una tènue llum d’esperança, també per a tots els que pateixen en aquest racó del planeta. No ens oblidem del Iemen.

Atacs contra hospitals

Estàndard

Cada setmana i arreu del món, es cometen atacs contra hospitals, contra treballadors de la salut, contra voluntaris que arrisquen les seves vides per ajudar altres persones; i quan se’ls ataca, és com si s’ataqués la humanitat sencera. Un conflicte bèl·lic mai serà una guerra justa i sempre comportarà aflicció, desconsol, turment, patiment, devastació i mort. Ho sap tothom! Lamentablement, però, encara cal recordar que, segons les lleis de la guerra, els hospitals i el personal mèdic estan protegits i mai haurien de convertir-se en l’objectiu. És una qüestió de decència i humanitat. Qualsevol malalt o ferit hauria de poder rebre assistència humanitària per part dels professionals de la medicina, perquè la vida és el bé més preuat al qual tothom té dret. Així, doncs, ¿per què de vegades no podem salvar la vida de nenes com la Raya?

Pot una decisió canviar la teva vida?

Estàndard

Si Alí hagués preparat la motxilla la nit anterior, si la seva germana hagués portat unes altres sabates, o no s’hagués oblidat l’esmorzar, si no s’hagués acomiadat de la seva àvia, o si el gat del veí no hagués estat a les escales… el final, malauradament, hauria estat el mateix, perquè el que va passar no va ser un accident, va ser una decisió; i violar les lleis de la guerra és sempre una decisió equivocada, especialment quan els civils innocents, com l’Alí, són atacats.

Visita la pàgina Lleis de la guerra i descobreix perquè les normes internacionals han de ser respectades. Les lleis de la guerra, que integren el Dret Internacional Humanitari (DIH), estableixen què es pot fer i què no es pot fer durant un conflicte armat. Els Convenis de Ginebra són la seva pedra angular, perquè ajuden a preservar la nostra humanitat en temps de guerra. Per obtenir informació més detallada visita la secció Guerra i dret.