Infàncies interrompudes

Estàndard

Yaser Mohammed té 13 anys i prové de Sada, al nord-oest del Iemen. L’única roba que posseeix són algunes camises i uns pantalons que la seva mare renta una vegada i una altra. Moltes vegades, només porta un xal que enrotlla al voltant de la cintura. A causa del greu conflicte que viu el seu país, ja fa tres anys que va haver de deixar l’escola i començar a treballar per ajudar la seva família. Actualment, arreplega ampolles de plàstic per revendre-les, i amb els diners que guanya manté la seva família de set persones. Viuen en un refugi provisional per a persones desplaçades situat al districte de Dharwan, al nord de Sanà, la capital del Iemen; i la seva no és una història excepcional ni poc freqüent. Malauradament en són moltíssimes més les infàncies interrompudes. [ Accés a la galeria d’imatges ]

El Iemen vist per iemenites

Estàndard

Després de molts anys de conflicte, sequera i inestabilitat, els enfrontaments al Iemen no només han causat morts, destrucció i malalties; també han afectat radicalment la vida quotidiana del conjunt de la població. La desesperació preval i la felicitat és efímera. Davant d’aquesta situació, el Comitè Internacional de la Creu Roja va reunir ara fa unes setmanes sis joves fotògrafs iemenites perquè retratessin l’impacte devastador del conflicte en les seves comunitats. Probablement, les seves imatges explicaran, molt millor que les nostres paraules, la situació real del país. Cal trobar una solució urgent per a la greu crisi humanitària que estan patint.

Per què ningú parla del Iemen?

Estàndard

La situació actual al Iemen és dramàtica. Les parts bel·ligerants ignoren el Dret Internacional Humanitari (les lleis de la guerra que protegeixen els civils) i, com a conseqüència d’això, la destrucció, el sofriment, la fam extrema i la mort s’estenen pel territori. A Hodeida, per exemple, la ciutat natal del Mihad i els seus germans, els atacs han posat en perill l’hospital d’Al-Thawara, el centre sanitari més gran de la ciutat i un dels pocs que encara segueixen en funcionament. Fa poc, els equips de la Creu Roja van visitar algunes de les famílies desplaçades a una escola d’Hodeida i van comprovar que només menjaven farina diluïda o una petita porció d’arròs. La població iemenita no pot esperar més temps. S’ha d’actuar immediatament. Cal aturar l’espiral de violència amb mesures urgents. Parlem-ne! Qualsevol iniciativa de pau serà benvinguda. Cal que arribi almenys una tènue llum d’esperança, també per a tots els que pateixen en aquest racó del planeta. No ens oblidem del Iemen.