Aturem el canvi climàtic

Estàndard

Malauradament, ja fa temps que en Fathi no pot dormir a les nits. Sempre ha viscut a la costa de Gaza. Potser és per això que ara pateix especialment, quan s’adona de la proximitat d’un mar, el Mediterrani, que cada com és més a prop de la porta de casa seva. Abans l’aigua era més lluny; ara, però, sembla com si volgués avançar terra endins i com si ho estigués fent molt més ràpidament del que imaginen alguns. En Fathi sap prou bé que això és conseqüència del canvi climàtic, un greu fenomen global que ja afecta, i continuarà afectant de manera directa, moltes altres vides.

En Husam, que treballa conreant maduixes, és un altre exemple de persona que s’ha vist damnificada, en aquest cas, per la virulència d’unes pluges torrencials com mai no les havien vist al territori. I així podríem parlar de molts altres casos. Per això, com a organització que treballa a multitud de regions afectades per diferents conflictes de tota mena, el Comitè Internacional de la Creu Roja constata de primera mà i denuncia que, si bé el clima està canviant a tot arreu, les persones que es veuen més afectades són, sens dubte, els qui viuen en els entorns més fràgils i vulnerables. I això és el que hem vist, per exemple, a Gaza, un territori on els efectes del canvi climàtic agreugen les condicions de vida i les necessitats humanitàries que es deriven d’un conflicte no resolt.

I que n’és de complicat prioritzar els problemes climàtics allà a on ja fa massa temps que tenen problemes de seguretat, o dificultats per accedir a l’alimentació, a l’aigua potable o al subministrament elèctric. Potser per això, per a molts, la crisi climàtica i els esdeveniments meteorològics extrems no són simplement el titular d’un informe més sobre el canvi climàtic, sinó, més aviat, un greu fet que encara els dificulta molt més la seva complicada vida. I per a tu, el canvi climàtic, de moment, què representa?

La recerca no s’atura

Estàndard

Al nostre món, cada dia, desenes de persones desapareixen per causes diverses relacionades amb els conflictes armats, la violència, els desastres naturals, les rutes migratòries o moltes altres causes. Malauradament, algunes de les seves famílies hauran de viure sense notícies dels desapareguts durant dècades o, en el pitjor dels casos, indefinidament. Junts, i a través de la música, avui volem expressar la nostra solidaritat amb tots els qui s’enfronten al sentiment extremadament dolorós d’haver de perdre el contacte amb un ésser estimat. Les famílies de les persones desaparegudes mai no deixaran de buscar-los. Des de la Creu Roja tampoc mai no deixarem d’ajudar-los, mai no els abandonarem ni els deixarem sols. Aquest és el nostre compromís: la recerca no s’aturarà fins que no trobarem els qui han desaparegut.

Solferino 2022

Estàndard

Divendres passat feia 163 anys que francesos i sards lluitaven contra el jove emperador austríac Francesc Josep I amb l’objectiu d’expulsar els Habsburg del nord d’Itàlia. Els horrors presenciats per Jean Henri Dunant arran de la batalla de Solferino, el 24 de juny de 1859, i la seva consegüent apel·lació humanitària van provocar la creació del Moviment de la Creu Roja i de Mitja Lluna Roja, que avui integra 192 Societats Nacionals amb 14 milions de membres, així com els dos organismes internacionals: el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) i la Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja (IFRC).

Tot recordant aquest moment de caràcter històric, cada any, des de 1992, milers de voluntaris d’arreu del món es reuneixen a Solferino (Itàlia), l’indret on va néixer la idea de la Creu Roja, per tal celebrar els valors i els principis que configuren el moviment internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja. Els qui hi han pogut assistir en alguna ocasió saben que la trobada de Solferino és molt més que una festa commemorativa. També és, per exemple, una oportunitat única de formació humanitària i d’intercanvi intercultural.

Per cert, sabies que l’acte més emblemàtic d’aquesta trobada és la fiaccolata? Aquest és el nom de la tradicional processó de torxes que transcorre des de Solferino fins a Castiglione delle Stiviere, pel mateix recorregut que van fer els socorristes que van portar els ferits durant la batalla. Qualsevol voluntari o tècnic de la Creu Roja o de la Mitja Lluna Roja, i encara, evidentment, qualsevol persona de bona voluntat, sempre serà benvinguda a la celebració! Malgrat els 1200 kilòmetres que separen Cambrils de Solferino, aquest cap de setmana, el nostre cor també ha volgut participar-hi i rememorar els nostres orígens.

Un viatge complicat

Estàndard

Sabem que ja s’han administrat, com a mínim, més d’11.000 milions de vacunes contra la COVID i que això fa que es redueixi el risc d’aparició de noves variants del virus. Però també sabem que, actualment, més del 50% dels 25 països amb les taxes de vacunació més baixes pateixen les conseqüències de conflictes diversos que dificulten la vacunació dels seus habitants. I això no és gaire complicat d’entendre, sinó que més aviat sembla lògic, quan descobrim que, per exemple, en determinats indrets no es pot garantir ni el transport dels medicaments, ni l’emmagatzematge, ni la imprescindible cadena de fred, perquè no hi ha electricitat, ni personal sanitari qualificat, o perquè les infraestructures són precàries o inexistents. Resulta evident, per tant, que la comunitat internacional i tots nosaltres hem d’unir-nos i comprometre’ns perquè definitivament es lliurin les vacunes necessàries a tots els habitants del planeta que puguin necessitar-les, per complicat que sigui el viatge.

Entre el Nil blau i el blanc

Estàndard

Sudan és conegut com el punt de trobada entre el Nil blau i el Nil blanc, o com l’indret en el qual podem descobrir i contemplar les Piràmides de Núbia. El seu patrimoni històric i cultural és extremadament valuós. Però la història del Sudan no s’ha deslliurat dels conflictes ni del dolor. Els combats entre els anys 1955-1976 i 1983-2003 van provocar un patiment civil generalitzat. Malgrat tot, lamentablement, la del Sudan és una de les crisis humanitàries més oblidades i ignorades. Després de molts anys de violència i de desplaçaments forçosos, milions de persones encara necessiten assistència humanitària. De fet, els combats continuen actius en determinades zones de país, els centres de salut s’han vist debilitats per la falta d’instal·lacions, la inseguretat alimentària encara preval en molts llocs a causa dels elevats preus dels aliments, el rendiment dels cultius no és prou bo i l’accés a l’aigua potable, com bé podeu imaginar, no està garantit per a tothom. Per tot això, el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) ha estat present al Sudan des de 1978, ajudant les persones afectades pels diversos conflictes, tot promovent el Dret Internacional Humanitari i cooperant amb la Societat de la Mitja Lluna Roja sudanesa per donar suport als hospitals i als centres de salut amb equips i subministraments, o per brindar serveis de rehabilitació per a persones que viuen amb discapacitats, entre moltes altres activitats.

Cuida’t, si us plau!

Estàndard

Des que va començar la pandèmia, els nostres psicòlegs estan descobrint cada cop més pacients amb problemes per a dormir, preocupacions constants, canvis d’humor i irritabilitat, sentiments de soledat, etc. Potser és el vostre cas? Doncs si us sentiu d’aquesta forma, no us amoïneu, si us plau, perquè no esteu sols; i això és el que us recomanem: a) Comenceu a tenir cura del més bàsic (la importància de tenir una rutina, descansar prou, menjar aliments saludables i fer exercici amb regularitat). b) Mantingueu-vos connectats amb la vostra família i amics; i contacteu telefònicament o a través de les xarxes socials si no els podeu veure físicament. c) Desconnecteu de tant en tant, minimitzeu la visualització i la lectura de notícies que us causin ansietat o angoixa. d) Considereu que, sobre la COVID-19, hi ha moltíssima desinformació, per tant, feu cas únicament del que puguin comunicar les autoritats sanitàries. e) Ajudeu els altres, trobeu maneres de fer costat a les persones més vulnerables. D’aquesta forma, a més d’ajudar a qui ho necessita, també vosaltres us sentireu millor. f) Intenteu percebre la naturalesa dels vostres sentiments i comprendre que sentir-se vulnerable i desbordat, també pot ser normal, especialment si en el passat s’han experimentat traumes o problemes greus. En definitiva, cuideu-vos molt i mai no dubteu a demanar ajuda si us convé.

El Iemen vist per iemenites

Estàndard

Després de molts anys de conflicte, sequera i inestabilitat, els enfrontaments al Iemen no només han causat morts, destrucció i malalties; també han afectat radicalment la vida quotidiana del conjunt de la població. La desesperació preval i la felicitat és efímera. Davant d’aquesta situació, el Comitè Internacional de la Creu Roja va reunir ara fa unes setmanes sis joves fotògrafs iemenites perquè retratessin l’impacte devastador del conflicte en les seves comunitats. Probablement, les seves imatges explicaran, molt millor que les nostres paraules, la situació real del país. Cal trobar una solució urgent per a la greu crisi humanitària que estan patint.

En cas de catàstrofe nuclear

Estàndard

El senyal d’alerta arriba ràpidament. Els equips estan a punt per ajudar a qui ho pugui necessitar. Podran fer-ho, però? La primera preocupació són els supervivents. No tots els hospitals estan operatius. De fet, molts centres mèdics no disposen ni d’aigua ni d’electricitat. Els equips d’emergències han estat molt afectats. Entre les víctimes també hi ha metges, infermeres i socorristes. Enviaran reforços…? Els mapes no serveixen de gaire. L’onada expansiva i el foc han devastat milers d’edificis. Els camins estan coberts de runes. Les vies ferroviàries han estat malmeses. Això no obstant, potser algú podria enviar equips aeris. Però, siguem realistes: qui voldria anar a un lloc altament radioactiu? Serviria de res? Pensa que, de moment, encara no existeixen equips perquè puguem protegir-nos totalment de les radiacions. Per tant, estaria justificat el fet d’arriscar la vida d’altres persones? I és que, encara que arribessis allà on cal arribar, la quantitat de víctimes és immensa! Mai s’ha vist res semblant. Potser hi ha desenes de milers de morts i centenars de milers de ferits. Els que han sobreviscut es desplacen, i ho fan contagiats per culpa de la radioactivitat. Necessiten refugi, aliments, aigua, que algú els descontamini. I amb la gran quantitat de cadàvers, què fem…? Com els identifiquem? Com informem els familiars? Com podem garantir que les seves despulles són enterrades de manera apropiada…? Sembla que no hi ha forma humana d’ajudar les víctimes d’un atac nuclear. Per això, aquestes armes mai no haurien de ser utilitzades per ningú i tots els Estats haurien de signar el tractat de prohibició d’armes nuclears.

Què busca el Pare Noel?

Estàndard

Commocionat pel caos i el perill, el Pare Noel passeja per una ciutat que està en guerra. Tot ha estat arrasat. Imperen la destrucció, el dolor i la por. Plouen les bales mentre les persones tracten de fugir per salvaguardar les seves vides. El Pare Noel sembla perdut i desorientat; ell també està cansat i té la cara demacrada. El seu vestit, atrotinat, i la seva barba no llueixen com ho han fet sempre. Busca quelcom que encara no ha trobat, o potser busca alguna persona, com fan tots aquells que s’han vist obligats a separar-se dels éssers estimats per culpa dels conflictes, les migracions o les catàstrofes naturals. Trobarà el Pare Noel allò que cerca?