Cuida’t, si us plau!

Estàndard

Des que va començar la pandèmia, els nostres psicòlegs estan descobrint cada cop més pacients amb problemes per a dormir, preocupacions constants, canvis d’humor i irritabilitat, sentiments de soledat, etc. Potser és el vostre cas? Doncs si us sentiu d’aquesta forma, no us amoïneu, si us plau, perquè no esteu sols; i això és el que us recomanem: a) Comenceu a tenir cura del més bàsic (la importància de tenir una rutina, descansar prou, menjar aliments saludables i fer exercici amb regularitat). b) Mantingueu-vos connectats amb la vostra família i amics; i contacteu telefònicament o a través de les xarxes socials si no els podeu veure físicament. c) Desconnecteu de tant en tant, minimitzeu la visualització i la lectura de notícies que us causin ansietat o angoixa. d) Considereu que, sobre la COVID-19, hi ha moltíssima desinformació, per tant, feu cas únicament del que puguin comunicar les autoritats sanitàries. e) Ajudeu els altres, trobeu maneres de fer costat a les persones més vulnerables. D’aquesta forma, a més d’ajudar a qui ho necessita, també vosaltres us sentireu millor. f) Intenteu percebre la naturalesa dels vostres sentiments i comprendre que sentir-se vulnerable i desbordat, també pot ser normal, especialment si en el passat s’han experimentat traumes o problemes greus. En definitiva, cuideu-vos molt i mai no dubteu a demanar ajuda si us convé.

El Iemen vist per iemenites

Estàndard

Després de molts anys de conflicte, sequera i inestabilitat, els enfrontaments al Iemen no només han causat morts, destrucció i malalties; també han afectat radicalment la vida quotidiana del conjunt de la població. La desesperació preval i la felicitat és efímera. Davant d’aquesta situació, el Comitè Internacional de la Creu Roja va reunir ara fa unes setmanes sis joves fotògrafs iemenites perquè retratessin l’impacte devastador del conflicte en les seves comunitats. Probablement, les seves imatges explicaran, molt millor que les nostres paraules, la situació real del país. Cal trobar una solució urgent per a la greu crisi humanitària que estan patint.

En cas de catàstrofe nuclear

Estàndard

El senyal d’alerta arriba ràpidament. Els equips estan a punt per ajudar a qui ho pugui necessitar. Podran fer-ho, però? La primera preocupació són els supervivents. No tots els hospitals estan operatius. De fet, molts centres mèdics no disposen ni d’aigua ni d’electricitat. Els equips d’emergències han estat molt afectats. Entre les víctimes també hi ha metges, infermeres i socorristes. Enviaran reforços…? Els mapes no serveixen de gaire. L’onada expansiva i el foc han devastat milers d’edificis. Els camins estan coberts de runes. Les vies ferroviàries han estat malmeses. Això no obstant, potser algú podria enviar equips aeris. Però, siguem realistes: qui voldria anar a un lloc altament radioactiu? Serviria de res? Pensa que, de moment, encara no existeixen equips perquè puguem protegir-nos totalment de les radiacions. Per tant, estaria justificat el fet d’arriscar la vida d’altres persones? I és que, encara que arribessis allà on cal arribar, la quantitat de víctimes és immensa! Mai s’ha vist res semblant. Potser hi ha desenes de milers de morts i centenars de milers de ferits. Els que han sobreviscut es desplacen, i ho fan contagiats per culpa de la radioactivitat. Necessiten refugi, aliments, aigua, que algú els descontamini. I amb la gran quantitat de cadàvers, què fem…? Com els identifiquem? Com informem els familiars? Com podem garantir que les seves despulles són enterrades de manera apropiada…? Sembla que no hi ha forma humana d’ajudar les víctimes d’un atac nuclear. Per això, aquestes armes mai no haurien de ser utilitzades per ningú i tots els Estats haurien de signar el tractat de prohibició d’armes nuclears.

Què busca el Pare Noel?

Estàndard

Commocionat pel caos i el perill, el Pare Noel passeja per una ciutat que està en guerra. Tot ha estat arrasat. Imperen la destrucció, el dolor i la por. Plouen les bales mentre les persones tracten de fugir per salvaguardar les seves vides. El Pare Noel sembla perdut i desorientat; ell també està cansat i té la cara demacrada. El seu vestit, atrotinat, i la seva barba no llueixen com ho han fet sempre. Busca quelcom que encara no ha trobat, o potser busca alguna persona, com fan tots aquells que s’han vist obligats a separar-se dels éssers estimats per culpa dels conflictes, les migracions o les catàstrofes naturals. Trobarà el Pare Noel allò que cerca?

La història de Farhana

Estàndard

Us presentem a Farhana Javid, una psicòloga de 38 anys, originària de l’Índia i que actua com a delegada de salut mental a Sloviansk, a l’est d’Ucraïna. La Farhana ofereix atenció i suport a les persones que viuen a les comunitats properes a les línies del front batalla i les ajuda a superar l’aflicció causada pel conflicte. També forma els voluntaris de la Creu Roja d’Ucraïna perquè puguin fer, en un futur, el mateix que ella està fent en aquests moments. En la seva primera missió internacional per al CICR (Comitè Internacional de la Creu Roja), Farhana s’enfronta a diversos desafiaments, com ara el fet d’estar lluny dels seus dos fills petits, les barreres lingüístiques i culturals, la desconfiança per part d’aquells a qui pretén ajudar, etc. No obstant això, Farhana no només ha aconseguit establir una bona relació amb les persones de les comunitats on treballa, sinó que també s’ha guanyat la seva confiança, el seu respecte i, el més important, la seva estimació. Què seria de la vida sense reptes? Aquesta és la seva història…

Inseguretat alimentària al cor d’Àfrica

Estàndard

La vida de totes les famílies de Sudan del Sud s’ha vist afectada pel conflicte armat que es va desencadenar el 2013 i que s’ha anat estenent durant tots aquests anys. La violència constant ha tingut efectes devastadors en tots els àmbits de la vida: ha posat en risc l’accés als aliments, a l’aigua potable, a l’assistència sanitària bàsica i a l’educació.

cc-by-nc-nd-alyona-synenko-cicr

Milions de persones s’ha vist obligades a fugir de casa seva una vegada i una altra, i a abandonar tot el que tenien, fins i tot les collites o el bestiar. Dones, nens i gent gran han hagut de romandre en zones pantanoses, allunats durant molts mesos, per tal de protegir-se i de subsistir únicament a base de fruits silvestres. Quan alguns han intentat tornar a les seves llars, els saquejos constants han dificultat que ho poguessin fer o, en alguns casos, els han impedit reprendre una vida normal. Malauradament, els desplaçaments constants, la falta de respecte envers la població civil i els seus béns, i l’alteració dels mercats i del comerç, estan provocant conseqüències catastròfiques en algunes zones del país.

Fotografia: CC BY-NC-ND / Alyona Synenko / CICR

Escac i mat a la violència

Estàndard

Els escacs no sols serveixen per millorar les habilitats de pensament. També poden afavorir el desenvolupament de valors i la lluita contra la violència. Per aquest motiu, l’ICRC (el Comitè Internacional de la Creu Roja) ha volgut patrocinar el torneig d’escacs que ha organitzat la Federació Palestina d’Escacs i els clubs esportius juvenils de Qattana i Al Jib, sota el lema “Junts per la Humanitat”.

Escac i mat a la violència

Al torneig hi han participat 76 jugadors, entre els quals hi havia molts infants i adolescents. En aquesta ocasió, com podeu imaginar, ni l’enemistat ni el conflicte hostil no han estat els protagonistes. De fet, tothom ha tingut l’oportunitat d’expressar-se a través dels escacs, un joc que fomenta alternatives molt valuoses i significatives contra la violència, com són l’esperit lúdic i esportiu, l’estimulació intel·lectual i, sobretot, el desenvolupament de valors (humanitat, neutralitat, imparcialitat, etc.).

Fotografies: CC BY-NC-ND / CICR / Jesús Serrano Redondo

Els reptes humanitaris de Colòmbia

Estàndard

Després de cinc dècades d’enfrontaments, sembla que el Govern de Colòmbia i les FARC-EP estan a prop d’un acord que podria permetre el final de les hostilitats. No obstant, el conflicte armat intern més antic d’Amèrica Llatina ha deixat enrere nombroses i profundes cicatrius entre la població civil. De fet, són molts els ciutadans que mai no podran oblidar la forma com el conflicte ha transformat les seves vides per sempre més.

La Marisol va haver de marxar com a desplaçada, tot fugint de la ciutat on vivia, desprès que la seva filla de només 16 anys fos assassinada. La Cecília, la mare del Javier, desaparegut des del 2014, voldria saber què va passar amb el seu fill i trobar d’aquesta forma una pau espiritual que li permeti superar la frustració, la tristesa i el dolor. També el marit de l’Esmilda va morir víctima d’una explosió i, poc després, ella encara va haver de marxar lluny amb els seus fills. Tres exemples del que ha estat una constant esfereïdora en la història recent de Colòmbia: un conflicte armat que ha provocat gairebé 8 milions de víctimes. Coneixes els reptes humanitaris…?

[ Especial multimèdia: Reptes humanitaris de Colòmbia ]

Síria: cinc anys de guerra

Estàndard

Marianne Gasser, Cap de la delegació del CICR a Síria:

Damasc era una ciutat ben diferent abans del conflicte. Era una ciutat moderna, vibrant, formosa; però el 15 de març de 2011 tot va canviar. Van arribar notícies sobre fets violents a la ciutat de Deraa. Era l’inici de la guerra de Síria. Enfrontaments, bombardejos… i, com sempre, els que han patit més han estat els més febles: la gent gran, els infants, en definitiva, els més vulnerables.

Llavors vàrem fer tot el possible, que va ser molt. Vàrem creuar les primeres línies de batalla amb els companys de la Mitja Lluna Roja. Mai m’oblidaré de la mirada dels nens de Madaya… De fet, és una mirada que l’he tornat a veure en altres llocs. Hem visitat moltes llars, hospitals, escoles, instal·lacions elèctriques, d’aigua, etc.; i tot s’ha fet malbé o, simplement, ha estat destruït.

Syria 03

Encara hi ha tants llocs sota setge i tantes persones han hagut de fugir! La gent fa el que pot; estan mostrant una resistència increïble i, malgrat tot, continuen exhibint la seva fortalesa. No obstant, ara em pregunto: Quant de temps més hauran de patir aquesta situació? Ajudar-los pot salvar vides. Malauradament, però, mai solucionarà definitivament el problema, perquè Síria és un problema polític que exigeix una solució política.