Carl Itable (16 anys)

Estàndard

De vegades, al bell mig de l’horror, passen coses que ens reconcilien amb la vida i que ens fan mirar el futur amb esperança. És el cas d’una història que vàrem conèixer ara fa un parell de setmanes, després que la tempesta tropical Karding (també denominada Yagi) provoqués, a les Filipines, almenys tres morts, un desaparegut i més d’un milió de damnificats i evacuats. Com ja ha passat altres vegades els professionals i els voluntaris de la Creu Roja es van haver de mobilitzar per tal d’ajudar la població afectada. El rescat i l’evacuació de persones que havien quedat atrapades, o l’eliminació del fang i les deixalles que van quedar acumulades a les carreteres durant molts dies, van ser algunes de les tasques dutes a terme.

Doncs bé, és en aquest punt que voldríem subratllar el compromís i la feina feta per Carl Itable, probablement el voluntari més jove de la Creu Roja a Filipines. Amb només 16 anys, i en un moment especialment complicat per a moltes famílies, en Carl va decidir sacrificar el seu confort i seguretat per tal de col·laborar en les complicades tasques d’assistència humanitària. La seva pròpia casa, a Manlanday, no es va poder salvar a causa de les inundacions. Això, però, no va impedir que ell optés pel compromís humanitari i per fer costat als que l’han necessitat durant tot aquest temps. Durant molts dies, per exemple, ha estat dormint en condicions més aviat poc confortables per controlar els nivells d’aigua o per mantenir les línies de comunicació com a operador de ràdio auxiliar. I és que per molt jove que sigui un voluntari, quan el cor i la compassió són grans, esdevé font d’inspiració no només per als més petits, sinó per a les persones de totes les edats. Gràcies, Carl, per la teva humanitat, per formar part de la Creu Roja i, sobretot, per situar-te “cada cop més a prop de les persones”.

Un any després del tifó Haiyan

Estàndard

Avui fa un any d’ençà que el tifó Haiyan o Yolanda, que és com se’l va anomenar localment, va colpejar les Filipines tot causant més de 6.300 morts. Un total de 850.000 famílies van ser desplaçades i més d’1 milió d’habitatges van resultar total o parcialment destruïts, en la que podem considerar una de les emergències humanitàries més devastadores de les últimes dècades.

Si fem balanç de tota la feina feta durant l’últim any per part de la Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, trobarem molts motius per sentir-nos satisfets. Sabem, per exemple, que s’ha repartit ajuda humanitària a 1,3 milions de persones; que s’han distribuït 24.000.000 de litres d’aigua potable; que s’han construït més de 6.000 habitatges; o que 190 escoles han estat reconstruïdes i equipades.

Val a dir, però, que encara es moltíssima la feina que es pot fer perquè els afectats aconsegueixin restablir unes condicions adequades de vida. Per aquest motiu, la intervenció de la Creu Roja es perllongarà mentre persisteixin les necessitats dels damnificats pel tifó Haiyan; i això suposa que estarem presents a les Filipines, com a mínim durant dos anys més, fins a finals del 2016.

Un matí amb Paco Túnez

Estàndard

El passat dissabte 8 de març alguns voluntaris i professionals de Creu Roja Cambrils vam tenir la sort d’assistir al curs monogràfic sobre cooperació internacional que es va impartir a la seu de l’oficina provincial de Creu Roja Tarragona. El responsable de l’acció formativa va ser Francisco Túnez, voluntari de Creu Roja i delegat internacional de l’ERU WAT-SAN (l’Unitat de Resposta a Emergències d’Aigua i Sanejament).

Creu Roja Cambrils with Paco Tunez
El seu testimoni resulta especialment valuós, si considerem que en Paco Túnez va tenir l’oportunitat de viure, sobre el terreny i en primera persona, la magnitud de la tragèdia humanitària que ara fa tres anys va afectar Haití o, molt més recentment, les conseqüències del tifó Haiyan a les Filipines.

Alguns dels molts aspectes sobre els quals va parlar van ser els següents: els principis de la Creu Roja i la importància de la cooperació internacional, l’augment exponencial de catàstrofes humanitàries, el funcionament de les ERU (Unitats de Resposta a Emergències), la situació crítica de les Filipines, la qüestió problemàtica de l’aigua i del sanejament (esencial per al funcionament de les comunitats i per a la vida), les estratègies d’actuació en situacions de crisi des d’una perspectiva “no assistencialista”, etc.


En definitiva, l’experiència va ser molt profitosa i enriquidora per a tots els assistents. No obstant, és molt important recordar que encara queda molta feina per fer, que les situacions d’emergència continuen actives en moltes parts del planeta, que cada vegada tots som més vulnerables, o que hem de mirar cap al futur però sense oblidar-nos mai del present. T’atreveixes a ajudar-nos? T’encoratgem a col·laborar amb nosaltres. Imprescindible el bon cor. 😉 [ Entrevista a Paco Túnez ]