L’escola número 106

Hi va haver un temps en què l’escola número 106 al poble de Tezekend del districte Aghdam d’Azerbaidjan va ser molt famosa pel seu exuberant jardí. Els transeünts es meravellaven amb la gran varietat d’arbres i flors que esquitxaven els jardins. Malauradament, però, tot va canviar el 2020, quan l’escola i el seu jardí van resultar danyats pels bombardejos.

Segons Fizuli Nazarov, director de l’escola per a desplaçats interns, “les finestres es van trencar i les equipacions i el mobiliari de l’escola van quedar completament danyats. La teulada també va resultar molt afectada i l’aigua es filtrava per les parets i el sostre de totes les aules. Les males condicions de l’escola impedien que els alumnes poguessin assistir a les seves classes. (…) Em feia vergonya obligar els pares a enviar els seus fills a estudiar en aquestes condicions, quan ni tan sols teníem prou pupitres”.

Davant d’aquesta realitat, durant el curs passat, el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) va voler rehabilitar l’escola com a part del Programa d’Accés a l’Educació. De fet, va rehabilitar i moblar trenta-tres dels colegis i escoles bressol més danyades a les zones afectades pel conflicte de l’Azerbaidjan. El projecte de rehabilitació de l’escola Tezekend a què ens referíem, per exemple, també va incloure millores a les instal·lacions de calefacció, sanitàries i de reg. Es va proporcionar mobiliari nou, equipaments esportius i lúdics, materials diversos d’ensenyament i aprenentatge, etc.

Mentre hi hagi conflictes armats i altres tipus de violència que dificultin significativament l’accés segur a l’educació per als infants de les comunitats afectades, el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR), a més de protegir les seves vides i defensar la seva dignitat, continuarà oferint-los el seu suport i procurarà garantir que puguin gaudir d’un accés segur i de qualitat a l’educació. Perquè sabem perfectament que sense educació no hi ha futur, mai no hem de permetre que cap infant es pugui quedar sense escola.

Com educar en positiu

Exercir una maternitat o una paternitat responsable i respectuosa pot semblar fàcil, però no sempre és així, especialment per a les famílies que es troben en situació de vulnerabilitat social. Per aquest motiu, el projecte de Creu Roja Educant en positiu ofereix suport a les famílies que ho necessiten, perquè puguin sentir-se acompanyades en la complexa tasca d’haver d’educar, de la millor manera possible, infants, adolescents i joves.

Per cert, si haguéssiu d’oferir bons consells als pares i a les mares que volen educar els seus fills en positiu, quins serien? Per on començaríeu? Ho heu valorat mai de forma pausada? Algunes de les nostres recomanacions serien aquestes:

• Genereu vincles càlids i afectius a través de paraules, carícies i petons perquè els vostres fills se sentin totalment acceptats, segurs i estimats.
• Establiu un entorn estructurat mitjançant rutines i hàbits saludables perquè estiguin sempre ben orientats, ben guiats i tranquils a la seva vida quotidiana.
• Estimuleu-los i encoratgeu-los perquè puguin gaudir dels aprenentatges, tot respectant els seus ritmes, fomentant-ne les capacitats i valorant-ne positivament els èxits i els avenços.
• Reconeixeu els seus valors, mostreu interès pel seu món i tingueu en compte sempre els seus sentiments, opinions i preocupacions perquè vulguin implicar-se i comprometre’s.
• Respecteu també la seva dignitat i integritat, emprant formes positives de resoldre conflictes mitjançant mesures adequades i una bona comunicació (mai mitjançant la violència ni el càstig físic o psicològic).
• Establiu límits i normes senzilles i clares en funció de l’etapa evolutiva i la maduresa de cada infant, adolescent o jove, adaptant-vos a les necessitats.

Finalment, tingueu en compte que la paternitat i la maternitat positives estan molt vinculades a tres factors: el context psicosocial de l’entorn familiar, les necessitats i característiques úniques que sempre tindrà cada persona; i també, evidentment, les nostres capacitats i competències. Per això mai hem de deixar de reflexionar, de millorar i d’aprendre: per educar-los en positiu o, dit d’una altra forma, perquè puguin créixer sans, responsables i feliços.

Visca la diversitat familiar

Els jocs tradicionals i les seves diverses variants són una forma divertida i eficaç d’educar. A vegades de forma directa, o a vegades de manera molt més subtil, afavoreixen la transmissió de moltíssims valors que acabaran passant de generació en generació. De vegades, però, els jocs no contemplen, per exemple, la diversitat que hi ha a les famílies del nostre entorn. Però, ¿i si fóssim capaços de canviar la manera d’explicar algunes d’aquestes històries que ens han anat arribant de pares a fills al llarg dels segles? Potser no és tan complicat com pensem. Aquí en teniu un bon exemple, el famós conte dels ditets, una experiència pedagògica que forma part del projecte de promoció i suport a la diversitat familiar, i que hem pensat que potser podria inspirar-nos i motivar-nos davant d’un gran repte: aprendre a acceptar i a valorar la diversitat en tots els àmbits, també en el familiar. Visca la diversitat familiar!

Saps què són els #ODS?

Hola! Potser encara no ho saps però tu i jo compartim els mateixos objectius de futur. Vols saber quins són? Es diuen Objectius de Desenvolupament Sostenible: els ODS. I són un conjunt de 17 objectius creats per l’ONU que tots els països membres s’han compromès a complir, tot fixant com a data límit l’any 2030: un compte enrere que hauria d’impulsar tota la societat a treballar de manera activa i col·laborativa per poder aconseguir-los. Vols descobrir quins són?

El primer objectiu de desenvolupament sostenible pretén acabar amb la pobresa en tots els països; i va molt de la mà del segon objectiu, la missió del qual és posar fi a la fam i a la malnutrició. Dos objectius que no podran assolir-se sense el tercer, que pretén garantir el desenvolupament d’una vida sana i promoure el benestar universal. El quart objectiu té com a finalitat garantir l’educació inclusiva i de qualitat, promovent l’aprenentatge com a eina per al desenvolupament individual i comú. Això, però, exigeix assolir allò que estableix el cinquè objectiu: aconseguir la igualtat de gènere i l’apoderament de totes les dones i nenes. Comences a entendre per què hem de fer-ho amb tu, oi?

El sisè objectiu pretén garantir la disponibilitat d’aigua assequible i neta per a tots; i juntament amb el setè, que recalca la importància de l’accés a una energia assequible i sostenible, incorporen el component de cura mediambiental. Per assolir-los, l’ONU posa l’accent en promoure un creixement econòmic sostenible a través del vuitè objectiu. I també en la construcció d’infraestructures resistents i innovadores, com enuncia el novè. El desè objectiu planteja, a més, una denúncia social: la desigualtat entre països i entre classes; juntament amb l’onzè, que defensa la necessitat de potenciar ciutats sostenibles, plantegen un model de ciutat futurista caracteritzada per facilitar la inclusió i la convivència de tota la ciutadania.

I en aquest punt ens sorgeix un dubte: Podrem aconseguir-ho si seguim com fins ara? La resposta és no. Per això l’objectiu número dotze pretén redirigir el nostre model de consum i producció envers un altre model que sigui molt més sostenible, com indica l’objectiu tretze: hem de repensar la nostra manera de relacionar-nos amb l’entorn, adoptant mesures urgents i reals per combatre el canvi climàtic i els seus efectes. La defensa i conservació dels nostres oceans i la restauració dels sistemes terrestres, expressades en els objectius catorze i quinze, són el millor punt de partida. Sona utòpic? A la Creu Roja pensem que no. Però també creiem que, com indica l’objectiu setze, cal promoure societats pacífiques amb una justícia i unes institucions sanes i inclusives, perquè ara més que mai hem de revitalitzar les aliances mundials i enfortir els mitjans d’execució en tots els països. Aquest, com podràs imaginar, és l’objectiu disset, l’últim.

Per tot això, a la Creu Roja, hem creat un banc d’imatges sense drets que retraten la realitat que deixa l’incompliment dels ODS i posen el focus sobre l’única eina que ens permetrà posar fi als abusos, les desigualtats i la violació dels drets humans, i que no et costarà res compartir. Necessitem que t’impliquis, perquè junts puguem omplir aquest món d’imatges amb drets! Si vols saber més, informar-te sobre què fa la Creu Roja o aprendre com pots actuar, accedeix a www.imagenessinderechos.com i ajuda’ns a canviar el món.

Nit de somnis i joguines

Ja ha arribat la nit més màgica i solidària de l’any, i ho sabem perquè, durant les darreres setmanes, 1.500 voluntaris de la Creu Roja Joventut d’arreu de Catalunya (també de Cambrils, és clar!) han estat ajudant Ses Majestats els Reis Mags d’Orient en la planificació d’aquesta fascinant jornada. De fet, encara hi treballaran fins que es faci totalment fosc i, sobretot, fins que no acabin de repartir-se les 70.000 joguines aconseguides durant aquest Nadal, entre els 25.236 infants de famílies que es troben en situació de vulnerabilitat.

Comença el compte enrere, doncs, per acabar de classificar i embolicar les joguines més adequades: només les que siguin totalment noves, que no siguin de caràcter bèl·lic, ni tampoc sexistes, i que fomentin, preferentment, el joc cooperatiu. Uf! Quin neguit! ¿Arribaran a temps de repartir tota aquesta màgia i tota aquesta solidaritat en forma de joguines? Segur que sí! Per això són Mags, oi…? 😉

Campanya de joguines

A la Creu Roja Joventut consideren que el joc és una de les principals i de les millors maneres que existeixen d’educar els infants afavorint el seu desenvolupament i la seva socialització; i és per aquest motiu que cada any inverteixen tots els esforços perquè, durant el Nadal, cap infant es quedi sense rebre, com a mínim, una bona joguina educativa.

Més enllà del repartiment de joguines, la campanya també pretén sensibilitzar sobre el dret dels infants a jugar i sobre el valor educatiu del joc. Hi vols col·laborar? Encara estàs a temps! Només cal que ens facis arribar la teva joguina: una joguina nova, no bèl·lica, no sexista, sostenible i, si pot ser, que fomenti el joc cooperatiu. Perquè tots els infants tenen dret a estrenar una joguina, independentment de la situació econòmica familiar, esperem que ens ajudis a fer realitat els seus somnis!