Paraules contra l’Ebola

Estàndard

Mentre el virus de l’Ebola no s’hagi eradicat del tot, cap país estarà totalment fora de perill. Aquest vídeo titulat “T’ofereixo la meva paraula” recull les promeses d’alguns voluntaris i també les d’alguns supervivents que volen contribuir, cadascú a la seva manera, perquè l’Ebola desaparegui definitivament de les nostres vides.

L’opció de col·laborar ara és teva. Ajuda’ns a aturar l’Ebola. Uneix-te al moviment i comparteix les teves #ParaulesContralEbola. Si més no, tothom hauria de tenir l’oportunitat de fer-ho. Ofereix-nos la teva paraula. Perquè l’Ebola no acabarà fins que no reduïm a zero els seus casos. Comparteixes amb nosaltres la teva paraula?

Desestigmatitzar també és cooperar

Estàndard

Tots els dies un no té l’ocasió de compartir el matí amb una cooperant internacional que ha estat a Colòmbia, al Pakistan, a Haití, a Turquia, a la República Dominicana, a Palestina, Guatemala, etc.; ni tots els dies un té l’oportunitat de conèixer algú que ha treballat com a voluntària de la Creu Roja, atenent malalts d’ebola al Centre de Tractament de Kenema (Sierra Leone). Avui, però, això ha estat possible, gràcies a l’encert de la Creu Roja Tarragona en l’organització d’un Monogràfic que ens ha permès dialogar tranquil·lament amb la doctora Marta Trayner i conèixer, de primera mà, la seva experiència sobre el terreny a propòsit de l’ebola.

Marta Trayner

Durant les quatre hores que ha durat la trobada s’han tractat assumptes tan diversos com: la importància de les bases i dels principis de l’Acció Humanitària dins de la Creu Roja, la manera com s’organitza la comunitat internacional davant d’una crisi de salut d’aquestes dimensions, el recorregut d’una voluntària des de l’alerta inicial fins el moment en què torna de la missió, el conjunt de les experiències personals i professionals viscudes; i moltes altres qüestions, ben diverses, que et fan entendre, força bé, la complexitat organitzativa d’un dispositiu humanitari en situacions d’emergència.

Desgraciadament, per a la Marta Trayner, els rumors sobre l’ebola van contribuir a la creació d’una epidèmia paral·lela: la de la por infundada que es va generar en el seu moment i que, encara ara, persisteix en determinats indrets del món, també a casa nostra. Des del seu punt de vista, però, “la por no ens hauria de paralitzar en cap moment, sinó que hauria d’inspirar la solidaritat amb qui treballa sobre el terreny”; i és que “com a voluntaris, per exemple, hauríem d’aprendre a gestionar millor la por en situacions de crisi, i a disminuir l’estigmatització social i els prejudicis”. “Vàrem trigar molts anys en deixar de desestigmatitzar els malalts de SIDA, doncs bé, ara ens caldria fer el mateix amb els malalts d’ebola”.

Per tal d’aconseguir-ho, la millor medicina, com sempre, passa per la informació, per la formació i per testimonis extremadament valuosos com el de la Marta Trayner: molt més que una delegada internacional, una voluntària de la Creu Roja que, aquest matí, ens ha fet veure amb prou claredat que la cooperació no és només la col·laboració internacional o la feina d’uns comissionats, que la cooperació és una actitud personal, una forma vida al nostre abast, quelcom que podem practicar aquí i ara.