I.A. i guerra

Raquel Regueiro ho té molt clar quan afirma que les màquines no es cansen, no protesten, no necessiten menjar, però tampoc no tenen cap sentiment humà; i en el cas dels conflictes bèl·lics, aquest és precisament el problema més gran de les màquines que estan dirigides per una intel·ligència artificial: l’exclusió del concepte “humà” dels camps de batalla. Si èticament ens plantegéssim una situació en la qual unes màquines poguessin combatre en contra d’altres màquines, potser no ens preocuparíem tant. Però el problema real rau en el fet que les màquines puguin lluitar en contra dels humans que no es poden defensar, com molt sovint passa amb la població civil. Sabem que l’algorisme que s’ha integrat en una màquina té els mateixos biaixos que té la persona que ha creat aquest algoritme: el biaix ètic, el racial, etc. Per això hauríem de garantir, per exemple, que les màquines sàpiguen distingir entre un pagès que està cavant una trinxera per sembrar i un terrorista que està cavant una trinxera per posar una bomba. En cas contrari, seria extremadament fàcil vulnerar els principis més bàsics del Dret Internacional Humanitari, i no podem permetre que això passi.

Dones i guerra

Sabem perfectament que la guerra, d’una manera o d’una altra, afecta tothom sense excepcions. Molt sovint, però, els homes i les dones es veuen afectats de manera diferent. Així, per exemple, tot i que actualment a Ucraïna hi ha unes 50.000 dones allistades a les forces armades estatals, durant els enfrontaments armats, són majoritàriament els homes els qui són assassinats, detinguts o desapareguts, mentre la gran majoria de les dones formen part de la població civil. Recordem, per tant, que, com a persones que no participen directament en les hostilitats, estan sota la protecció de les normes del Dret Internacional Humanitari (DIH), i és per això que reclamem enèrgicament la seva màxima defensa. Per altra banda, val a dir, i cal subratllar-ho, que les dones estan exposades a múltiples i cruels formes de violència: els perills per la salut maternoinfantil augmenten per la manca d’estructures sanitàries, l’amenaça real de patir violència sexual s’intensifica moltíssim i es multiplica; com també s’incrementa el risc d’esdevenir víctima del tràfic de persones, pel simple fet de ser una persona refugiada. I mentrestant, durant la guerra, molt sovint les dones assumeixen nous rols i treballen com autèntiques artesanes i artífexs de la pau. Aquest és el cas de la Polina, refugiada ucraïnesa i voluntària de la Creu Roja, o el de la Lairena, entre moltíssimes altres dones que ho han perdut tot, i aquest és el testimoni que us oferim avui.

Per què el CICR treballa a les presons?

Imagineu que no teniu cap control sobre la vostra vida. Imagineu que heu perdut la vostra llibertat, l’autonomia per a decidir el que voleu fer. Ara, a més d’això, imagineu-vos amuntegats en un espai reduït, sense un llit on dormir, amb la necessitat de menjar, sense aigua potable, sense dutxa ni accés a uns serveis sanitaris mínims, exposats permanentment a malalties transmissibles i a la violència. Finalment, imagineu que tampoc us permeten contactar ni amb amics ni amb familiars. Us feu una idea del dolor que patiríeu? Doncs aquesta és la situació de molts detinguts arreu del món, especialment als països afectats per la guerra i la violència. De fet, de vegades ni tan sols importa que siguin culpables o no, per tal de privar-los d’un advocat, d’un llit o de l’aliment necessari per a sobreviure en condicions dignes.

Davant d’aquesta situació, cal recordar els principis bàsics del Dret Internacional Humanitari, així com els Drets Humans més elementals, per tal d’entendre que sempre s’ha de protegir la dignitat i la integritat de qualsevol detingut. I és que el fet d’estar empresonat ja és prou càstig. Per tot això, d’acord amb els Convenis de Ginebra i els seus protocols addicionals, ja fa moltes dècades que el CICR (Comitè Internacional de la Creu Roja) observa quines són les condicions de vida dels empresonats i vetlla pels seus drets fonamentals a més de 90 països. I sí, ho fem perquè creiem que tothom mereix ser tractat amb humanitat.

Pot una decisió canviar la teva vida?

Si Alí hagués preparat la motxilla la nit anterior, si la seva germana hagués portat unes altres sabates, o no s’hagués oblidat l’esmorzar, si no s’hagués acomiadat de la seva àvia, o si el gat del veí no hagués estat a les escales… el final, malauradament, hauria estat el mateix, perquè el que va passar no va ser un accident, va ser una decisió; i violar les lleis de la guerra és sempre una decisió equivocada, especialment quan els civils innocents, com l’Alí, són atacats.

Visita la pàgina Lleis de la guerra i descobreix perquè les normes internacionals han de ser respectades. Les lleis de la guerra, que integren el Dret Internacional Humanitari (DIH), estableixen què es pot fer i què no es pot fer durant un conflicte armat. Els Convenis de Ginebra són la seva pedra angular, perquè ajuden a preservar la nostra humanitat en temps de guerra. Per obtenir informació més detallada visita la secció Guerra i dret.

Les lleis de la guerra

Malauradament, a vegades, les persones han fet ús de la violència per tal de resoldre els seus problemes i això, massa sovint, ha generat conflictes molt greus. Alhora, però, a totes les cultures es considera urgent i necessari el fet d’imposar uns límits per evitar que les guerres es converteixin en barbàries, en una crueltat sense límits.

Afortunadament, existeixen unes normes per determinar per exemple, que s’ha de protegir a qui no participa de la guerra: ferits o, fins i tot, presoners. Aquestes normes constitueixen el DIH (Dret Internacional Humanitari), uns principis que haurien de ser respectats per tothom amb l’objectiu de preservar el conjunt de la humanitat.

Aquest vídeo explica de manera molt senzilla les normes bàsiques del DIH. Ens ajudes a difondre’l?

A favor dels Drets Humans

Vols conèixer les activitats que es fan des del Gabinet de Drets Humans i Dret Internacional Humanitari? Vols saber com es promou el valor de la pau o com es difon la implantació dels Drets Humans i es propaguen els principis fonamentals del Moviment Internacional de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja? A través d’aquest vídeo de poc més de 3 minuts podràs fer-te una idea sobre alguns dels projectes i sobre els seus destinataris.