Sabem perfectament que la guerra, d’una manera o d’una altra, afecta tothom sense excepcions. Molt sovint, però, els homes i les dones es veuen afectats de manera diferent. Així, per exemple, tot i que actualment a Ucraïna hi ha unes 50.000 dones allistades a les forces armades estatals, durant els enfrontaments armats, són majoritàriament els homes els qui són assassinats, detinguts o desapareguts, mentre la gran majoria de les dones formen part de la població civil. Recordem, per tant, que, com a persones que no participen directament en les hostilitats, estan sota la protecció de les normes del Dret Internacional Humanitari (DIH), i és per això que reclamem enèrgicament la seva màxima defensa. Per altra banda, val a dir, i cal subratllar-ho, que les dones estan exposades a múltiples i cruels formes de violència: els perills per la salut maternoinfantil augmenten per la manca d’estructures sanitàries, l’amenaça real de patir violència sexual s’intensifica moltíssim i es multiplica; com també s’incrementa el risc d’esdevenir víctima del tràfic de persones, pel simple fet de ser una persona refugiada. I mentrestant, durant la guerra, molt sovint les dones assumeixen nous rols i treballen com autèntiques artesanes i artífexs de la pau. Aquest és el cas de la Polina, refugiada ucraïnesa i voluntària de la Creu Roja, o el de la Lairena, entre moltíssimes altres dones que ho han perdut tot, i aquest és el testimoni que us oferim avui.
