Beep!

Estàndard

Saps que hi ha moltes persones grans que actualment viuen sense la companyia de ningú? ¿Consideres que hem agraït prou tota la feina i tot l’esforç que han estat fent durant tant de temps quan més els necessitàvem? Creus que potser, entre tots, podríem fer-hi alguna cosa més per fer-los-hi costat? La soledat no volguda és una realitat molt dolorosa que podem evitar de moltes maneres. Potser la trucada telefònica que la Irene farà a la seva àvia pugui fer-nos reflexionar sobre tot això i, sobretot, sobre el nostre compromís personal amb la gent gran. Et convidem, doncs, a mirar aquest emotiu curtmetratge i, sobretot, et convidem a estimar-te les persones grans que hi pugui haver a prop teu, abans no sigui massa tard.

Que no perdin el fil

Estàndard

No és la primera vegada que parlem sobre el Servei d’Acolliment Familiar de la Creu Roja, oi? Per tant, ja sabeu que es tracta d’un recurs temporal i que pretén garantir als infants el dret a créixer en família. De fet, mentre no sigui possible el retorn amb la seva família d’origen, una família acollidora els oferirà l’entorn afectiu i educatiu necessari per al seu desenvolupament. El que no havíem dit fins ara és que aquest servei compleix 25 anys; i per a celebrar-ho, ahir es va organitzar un acte commemoratiu amb tres famílies acollidores i nois que han experimentat els beneficis de l’acolliment familiar. Aprofitant l’ocasió també es van presentar dos recursos que ens poden servir per ajudar a difondre l’acolliment familiar: per una banda, el curtmetratge d’animació “Que no perdin el fil”; i per altra, el còmic “Hi pintes molt”.

L’últim pediatre d’Alep

Estàndard

Tabib, que en àrab significa doctor, és molt més que un dels molts curtmetratges que s’han presentat als Premis Goya de l’Acadèmia Espanyola del Cinema. És un homenatge a Mohammed Wasin Moaz (36 anys), l’últim pediatre que quedava a la ciutat d’Alep (Síria) i que, el 27 d’abril de 2016, va morir per l’efecte mortífer, criminal i devastador d’un bombardeig, tot just mentre operava un dels seus pacients (un nen de 9 anys) al quiròfan de l’hospital Al-Quds. Sabem perfectament que li van oferir l’oportunitat de fugir cap a Turquia, però també sabem que el doctor s’hi va negar perquè considerava que tenia l’obligació moral d’assistir els seus pacients. No els volia abandonar; i per aquest motiu va morir un heroi de bata blanca, valent, perseverant, generós i fidel als seus principis: un referent ètic per al món. Aquí teniu el tràiler.