Cooperació internacional contra la COVID-19

Estàndard

La pandèmia de la COVID-19 continua afectant la salut de milions de persones arreu del món i, malauradament, els seus efectes socioeconòmics impacten especialment en les persones més vulnerables. Estem immersos en una crisi internacional davant de la qual la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja està oferint una resposta global, tot arribant, a través de la xarxa humanitària més gran de la planeta, a les persones i a les comunitats que més ho necessiten; una resposta efectiva i sobre el terreny, en 185 països, amb una xarxa formada per més de 14 milions de persones voluntàries, i amb 3 objectius principals: reduir la morbiditat i la mortalitat, mitigar l’impacte socioeconòmic de la crisi, i actuar amb agilitat davant els problemes causats per la pandèmia. Per tot això, des de la Creu Roja Espanyola s’ha reforçat l’activitat internacional tot oferint suport a 27 països a través de gairebé 100 projectes. Perquè sabem que ningú està veritablement fora de perill, fins que tothom no està fora de perill, hem estat treballant i ho continuarem fent, tot duent a terme la mobilització més gran de recursos, capacitats i persones de Creu Roja en els nostres cent cinquanta-sis anys d’història. Vols acompanyar-nos?

Dones de Dakar

Estàndard

Al Senegal, en diversos sectors, les dones han anat conquerint esferes de poder a través de la venda dels seus productes en els mercats locals. Això els ha permès augmentar el seu nivell adquisitiu i també gaudir de la possibilitat de prendre més decisions en l’àmbit familiar. El pes de la tradició patriarcal, però, continua sent molt fort i és per això que encara cal lluitar en contra de la discriminació de les dones i de les nenes per tal de promoure la igualtat real. Segons la Ndeye Ndao, portaveu de les agrupacions de promoció de dones de la comuna de Gueule Tapée-Fass-Colobane de Dakar, “les dones senegaleses troben la seva força agrupant-se, són solidàries, creuen en la independència econòmica, i sobretot són conscients que per fer valer els seus drets no poden quedar-se a casa i esperar-ho tot dels seus marits”.

No deixem ningú enrere!

Estàndard

L’aigua potable és un dret humà per a qualsevol persona, sigui qui sigui i sigui on sigui. Malauradament, però, encara hi ha milions de persones que viuen sense aigua potable. De fet, 2 de cada 3 persones sense accés a l’aigua potable són pobres, i la meitat de la població dels països en vies de desenvolupament pateix malalties associades a la manca d’aigua i també de sanejament. A més, després d’un desastre natural, la situació molt sovint s’agreuja encara més, ja que es produeixen danys a la xarxa de distribució d’aigua, es contaminen els pous i la població queda desproveïda. Disposar d’aigua potable, doncs, és vital per a salvar vides.

Avui és el Dia Mundial de l’Aigua, un dia perfecte, com qualsevol altre, per a recordar que no hem de deixar ningú enrere, que no hem de deixar ningú sense aigua potable. Vols saber com funcionen les nostres Unitats d’Aigua i Sanejament? T’ho expliquem en el següent vídeo.

Formació pràctica i avançada

Estàndard

Amb la Creu Roja et podràs formar des d’on vulguis i quan tu vulguis. El nostre campus virtual permet compartir experiències, independentment de la zona territorial d’origen de cada persona, i fa possible la interacció entre els diferents col·lectius que el componen: formadors, alumnes, personal de gestió, etc. En tractar-se d’un campus virtual no cal coincidir amb la resta de participants ni en l’espai ni en el temps. L’alumne, en funció de les seves necessitats, pot organitzar es seu procés d’aprenentatge de manera totalment flexible. T’oferim formadors experts, materials didàctics de màxima qualitat i els millors cursos en diferents àmbits: Primers auxilis, Cooperació internacional, Medi ambient, Direcció i gestió d’ONG, Drets humans i DIH, Intervenció social, etc. Ara, doncs, que s’acosta l’inici d’un nou curs, és el moment d’informar-te i decidir-te, és el moment de formar-te amb la Creu Roja.

La història de Farhana

Estàndard

Us presentem a Farhana Javid, una psicòloga de 38 anys, originària de l’Índia i que actua com a delegada de salut mental a Sloviansk, a l’est d’Ucraïna. La Farhana ofereix atenció i suport a les persones que viuen a les comunitats properes a les línies del front batalla i les ajuda a superar l’aflicció causada pel conflicte. També forma els voluntaris de la Creu Roja d’Ucraïna perquè puguin fer, en un futur, el mateix que ella està fent en aquests moments. En la seva primera missió internacional per al CICR (Comitè Internacional de la Creu Roja), Farhana s’enfronta a diversos desafiaments, com ara el fet d’estar lluny dels seus dos fills petits, les barreres lingüístiques i culturals, la desconfiança per part d’aquells a qui pretén ajudar, etc. No obstant això, Farhana no només ha aconseguit establir una bona relació amb les persones de les comunitats on treballa, sinó que també s’ha guanyat la seva confiança, el seu respecte i, el més important, la seva estimació. Què seria de la vida sense reptes? Aquesta és la seva història…

L’efecte Lorena

Estàndard

Dimecres farà un mes que la cooperant espanyola, Lorena Enebral Pérez, de 38 anys, va morir assassinada a l’Afganistan, mentre treballava com a fisioterapeuta en un centre de rehabilitació per a mutilats de guerra. Va morir, però, dedicant-se a una feina que la feia immensament feliç: ajudar els més vulnerables i millorar la vida dels qui tenia a prop. Tothom sap, per exemple, que la relació que tenia amb els nens era més que bona, màgica; i és que sabia perfectament com adreçar-se als més petits, ni que aquests tinguessin problemes físics o cognitius greus. Alguns dels seus pacients ni tan sols podien somriure. Això, però, mai va ser un impediment per a Lorena: una persona radiant, alegre, vital, enèrgica i optimista com ben poques.

Li agradava molt l’Afganistan. Es va enamorar del país i, sobretot, de les persones: dels seus companys de feina, dels seus pacients. I és que els seus ulls, com el seu cor, sempre van estar plens a vessar de solidaritat i de generositat, segons diuen totes les persones que van tenir l’oportunitat de conèixer-la. A Malawi, a Tanzània, a l’Afganistan… tothom hi està d’acord: no sols irradiava professionalitat i energia, sobretot irradiava bondat i un amor incondicional en estat pur! És l’efecte Lorena i el volem compartir amb tu. Gràcies Lorena!

Paraules contra l’Ebola

Estàndard

Mentre el virus de l’Ebola no s’hagi eradicat del tot, cap país estarà totalment fora de perill. Aquest vídeo titulat “T’ofereixo la meva paraula” recull les promeses d’alguns voluntaris i també les d’alguns supervivents que volen contribuir, cadascú a la seva manera, perquè l’Ebola desaparegui definitivament de les nostres vides.

L’opció de col·laborar ara és teva. Ajuda’ns a aturar l’Ebola. Uneix-te al moviment i comparteix les teves #ParaulesContralEbola. Si més no, tothom hauria de tenir l’oportunitat de fer-ho. Ofereix-nos la teva paraula. Perquè l’Ebola no acabarà fins que no reduïm a zero els seus casos. Comparteixes amb nosaltres la teva paraula?

Desestigmatitzar també és cooperar

Estàndard

Tots els dies un no té l’ocasió de compartir el matí amb una cooperant internacional que ha estat a Colòmbia, al Pakistan, a Haití, a Turquia, a la República Dominicana, a Palestina, Guatemala, etc.; ni tots els dies un té l’oportunitat de conèixer algú que ha treballat com a voluntària de la Creu Roja, atenent malalts d’ebola al Centre de Tractament de Kenema (Sierra Leone). Avui, però, això ha estat possible, gràcies a l’encert de la Creu Roja Tarragona en l’organització d’un Monogràfic que ens ha permès dialogar tranquil·lament amb la doctora Marta Trayner i conèixer, de primera mà, la seva experiència sobre el terreny a propòsit de l’ebola.

Marta Trayner

Durant les quatre hores que ha durat la trobada s’han tractat assumptes tan diversos com: la importància de les bases i dels principis de l’Acció Humanitària dins de la Creu Roja, la manera com s’organitza la comunitat internacional davant d’una crisi de salut d’aquestes dimensions, el recorregut d’una voluntària des de l’alerta inicial fins el moment en què torna de la missió, el conjunt de les experiències personals i professionals viscudes; i moltes altres qüestions, ben diverses, que et fan entendre, força bé, la complexitat organitzativa d’un dispositiu humanitari en situacions d’emergència.

Desgraciadament, per a la Marta Trayner, els rumors sobre l’ebola van contribuir a la creació d’una epidèmia paral·lela: la de la por infundada que es va generar en el seu moment i que, encara ara, persisteix en determinats indrets del món, també a casa nostra. Des del seu punt de vista, però, “la por no ens hauria de paralitzar en cap moment, sinó que hauria d’inspirar la solidaritat amb qui treballa sobre el terreny”; i és que “com a voluntaris, per exemple, hauríem d’aprendre a gestionar millor la por en situacions de crisi, i a disminuir l’estigmatització social i els prejudicis”. “Vàrem trigar molts anys en deixar de desestigmatitzar els malalts de SIDA, doncs bé, ara ens caldria fer el mateix amb els malalts d’ebola”.

Per tal d’aconseguir-ho, la millor medicina, com sempre, passa per la informació, per la formació i per testimonis extremadament valuosos com el de la Marta Trayner: molt més que una delegada internacional, una voluntària de la Creu Roja que, aquest matí, ens ha fet veure amb prou claredat que la cooperació no és només la col·laboració internacional o la feina d’uns comissionats, que la cooperació és una actitud personal, una forma vida al nostre abast, quelcom que podem practicar aquí i ara.

Un matí amb Paco Túnez

Estàndard

El passat dissabte 8 de març alguns voluntaris i professionals de Creu Roja Cambrils vam tenir la sort d’assistir al curs monogràfic sobre cooperació internacional que es va impartir a la seu de l’oficina provincial de Creu Roja Tarragona. El responsable de l’acció formativa va ser Francisco Túnez, voluntari de Creu Roja i delegat internacional de l’ERU WAT-SAN (l’Unitat de Resposta a Emergències d’Aigua i Sanejament).

Creu Roja Cambrils with Paco Tunez
El seu testimoni resulta especialment valuós, si considerem que en Paco Túnez va tenir l’oportunitat de viure, sobre el terreny i en primera persona, la magnitud de la tragèdia humanitària que ara fa tres anys va afectar Haití o, molt més recentment, les conseqüències del tifó Haiyan a les Filipines.

Alguns dels molts aspectes sobre els quals va parlar van ser els següents: els principis de la Creu Roja i la importància de la cooperació internacional, l’augment exponencial de catàstrofes humanitàries, el funcionament de les ERU (Unitats de Resposta a Emergències), la situació crítica de les Filipines, la qüestió problemàtica de l’aigua i del sanejament (esencial per al funcionament de les comunitats i per a la vida), les estratègies d’actuació en situacions de crisi des d’una perspectiva “no assistencialista”, etc.


En definitiva, l’experiència va ser molt profitosa i enriquidora per a tots els assistents. No obstant, és molt important recordar que encara queda molta feina per fer, que les situacions d’emergència continuen actives en moltes parts del planeta, que cada vegada tots som més vulnerables, o que hem de mirar cap al futur però sense oblidar-nos mai del present. T’atreveixes a ajudar-nos? T’encoratgem a col·laborar amb nosaltres. Imprescindible el bon cor. 😉 [ Entrevista a Paco Túnez ]