De vegades, l’activitat física intensa ens pot deixar sense alè, com si no poguéssim respirar profundament. Aquesta mateixa sensació de falta d’aire és la que sentim quan estem patint una dificultat respiratòria. Aquests símptomes solen ser fruit de reaccions al·lèrgiques o de problemes de salut com ara la pneumònia, la bronquitis aguda, l’asma, la insuficiència cardíaca o l’atac de cor. La dificultat respiratòria és sempre una emergència sanitària i, per tant, cal que truqueu immediatament al 112. Mireu l’estat de consciència de la persona afectada i observeu si pot respirar ni que sigui una mica. Si estigués inconscient i no respirés adequadament, hauríeu de fer la reanimació cardiopulmonar. Per altra banda, si respirés, afluixeu-li la roba i els objectes ajustats per alliberar qualsevol pressió al cos i proporcioneu-li espai. Si hi ha més gent, demaneu-los que s’allunyin i, si hi ha finestres, obriu-les perquè pugui entrar l’aire. Si la víctima té prescrits medicaments com ara oxigen o un inhalador, podeu ajudar-la a administrar-los; és a dir, busqueu-li el medicament i ajudeu-la, però no li apliqueu sense indicació prèvia. De la mateixa manera no se li pot donar ni menjar ni beure. Mentre esperem, cal col·locar la persona afectada semiasseguda. Encara que la respiració de la persona deixi de xiular, no vol dir que estigui millorant. Per tant, cal fer-li companyia fins que arribi l’assistència mèdica.
Exercir una maternitat o una paternitat responsable i respectuosa pot semblar fàcil, però no sempre és així, especialment per a les famílies que es troben en situació de vulnerabilitat social. Per aquest motiu, el projecte de Creu Roja Educant en positiu ofereix suport a les famílies que ho necessiten, perquè puguin sentir-se acompanyades en la complexa tasca d’haver d’educar, de la millor manera possible, infants, adolescents i joves.
Per cert, si haguéssiu d’oferir bons consells als pares i a les mares que volen educar els seus fills en positiu, quins serien? Per on començaríeu? Ho heu valorat mai de forma pausada? Algunes de les nostres recomanacions serien aquestes:
Genereu vincles càlids i afectius a través de paraules, carícies i petons perquè els vostres fills se sentin totalment acceptats, segurs i estimats.
Establiu un entorn estructurat mitjançant rutines i hàbits saludables perquè estiguin sempre ben orientats, ben guiats i tranquils a la seva vida quotidiana.
Estimuleu-los i encoratgeu-los perquè puguin gaudir dels aprenentatges, tot respectant els seus ritmes, fomentant-ne les capacitats i valorant-ne positivament els èxits i els avenços.
Reconeixeu els seus valors, mostreu interès pel seu món i tingueu en compte sempre els seus sentiments, opinions i preocupacions perquè vulguin implicar-se i comprometre’s.
Respecteu també la seva dignitat i integritat, emprant formes positives de resoldre conflictes mitjançant mesures adequades i una bona comunicació (mai mitjançant la violència ni el càstig físic o psicològic).
Establiu límits i normes senzilles i clares en funció de l’etapa evolutiva i la maduresa de cada infant, adolescent o jove, adaptant-vos a les necessitats.
Finalment, tingueu en compte que la paternitat i la maternitat positives estan molt vinculades a tres factors: el context psicosocial de l’entorn familiar, les necessitats i característiques úniques que sempre tindrà cada persona; i també, evidentment, les nostres capacitats i competències. Per això mai hem de deixar de reflexionar, de millorar i d’aprendre: per educar-los en positiu o, dit d’una altra forma, perquè puguin créixer sans, responsables i feliços.
És evident que la presència d’un cos estrany a les vies respiratòries pot impedir el pas de l’aire i dificultar la respiració adequada, tot produint, fins i tot, en el pitjor dels casos, la mort per asfíxia. Per aquest motiu, avui us fem arribar aquests consells sobre com caldria actuar en cas d’ennuegament.
Si la persona que s’ha ennuegat pot parlar, tossir i respirar, ni que sigui amb certa dificultat, sabrem que l’obstrucció de la via aèria (l’ennuegament) és una obstrucció parcial. En aquest cas, cal animar la persona perquè tussi amb força, però sense picar a la seva esquena i, evidentment, sense fer res per treure-li l’objecte amb els nostres dits, ja que, en tots dos casos, si actuéssim d’aquesta forma, existiria el risc d’introduir el cos estrany més profundament a les seves vies respiratòries.
Si la persona que s’ha ennuegat pot parlar, tossir i respirar, caldrà animar-la perquè tussi amb força, però sense picar a la seva esquena.
Per altra banda, si la persona no pogués parlar ni tossir ni respirar, sabríem que l’obstrucció de la via aèria (l’ennuegament) és una obstrucció completa. En aquest cas, molt sovint, la víctima s’emporta les dues mans al coll, tot indicant la impossibilitat de respirar. Per aquest motiu i atès que la situació podria arribar a revestir gravetat, caldria sol·licitar ajuda mèdica tot demanant urgentment que algú truqués al 112 explicant el que passa.
Llavors, fins que no arribés l’assistència mèdica, podríeu dur a terme els següents passos: Col·loqueu-vos al darrere de la persona afectada i, amb el palmell de la mà ben obert, piqueu cinc cops a l’esquena, a l’alçada de les espatlles, entre els dos omòplats. Si amb això encara no aconseguiu alliberar les vies respiratòries, també pel seu darrere, envolteu la cintura de la persona amb els vostres braços i dueu a terme la maniobra d’Heimlich: amb el puny d’una mà ben envoltat per l’altra mà feu cinc compressions abdominals ràpides i vigoroses, cap amunt i cap a dins, just per sobre del melic, a l’alçada de l’estómac.
Mai feu la maniobra d’Heimlich amb menors d’un any o amb lactants, perquè podríeu lesionar els seus òrgans vitals. En aquests casos (menors d’un any), mentre arriba l’assistència mèdica, situeu l’infant de bocaterrosa (panxa cap avall) sobre les vostres cames, amb el cap més baix que la resta del cos, i doneu-li cinc cops secs i enèrgics a l’esquena. Si el cos estrany encara no ha estat expulsat, gireu novament l’infant cap amunt i comprimiu cinc vegades seguides el seu tòrax (al punt mitjà entre els dos pectorals) amb el dit índex (o dit assenyalador, apuntador, saludador o mestre) i el dit del mig (o dit mitger, llarg, del cor o llépol), tot alternant, a partir d’ara, els cinc cops secs a l’esquena amb les compressions toràciques.
Mai no feu la maniobra d’Heimlich amb menors d’un any o amb lactants, perquè podríeu lesionar els seus òrgans vitals.
Finalment, recordeu que prevenir els problemes és la millor manera que tenim d’actuar. Per això també us recomanem: que impediu que els menors de tres anys puguin jugar amb objectes petits o, encara, menjar fruits secs; que sempre aneu amb compte amb les peces petites o amb les piles de les joguines; que mengeu tranquil·lament, trossejant i mastegant bé els aliments; o que eviteu, en la mesura del possible, que els nens corrin, cridin, cantin o juguin mentre estan menjant.
A milions de persones d’arreu del món, la pandèmia els ha allunyat de la família i dels amics, però per a molts altres, la separació dels seus éssers més estimats no ha estat cap novetat afegida. És el cas, per exemple, del Hussein, que va haver de fugir del conflicte sirià el 2015, tot formant part de la gran onada de migrants que varen arribar a Europa des del Pròxim Orient. És ben curiós, però, com molts dels mecanismes i dels recursos de creixement personal que s’ha vist obligat a desenvolupar durant els darrers anys per afrontar l’aïllament i la soledat, ara, durant la pandèmia, li estan resultant molt útils. Malauradament, mentre ell viu a Amsterdam com a sol·licitant d’asil que col·labora activament en benefici de la comunitat que l’acull, la mare, el pare i els seus set germans, viuen dispersos per Síria, Kuwait i Europa. Malgrat tot, ell ho té molt clar quan ens suggereix que, davant les dificultats de qualsevol mena, fins i tot les associades a la pandèmia, el que hem de fer és cercar al nostre interior tot allò que ens pugui donar estabilitat i alimentar la nostra fortalesa interna amb determinació i un bon somriure.
Tant el coronavirus com el virus de la grip tenen manifestacions clíniques semblants. A més, comparteixen la via de transmissió, provoquen malalties respiratòries i poden generar quadres simptomàtics de diversa gravetat. Per tot això, és molt important intentar reconèixer els símptomes i, en la mesura del possible, aprendre a diferenciar-los. També caldrà considerar la presència dels refredats, però en aquests casos, tot resulta bastant més simple, perquè no generen ni malestar general ni grans febrades. Més aviat, normalment provoquen una mica de tos i, sobretot, mucositat i esternuts. Com dèiem, però, la diferenciació i discriminació a simple vista entre el coronavirus i la grip ja és més complicada. És veritat que els quadres gripals poden provocar febre, però majoritàriament van acompanyats de mal de gola, de mal de cap o de dolors musculars, mentre que el coronavirus, que evidentment també pot provocar la febre, incorpora la tos, la dificultat respiratòria i, segons sigui el cas, moltes altres conseqüències ben diverses, com ara, per exemple, les alteracions del gust i l’olfacte. En definitiva, si tenim molta febre, molta tos i sobretot dificultats respiratòries, molt probablement estarem davant d’un quadre de coronavirus. Però si un matí ens llevem només amb febre, no podrem discriminar entre una malaltia o l’altra. Per tant, davant d’aquesta situació o de qualsevol altra que pugui representar un cas sospitós de coronavirus, el que hem de fer és contactar amb el sistema públic de salut i actuar en conseqüència segons les indicacions que puguin oferir-nos.
Les mascaretes poden ajudar a prevenir la transmissió dels virus si s’utilitzen correctament, però no substitueixen altres mesures de prevenció com són la distància de seguretat entre les persones o la higiene freqüent de les mans. De moment, es recomana el seu ús quan hem d’estar en contacte amb altres persones (per exemple, en utilitzar el transport públic, en espais on podria concentrar-se molta gent, als llocs de treball on és complicat que la distància entre companys de feina sigui com a mínim de dos mestres, allà on s’ha de tenir cura de persones que estan malaltes, o que pot ser que ho estiguin i encara no ho sàpiguen, etc.). Però, sabem com s’han d’utilitzar les mascaretes? Si no ho tens clar, la Itziar, que és infermera voluntària de la Creu Roja a Navarra, t’ho explicarà de forma molt senzilla i entenedora.
Un dels objectius més importants que tenim ara és evitar els contagis de les persones grans, un dels col·lectius més sensibles a la incidència del coronavirus, tot reduint al mínim les visites domiciliàries, assegurant les mesures higièniques i respectant-ne el confinament. Per aquest motiu, el voluntariat de proximitat segueix fent trucades als col·lectius més vulnerables per tal d’informar-los, d’ajudar-los, de detectar necessitats i oferir escolta activa. Per altra banda, el Pla general de contingència enfront del COVID-19 també inclou el reforç de les mesures de prevenció i protecció i pretén atendre més de 45.000 persones a tot Catalunya. Evidentment, també s’estan reforçant les normes higièniques i de prevenció als centres de distribució d’aliments, de persones sense sostre, o d’acollida per a refugiats i menors estrangers, així com en la distribució de targetes de prepagament que permeten aconseguir aliments frescos. Continuem, doncs, activant i reforçant els nostres equips i posant totes les nostres capacitats a disposició de les autoritats sanitàries i de la població en general.
Com ja sabeu, el 16 d’octubre és el Dia Mundial de l’Alimentació i el 17, el Dia Mundial per a l’Erradicació de Pobresa. Per aquest motiu, considerem essencial lluitar contra el malbaratament alimentari a casa nostra. De fet, segons l’Agència de Residus de Catalunya, cada any es malbaraten més de 250.000 tones d’aliments a Catalunya. Això seria l’equivalent a 35 kg per persona, uns 112 euros l’any per ciutadà. Si voleu evitar, doncs, aquesta despesa innecessària, us recomanem una sèrie de consells: planifiqueu bé la compra d’aliments en funció del vostre consum i del que teniu al rebost, intenteu fer una compra racional i amb mesura, no descarteu alguns productes per motius estètics (a vegades la “fruita lletja” pot ser molt bona), manteniu el frigorífic ordenat i amb la carn i el peix a la part més freda, poseu davant de tot els productes que caduquen abans, deseu les restes de menjar cuinat dintre de recipients hermètics, congeleu els aliments cuinats en racions individuals, descongeleu el menjar al frigorífic i amb prou temps, a l’hora de menjar fruita trieu les peces més madures, feu la compra de fruites i verdures en petites quantitats, no oblideu que pomes i peres acceleren la maduració de la resta de fruites, tampoc barregeu cebes i patates, i sobretot, recordeu sempre que contra el malbaratament d’aliments tots hi podem actuar. Si voleu saber més coses sobre el malbaratament alimentari i sobre les iniciatives per reduir-lo, consulteu el document #StopMalbaratamentAlimentari.
A l’estiu hauríem d’extremar les precaucions a l’entorn natural per tal de prevenir incendis. Si considerem que el 95% dels incendis forestals tenen el seu origen en l’acció humana, entendrem que és fonamental portar a terme accions que ens permetin evitar-los. Procura, per tant, no fumar a la muntanya i, si ho fas, si us plau, no llencis ni burilles ni llumins a terra. Tampoc facis foc i si trobes alguna foguera, per petita que sigui, apaga-la amb aigua i terra i no marxis del lloc fins a tenir ben clar que ha deixat de sortir fum. No deixis escombraries ni deixalles de cap mena fora dels contenidors que s’han habilitat perquè ho puguis fer. Tingues cura, molt especialment, amb els vidres i les llaunes. Podrien provocar un incendi. Si viatges amb vehicle propi, estaciona’l en els llocs indicats. Mai no perdis de vista els nens. Ni petards, ni jocs perillosos que puguin posar en risc els infants o la muntanya. Finalment, si observessis qualsevol situació sospitosa que pogués implicar un piròman, o qualsevol altre perill, truca al 112. Recordem-ho novament: protegint la natura també estem protegint les persones. Sens dubte, el millor tallafoc ets tu.
Tant si et banyes a la piscina com si ho fas en qualsevol altre indret (al mar, en rius, pantans, etc.), procura gaudir de l’aigua amb seny, sense exposar-te a perills innecessaris. Banya’t en llocs que estiguin vigilats i fes cas, sempre, dels senyals de seguretat i de les indicacions dels socorristes. Els seus consells poden salvar la teva vida. Evita entrar a l’aigua de forma sobtada. És molt millor fer-ho de forma pausada, progressiva i segura. Una vegada hi estiguis dintre, si experimentes algun símptoma estrany, surt immediatament i alerta algú. No et llencis mai de cap, especialment en llocs que tinguin una fondària desconeguda. Vigila els nens encara que ja sàpiguen nedar, si us plau. No els perdis mai de vista i aprofita per ensenyar-los, per exemple, la importància que té saber evitar perills, minimitzar riscos i respectar les zones reservades per al bany o el codi de colors de les banderes. Recorda: educar també és protegir!
Creu Roja Cambrils 