El Iemen vist per iemenites

Estàndard

Després de molts anys de conflicte, sequera i inestabilitat, els enfrontaments al Iemen no només han causat morts, destrucció i malalties; també han afectat radicalment la vida quotidiana del conjunt de la població. La desesperació preval i la felicitat és efímera. Davant d’aquesta situació, el Comitè Internacional de la Creu Roja va reunir ara fa unes setmanes sis joves fotògrafs iemenites perquè retratessin l’impacte devastador del conflicte en les seves comunitats. Probablement, les seves imatges explicaran, molt millor que les nostres paraules, la situació real del país. Cal trobar una solució urgent per a la greu crisi humanitària que estan patint.

Per què ningú parla del Iemen?

Estàndard

La situació actual al Iemen és dramàtica. Les parts bel·ligerants ignoren el Dret Internacional Humanitari (les lleis de la guerra que protegeixen els civils) i, com a conseqüència d’això, la destrucció, el sofriment, la fam extrema i la mort s’estenen pel territori. A Hodeida, per exemple, la ciutat natal del Mihad i els seus germans, els atacs han posat en perill l’hospital d’Al-Thawara, el centre sanitari més gran de la ciutat i un dels pocs que encara segueixen en funcionament. Fa poc, els equips de la Creu Roja van visitar algunes de les famílies desplaçades a una escola d’Hodeida i van comprovar que només menjaven farina diluïda o una petita porció d’arròs. La població iemenita no pot esperar més temps. S’ha d’actuar immediatament. Cal aturar l’espiral de violència amb mesures urgents. Parlem-ne! Qualsevol iniciativa de pau serà benvinguda. Cal que arribi almenys una tènue llum d’esperança, també per a tots els que pateixen en aquest racó del planeta. No ens oblidem del Iemen.

L’efecte Lorena

Estàndard

Dimecres farà un mes que la cooperant espanyola, Lorena Enebral Pérez, de 38 anys, va morir assassinada a l’Afganistan, mentre treballava com a fisioterapeuta en un centre de rehabilitació per a mutilats de guerra. Va morir, però, dedicant-se a una feina que la feia immensament feliç: ajudar els més vulnerables i millorar la vida dels qui tenia a prop. Tothom sap, per exemple, que la relació que tenia amb els nens era més que bona, màgica; i és que sabia perfectament com adreçar-se als més petits, ni que aquests tinguessin problemes físics o cognitius greus. Alguns dels seus pacients ni tan sols podien somriure. Això, però, mai va ser un impediment per a Lorena: una persona radiant, alegre, vital, enèrgica i optimista com ben poques.

Li agradava molt l’Afganistan. Es va enamorar del país i, sobretot, de les persones: dels seus companys de feina, dels seus pacients. I és que els seus ulls, com el seu cor, sempre van estar plens a vessar de solidaritat i de generositat, segons diuen totes les persones que van tenir l’oportunitat de conèixer-la. A Malawi, a Tanzània, a l’Afganistan… tothom hi està d’acord: no sols irradiava professionalitat i energia, sobretot irradiava bondat i un amor incondicional en estat pur! És l’efecte Lorena i el volem compartir amb tu. Gràcies Lorena!

Final a 52 anys de tragèdia

Estàndard

Després de 52 anys de conflicte armat, avui, dilluns 26 de setembre, el Govern colombià i les FARC-EP signaran un important acord de pau, i tant de bo sigui el definitiu. Desplaçaments massius, víctimes del foc creuat, famílies trencades, multitud de drames personals, tristesa i dolor a mans penes, explosions, bombardejos i assassinats són alguns dels records que la guerra deixa a Colòmbia.

24898490324_a23f5d2f0e_k

Durant diverses dècades, molts dels nostres companys del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) han estat treballant directament en les zones més conflictives del país, i per tant han estat testimonis excepcionals de la fragilitat de l’ésser humà davant d’un conflicte tan cruel i sagnant com aquest. És el cas de la Viviana, del Carlos, del Mauricio, de la Yolanda i de molts altres professionals i voluntaris que han arriscat la seva vida en favor del treball humanitari, de les persones i de la pau.

Tant de bo tot aquest dolor i la guerra avui esdevinguin records d’un passat que mai més tornarà a repetir-se.

[ Colòmbia: els reptes humanitaris del 2016 ]

Escac i mat a la violència

Estàndard

Els escacs no sols serveixen per millorar les habilitats de pensament. També poden afavorir el desenvolupament de valors i la lluita contra la violència. Per aquest motiu, l’ICRC (el Comitè Internacional de la Creu Roja) ha volgut patrocinar el torneig d’escacs que ha organitzat la Federació Palestina d’Escacs i els clubs esportius juvenils de Qattana i Al Jib, sota el lema “Junts per la Humanitat”.

Escac i mat a la violència

Al torneig hi han participat 76 jugadors, entre els quals hi havia molts infants i adolescents. En aquesta ocasió, com podeu imaginar, ni l’enemistat ni el conflicte hostil no han estat els protagonistes. De fet, tothom ha tingut l’oportunitat d’expressar-se a través dels escacs, un joc que fomenta alternatives molt valuoses i significatives contra la violència, com són l’esperit lúdic i esportiu, l’estimulació intel·lectual i, sobretot, el desenvolupament de valors (humanitat, neutralitat, imparcialitat, etc.).

Fotografies: CC BY-NC-ND / CICR / Jesús Serrano Redondo

Violència contra l’assistència humanitària

Estàndard

Molt sovint, les organitzacions humanitàries i el personal sanitari es veuen obligats a realitzar la seva feina en països immersos en conflictes armats o bé en llocs on hi actuen determinats grups violents. Lamentablement, la violència contra els pacients i contra el personal sanitari és un dels problemes humanitaris més greus i ignorats en els nostres dies.