En cas de catàstrofe nuclear

Estàndard

El senyal d’alerta arriba ràpidament. Els equips estan a punt per ajudar a qui ho pugui necessitar. Podran fer-ho, però? La primera preocupació són els supervivents. No tots els hospitals estan operatius. De fet, molts centres mèdics no disposen ni d’aigua ni d’electricitat. Els equips d’emergències han estat molt afectats. Entre les víctimes també hi ha metges, infermeres i socorristes. Enviaran reforços…? Els mapes no serveixen de gaire. L’onada expansiva i el foc han devastat milers d’edificis. Els camins estan coberts de runes. Les vies ferroviàries han estat malmeses. Això no obstant, potser algú podria enviar equips aeris. Però, siguem realistes: qui voldria anar a un lloc altament radioactiu? Serviria de res? Pensa que, de moment, encara no existeixen equips perquè puguem protegir-nos totalment de les radiacions. Per tant, estaria justificat el fet d’arriscar la vida d’altres persones? I és que, encara que arribessis allà on cal arribar, la quantitat de víctimes és immensa! Mai s’ha vist res semblant. Potser hi ha desenes de milers de morts i centenars de milers de ferits. Els que han sobreviscut es desplacen, i ho fan contagiats per culpa de la radioactivitat. Necessiten refugi, aliments, aigua, que algú els descontamini. I amb la gran quantitat de cadàvers, què fem…? Com els identifiquem? Com informem els familiars? Com podem garantir que les seves despulles són enterrades de manera apropiada…? Sembla que no hi ha forma humana d’ajudar les víctimes d’un atac nuclear. Per això, aquestes armes mai no haurien de ser utilitzades per ningú i tots els Estats haurien de signar el tractat de prohibició d’armes nuclears.

Creure en la Humanitat

Estàndard

“El patiment ha arribat a nivells sense precedents. Centenars de milers de morts. Milions de desplaçats. Famílies destrossades. En aquest moment, quan acaba el Ramadà, moltes persones viuen en un profund temor i en una incertesa terrible. Es tracta d’una catàstrofe humanitària i no ho dubtem: la situació està empitjorant. Per a tots. Els pobles necessiten dirigents que creguin en la humanitat, que protegeixin les llars, les escoles i els hospitals, que protegeixin els civils i que tractin amb respecte les persones capturades, que permetin i facilitin l’assistència neutral i imparcial per als que ho necessiten. (…) Estem disposats a conversar amb qui sigui, o actuar com a intermediaris, per millorar l’accés a l’ajuda i l’assistència, per tal d’aconseguir que les persones estiguin protegides contra la violència”.
P. Maurer, Pres. del CICR; Ramadi, Iraq, Juny de 2015

Històries de resistència i recuperació

Estàndard

Sí; abans, durant i després d’un desastre natural hi ha moltes coses a fer; i a la Creu Roja treballem sempre per tal d’ajudar les víctimes constantment. Treballem en la prevenció, en la preparació per actuar adequadament davant d’un possible desastre natural; i en la mesura del possible, també ajudem les comunitats perquè tinguin una major capacitat de resposta i recuperació davant d’una hipotètica catàstrofe.

Cada vegada hi ha més desastres naturals i aquests cada cop són més forts. És per això que volem conscienciar el conjunt de la ciutadania sobre la importància d’aquest tema; i és que cal que tothom estigui molt ben preparat davant d’un possible desastre natural. Per aquesta raó, tant la Creu Roja com la Unió Europea hem volgut posar en marxa el “Diari de la Capacitat de Recuperació davant els Desastres”: un diari audiovisual, interactiu i en línia, que mostra la forma com moltes persones d’arreu s’enfronten a catàstrofes que han posat en risc la seva vida; històries emocionants de resistència i recuperació.

Segueix l’actualitat diària d’aquest diari en els nostres perfils de Twitter i Facebook; i comparteix el “Diari de la Capacitat de Recuperació davant els Desastres” entre els teus contactes. Ajuda’ns a arribar al màxim nombre de persones possible. Informar-nos i formar-nos, en algun moment, pot ajudar-nos a salvar vides. Gràcies per la teva col·laboració.