Aturem el canvi climàtic

Malauradament, ja fa temps que en Fathi no pot dormir a les nits. Sempre ha viscut a la costa de Gaza. Potser és per això que ara pateix especialment, quan s’adona de la proximitat d’un mar, el Mediterrani, que cada com és més a prop de la porta de casa seva. Abans l’aigua era més lluny; ara, però, sembla com si volgués avançar terra endins i com si ho estigués fent molt més ràpidament del que imaginen alguns. En Fathi sap prou bé que això és conseqüència del canvi climàtic, un greu fenomen global que ja afecta, i continuarà afectant de manera directa, moltes altres vides.

En Husam, que treballa conreant maduixes, és un altre exemple de persona que s’ha vist damnificada, en aquest cas, per la virulència d’unes pluges torrencials com mai no les havien vist al territori. I així podríem parlar de molts altres casos. Per això, com a organització que treballa a multitud de regions afectades per diferents conflictes de tota mena, el Comitè Internacional de la Creu Roja constata de primera mà i denuncia que, si bé el clima està canviant a tot arreu, les persones que es veuen més afectades són, sens dubte, els qui viuen en els entorns més fràgils i vulnerables. I això és el que hem vist, per exemple, a Gaza, un territori on els efectes del canvi climàtic agreugen les condicions de vida i les necessitats humanitàries que es deriven d’un conflicte no resolt.

I que n’és de complicat prioritzar els problemes climàtics allà a on ja fa massa temps que tenen problemes de seguretat, o dificultats per accedir a l’alimentació, a l’aigua potable o al subministrament elèctric. Potser per això, per a molts, la crisi climàtica i els esdeveniments meteorològics extrems no són simplement el titular d’un informe més sobre el canvi climàtic, sinó, més aviat, un greu fet que encara els dificulta molt més la seva complicada vida. I per a tu, el canvi climàtic, de moment, què representa?

El canvi climàtic i els conflictes

Molts dels països que actualment estan experimentant situacions de conflicte també es veuen desproporcionadament afectats pel canvi climàtic. Pateixen, doncs, una doble amenaça que provoca l’abandonament de llars, interromp la producció d’aliments, genera desproveïment, incrementa el nombre de malalties i debilita els serveis de salut, segons l’informe When Rain Turns to Dust (Quan la pluja es converteix en pols). Aquest estudi (en anglès), que es basa en una investigació realitzada en el sud de l’Iraq, en el nord de Mali i en l’interior de la República Centreafricana, analitza l’experiència dels pobladors en relació amb els conflictes i els riscos climàtics, les estratègies que fan servir per a sobreviure, i com, en absència de suport adequat, la població es pot veure forçada a canviar dràsticament les seves formes de vida. ¿Sabíeu que dels vint països més vulnerables davant del canvi climàtic, la majoria estan en situació de guerra? ¿O que, l’any 2050, el nombre de persones que necessitaran assistència humanitària internacional serà el doble de les persones que avui la necessiten?

“El canvi climàtic és cruel. Si bé s’experimenta a tot arreu, els seus efectes més devastadors els pateixen les persones més vulnerables arreu del món. Som testimonis de l’impacte de la degradació ambiental en comunitats afectades per conflictes i sabem que la seva capacitat d’adaptació es veu radicalment disminuïda per la violència i la inestabilitat. (…) Si no fem res per tal de revertir el canvi climàtic, el nombre de persones que necessitaran ajuda augmentarà exponencialment, i les organitzacions humanitàries no donaran l’abast. De fet, els riscos climàtics poden generar retrocessos en matèria de desenvolupament i, fins i tot, un col·lapse sistèmic, sobretot als estats més fràgils i afectats per conflictes, que, actualment, ja són els més desatesos per l’acció climàtica”.

Catherine-Lune Grayson, experta del CICR en canvi climàtic.

Somàlia i el canvi climàtic

Diuen de Somàlia que és la terra on el bestiar és el rei i el camell, la joia de la corona. Però el cert és que també és una terra que ha estat greument maltractada per prolongats conflictes, per la violència armada, per les inundacions, per la sequera i, en conseqüència, per una crisi humanitària que ha afectat i encara afecta milions de persones. La inestabilitat social i econòmica ha corromput el sistema assistencial del país, tot generant un cultiu que afavoreix les malalties i la malnutrició. A més, segons les dades oferides per la Notre Dame Global Adaptation Initiative, malgrat que Somàlia és un dels països que menys ha perjudicat el planeta, tampoc no deixa de ser el país més afectat per les seves conseqüències del canvi climàtic. I sí, aquesta és una paradoxa força crua i significativa, però que ens hauria de fer reflexionar i, sobretot, comprometre’ns amb els països i amb les persones més vulnerables. Serem capaços de fer-ho?

Preparació basada en pronòstics

Beatriz Paredes i Marcos Paimaya viuen a Iquitos, al Perú. Cada any el Riu Amazones creix i inunda les seves comunitats. A conseqüència de la crisi climàtica, les inundacions cada vegada són més extremes i difícils de preveure. Malauradament, assolen els habitatges més humils, afecten la salut de les persones i destrueixen els seus mitjans de vida tot provocant la pèrdua de les principals font d’ingressos. Això no obstant, hi ha mecanismes innovadors que faciliten la resposta davant de situacions d’emergència com aquesta; i la preparació basada en pronòstics n’és un dels més importants. En definitiva, sabem que les inundacions constants afecten el desenvolupament, l’educació i la salut de les famílies. També sabem, però, que la prevenció basada en la informació científica pot ajudar-nos, per exemple, a garantir la disponibilitat de fons o a mobilitzar els voluntaris abans d’una situació crítica. Per això mateix, alternatives com aquesta són essencials per tal d’adaptar-se al canvi climàtic.