El canvi climàtic i els conflictes

Estàndard

Molts dels països que actualment estan experimentant situacions de conflicte també es veuen desproporcionadament afectats pel canvi climàtic. Pateixen, doncs, una doble amenaça que provoca l’abandonament de llars, interromp la producció d’aliments, genera desproveïment, incrementa el nombre de malalties i debilita els serveis de salut, segons l’informe When Rain Turns to Dust (Quan la pluja es converteix en pols). Aquest estudi (en anglès), que es basa en una investigació realitzada en el sud de l’Iraq, en el nord de Mali i en l’interior de la República Centreafricana, analitza l’experiència dels pobladors en relació amb els conflictes i els riscos climàtics, les estratègies que fan servir per a sobreviure, i com, en absència de suport adequat, la població es pot veure forçada a canviar dràsticament les seves formes de vida. ¿Sabíeu que dels vint països més vulnerables davant del canvi climàtic, la majoria estan en situació de guerra? ¿O que, l’any 2050, el nombre de persones que necessitaran assistència humanitària internacional serà el doble de les persones que avui la necessiten?

“El canvi climàtic és cruel. Si bé s’experimenta a tot arreu, els seus efectes més devastadors els pateixen les persones més vulnerables arreu del món. Som testimonis de l’impacte de la degradació ambiental en comunitats afectades per conflictes i sabem que la seva capacitat d’adaptació es veu radicalment disminuïda per la violència i la inestabilitat. (…) Si no fem res per tal de revertir el canvi climàtic, el nombre de persones que necessitaran ajuda augmentarà exponencialment, i les organitzacions humanitàries no donaran l’abast. De fet, els riscos climàtics poden generar retrocessos en matèria de desenvolupament i, fins i tot, un col·lapse sistèmic, sobretot als estats més fràgils i afectats per conflictes, que, actualment, ja són els més desatesos per l’acció climàtica”.

Catherine-Lune Grayson, experta del CICR en canvi climàtic.

Somàlia i el canvi climàtic

Estàndard

Diuen de Somàlia que és la terra on el bestiar és el rei i el camell, la joia de la corona. Però el cert és que també és una terra que ha estat greument maltractada per prolongats conflictes, per la violència armada, per les inundacions, per la sequera i, en conseqüència, per una crisi humanitària que ha afectat i encara afecta milions de persones. La inestabilitat social i econòmica ha corromput el sistema assistencial del país, tot generant un cultiu que afavoreix les malalties i la malnutrició. A més, segons les dades oferides per la Notre Dame Global Adaptation Initiative, malgrat que Somàlia és un dels països que menys ha perjudicat el planeta, tampoc no deixa de ser el país més afectat per les seves conseqüències del canvi climàtic. I sí, aquesta és una paradoxa força crua i significativa, però que ens hauria de fer reflexionar i, sobretot, comprometre’ns amb els països i amb les persones més vulnerables. Serem capaços de fer-ho?

Preparació basada en pronòstics

Estàndard

Beatriz Paredes i Marcos Paimaya viuen a Iquitos, al Perú. Cada any el Riu Amazones creix i inunda les seves comunitats. A conseqüència de la crisi climàtica, les inundacions cada vegada són més extremes i difícils de preveure. Malauradament, assolen els habitatges més humils, afecten la salut de les persones i destrueixen els seus mitjans de vida tot provocant la pèrdua de les principals font d’ingressos. Això no obstant, hi ha mecanismes innovadors que faciliten la resposta davant de situacions d’emergència com aquesta; i la preparació basada en pronòstics n’és un dels més importants. En definitiva, sabem que les inundacions constants afecten el desenvolupament, l’educació i la salut de les famílies. També sabem, però, que la prevenció basada en la informació científica pot ajudar-nos, per exemple, a garantir la disponibilitat de fons o a mobilitzar els voluntaris abans d’una situació crítica. Per això mateix, alternatives com aquesta són essencials per tal d’adaptar-se al canvi climàtic.