No són l’objectiu

Estàndard

Malauradament, quan hi ha un conflicte armat, molt freqüentment, el personal sanitari, els pacients i els centres de salut són atacats. Ells, però, mai no haurien de ser objectiu, i a la Creu Roja ho sabem molt bé, perquè vam néixer precisament en un camp de batalla, amb l’objectiu d’assistir les víctimes sense distinció ideològica o de banderes. I és que la neutralitat és un dels principis fundacionals que ens identifiquen i que hem estat aplicant durant més de 150 anys. No obstant això, i malgrat tots els esforços fets, els atacs contra els pacients i contra el personal humanitari i de socors, en comptes de desaparèixer, han augmentat considerablement.

Per tot això, ara toca unir forces i erradicar aquest tipus abominable d’agressions. Ajuda’ns a difondre la campanya solidària “No són un objectiu” a través de la qual es pretén conscienciar sobre el problema humanitari que representen els atacs contra pacients, personal sanitari i instal·lacions de salut en zones de conflicte armat. Comparteix a les xarxes socials els vídeos i el hashtag #NoSonUnObjetivo, i fes la teva aportació per al futur hospital de campanya. Entre tots, salvem els qui salven, els qui arrisquen la seva vida per ajudar els altres gratuïtament. Mereixen el nostre afecte i suport incondicional, perquè ells no són l’objectiu.

Doble condemna a la presó

Estàndard

Els reclusos de l’illa de Madagascar pateixen una doble condemna. A més d’estar privats de llibertat, la presó només els pot alimentar amb mandioca per manca de recursos. Alguns s’hi troben en aquesta situació tan lamentable per un delicte lleu, però el cert és que el perill de morir a causa de la desnutrició o d’alguna malaltia associada és realment elevat. La meitat de la població carcerària del país presenta un nivell de desnutrició moderat o greu. A través del següent vídeo tindreu l’oportunitat de conèixer la feina que està fent el CICR (Comitè Internacional de la Creu Roja) que hi treballa per tal de millorar aquesta situació i oferir un tracte humanitari a les persones afectades.

L’Equador et necessita

Estàndard

Aquest dissabte, 16 d’abril, es va registrar a l’Equador un sisme de 7,8 graus en l’escala de Richter que va provocar moltíssimes pèrdues humanes, milers de ferits i greus danys en edificis i moltes altres infraestructures. A més, també es va emetre una alerta de tsunami i es va declarar l’Estat d’Emergència en tot el país.

CgWEzSyWwAAR0Qq.jpg-large

Per tal de complementar l’excel·lent feina que estan fent els 1200 voluntaris i els professionals de la Creu Roja Equatoriana, en relació a les diferents operacions de recerca, rescat i evacuació, al servei de primers auxilis o a l’atenció sanitària i psicosocial necessària, la Creu Roja Espanyola (CRE) ha enviat un equip de professionals i recursos a la zona.

S’estima que entre 70.000 i 100.000 persones requeriran algun tipus d’assistència; i és per això que la Federació Internacional de les Societats de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja continuarà oferint el seu suport al voluntariat i al personal de la Creu Roja Equatoriana. Si vols i pots col·laborar en l’ajuda a les persones afectades pel terratrèmol a l’Equador, t’oferim el següents canals:

Captura de pantalla 2016-04-18 a les 21.15.43

No és un cant, és un clam!

Estàndard

La campanya Tant se val d’on venim continua el trajecte solidari amb una novetat important. Totes les persones que facin una o més donacions a través del ‘microsite’ del projecte optaran a guanyar un objecte exclusiu cedit pels jugadors de l’equip. Vols participar al sorteig…?

El primer d’aquests grans tresors serà una samarreta signada per la plantilla, a la qual podran optar totes les persones que facin una donació de 6 euros durant les tres properes setmanes. Val a dir que el catàleg d’objectes cedits pels cracs del primer equip anirà ampliant-se progressivament i que cada nova adquisició s’adjudicarà, per sorteig, entre els donants. Col·labora a FCBARCELONA.CAT

Informe mundial sobre desastres 2015

Estàndard

Sovint, els primers en oferir una resposta humanitària són els agents locals més pròxims a les persones. Enguany, hem vist els habitants i les organitzacions locals al centre de les operacions de rescat de milers de víctimes que estaven atrapades entre la runa després del terratrèmol del Nepal; també els hem vist col·laborar en la construcció de centres d’evacuació després del cicló Pam a Vanuatu, o lluitant a l’Àfrica contra el virus d’Ebola, als Estats Units contra les conseqüències de l’huracà Sandy, a la primera línia del prolongat conflicte de Síria, i en molts altres indrets del món.

L’efectivitat de tots aquests agents locals, però, va molt més enllà de la seva proximitat. De fet, els grups locals, incloses les Societats Nacionals de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja, són tan eficaços, per la perspectiva que aporten de la realitat, per la comprensió que tenen tant de l’idioma com de les normes culturals i, sobretot, perquè estan permanentment presents a les comunitats abans, durant i després de qualsevol desastre.

[ Més info: Informe mundial sobre desastres 2015 ]

Refugiats, benvinguts!

Estàndard

Aquesta setmana Govern, ajuntaments i les principals entitats socials han començat a organitzar, de forma conjunta, l’atenció als refugiats que puguin arribar a Catalunya, a partir d’ara, tot fugint de Síria, Afganistan, Ucraïna, Eritrea o de qualsevol altre país en guerra.

COe9mgvWoAA88xf.jpg-large

A l’espera de conèixer exactament quantes persones refugiades podrien arribar a Catalunya, de moment ja s’ha acordat atendre-les en dues fases: la primera servirà per garantir unes condicions mínimes de vida digna, i la segona per cobrir de forma personalitzada les diverses necessitats de cada persona o família (habitatge, sanitat, educació, assistència jurídica, etc.).

12006513_959031197476048_8501066157830998010_o

La Creu Roja participarà tant en la primera com en la segona fase i, amb aquesta finalitat, ja està preparant la seva xarxa territorial d’assemblees locals i comarcals per atendre persones refugiades, en col·laboració amb els municipis que mostrin voluntat unànime per a l’acollida. De fet, de moment, una vintena d’ajuntaments ja s’han adreçat a la Creu Roja per oferir la seva col·laboració.

[ Si voleu fer un donatiu a favor de la tasca humanitària de la Creu Roja amb els refugiats, feu clic a Ajuda Crisis Refugiats. ]

Desestigmatitzar també és cooperar

Estàndard

Tots els dies un no té l’ocasió de compartir el matí amb una cooperant internacional que ha estat a Colòmbia, al Pakistan, a Haití, a Turquia, a la República Dominicana, a Palestina, Guatemala, etc.; ni tots els dies un té l’oportunitat de conèixer algú que ha treballat com a voluntària de la Creu Roja, atenent malalts d’ebola al Centre de Tractament de Kenema (Sierra Leone). Avui, però, això ha estat possible, gràcies a l’encert de la Creu Roja Tarragona en l’organització d’un Monogràfic que ens ha permès dialogar tranquil·lament amb la doctora Marta Trayner i conèixer, de primera mà, la seva experiència sobre el terreny a propòsit de l’ebola.

Marta Trayner

Durant les quatre hores que ha durat la trobada s’han tractat assumptes tan diversos com: la importància de les bases i dels principis de l’Acció Humanitària dins de la Creu Roja, la manera com s’organitza la comunitat internacional davant d’una crisi de salut d’aquestes dimensions, el recorregut d’una voluntària des de l’alerta inicial fins el moment en què torna de la missió, el conjunt de les experiències personals i professionals viscudes; i moltes altres qüestions, ben diverses, que et fan entendre, força bé, la complexitat organitzativa d’un dispositiu humanitari en situacions d’emergència.

Desgraciadament, per a la Marta Trayner, els rumors sobre l’ebola van contribuir a la creació d’una epidèmia paral·lela: la de la por infundada que es va generar en el seu moment i que, encara ara, persisteix en determinats indrets del món, també a casa nostra. Des del seu punt de vista, però, “la por no ens hauria de paralitzar en cap moment, sinó que hauria d’inspirar la solidaritat amb qui treballa sobre el terreny”; i és que “com a voluntaris, per exemple, hauríem d’aprendre a gestionar millor la por en situacions de crisi, i a disminuir l’estigmatització social i els prejudicis”. “Vàrem trigar molts anys en deixar de desestigmatitzar els malalts de SIDA, doncs bé, ara ens caldria fer el mateix amb els malalts d’ebola”.

Per tal d’aconseguir-ho, la millor medicina, com sempre, passa per la informació, per la formació i per testimonis extremadament valuosos com el de la Marta Trayner: molt més que una delegada internacional, una voluntària de la Creu Roja que, aquest matí, ens ha fet veure amb prou claredat que la cooperació no és només la col·laboració internacional o la feina d’uns comissionats, que la cooperació és una actitud personal, una forma vida al nostre abast, quelcom que podem practicar aquí i ara.

Un any després del tifó Haiyan

Estàndard

Avui fa un any d’ençà que el tifó Haiyan o Yolanda, que és com se’l va anomenar localment, va colpejar les Filipines tot causant més de 6.300 morts. Un total de 850.000 famílies van ser desplaçades i més d’1 milió d’habitatges van resultar total o parcialment destruïts, en la que podem considerar una de les emergències humanitàries més devastadores de les últimes dècades.

Si fem balanç de tota la feina feta durant l’últim any per part de la Federació Internacional de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, trobarem molts motius per sentir-nos satisfets. Sabem, per exemple, que s’ha repartit ajuda humanitària a 1,3 milions de persones; que s’han distribuït 24.000.000 de litres d’aigua potable; que s’han construït més de 6.000 habitatges; o que 190 escoles han estat reconstruïdes i equipades.

Val a dir, però, que encara es moltíssima la feina que es pot fer perquè els afectats aconsegueixin restablir unes condicions adequades de vida. Per aquest motiu, la intervenció de la Creu Roja es perllongarà mentre persisteixin les necessitats dels damnificats pel tifó Haiyan; i això suposa que estarem presents a les Filipines, com a mínim durant dos anys més, fins a finals del 2016.

Un matí amb Paco Túnez

Estàndard

El passat dissabte 8 de març alguns voluntaris i professionals de Creu Roja Cambrils vam tenir la sort d’assistir al curs monogràfic sobre cooperació internacional que es va impartir a la seu de l’oficina provincial de Creu Roja Tarragona. El responsable de l’acció formativa va ser Francisco Túnez, voluntari de Creu Roja i delegat internacional de l’ERU WAT-SAN (l’Unitat de Resposta a Emergències d’Aigua i Sanejament).

Creu Roja Cambrils with Paco Tunez
El seu testimoni resulta especialment valuós, si considerem que en Paco Túnez va tenir l’oportunitat de viure, sobre el terreny i en primera persona, la magnitud de la tragèdia humanitària que ara fa tres anys va afectar Haití o, molt més recentment, les conseqüències del tifó Haiyan a les Filipines.

Alguns dels molts aspectes sobre els quals va parlar van ser els següents: els principis de la Creu Roja i la importància de la cooperació internacional, l’augment exponencial de catàstrofes humanitàries, el funcionament de les ERU (Unitats de Resposta a Emergències), la situació crítica de les Filipines, la qüestió problemàtica de l’aigua i del sanejament (esencial per al funcionament de les comunitats i per a la vida), les estratègies d’actuació en situacions de crisi des d’una perspectiva “no assistencialista”, etc.


En definitiva, l’experiència va ser molt profitosa i enriquidora per a tots els assistents. No obstant, és molt important recordar que encara queda molta feina per fer, que les situacions d’emergència continuen actives en moltes parts del planeta, que cada vegada tots som més vulnerables, o que hem de mirar cap al futur però sense oblidar-nos mai del present. T’atreveixes a ajudar-nos? T’encoratgem a col·laborar amb nosaltres. Imprescindible el bon cor. 😉 [ Entrevista a Paco Túnez ]