I tu, a qui acompanyes?

Estàndard

Res no ens fa més vulnerables que la solitud no desitjada, o almenys això és el que senten i el que expressen els protagonistes del següent vídeo. Mouad té 20 anys i va arribar a Espanya a bord d’una pastera. Actualment viu a Barcelona. Sap perfectament què significa sentir-se sol i li encantaria fer una bona abraçada a la seva mare, però de moment això no és possible. La Mar té 44 anys i és mare d’un fill adolescent de 13 anys. També sap prou bé què representa la solitud, el dolor físic extrem, i les profundes i esgarrifadores ferides que produeix la depressió. Mamadou va néixer al Senegal fa 19 anys. Durant quatre anys va viure en un centre de menors; ara, però, com que ja és major d’edat, està aprenent a buscar-se la vida sense l’ajuda de cap familiar. De fet, quan parla amb ells per telèfon, no pot deixar de plorar perquè se sent trist i molt sol. Li agradaria ser bomber perquè igual que a ell li van salvar la vida, ell també voldria salvar la vida d’altres. Finalment, la Rosario té 77 anys i ja ha patit diversos ictus. No gosa sortir sola al carrer i això provoca que les seves relacions amb els altres siguin molt poques i estiguin molt limitades. Potser per això agraeix tant les trucades telefòniques i rebre visites per part dels voluntaris de la Creu Roja. T’imagines ara una mica millor el que significa la solitud no desitjada? Tant de bo ningú hagués d’experimentar el dolor enorme que comporta estar sol, i que tots poguéssim estar sempre ben acompanyats, perquè per viure una vida plena tothom hauria de sentir-se ben acompanyat i ben estimat. I tu, a qui acompanyes? A qui t’estimes perquè no se senti sol?

La Pepita i el mar

Estàndard

L’aigua del mar, l’escalfor del sol i la brisa marina ens ofereixen la possibilitat de generar l’energia física i psicològica necessària per a poder gaudir de determinats estats emocionals. Per això ens agrada tant anar a la platja i la sensació de sentir-nos immensament lliures. Encara, però, hi ha una cosa que ens agrada molt més: anar a la platja amb la companyia de persones que es preocupen del nostre benestar. I això, precisament, és allò que fan, per exemple, els voluntaris del transport adaptat de la Creu Roja: acompanyar a persones com la Pepita i dur-les allà a on les gavines acaronen les suaus onades i la sorra humida. El seu somriure, la millor recompensa.

Una generació d’oportunitats

Estàndard

Ara fa dos anys va activar-se el Programa Operatiu d’Ocupació Juvenil (POEJ) amb l’objectiu de pal·liar l’exclusió social entre els joves i facilitar-los la incorporació al món laboral. Només a Catalunya, hi han participat 1.183 joves, 427 dels quals han acabat aconseguint un contracte de treball. S’han dut a terme activitats d’acompanyament i capacitació professional i, sobretot, s’ha efectuat un seguiment personalitzat i específic per a cada cas, entenent que no es tractava d’oferir únicament recursos teòrics i que cada situació personal i social és completament diferent. Encara, però, ens queda molt per fer i és per això que continuem treballant, perquè creiem que els joves poden millorar el futur, perquè sabem que són la nostra esperança i perquè els joves han estat, són i sempre continuaran sent una generació d’oportunitats.

Un bumerang de vida i tornada

Estàndard

Potser tu encara no ho saps, però cada matí hi ha persones que, quan es desperten, necessiten sentir-se acompanyades per algú altre, per tal d’evitar sentir-se sols. Són infants, joves, gent gran, immigrants, persones sense llar, etc.; i amb el teu esforç podries contribuir perquè recuperessin el seu somriure.

12710774_10156521540035158_5979192990413956995_oA Cambrils, per exemple, l’Ares, el Josep Maria, el Raül, l’Alejandra, la Fina, el Jaume, la Desi, el Francisco, el David, l’Anna, l’Aaron, el Diego, el Miguel, el Xesco, la Matilde, la Fina, la Sara, el Víctor… i moltíssims més ja ho han descobert: el voluntariat és un bumerang de vida i tornada. No ho dubtis! Uneix-te a la Creu Roja!