A la carretera, víctimes zero

Estàndard

Els accidents de trànsit s’han convertit en l’autèntica ‘epidèmia’ del segle XXI. La Federació Internacional de Societats de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja preveu que per a l’any 2020 seran la tercera causa de mort a escala mundial. Al nostre país, els accidents de circulació són la primera causa de mort entre els joves d’entre 15 i 29 anys. Segons els experts, la imprudència està present en més d’un 80 per cent dels accidents de circulació. Dit d’una altra manera, si fóssim capaços de modificar el nostre comportament a l’hora de conduir, 8 de cada 10 accidents es podrien evitar. Per cert, ja heu vist la campanya de conscienciació viària d’enguany del Servei Català de Trànsit? Recordeu: “Tots tenim família. A la carretera, víctimes 0”.

Què cal fer en cas d’accident?

Estàndard

Gran part dels accidents que es produeixen a la llar no són greus. Tanmateix, sempre hauríem d’actuar de forma adequada, ordenada i, sobretot, amb molta serenitat. Davant dels petits accidents que ocorren a la vida quotidiana, la nostra resposta és fonamental, molt més important del que alguns pensen, ja que una primera resposta encertada sovint pot evitar o reduir la gravetat de les seqüeles.

PAS

1r. PROTEGIR EL LLOC
Fes de l’entorn un lloc segur, a fi d’evitar que es produeixi un altre accident. Per exemple, si estàs cuinant i la paella s’encén, posa-hi una tapadora al damunt per ofegar la flama, o si t’has tallat amb un ganivet, aparta’l perquè no estigui a l’abast dels més petits…

2n. AVISAR
Gran part dels accidents que es produeixen a la llar es poden solucionar fàcilment si tenim uns coneixements bàsics de primers auxilis. Però, si no ho veus massa clar i ho consideres necessari, demana ajuda (a un veí, per exemple); o si la situació és greu, tampoc no ho dubtis: truca al 112 o vés al Centre de Salut més proper.

3r. SOCÓRRER
Si et sembla que la víctima està greu, el primer que s’ha de fer és valorar els “signes vitals” per tal de saber com estan el cervell (consciència), els pulmons (respiració) i el cor. Assegura’t que està conscient: Si la persona ferida no reacciona en parlar-li, tocar-la o estimular-la suaument, per exemple amb un pessic, probablement està inconscient. Comprova que respira: Per saber si una persona respira espontàniament, has de “veure, escoltar i sentir” la seva respiració. Si la persona no respira normalment, s’haurà de practicar la reanimació cardiopulmonar (RCP).

Sigues un heroi

Estàndard

Amb motiu de la celebració del Dia Mundial dels Primers Auxilis (el 13 de setembre), la Creu Roja anima totes les persones a capacitar-se en aquest àmbit, contribuint així a salvar vides. A la Creu Roja i a la Mitja Lluna Roja considerem que els Primers Auxilis van més enllà de l’adquisició d’una sèrie de competències tècniques, ja que la seva prestació és un acte d’humanitat.

La formació en Primers Auxilis pot permetre salvar vides sense cap mena de discriminació. I si tenim en compte que, del total de vides que se salven després d’un desastre, la població local salva el 90%, entendrem que aquesta capacitació pot ser molt útil per a socorristes i persones vinculades al món sanitari, però també, sobre tot, per al conjunt de la ciutadania. L’objectiu, per tant, és que cada vegada siguin moltes més les persones que tinguin formació en aquesta matèria.

Sota el lema “Sigues un heroi”, i amb la celebració del Dia Mundial dels Primers Auxilis, voldríem subratllar la necessitat que tenim de disposar de persones que estiguin prou formades perquè puguin salvar vides en cas d’emergència o de desastres. No oblidem que, cada cinc segons, mor una persona al món a causa d’un traumatisme; o que més de 2.000 famílies perden un fill cada dia a causa de lesions no intencionals denominades ‘accidents’ (que es podien evitar); o que l’efectivitat de la reanimació cardiopulmonar, practicada immediatament després d’una aturada cardíaca sobtada, pot duplicar o triplicar les probabilitats de supervivència.

Accidents a la platja o a la piscina

Estàndard

En cas d’accident a la piscina o a la platja cal que recordem la “cadena de supervivència”, perquè els minuts posteriors a l’accident poden ser vitals per a la víctima. En aquest sentit, el més important és actuar amb ordre i serenitat per tal que l’atenció a l’accidentat sigui el més correcta possible. Amb aquest finalitat, la Creu Roja us proposa un esquema d’actuació que anomenem CONDUCTA PAS (Protegir+Avisar+Socórrer).

1a fase: (P) PROTEGIR

Garanteix la seguretat al lloc de l’accident i evita d’aquesta forma que es pugui produir cap altre accident. Segons quina sigui la situació, per exemple, pot ser necessari advertir a la resta de banyistes del perill existent (corrents marines, meduses, etc.), abalisar la zona per tal d’informar sobre la presència de vidres a la sorra, o de pedres a poca profunditat, etc.

2a fase: (A) AVISAR

Informa’t bé sobre què ha passat. Parla amb les persones que han presenciat l’accident o que acompanyaven la víctima en el moment de produir-se l’incident. Llavors, alerta els serveis d’emergència i demana ajuda. Si existís un servei de vigilància i salvament a prop, ves-hi o envia algú perquè pugui demanar auxili. Si no n’hi ha, però, i creus que la situació és prou greu, truqueu ràpidament al telèfon d’emergències: el 112.

Si la situació no comporta gravetat, aneu al Centre de Salut més pròxim perquè us puguin atendre. En qualsevol cas, explica sempre, el millor que puguis, què ha passat, tot informant del lloc exacte de l’accident, de les circumstàncies i de qualsevol dada que pugui resultar prou útil: del nombre de ferits, del seu estat aparent, etc.

3a fase: (S) SOCÓRRER

Controla les funcions vitals de la víctima: el seu nivell de consciència, la respiració, el pols. Evita moviments sobtats de l’accidentat, especialment davant del risc que s’hagi produït una lesió a la columna vertebral. Procura que estigui conscient. Si el ferit no reacciona quan es parla amb ell, tocar-lo o estimular-lo suaument, per exemple amb una pessigada, ens servirà per saber si està inconscient. Comprova que pugui respirar espontàniament, tot “mirant, escoltant i sentint” la seva respiració.