Kenya, bressol de la humanitat

Estàndard

Kenya és coneguda pels seus grans atletes, uns corredors de llarga distància que dominen els esdeveniments internacionals, però també és coneguda per uns paisatges impressionants que són plens de màgia i de vida salvatge. Igual que altres països de l’Àfrica oriental, Kenya ha viscut períodes de sequera que han provocat molta inseguretat alimentària. A més d’un clima impredictible i rigorós, hi ha diverses comunitats que encara no disposen d’accessos a l’aigua potable ni de sistemes de sanejament i, a conseqüència d’això, corren un risc molt elevat de patir brots de diverses malalties. Malauradament, a tot això se li ha de sumar la violència entre comunitats, relacionada amb les lluites per l’accés a l’aigua i a les terres de pastura. No oblidem, però que Kenya també acull molts refugiats provinents de diversos països veïns que experimenten conflictes i violència armada. El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) té una delegació regional a Nairobi que cobreix Kenya, Tanzània i Djibouti, des de la qual s’està treballant incessantment per tal de restablir els vincles familiars dels refugiats, o per fer costat a les comunitats afectades per la violència, perquè puguin fer front i reconstruir els seus mitjans de vida. El CICR, evidentment, també promou el Dret Internacional Humanitari en aquests països. De fet, la delegació a Kenya juga un paper molt important com a centre logístic per a l’Àfrica i la resta de món. L’estabilitat del país permet que el CICR rebi, emmagatzemi i enviï aliments i molts altres productes essencials a les comunitats més necessitades.

Aturem el conflicte

Estàndard

Amb gran preocupació i tristesa, aquesta setmana hem pogut veure les conseqüències dels atacs aeris que s’estan produint sobre el cel de Gaza. Són centenars d’atacs que estan generant milers de desplaçaments i desenes de ferits i de morts. Desafortunadament, el sistema de salut, que ja estava prou sobrecarregat, ara enfronta un desafiament addicional amb molts ferits que necessiten atenció mèdica urgent. En aquest context desesperant, els equips del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) estan treballant per avaluar les necessitats dels civils, ja que, com bé sabem, són ells els qui estan suportant la pitjor part d’aquesta escalada de violència a Gaza i Israel. A mesura que augmenta el nombre de morts i ferits, el CICR busca intensificar la seva resposta humanitària. A més, cal recordar que, més enllà de les ferides visibles, els traumes psicològics que s’estan produint tenen un immens impacte en la població civil. Si la lluita s’intensifiqués encara més, la regió s’enfrontaria a una gran emergència humanitària. Per tant, demanem que s’aturi immediatament aquesta espiral de destrucció i violència.

Una dècada de pèrdues

Estàndard

Aquesta setmana s’han complert deu anys de l’inici de la Guerra de Síria, deu anys d’una tortura infinita i cruel, de pèrdues irreparables, de tortures i de mort. Per això mateix, tot coincidint amb l’inici d’aquesta segona dècada de la crisi humanitària, des del Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) hem realitzat una enquesta entre 1400 sirians d’entre 18 i 25 anys, amb l’objectiu de denunciar les conseqüències de la guerra i, sobretot, amb el propòsit que ningú s’oblidi del que està passant a l’altra riba del Mediterrani, en un lloc ben proper als nostres cors, on la majoria dels joves han hagut d’abandonar tant la seva llar com la seva feina o els seus estudis, o encara han perdut familiars o amics propers. I malgrat tot, cal apuntar que molts d’aquests joves sirians enquestats s’han manifestat optimistes quant al futur. De fet, les seves esperances i aspiracions per a la pròxima dècada són desitjos universals: seguretat i estabilitat, la possibilitat de tenir una família i una feina ben remunerada, una atenció sanitària digna, serveis socials bàsics accessibles, i sobre tot l’acabament definitiu de l’agitació i del conflicte bèl·lic. Col·laborem tots, doncs, perquè això sigui possible i perquè aquests deu anys d’horror cessin com més aviat millor.

El canvi climàtic i els conflictes

Estàndard

Molts dels països que actualment estan experimentant situacions de conflicte també es veuen desproporcionadament afectats pel canvi climàtic. Pateixen, doncs, una doble amenaça que provoca l’abandonament de llars, interromp la producció d’aliments, genera desproveïment, incrementa el nombre de malalties i debilita els serveis de salut, segons l’informe When Rain Turns to Dust (Quan la pluja es converteix en pols). Aquest estudi (en anglès), que es basa en una investigació realitzada en el sud de l’Iraq, en el nord de Mali i en l’interior de la República Centreafricana, analitza l’experiència dels pobladors en relació amb els conflictes i els riscos climàtics, les estratègies que fan servir per a sobreviure, i com, en absència de suport adequat, la població es pot veure forçada a canviar dràsticament les seves formes de vida. ¿Sabíeu que dels vint països més vulnerables davant del canvi climàtic, la majoria estan en situació de guerra? ¿O que, l’any 2050, el nombre de persones que necessitaran assistència humanitària internacional serà el doble de les persones que avui la necessiten?

“El canvi climàtic és cruel. Si bé s’experimenta a tot arreu, els seus efectes més devastadors els pateixen les persones més vulnerables arreu del món. Som testimonis de l’impacte de la degradació ambiental en comunitats afectades per conflictes i sabem que la seva capacitat d’adaptació es veu radicalment disminuïda per la violència i la inestabilitat. (…) Si no fem res per tal de revertir el canvi climàtic, el nombre de persones que necessitaran ajuda augmentarà exponencialment, i les organitzacions humanitàries no donaran l’abast. De fet, els riscos climàtics poden generar retrocessos en matèria de desenvolupament i, fins i tot, un col·lapse sistèmic, sobretot als estats més fràgils i afectats per conflictes, que, actualment, ja són els més desatesos per l’acció climàtica”.

Catherine-Lune Grayson, experta del CICR en canvi climàtic.

L’era de les armes nuclears

Estàndard

Al món hi ha gairebé 14.000 bombes nuclears. La majoria són molt més poderoses que les que van devastar Hiroshima i Nagasaki el 1945. Des de llavors, per tant, ens acompanya el risc d’amenaça nuclear. El 1995, per exemple, un coet d’investigació llançat per estudiar les aurores boreals que va ser confós amb un míssil nuclear va estar a punt de portar el món cap a la destrucció. I és que sabem que una explosió nuclear provocaria una catàstrofe de proporcions inimaginables. No obstant això, el risc que s’utilitzin armes nuclears actualment és més elevat que mai. La freqüència amb què es produeixen incidents militars cada vegada és més elevada i alguns Estats profereixen amenaces explícites d’utilitzar armes nuclears. S’abandonen acords que podrien servir per a eliminar els arsenals existents i, a més, es desenvolupen noves armes nuclears. Malauradament, estem en un camí perillós cap a una nova carrera d’armes nuclears. Alhora, també sabem que les tecnologies digitals que ara controlen les armes nuclears podrien ser piratejades per tal d’emetre, per exemple, el fals advertiment d’un atac o, fins i tot, per tal d’accedir als codis de llançament. N’hi ha que, fins i tot, asseguren que tenir armes nuclears genera una seguretat més gran. Però sabem que això és absolutament fals perquè mentre existeixin armes nuclears hi ha el risc que puguin ser utilitzades. Per això, tots els Estats s’haurien d’adherir immediatament al tractat de prohibició nuclear i acabar, d’una vegada per totes, amb l’era de les armes nuclears.

Empatia i compromís

Estàndard

“La realitat ha canviat molt al teu país. La teva farmàcia és assaltada contínuament. Els grups armats t’exigeixen diners a canvi de protecció. La teva dona ja no pot sortir de casa. L’escola està tancada. Els teus pares i la teva àvia, en cadira de rodes, ho han perdut tot. Estan a casa teva i el dia a dia és força complicat. Arriben avisos de possibles bombardejos a la zona. El teu germà et telefona i et demana que us desplaceu al nord, a casa seva. Allà estareu més segurs. Passen els mesos, el conflicte s’intensifica i malauradament el nord ja no és segur. Haureu de fugir”.

T’imagines haver de viure una situació com aquesta? Doncs aquesta és una de les històries simulades que viu l’alumnat que participa en el projecte Campaments de persones refugiades. En realitat, però, les històries reals d’aquest tipus són moltes més: històries de persecució per raons religioses, polítiques, de gènere, d’orientació sexual, per culpa dels desastres naturals o dels conflictes armats, etc. I és per això que aplaudim propostes d’aquest tipus, perquè sabem que només a través de l’empatia podrem construir una humanitat compromesa. No ignorem la realitat. No tanquem els nostres ulls davant del dolor dels altres. Protegim la humanitat.

Infàncies interrompudes

Estàndard

Yaser Mohammed té 13 anys i prové de Sada, al nord-oest del Iemen. L’única roba que posseeix són algunes camises i uns pantalons que la seva mare renta una vegada i una altra. Moltes vegades, només porta un xal que enrotlla al voltant de la cintura. A causa del greu conflicte que viu el seu país, ja fa tres anys que va haver de deixar l’escola i començar a treballar per ajudar la seva família. Actualment, arreplega ampolles de plàstic per revendre-les, i amb els diners que guanya manté la seva família de set persones. Viuen en un refugi provisional per a persones desplaçades situat al districte de Dharwan, al nord de Sanà, la capital del Iemen; i la seva no és una història excepcional ni poc freqüent. Malauradament en són moltíssimes més les infàncies interrompudes. [ Accés a la galeria d’imatges ]

Per què el CICR treballa a les presons?

Estàndard

Imagineu que no teniu cap control sobre la vostra vida. Imagineu que heu perdut la vostra llibertat, l’autonomia per a decidir el que voleu fer. Ara, a més d’això, imagineu-vos amuntegats en un espai reduït, sense un llit on dormir, amb la necessitat de menjar, sense aigua potable, sense dutxa ni accés a uns serveis sanitaris mínims, exposats permanentment a malalties transmissibles i a la violència. Finalment, imagineu que tampoc us permeten contactar ni amb amics ni amb familiars. Us feu una idea del dolor que patiríeu? Doncs aquesta és la situació de molts detinguts arreu del món, especialment als països afectats per la guerra i la violència. De fet, de vegades ni tan sols importa que siguin culpables o no, per tal de privar-los d’un advocat, d’un llit o de l’aliment necessari per a sobreviure en condicions dignes.

Davant d’aquesta situació, cal recordar els principis bàsics del Dret Internacional Humanitari, així com els Drets Humans més elementals, per tal d’entendre que sempre s’ha de protegir la dignitat i la integritat de qualsevol detingut. I és que el fet d’estar empresonat ja és prou càstig. Per tot això, d’acord amb els Convenis de Ginebra i els seus protocols addicionals, ja fa moltes dècades que el CICR (Comitè Internacional de la Creu Roja) observa quines són les condicions de vida dels empresonats i vetlla pels seus drets fonamentals a més de 90 països. I sí, ho fem perquè creiem que tothom mereix ser tractat amb humanitat.

La guerra i el medi ambient

Estàndard

Més del 80% dels conflictes bèl·lics ocorren en punts crítics per a la biodiversitat. Si bé aquests llocs representen menys del 2% de la superfície terrestre, no és menys cert que alberguen prop de la meitat de les plantes del món i moltes espècies exòtiques. A la República Democràtica del Congo, per exemple, el conflicte va arrasar amb el 95% dels hipopòtams, ja que el seu hàbitat va ser destruït i els animals van quedar totalment desprotegits davant dels caçadors furtius. D’altra banda, a Moçambic, a causa dels 15 anys de guerra civil, la població d’elefants es va reduir de 2000 a tan sols 200. En altres ocasions, la mateixa naturalesa s’ha emprat com a arma. A l’Iraq, per exemple, es va arribar a l’extrem d’abocar petroli cru pesat directament en un riu, de forma intencionada, per tal d’afectar el subministrament d’aigua potable. Ja ho veieu: autèntiques catàstrofes sense cap sentit. Per això, volem recordar que el Dret Internacional Humanitari també hauria de protegir el medi ambient, i no només pel seu valor intrínsec, sinó perquè també és la base necessària per al desenvolupament de la vida humana. Recordem-ho, doncs, un cop més: atacar, destruir o malmetre el medi ambient natural és il·legal i immoral. Defensem la natura, defensem la vida.

En cas de catàstrofe nuclear

Estàndard

El senyal d’alerta arriba ràpidament. Els equips estan a punt per ajudar a qui ho pugui necessitar. Podran fer-ho, però? La primera preocupació són els supervivents. No tots els hospitals estan operatius. De fet, molts centres mèdics no disposen ni d’aigua ni d’electricitat. Els equips d’emergències han estat molt afectats. Entre les víctimes també hi ha metges, infermeres i socorristes. Enviaran reforços…? Els mapes no serveixen de gaire. L’onada expansiva i el foc han devastat milers d’edificis. Els camins estan coberts de runes. Les vies ferroviàries han estat malmeses. Això no obstant, potser algú podria enviar equips aeris. Però, siguem realistes: qui voldria anar a un lloc altament radioactiu? Serviria de res? Pensa que, de moment, encara no existeixen equips perquè puguem protegir-nos totalment de les radiacions. Per tant, estaria justificat el fet d’arriscar la vida d’altres persones? I és que, encara que arribessis allà on cal arribar, la quantitat de víctimes és immensa! Mai s’ha vist res semblant. Potser hi ha desenes de milers de morts i centenars de milers de ferits. Els que han sobreviscut es desplacen, i ho fan contagiats per culpa de la radioactivitat. Necessiten refugi, aliments, aigua, que algú els descontamini. I amb la gran quantitat de cadàvers, què fem…? Com els identifiquem? Com informem els familiars? Com podem garantir que les seves despulles són enterrades de manera apropiada…? Sembla que no hi ha forma humana d’ajudar les víctimes d’un atac nuclear. Per això, aquestes armes mai no haurien de ser utilitzades per ningú i tots els Estats haurien de signar el tractat de prohibició d’armes nuclears.