Emergències respiratòries

De vegades, l’activitat física intensa ens pot deixar sense alè, com si no poguéssim respirar profundament. Aquesta mateixa sensació de falta d’aire és la que sentim quan estem patint una dificultat respiratòria. Aquests símptomes solen ser fruit de reaccions al·lèrgiques o de problemes de salut com ara la pneumònia, la bronquitis aguda, l’asma, la insuficiència cardíaca o l’atac de cor. La dificultat respiratòria és sempre una emergència sanitària i, per tant, cal que truqueu immediatament al 112. Mireu l’estat de consciència de la persona afectada i observeu si pot respirar ni que sigui una mica. Si estigués inconscient i no respirés adequadament, hauríeu de fer la reanimació cardiopulmonar. Per altra banda, si respirés, afluixeu-li la roba i els objectes ajustats per alliberar qualsevol pressió al cos i proporcioneu-li espai. Si hi ha més gent, demaneu-los que s’allunyin i, si hi ha finestres, obriu-les perquè pugui entrar l’aire. Si la víctima té prescrits medicaments com ara oxigen o un inhalador, podeu ajudar-la a administrar-los; és a dir, busqueu-li el medicament i ajudeu-la, però no li apliqueu sense indicació prèvia. De la mateixa manera no se li pot donar ni menjar ni beure. Mentre esperem, cal col·locar la persona afectada semiasseguda. Encara que la respiració de la persona deixi de xiular, no vol dir que estigui millorant. Per tant, cal fer-li companyia fins que arribi l’assistència mèdica.

O menjo o pago

La pobresa cronificada o persistent es refereix a una situació en què una persona o una família, sense feina o amb una feina precària, viu en una situació de pobresa durant diversos anys. Com podeu imaginar, aquesta condició sol derivar en problemes diversos de salut i pressions socials addicionals que limiten la capacitat i la possibilitat de millorar la situació de vulnerabilitat. De fet, les persones que pateixen pobresa cronificada normalment tenen més dificultats per accedir als serveis públics, a les feines i altres recursos necessaris per aconseguir millorar la seva vida. Sabíeu que en els últims quatre anys la pobresa cronificada ha augmentat un 30%? Per tal d’entendre una mica millor el que representa aquesta crua realitat, avui us oferim aquests quatre testimonis. Si els escoltem atentament, entedrem perfectament que cal continuar treballant per oferir respostes directes, immediates i properes davant la crisi, perquè mai més ningú hagi de triar entre pagar o menjar.

El Sorteig d’Or de 2023

Ja fa gairebé un mes que tenim a la venda les butlletes per participar en el Sorteig d’Or de la Creu Roja que repartirà set milions d’euros en premis. Enguany, tot inspirant-se en el lema ‘Or sembla, Creu Roja és’, l’il·lustrador Óscar Alonso [ 72Kilos ] ha dissenyat deu butlletes que representen cadascuna de les nostres àrees d’actuació. Si us hi fixeu bé, però, descobrireu que cadascuna de les butlletes és molt més del que sembla. Una butlleta de cinc euros, per exemple, representa una farmaciola de productes bàsics per a una persona; tres butlletes poden servir per donar suport a una persona sense llar amb un kit d’abric; amb quatre butlletes, podríem oferir un nou taller per a gent gran amb l’objectiu de prevenir la solitud; i amb deu, proveir una família vulnerable amb un lot de productes bàsics diversos. Amb cada butlleta, per tant, es pot posar en marxa un servei real, una acció concreta que millorarà la vida d’algú que ho necessita. Per això, aquest és el sorteig més important: el sorteig d’or. I tu, ja tens la teva butlleta?

Prové del cor…

Dilluns vinent, com cada 8 de maig, celebrarem el Dia Mundial de la Creu Roja i la Mitja Lluna Roja, una jornada perquè puguem recordar la singularitat i la unitat del nostre moviment internacional humanitari, el més gran del planeta. Serà un moment per reconèixer la gran tasca de tots els qui, generosament, marquen la diferència en el dia a dia. Enguany, el nostre lema és aquest: “Tot el que fem prové #DelCor”; una idea amb la qual pretenem retre homenatge a totes aquelles persones que sempre trobem al costat dels qui més ho necessiten; a tots aquells que, molt sovint, són els primers a fer un pas endavant per ajudar els més vulnerables; a tots els herois anònims que actuen, carregats d’humanitat, des de l’aula d’una escola, des d’un taxi, des d’un quiròfan, des d’un comerç, des del mercat, des del gimnàs, des d’un edifici en construcció, des d’un vaixell pesquer, potser fins i tot des del carrer, o des de qualsevol altre lloc, ja que, per tal d’actuar amb humanitat i en favor dels altres, qualsevol lloc és idoni, si el que fem prové del cor.