Protegeix-te del fred

Estàndard

1. POT AFECTAR EL FRED LA NOSTRA SALUT?

El fred intens afecta el nostre sistema de control de la temperatura, el nostre “termòstat intern”. De fet, habitualment, quan fa fred, el nostre organisme reacciona tot provocant l’estrenyiment dels vasos sanguinis més propers a la pell i produint petites contraccions involuntàries dels músculs (tremolors) per tal de conservar la calor del nostre cos.

2. AFECTA EL FRED DE LA MATEIXA MANERA TOTES LES PERSONES?

El fred no ens afecta a tots de la mateixa manera, perquè n’hi ha que són molt més vulnerables:

  • Gent d’edat avançada.
  • Persones amb malalties cròniques o que prenen determinats medicaments.
  • Persones amb determinades discapacitats (diversitat funcional).
  • Les persones que estan per sota d’un pes saludable.
  • Infants petits.
  • Dones embarassades.
  • Persones amb addicció a l’alcohol.

De la mateixa manera, el nostre organisme també haurà de fer esforços addicionals per adaptar-se i mantenir la temperatura corporal normal, si a més del fred intens, també hi ha un grau elevat d’humitat o bufa un vent fort, si s’ingereixen quantitats insuficients d’aliments i begudes, si es realitzen esforços físics intensos, o si es pateixen contusions i/o fractures que puguin comportar immobilitzacions, etc.

3. QUINS EFECTES IMMEDIATS POT TENIR EL FRED?

La conseqüència més greu de l’exposició al fred és la hipotèrmia o la pèrdua de l’escalfor corporal que, generalment, es manifesta a través dels símptomes següents:

  • Disminució considerable de la temperatura corporal per sota dels 37 °C
  • Descoordinació motora i manca esporàdica de destreses bàsiques
  • Confusió, dificultat de concentració i alteració de la memòria
  • Tremolors i contraccions involuntàries dels músculs
  • Disminució o absència de sensibilitat
  • Dolors musculars o articulatoris
  • Rigidesa i fibaldes musculars
  • Congelacions locals

En funció de la temperatura corporal i dels símptomes, podem diferenciar entre:

4. CONSELLS PER A PROTEGIR-SE DEL FRED

Molts problemes associats a les baixes temperatures es poden evitar amb mesures senzilles.

a) Alimentació i hidratació

  • Beu líquids calents i ensucrats en abundància, incloent-hi aigua, sempre que no hi hagi contraindicació mèdica.
  • Pren una alimentació variada, amb un elevat contingut en greixos i sucres que t’aportin l’energia necessària per combatre el fred (llegums, sopa, etc.), i consumeix fruita diàriament.
  • Evita el consum de begudes alcohòliques, ja que redueixen la vasodilatació perifèrica tot augmentant la pèrdua de l’escalfor corporal.

b) Vestimenta

  • Protegeix les zones del cos més sensibles al fred intens, perquè són les més allunyades del cor: galtes, nas, orelles i dits de les mans.
  • Fes servir roba lleugera, no massa ajustada a la pell i que transpiri (si cal, pots sobreposar diverses peces de roba).
  • Protegeix el cap, les mans i els peus.
  • Opta per un calçat impermeable, antilliscant, còmode i que no exerceixi massa pressió.
  • En funció de l’activitat que desenvolupis, vesteix roba que et protegeixi del vent i la pluja.

c) Activitats a l’exterior

Sempre que sigui factible, ajorna les activitats a l’exterior fins que les temperatures siguin més elevades, tot evitant exposicions perllongades al fred i canvis sobtats de temperatura. Això no obstant, si no hi ha cap més remei i finalment has d’anar a l’exterior, no oblidis:

  • Protegir-te del fred i la humitat.
  • Evitar l’arribada del fred als pulmons.
  • Abrigar-te amb vestimenta i calçat adequats.
  • Prendre les precaucions oportunes, en cas que hi hagi gel.
  • Anar amb molta cura per evitar relliscades i caigudes.
  • Beure líquids calents i ensucrats, evitant les begudes alcohòliques.
  • Romandre en moviment, però evitant alhora els exercicis físics excessius.
  • Evitar el trànsit per zones d’obaga o que puguin estar congelades.

d) A la llar

  • Roman als espais més calents i a on puguis abrigar-te.
  • Tanca portes, finestres, persianes, tendals, cortines…, tot evitant els corrents d’aire.
  • Ventila diàriament les diferents estances per renovar l’aire i evitar l’acumulació de CO2, si fas servir brasers o xemeneia.
  • Garanteix el funcionament correcte de les estufes (elèctriques, de gas, etc.), procura mantenir-les allunyades de teixits o elements inflamables, i desconnecta-les durant la nit.
  • Evita que l’habitació es ressequi en excés disposant d’algun recipient amb aigua.

e) Durant els viatges

  • Viatja amb transport públic o, si ho fas amb cotxe i és possible, fes-ho acompanyat.
  • Informa’t de la situació meteorològica i de l’estat de les carreteres, així com de les àrees de descans o dels refugis.
  • Evita, en la mesura que sigui possible, viatjar en condicions meteorològiques adverses.
  • Revisa el vehicle prèviament (pneumàtics, frens, llums, carburant, cadenes…)
  • Fes servir el sistema de calefacció, però obre també les finestres periòdicament per tal de ventilar l’interior durant uns segons.
  • Evita els canvis sobtats de temperatura que es produeixen en entrar i sortir del vehicle, tot disminuint progressivament la temperatura de l’interior abans de sortir, per exemple.
  • Descansa, disposa de líquids ensucrats i calents, quan facis un viatge llarg.
  • No deixis mai els infants ni les persones d’edat avançada a l’interior d’un vehicle tancat.

f) I si habitualment prens medicació…

  • Continua prenent els teus medicaments, evita automedicar-te i, en cas de dubte, contacta amb el personal sanitari.
  • Consulta el teu metge/essa sobre les mesures suplementàries que potser et caldria adoptar.

g) I finalment, com podem contrarestar els efectes negatius del fred?

Si et trobes malament, intenta resguardar-te del fred mentre demanes ajuda.

Si és algú altre qui es troba malament:

  • Vigileu les seves constants vitals.
  • Faciliteu el canvi la roba, si aquesta està mullada, i abrigueu adequadament la persona.
  • Proporcioneu begudes calentes, mai alcohol, ni begudes estimulants (xocolata, cafè…).
  • Subministreu bosses d’aigua calenta, però degudament aïllades per prevenir cremades.
  • Eviteu els banys i les dutxes calentes (impliquen risc de col·lapse).
  • No feu massatges a les extremitats.
  • Si convé, traslladeu la persona a un centre hospitalari, com més aviat millor.
  • I si està inconscient, apliqueu els protocols bàsics de primers auxilis, per tal de mantenir actives les constants vitals i, sobretot, garantiu urgentment l’assistència mèdica.

Com educar en positiu

Estàndard

Exercir una maternitat o una paternitat responsable i respectuosa pot semblar fàcil, però no sempre és així, especialment per a les famílies que es troben en situació de vulnerabilitat social. Per aquest motiu, el projecte de Creu Roja Educant en positiu ofereix suport a les famílies que ho necessiten, perquè puguin sentir-se acompanyades en la complexa tasca d’haver d’educar, de la millor manera possible, infants, adolescents i joves.

Per cert, si haguéssiu d’oferir bons consells als pares i a les mares que volen educar els seus fills en positiu, quins serien? Per on començaríeu? Ho heu valorat mai de forma pausada? Algunes de les nostres recomanacions serien aquestes:

  • Genereu vincles càlids i afectius a través de paraules, carícies i petons perquè els vostres fills se sentin totalment acceptats, segurs i estimats.
  • Establiu un entorn estructurat mitjançant rutines i hàbits saludables perquè estiguin sempre ben orientats, ben guiats i tranquils a la seva vida quotidiana.
  • Estimuleu-los i encoratgeu-los perquè puguin gaudir dels aprenentatges, tot respectant els seus ritmes, fomentant-ne les capacitats i valorant-ne positivament els èxits i els avenços.
  • Reconeixeu els seus valors, mostreu interès pel seu món i tingueu en compte sempre els seus sentiments, opinions i preocupacions perquè vulguin implicar-se i comprometre’s.
  • Respecteu també la seva dignitat i integritat, emprant formes positives de resoldre conflictes mitjançant mesures adequades i una bona comunicació (mai mitjançant la violència ni el càstig físic o psicològic).
  • Establiu límits i normes senzilles i clares en funció de l’etapa evolutiva i la maduresa de cada infant, adolescent o jove, adaptant-vos a les necessitats.

Finalment, tingueu en compte que la paternitat i la maternitat positives estan molt vinculades a tres factors: el context psicosocial de l’entorn familiar, les necessitats i característiques úniques que sempre tindrà cada persona; i també, evidentment, les nostres capacitats i competències. Per això mai hem de deixar de reflexionar, de millorar i d’aprendre: per educar-los en positiu o, dit d’una altra forma, perquè puguin créixer sans, responsables i feliços.

La salut mental importa

Estàndard

La depressió és una malaltia freqüent a la nostra societat i arreu del món. Com a trastorn de salut mental, lidera les causes de discapacitat i incideix de forma significativa en les taxes de morbiditat (quantitat de persones que pateixen una malaltia) i de mortalitat (nombre de defuncions d’una població concreta). Malauradament, la depressió té un gran impacte a la vida personal de qui la pateix, però, òbviament, també afecta l’entorn familiar, el laboral i el social.

Les persones del nostre entorn no sempre admeten que estan passant per un mal moment emocional. Detectar que necessiten ajuda i animar-les perquè tinguin el coratge de demanar-la és de valents i SOLIDARIS.

Són múltiples i ben diversos els factors que poden provocar l’aparició d’una depressió: factors biològics, psicològics, socials, conjunturals, etc. Sabem prou bé, per exemple, que quan una persona experimenta una situació de vulnerabilitat i d’incertesa sobrevinguda i inesperada, és bastant més fàcil que arreli i creixi la desesperança, i que no es trobin ni les eines adequades ni les forces necessàries per afrontar els problemes, especialment si no es disposa de suport social, o si s’han patit experiències traumàtiques i estressants.

Per això, des de la Creu Roja optem per acompanyar en tot moment les persones en situació de vulnerabilitat, tot oferint-los recursos bàsics, suport emocional, accions formatives i, sobretot, proporcionant-los estratègies perquè tornin a sentir-se ben capaços de dur a terme una gestió emocional adequada en els moments de crisi. El servei Creu Roja t’escolta n’és un bon exemple, atès que ofereix suport i acompanyament psicosocial a través del telèfon 900107917 als qui puguin tenir la necessitat de ser escoltats. Recordeu que la trucada és gratuïta i confidencial.

Finalment, com diem sovint, la millor manera d’actuar davant les dificultats sempre és prevenint-les. Per això, perquè tinguis cura de tu mateix i, especialment, del teu benestar emocional i de la teva salut mental, avui t’oferim aquests consells:

  1. Adopta un estil de vida saludable que augmenti la teva qualitat de vida.
  2. Alimenta’t de forma equilibrada, satisfactòria i sostenible.
  3. Procura mantenir uns horaris regulars a l’hora d’anar a dormir i de llevar-te.
  4. Fuig del sedentarisme, activa’t i fes activitat física moderada.
  5. Evita, redueix o elimina el consum de tabac, alcohol i altres drogues.
  6. Redueix, sempre que puguis, tot allò que pugui generar-te estrès o ansietat.
  7. Relaciona’t amb persones afectuoses, agradables i assenyades.
  8. Inverteix el temps de lleure en activitats enriquidores al costat d’altres.
  9. Aprèn a desenvolupar, dia a dia, la teva intel·ligència emocional.
  10. Viu el present sense obsessionar-te pel passat o per les incerteses del futur.
  11. Motiva’t definint objectius i propòsits realistes i treballant per tal d’assolir-los.
  12. I, sobretot, accepta’t i estima’t tal com ets, sense comparar-te amb cap altra persona.

En cas d’ennuegament

Estàndard

És evident que la presència d’un cos estrany a les vies respiratòries pot impedir el pas de l’aire i dificultar la respiració adequada, tot produint, fins i tot, en el pitjor dels casos, la mort per asfíxia. Per aquest motiu, avui us fem arribar aquests consells sobre com caldria actuar en cas d’ennuegament.

Si la persona que s’ha ennuegat pot parlar, tossir i respirar, ni que sigui amb certa dificultat, sabrem que l’obstrucció de la via aèria (l’ennuegament) és una obstrucció parcial. En aquest cas, cal animar la persona perquè tussi amb força, però sense picar a la seva esquena i, evidentment, sense fer res per treure-li l’objecte amb els nostres dits, ja que, en tots dos casos, si actuéssim d’aquesta forma, existiria el risc d’introduir el cos estrany més profundament a les seves vies respiratòries.

Si la persona que s’ha ennuegat pot parlar, tossir i respirar, caldrà animar-la perquè tussi amb força, però sense picar a la seva esquena.

Per altra banda, si la persona no pogués parlar ni tossir ni respirar, sabríem que l’obstrucció de la via aèria (l’ennuegament) és una obstrucció completa. En aquest cas, molt sovint, la víctima s’emporta les dues mans al coll, tot indicant la impossibilitat de respirar. Per aquest motiu i atès que la situació podria arribar a revestir gravetat, caldria sol·licitar ajuda mèdica tot demanant urgentment que algú truqués al 112 explicant el que passa.

Llavors, fins que no arribés l’assistència mèdica, podríeu dur a terme els següents passos: Col·loqueu-vos al darrere de la persona afectada i, amb el palmell de la mà ben obert, piqueu cinc cops a l’esquena, a l’alçada de les espatlles, entre els dos omòplats. Si amb això encara no aconseguiu alliberar les vies respiratòries, també pel seu darrere, envolteu la cintura de la persona amb els vostres braços i dueu a terme la maniobra d’Heimlich: amb el puny d’una mà ben envoltat per l’altra mà feu cinc compressions abdominals ràpides i vigoroses, cap amunt i cap a dins, just per sobre del melic, a l’alçada de l’estómac.

Mai feu la maniobra d’Heimlich amb menors d’un any o amb lactants, perquè podríeu lesionar els seus òrgans vitals. En aquests casos (menors d’un any), mentre arriba l’assistència mèdica, situeu l’infant de bocaterrosa (panxa cap avall) sobre les vostres cames, amb el cap més baix que la resta del cos, i doneu-li cinc cops secs i enèrgics a l’esquena. Si el cos estrany encara no ha estat expulsat, gireu novament l’infant cap amunt i comprimiu cinc vegades seguides el seu tòrax (al punt mitjà entre els dos pectorals) amb el dit índex (o dit assenyalador, apuntador, saludador o mestre) i el dit del mig (o dit mitger, llarg, del cor o llépol), tot alternant, a partir d’ara, els cinc cops secs a l’esquena amb les compressions toràciques.

Mai no feu la maniobra d’Heimlich amb menors d’un any o amb lactants, perquè podríeu lesionar els seus òrgans vitals.

Finalment, recordeu que prevenir els problemes és la millor manera que tenim d’actuar. Per això també us recomanem: que impediu que els menors de tres anys puguin jugar amb objectes petits o, encara, menjar fruits secs; que sempre aneu amb compte amb les peces petites o amb les piles de les joguines; que mengeu tranquil·lament, trossejant i mastegant bé els aliments; o que eviteu, en la mesura del possible, que els nens corrin, cridin, cantin o juguin mentre estan menjant.

Allò que som

Estàndard

L’esperança pot trobar-se als llocs més inesperats. De les cendres de la Primera Guerra Mundial va néixer una idea meravellosa i simple: la compassió i humanitat que la Creu Roja havia estat expressant durant la guerra, també caldria expressar-les, a partir d’ara, en temps de pau. El 5 de maig de 1919 va ser quan vàrem començar un viatge extraordinari durant el qual ens hem convertit en la xarxa humanitària més gran del món. La nostra missió: fer costat, de manera equitativa i justa, a les persones que ho necessiten, tot agitant l’esperança com la nostra única senyera. Mai no hem parat de respondre a la crida, per tal de crear un futur millor per a tothom. Els nostres milions de voluntaris, romanen al costat de les comunitats, abans, durant i després de les crisis, impulsats pel poder de la humanitat. Som una federació global, i alhora, una organització autènticament local. Els nostres principis continuen sent tan importants com ho eren l’any 1919. I la nostra tasca, encara és molt lluny d’estar acabada, perquè ens enfrontem a una crisi climàtica, a emergències sanitàries, conflictes, desigualtats i a molts altres problemes. Això no obstant, junts i juntes és com afrontarem aquests reptes durant els pròxims anys. L’esperança ens recordarà tot allò que mai no hem d’oblidar. Perquè l’esperança és allò que som.