Ens ajudes a ajudar-los?

Quan una família no pot donar als infants l’entorn afectiu i educatiu necessari per al seu desenvolupament, l’acolliment familiar assegura aquest entorn a l’infant mitjançant una família acollidora. L’acolliment sempre és temporal i garanteix el vincle de l’infant amb els seus orígens. L’acolliment familiar pot variar en el temps i pot ser de mesos, anys o fins que l’infant es faci gran. La durada dependrà de la modalitat d’acolliment i de la proposta de futur que es consideri més adequada per a cada infant i situació. Qualsevol família disposada a oferir estimació, tendresa, comprensió, atenció i dedicació a un infant pot ser família acollidora. També ha de ser capaç d’ajudar-lo a comprendre i respectar la seva història personal i familiar, a construir la seva identitat, i a conèixer i compartir la seva pròpia cultura. I tu, ens ajudes a ajudar-los?

Ajudar omple

Tothom sap prou bé que el Gran Recapte és una campanya clau per als Bancs dels Aliments. Amb 13 edicions celebrades des de l’any 2009, el Gran Recapte s’ha consolidat com una de les grans fites solidàries de Catalunya, guanyant-se l’estima i el suport de la ciutadania. Els gairebé cinc milions d’aliments que s’aconsegueixen, faciliten el subministrament dels aliments més bàsics als més vulnerables. Enguany, se celebrarà la 14a edició en un format combinat. Torna la recollida física d’aliments i la participació activa del voluntariat: el 25 i el 26 de novembre es durà terme la recollida física a diferents supermercats i mercats de tot Catalunya (s’afegirà el diumenge 27 en els establiments que estiguin oberts); i del 25 de novembre al 6 de desembre també es podran fer donacions monetàries a la línia de caixa dels establiments i al web www.granrecapte.com. Gràcies al Gran Recapte de l’any passat, els Bancs dels Aliments de Catalunya van distribuir 33.683.229 quilos d’aliments que, a través de 674 entitats, van arribar a 255.413 persones mensualment. Es necessiten, especialment, conserves (peix i verdures), oli i llet. No oblidem que, segons l’IDESCAT, la taxa de risc de pobresa o exclusió social a Catalunya és del 25,9%.

Més autonomia, més tranquil·litat

La sordceguesa és una discapacitat que involucra la combinació d’una deficiència auditiva i una altra de visual. En funció del moment d’aparició i del grau d’afectació, es veuran condicionats, d’una manera o d’una altra, el sistema de comunicació amb els altres, la interacció amb l’entorn, l’accés a la informació, l’orientació i la mobilitat, tot provocant, com podeu imaginar, una important pèrdua de l’autonomia i un grau significatiu de dependència. Sabíeu que a tot l’Estat són més de 6.000 les persones que pateixen aquesta greu discapacitat sensorial? Cadascuna presenta unes característiques i unes necessitats específiques. Fins i tot n’hi ha que encara poden gaudir d’una visió reduïda o d’una audició mínima, com passa amb la Rosanna o amb la Paloma. Voleu saber qui són? Pensem que el seu testimoni us aproparà a una realitat molt poc coneguda. Totes dues participen en el projecte pilot de Teleassistència accessible de la Creu Roja: una solució tècnica que permet que aquestes persones puguin comptar amb un servei de teleassistència mòbil per tal de comunicar-se i, sobretot, que pretén millorar les seves condicions de vida.

Aturem el canvi climàtic

Malauradament, ja fa temps que en Fathi no pot dormir a les nits. Sempre ha viscut a la costa de Gaza. Potser és per això que ara pateix especialment, quan s’adona de la proximitat d’un mar, el Mediterrani, que cada com és més a prop de la porta de casa seva. Abans l’aigua era més lluny; ara, però, sembla com si volgués avançar terra endins i com si ho estigués fent molt més ràpidament del que imaginen alguns. En Fathi sap prou bé que això és conseqüència del canvi climàtic, un greu fenomen global que ja afecta, i continuarà afectant de manera directa, moltes altres vides.

En Husam, que treballa conreant maduixes, és un altre exemple de persona que s’ha vist damnificada, en aquest cas, per la virulència d’unes pluges torrencials com mai no les havien vist al territori. I així podríem parlar de molts altres casos. Per això, com a organització que treballa a multitud de regions afectades per diferents conflictes de tota mena, el Comitè Internacional de la Creu Roja constata de primera mà i denuncia que, si bé el clima està canviant a tot arreu, les persones que es veuen més afectades són, sens dubte, els qui viuen en els entorns més fràgils i vulnerables. I això és el que hem vist, per exemple, a Gaza, un territori on els efectes del canvi climàtic agreugen les condicions de vida i les necessitats humanitàries que es deriven d’un conflicte no resolt.

I que n’és de complicat prioritzar els problemes climàtics allà a on ja fa massa temps que tenen problemes de seguretat, o dificultats per accedir a l’alimentació, a l’aigua potable o al subministrament elèctric. Potser per això, per a molts, la crisi climàtica i els esdeveniments meteorològics extrems no són simplement el titular d’un informe més sobre el canvi climàtic, sinó, més aviat, un greu fet que encara els dificulta molt més la seva complicada vida. I per a tu, el canvi climàtic, de moment, què representa?