L’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja ha publicat recentment el 1r Informe sobre la soledat no desitjada. Per això podem afirmar amb coneixement de causa que, malauradament, la soledat no desitjada té una incidència creixent a la nostra societat. De fet, no es dona únicament entre les persones grans, tot i que, tradicionalment, la majoria d’estudis i també els recursos per pal·liar-la s’han centrat en aquest col·lectiu. És evident que hi ha un increment creixent de les llars unipersonals que no està vinculat a persones grans. Val a dir, igualment, que el sentiment de soledat no es dona necessàriament només en persones que viuen soles. Més aviat és una qüestió que està relacionada amb la manca de relacions o de vinculació amb la comunitat. Per altra banda, també és ben cert que hi ha una relació directa entre soledat i vulnerabilitat. Sabem prou bé que la soledat no volguda impacta especialment en els col·lectius que pateixen pobresa, exclusió o marginació social. Per això cal que continuem treballant dia a dia i que ens esforcem per acabar amb la soledat no desitjada de les persones; i per aconseguir-ho, potser el primer que podríem fer és escoltar testimonis com el del Julio, el de la Mar, el de l’Adriana, el del Mamadou o el de la Rosario. Aquí els teniu.
Creu Roja Cambrils 