Solitud no desitjada

L’Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja ha publicat recentment el 1r Informe sobre la soledat no desitjada. Per això podem afirmar amb coneixement de causa que, malauradament, la soledat no desitjada té una incidència creixent a la nostra societat. De fet, no es dona únicament entre les persones grans, tot i que, tradicionalment, la majoria d’estudis i també els recursos per pal·liar-la s’han centrat en aquest col·lectiu. És evident que hi ha un increment creixent de les llars unipersonals que no està vinculat a persones grans. Val a dir, igualment, que el sentiment de soledat no es dona necessàriament només en persones que viuen soles. Més aviat és una qüestió que està relacionada amb la manca de relacions o de vinculació amb la comunitat. Per altra banda, també és ben cert que hi ha una relació directa entre soledat i vulnerabilitat. Sabem prou bé que la soledat no volguda impacta especialment en els col·lectius que pateixen pobresa, exclusió o marginació social. Per això cal que continuem treballant dia a dia i que ens esforcem per acabar amb la soledat no desitjada de les persones; i per aconseguir-ho, potser el primer que podríem fer és escoltar testimonis com el del Julio, el de la Mar, el de l’Adriana, el del Mamadou o el de la Rosario. Aquí els teniu.

La força V

Tot el que passa es regeix per les lleis de la física. De la mateixa manera que les coses cauen per la gravetat o de la mateixa forma que una força pot afectar els objectes en acceleració, existeix la força V: una energia immensa que pots trobar per tot arreu, allà on vagis, que neix de les persones, ens connecta i ens uneix; una força que reacciona i ens fa actuar amb generositat i entusiasme, perquè quan emergeix una situació de necessitat, la força V hi respon tot compensant el problema amb tanta o més intensitat. És la força del voluntariat. Vols sumar-t’hi? És una força imparable que pot canviar la vida de milers de persones al teu voltant.

Quan us faci falta

A les acaballes de l’estiu, quan estem cada dia més a prop d’un nou curs i d’una nova tardor, és el moment perfecte per mirar enrere i per agrair la generositat de tots els qui cada dia fan possible, d’una manera o d’una altra, la continuïtat de la nostra missió humanitària al llarg d’un segle i mig d’història. I és que gràcies a socis i a col·laboradors, els voluntaris i els tècnics de la Creu Roja han estat presents en múltiples situacions d’emergència, en perilloses accions de socors, al bell mig de conflictes armats o de desastres naturals, al costat de les persones que ho han perdut tot durant les crisis econòmiques, organitzant esdeveniments i activitats socials per a sensibilitzar i promoure el compromís de tothom en favor dels més vulnerables, etc. Per tot això i per molt més més, avui us volem donar les gràcies a tots amb aquesta cançó i us volem dir que la Creu Roja sempre estarà al vostre costat quan us faci falta.

Quan la pluja caigui fort, quan sentis que toques fons, no tinguis por, jo seré aquí quan et faci falta; i si el viatge se’t fa complicat i veus que ho dones tot, però se’t fa tard, no tinguis por, jo seré aquí quan et faci falta; i ara ho veig tot més clar, i ara tot fa menys mal si ets amb mi. Quan la nit t’atrapi al mig del camí i t’angoixin tots els somnis per complir, jugarem a fer veure que és més senzill. Quan la nit caigui sobre el teu pit, vull cantar-te un cop més a cau d’orella que si us plau mai deixis de ser tu mateixa. Quan no puguis seguir el present, quan se t’escapi l’últim tren, no tinguis por, jo seré aquí quan et faci falta. Quan et trobis lluny del foc de la llar i esclatis amb un plor amarg, no tinguis por, jo seré aquí quan et faci falta; i ara ho veig tot més clar, i ara tot fa menys mal si ets amb mi. Quan la nit t’atrapi al mig del camí i t’angoixin tots els somnis per complir, jugarem a fer veure que és més senzill. Quan la nit caigui sobre el teu pit, vull cantar-te un cop més a cau d’orella que si us plau mai deixis de ser tu mateixa. Tot i que ara no ho vegis clar, vindran més dies per tornar a començar. Tot i que ara no ho vegis clar, quan la pluja caigui fort, quan sentis que toques fons, no tinguis por, jo seré aquí quan et faci falta. [ Cançó: Quan et faci falta – Grup musical: Doctor Prats ]

Universalitat, poesia i principis

El principi d’universalitat consolida la cohesió del nostre moviment internacional i permet establir un conjunt de drets i d’obligacions entre tots els qui hi formem part; enforteix els vincles fraternals entre totes les persones (usuaris, voluntaris, tècnics, socis, col·laboradors, etc.), siguin quines siguin les seves conviccions personals, la seva identitat, el seu origen, la seva edat, les seves condicions de salut, etc. I és que el principi d’universalitat també esdevé una de les normes d’actuació més significatives que guien el nostre funcionament com a organització, així com una de les bases que ens permet complir amb la resta dels nostres principis.

Com és de bonic sentir, en tancar els ulls, els murmuri d’una constel·lació suau; i com és de bonic escoltar de prop el vol i el dibuix d’avenirs entrellaçats, o una família sencera de teuladins. I com és de bonic esdevenir el seu ressò i tancar els ulls i que les onades tornin, que la marea ens abraci, i experimentar a la nostra dermis la immensitat del cel. I com és de bonic sentir-te, en l’instant infinit d’un parpelleig, immersa en aquella veu que són les veus, i que és una de sola, i que és nostra: la veu de l’univers. Com és de bonic sentir, en tancar els ulls, que els teus s’obren i que la força d’una mirada es perllonga. I com és de bonic sentir que tots formem part d’això que et dic ara.