Voluntariat, poesia i principis

Estàndard

Si hi ha un principi pel qual la societat ens identifica especialment és el caràcter voluntari de tot allò que fem en favor dels altres. De fet, si ja ens coneixeu, sabeu prou bé que aquest és el nostre mètode de treball, allò que garanteix la nostra autonomia o la nostra presència arreu del territori, i una de les normes d’actuació que guien el nostre funcionament com a organització. A la Creu Roja tenim molt clar que el voluntariat és el nostre cor i els voluntaris, la nostra força. 

Diuen que el món vespreja al compàs de la tempesta definitiva, com un murmuri que ve de lluny i que s’adorm al llindar, en la humitat burlesca de l’expectativa. Diuen que el món parpelleja com una ferida incandescent i que, de vegades, el món, i només de vegades, adopta el gest d’una finestra perduda, d’altres vegades el paisatge del corrent. També de vegades vesteixen el món de casa buida. Tanmateix, et diré que, al capvespre del món, ressona un batec que clareja, un batec que abraça la tempesta, un plural anònim que estima a contracorrent. I encara et diré més: quan rugeix la tempesta, la voluntat bressola el nostre món. 

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s