Unitat, poesia i principis

Sembla força evident que a cada país només hi pugui haver una única societat de la Creu Roja, oi? Com també sembla lògic que la Creu Roja hagi de romandre accessible i disponible per a tothom arreu del territori. Doncs bé, tot això deriva del principi d’unitat a través del qual pretenem ser coherents per tal d’aconseguir la cohesió necessària, la col·laboració i l’obligació de facilitar l’accés de tota la població a la Creu Roja. Sí, sabem que la unitat fa la força. Per això, quan el treball es fa en equip i col·laborem, som capaços d’arribar a qualsevol racó amb la finalitat de donar resposta a les necessitats dels més vulnerables. Recordem-ho: Units sempre ens mantindrem dempeus; dividits, cauríem.

Com el fil vermell del destí, així et veig jo. Com en aquell relat oriental en què dues ànimes estan predestinades a unir-se, així et veig jo, a tu i a tota la humanitat, a tota la gent que apareix des de cadascun dels petits nuclis per tal d’afrontar nous reptes tot convertint en espores els somnis per fer-los comunitaris, perquè les seves cornises resguardin qualsevol que pugui necessitar convertir-se en espurna de solidaritat. Com al fil vermell del destí, cada ànima està unida a la resta de la humanitat. 

Voluntariat, poesia i principis

Si hi ha un principi pel qual la societat ens identifica especialment és el caràcter voluntari de tot allò que fem en favor dels altres. De fet, si ja ens coneixeu, sabeu prou bé que aquest és el nostre mètode de treball, allò que garanteix la nostra autonomia o la nostra presència arreu del territori, i una de les normes d’actuació que guien el nostre funcionament com a organització. A la Creu Roja tenim molt clar que el voluntariat és el nostre cor i els voluntaris, la nostra força. 

Diuen que el món vespreja al compàs de la tempesta definitiva, com un murmuri que ve de lluny i que s’adorm al llindar, en la humitat burlesca de l’expectativa. Diuen que el món parpelleja com una ferida incandescent i que, de vegades, el món, i només de vegades, adopta el gest d’una finestra perduda, d’altres vegades el paisatge del corrent. També de vegades vesteixen el món de casa buida. Tanmateix, et diré que, al capvespre del món, ressona un batec que clareja, un batec que abraça la tempesta, un plural anònim que estima a contracorrent. I encara et diré més: quan rugeix la tempesta, la voluntat bressola el nostre món. 

Independència, poesia i principis

La Creu Roja sempre ha estat un moviment totalment independent que mai no s’ha sotmès a cap altra organització o institució. Per això, quan hem estat auxiliant els poders públics en les seves activitats humanitàries, sempre ho hem fet respectant de forma escrupolosa les lleis que regeixen els països on hem estat, però també conservant una autonomia que sempre ens ha permès actuar d’acord amb els nostres principis, sense haver-nos de sotmetre davant d’ingerències externes que poguessin limitar o fer fracassar l’objectiu d’acompanyar i assistir les persones més vulnerables.

Tornarem. El moviment torna, conserva i consolida cada pas en què confiem. Ho fa perquè ho fan els nostres gestos, la nostra decisió que vola, la nostra fugida de la confusió, de l’autoritat per reconeixement, del poder per la responsabilitat, dels privilegis pel respecte. I ho fan perquè no estem sols. I portem orquestres que ho celebren. No estem sols i ens escolten des de tot arreu. No estem sols. Contenim multituds. Allò que som, ho som gràcies a la societat.

Neutralitat, poesia i principis

Amb l’objectiu d’aconseguir i conservar la confiança de totes les parts que puguin estar implicades en qualsevol conflicte, a la Creu Roja optem per mantenir-nos neutrals. És a dir que mai prenem part en les hostilitats, en els conflictes o en les controvèrsies que es puguin generar d’ordre polític, religiós, ideològic o cultural. D’una altra manera, mai no podríem centrar-nos en l’objecte bàsic de la nostra intervenció, el més important: la seguretat, la integritat i el benestar de les persones.

Prens una bona decisió quan n’assumeixes el seu impacte, quan aculls el missatge que neutralitza el visceral, allò que fa que l’incendi disminueixi en tot l’espectre que no ens converteix en comunitat; quan aportes descans a tot allò que necessita descans. Perquè les coses dolentes solen passar més sovint del que ens podem permetre. I una vegada ja hem explicat les nostres pors, podem centrar-nos en la nostra fortalesa, en la nostra llibertat, allò que mai no ens limitarà, i viure amb la màxima d’esdevenir antídot, no i no pas anti-tot.