Bones festes

Així ha estat el 2021

Deixem enrere un any que ens ha tornat a posar a prova com a societat; un any que va començar amb l’esperança dipositada en unes vacunes que ens estan ajudant a protegir-nos, mentre seguim demanant i treballant perquè aquestes mateixes vacunes puguin arribar a tothom. Milions de persones continuen patint les seqüeles de la pandèmia, tant els efectes visibles com els invisibles. Ens hem enfrontat a situacions inèdites que ens han fet recordar com d’important i necessari és el poder de la solidaritat. Malauradament, però, el 2021 també ens ha tornat a posar davant la realitat cruel del canvi climàtic, que ja afecta milions de persones, i que ens fa prendre consciència de la urgència de reduir el nostre impacte mediambiental. Per sobre de tot, però, aquest 2021, l’any que acomiadem, també ens recorda que el futur és a les nostres mans, que les accions d’avui són decisives per tal d’aconseguir un món més sostenible, més inclusiu i més just. I això, només podem fer-ho amb grans dosis d’humanitat i amb voluntat de servei. Vols sumar-t’hi?

I tu, a qui acompanyes?

Res no ens fa més vulnerables que la solitud no desitjada, o almenys això és el que senten i el que expressen els protagonistes del següent vídeo. Mouad té 20 anys i va arribar a Espanya a bord d’una pastera. Actualment viu a Barcelona. Sap perfectament què significa sentir-se sol i li encantaria fer una bona abraçada a la seva mare, però de moment això no és possible. La Mar té 44 anys i és mare d’un fill adolescent de 13 anys. També sap prou bé què representa la solitud, el dolor físic extrem, i les profundes i esgarrifadores ferides que produeix la depressió. Mamadou va néixer al Senegal fa 19 anys. Durant quatre anys va viure en un centre de menors; ara, però, com que ja és major d’edat, està aprenent a buscar-se la vida sense l’ajuda de cap familiar. De fet, quan parla amb ells per telèfon, no pot deixar de plorar perquè se sent trist i molt sol. Li agradaria ser bomber perquè igual que a ell li van salvar la vida, ell també voldria salvar la vida d’altres. Finalment, la Rosario té 77 anys i ja ha patit diversos ictus. No gosa sortir sola al carrer i això provoca que les seves relacions amb els altres siguin molt poques i estiguin molt limitades. Potser per això agraeix tant les trucades telefòniques i rebre visites per part dels voluntaris de la Creu Roja. T’imagines ara una mica millor el que significa la solitud no desitjada? Tant de bo ningú hagués d’experimentar el dolor enorme que comporta estar sol, i que tots poguéssim estar sempre ben acompanyats, perquè per viure una vida plena tothom hauria de sentir-se ben acompanyat i ben estimat. I tu, a qui acompanyes? A qui t’estimes perquè no se senti sol?

Són imparables

Reconeixes aquest senyal: . . . – – – . . . ? És el codi morse equivalent a un missatge d’auxili (SOS); un senyal, reconegut arreu del món, perquè qualsevol persona en perill el pugui fer servir amb l’objectiu de demanar ajuda urgent. I és que cada any, més i més persones es veuen afectades per desastres diversos i necessiten suport per tal de sobreviure, de recuperar-se i de preparar-se adequadament de cara al futur. Per això ens convé recordar aquest senyal i el seu ritme: perquè pot salvar vides. Mira aquest vídeo, doncs, i recorda el ritme. I recorda també que no importa la identitat de qui pugui necessitar un cop de mà, ni tan sols importa qualsevol altra circumstància, perquè sempre hi haurà persones que estaran escoltant qualsevol crida d’auxili i responent de forma ràpida i eficaç. I saps qui són aquests éssers meravellosos? Els milions de voluntaris imparables de la Creu Roja i de la Mitja Lluna Roja. Perquè ells mai perden el ritme, perquè junts són imparables. Potser vols sumar-t’hi? Fes que aquest ritme no s’aturi. Som-hi!