Entre el Nil blau i el blanc

Sudan és conegut com el punt de trobada entre el Nil blau i el Nil blanc, o com l’indret en el qual podem descobrir i contemplar les Piràmides de Núbia. El seu patrimoni històric i cultural és extremadament valuós. Però la història del Sudan no s’ha deslliurat dels conflictes ni del dolor. Els combats entre els anys 1955-1976 i 1983-2003 van provocar un patiment civil generalitzat. Malgrat tot, lamentablement, la del Sudan és una de les crisis humanitàries més oblidades i ignorades. Després de molts anys de violència i de desplaçaments forçosos, milions de persones encara necessiten assistència humanitària. De fet, els combats continuen actius en determinades zones de país, els centres de salut s’han vist debilitats per la falta d’instal·lacions, la inseguretat alimentària encara preval en molts llocs a causa dels elevats preus dels aliments, el rendiment dels cultius no és prou bo i l’accés a l’aigua potable, com bé podeu imaginar, no està garantit per a tothom. Per tot això, el Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) ha estat present al Sudan des de 1978, ajudant les persones afectades pels diversos conflictes, tot promovent el Dret Internacional Humanitari i cooperant amb la Societat de la Mitja Lluna Roja sudanesa per donar suport als hospitals i als centres de salut amb equips i subministraments, o per brindar serveis de rehabilitació per a persones que viuen amb discapacitats, entre moltes altres activitats.

Kenya, bressol de la humanitat

Kenya és coneguda pels seus grans atletes, uns corredors de llarga distància que dominen els esdeveniments internacionals, però també és coneguda per uns paisatges impressionants que són plens de màgia i de vida salvatge. Igual que altres països de l’Àfrica oriental, Kenya ha viscut períodes de sequera que han provocat molta inseguretat alimentària. A més d’un clima impredictible i rigorós, hi ha diverses comunitats que encara no disposen d’accessos a l’aigua potable ni de sistemes de sanejament i, a conseqüència d’això, corren un risc molt elevat de patir brots de diverses malalties. Malauradament, a tot això se li ha de sumar la violència entre comunitats, relacionada amb les lluites per l’accés a l’aigua i a les terres de pastura. No oblidem, però que Kenya també acull molts refugiats provinents de diversos països veïns que experimenten conflictes i violència armada. El Comitè Internacional de la Creu Roja (CICR) té una delegació regional a Nairobi que cobreix Kenya, Tanzània i Djibouti, des de la qual s’està treballant incessantment per tal de restablir els vincles familiars dels refugiats, o per fer costat a les comunitats afectades per la violència, perquè puguin fer front i reconstruir els seus mitjans de vida. El CICR, evidentment, també promou el Dret Internacional Humanitari en aquests països. De fet, la delegació a Kenya juga un paper molt important com a centre logístic per a l’Àfrica i la resta de món. L’estabilitat del país permet que el CICR rebi, emmagatzemi i enviï aliments i molts altres productes essencials a les comunitats més necessitades.

Protegir la natura per protegir les persones

A mesura que s’intensifiquen els efectes de la crisi climàtica, hem d’intensificar també els nostres esforços per adaptar-nos-hi, amb l’objectiu de reduir els riscos que comporten els desastres naturals. En aquest sentit, l’experiència demostra que tenir cura del medi pot servir per a prevenir molts problemes i protegir la humanitat. Sabem, per exemple, que la defensa i la vigilància de boscos i aiguamolls millora la resistència de les comunitats rurals i urbanes tot protegint-les de situacions extremes. De fet, l’emmagatzematge de carboni que es produeix als boscos, entre altres efectes positius, provoca la disminució del percentatge de diòxid de carboni que s’acumula a l’atmosfera. ¿Sabíeu que un terç de la humanitat depèn dels boscos per a la seva subsistència, o que la restauració dels boscos pot frenar l’escorrentia de l’aigua i reduir les inundacions de rius, aigües avall, fins a un 80 per cent? A la Creu Roja considerem que les solucions basades en la natura són fonamentals; i és per això que fem una crida perquè tothom col·labori en la recerca i en l’aplicació d’estratègies d’aquest tipus arreu del món. Ara és el moment d’actuar a favor de la natura i a favor de la humanitat. Vols sumar-t’hi?

Contra l’aïllament i la incertesa

En un transcurs natural de la nostra vida, les nostres activitats, les nostres relacions sentimentals, d’amistat, familiars, la nostra feina, el nostre oci, els nostres projectes…, ens omplen la vida, ens generen una satisfacció vital que fa que ens mantinguem en un estat d’ànim agradable, feliços. Riure, caminar, fer abraçades, emocionar-nos…, fer el que ens agrada fer ens fa sentir bé. Quan ens aïllem, però, bé per una situació com la pandèmia, bé per altres circumstàncies personals, la nostra energia i satisfacció disminueixen. Quan vàrem deixar de fer el que ens il·lusionava, la nostra bateria de felicitat i alegria es va començar a esgotar. Llavors, varen emergir els sentiments de tristesa, l’apatia, la desmotivació… No obstant això, fins i tot en aquestes situacions, sempre hi haurà activitats agradables a les quals ens podríem dedicar; oi que sí?

Podríem fer i podem fer que retornin les nostres ganes de viure plenament, i que la nostra bateria de felicitat es vagi recarregant de nou, a poc a poc. En gairebé totes les situacions d’aïllament, podem trobar activitats que ens reconfortin. Potser necessitem experimentar coses que mai haguéssim fet, tot afegint un xic de creativitat a la recepta. Potser és l’hora de descobrir si ens agrada sortir a fer una passejada en bicicleta, o si una bona caminada ens estimula i anima. Potser, fins i tot, podríem començar a dur a terme activitats socials d’una forma diferent de l’habitual. No esperis que la teva bateria de felicitat es recarregui per si sola. No esperis tampoc que la pandèmia finalitzi d’un dia per l’altre. Reinventa, ara i aquí, la teva il·lusió; provoca, tu mateix, que siguin ben grans les ganes que tens de gaudir de la vida; i si necessites suport per aconseguir-ho, truca’ns al 900.107.917 i descobriràs que a la Creu Roja, si tu ho vols, t’escoltem i t’acompanyem.

Què són les tecnoaddiccions?

Les noves tecnologies aporten múltiples avantatges en el nostre dia a dia. No obstant això, el seu ús pot convertir-se en una addicció semblant a la que pot desenvolupar-se amb substàncies com l’alcohol o altres drogues. Són les tecnoaddiccions: l’abús de les xarxes socials, del mòbil, dels videojocs, etc. Aquestes addiccions provoquen que algunes persones obtinguin una gratificació immediata amb un cost d’energia molt petit i que es considerin incapaces de controlar l’ús que fan de les tecnologies, tot generant conseqüències sanitàries negatives a mitjà o llarg termini. Solen deixar-se de banda aspectes importants de la vida quotidiana. Es perd l’interès per activitats que abans formaven part del dia a dia, i fins i tot s’abandonen relacions amb familiars i amics. També és habitual que apareguin símptomes com un augment en la freqüència d’ús de determinats mitjans tecnològics, o la sensació d’ansietat i angoixa quan no es poden utilitzar aquests mitjans. Altres símptomes habituals són: la manca de control comportamental i la negació del problema.

Per tal d’evitar que això et passi i que pugui ocasionar-te greus problemes en la salut psicològica és important que coneguis algunes estratègies: tracta d’identificar quines situacions i moments afavoreixen que puguis fer un ús inadequat de les tecnologies i després intenta evitar aquestes situacions; planteja’t quines conseqüències pot generar-te, a llarg termini, fer un mal ús de les tecnologies; i fes una llista de totes les coses bones i saludables que t’agrada fer i concreta un horari per a fer-les. Recorda: hi ha temps per a fer-ho tot. És possible fer un ús responsable de les noves tecnologies. Aprèn a desconnectar per tornar a connectar i fer un ús responsable de la tecnologia. Ah!, i si mai et convé, contacta amb nosaltres al multicanal sobre drogues i addiccions trucant al 900.100.570, enviant un missatge de WhatsApp al 647.566.743, escrivint a sobredrogas@cruzroja.es, o a través de les nostres xarxes: www.facebook.com/sobredrogas > Instagram: @sobredroga > Twitter: @sobredroga